nens que no mengin des de bebes?
-
VisitantVi
nens que no mengin des de bebes?
Fa temps que estic intrigada pel tema, perque jo de petita es veu que no menjava, i aqui que hi ha tanta experiència potser em podreu ajudar 
Jo de petita no menjava res, pero res vol dir RES de RES. Es veu que quan era un bb m'havien d'enxufar el bibi mentres dormia perque menjés una mica, i quan em despertava i m'adonava de que estava menjant parava. Em van portar a molt pediatres, van provar totes les teories de l'època i res els va donar resultat. Recordo perfectament la primera vegada que vaig tenir sensació de gana (devia tenir uns 10 anys). Fins aleshores, menjava poquissim i sempre per obligació.
Total, que tinc uns records nefastos de les hores de menjar (eren traumatiques, per mi i per ells suposo) i em fa por que un fill meu pugui patir el mateix, i no tinc ni dea del que devien patir els pares, pero suposo que una barbaritat.
Algu te una criatura així, o en coneix alguna? Sabeu a què pot ser degut? No n'he conegut mai cap cas com el que m'expliquen els meus pares, i ells tampoc.
Jo de petita no menjava res, pero res vol dir RES de RES. Es veu que quan era un bb m'havien d'enxufar el bibi mentres dormia perque menjés una mica, i quan em despertava i m'adonava de que estava menjant parava. Em van portar a molt pediatres, van provar totes les teories de l'època i res els va donar resultat. Recordo perfectament la primera vegada que vaig tenir sensació de gana (devia tenir uns 10 anys). Fins aleshores, menjava poquissim i sempre per obligació.
Total, que tinc uns records nefastos de les hores de menjar (eren traumatiques, per mi i per ells suposo) i em fa por que un fill meu pugui patir el mateix, i no tinc ni dea del que devien patir els pares, pero suposo que una barbaritat.
Algu te una criatura així, o en coneix alguna? Sabeu a què pot ser degut? No n'he conegut mai cap cas com el que m'expliquen els meus pares, i ells tampoc.
. yo puedo decirte q mi hijo come poco....no es como tu caso pq Alex el tema lactancia lo llevo fenomenal y los biberones se los toma de fabula pero lo q es comida....pasa!!!!! come lo justito para subsistir, es decir hay semanas q digo: vaya q biene esta comiendo!!!! (tampoco para saltar de alegria...) y a la siguiente me cuesta dios y ayuda!!!!!!! Es bastante desesperante pero mientras este sano, feliz y el pediatra me diga q esta bien ya no voy a luchar mas asi q hazlo asi, espera a ver q pasa alomejor tienes suerte y te sale un super comilon 
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
-
Elidé
- :: dofí
- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Hola .!
Jo vaig ser una lactant extremadament difícil (m'havien de comprar una llet especial que era cara i costava de trobar) i em van haver de donar el menjar a la boca fins als 14 anys perquè jo passava... Als 14 anys vaig canviar radicalment i berenava tres vegades cada dia. Medeixo 1,77 metres i m'aniria bé perdre uns quants quilos :D
Jo vaig ser una lactant extremadament difícil (m'havien de comprar una llet especial que era cara i costava de trobar) i em van haver de donar el menjar a la boca fins als 14 anys perquè jo passava... Als 14 anys vaig canviar radicalment i berenava tres vegades cada dia. Medeixo 1,77 metres i m'aniria bé perdre uns quants quilos :D
-
VisitantVi
-
Elidé
- :: dofí
- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Doncs sí... Jo segons com també tornaria enrere... El més fumut és que arrossego alguns vicis d'aquella època que són molt perjudicials per a la meva línia: per exemple, com que bevia cada cop que menjava per empassar, ara faig el mateix, i em van renyar tant perquè m'ho acabés tot que ara continuo deixant el plat net encara que no tingui gana! És terrible :D
Jo no conec directament casos tant extremats com dieu, però ma mare sí que m'explica de cosines i fills d'amigues. Uns menjaven millor que d'altres.
Mireu, potser a tall de lectura us va bé llegir el llibre d'en Carlos González: Mi niño no me come.
Jo me'l vaig llegir mentre la Joana encara prenia només pit i m'ha anat de conya per ara que ja menja de tot.
M'he mentalitzat el no forçar-la (no m'ho pensava pas però costa molt i molt de no animar-la en plan, va una cullerada més i de vegades ho faig però no més de tres).
Com diu la marchita, mentre pugin de pes i el pediatre els vegi sans, no passa res.
Lo important, segons en C.G. és evitar el que us va passar a vosaltres, evitar que els àpats es converteixin en un martiri. Evitar el forçar, i a aquests nens deixar que mengin quan tinguin gana (intentant que sigui més o menys als àpats rutinaris i sempre cosa sana).
Us recomano el llibre
Mireu, potser a tall de lectura us va bé llegir el llibre d'en Carlos González: Mi niño no me come.
Jo me'l vaig llegir mentre la Joana encara prenia només pit i m'ha anat de conya per ara que ja menja de tot.
M'he mentalitzat el no forçar-la (no m'ho pensava pas però costa molt i molt de no animar-la en plan, va una cullerada més i de vegades ho faig però no més de tres).
Com diu la marchita, mentre pugin de pes i el pediatre els vegi sans, no passa res.
Lo important, segons en C.G. és evitar el que us va passar a vosaltres, evitar que els àpats es converteixin en un martiri. Evitar el forçar, i a aquests nens deixar que mengin quan tinguin gana (intentant que sigui més o menys als àpats rutinaris i sempre cosa sana).
Us recomano el llibre
Jo de petita es veu que era horrible per menjar. La meva iaia sempre m'explica que fins i tot li havia fet polrar de despesperació perquè no hi havia manera de menjar. A més a més era una marrana, sempre em deixava la meitat del bibe. De més gran era una llepafils, ma mare em feia el que em venia de gust, perquè com a mínim mejava alguna cosa...
M'havien fet anañítiques, donat vitamines, xarops per obrir la gana, de tot! I al final el metge li va dir a ma mare que no era una nena de vida, que amb una croqueta ja en tenia prou i que no insistís en donar-me més perquè no podria.
També he de dir que sóc de constitució primeta i petitona.
Cap a l'adolescència vaig canviar i vaig començar a tastar aliments que m'havia negat a tastar, i ara m'encanta menjar, gaudeixo d'un bon menjar.
Ara de gran menjo normal i només espero que quan tinguem un
no mengi tan malament com jo, ni tregui la part del meu marit de no dormir, que fins als 3 anys els meus sogres no van poder dormir una nit tranquils!
Així que aquest post també m'interessa...
M'havien fet anañítiques, donat vitamines, xarops per obrir la gana, de tot! I al final el metge li va dir a ma mare que no era una nena de vida, que amb una croqueta ja en tenia prou i que no insistís en donar-me més perquè no podria.
També he de dir que sóc de constitució primeta i petitona.
Cap a l'adolescència vaig canviar i vaig començar a tastar aliments que m'havia negat a tastar, i ara m'encanta menjar, gaudeixo d'un bon menjar.
Ara de gran menjo normal i només espero que quan tinguem un
no mengi tan malament com jo, ni tregui la part del meu marit de no dormir, que fins als 3 anys els meus sogres no van poder dormir una nit tranquils!
Així que aquest post també m'interessa...
doncs ja veieu com es canvia
el meu germà sempre ha menjat bé (quantitat, etc...) a excepció de fruita i verdura
abans dels 2 anys mangava tomates del calaix i se les menjava a queixalades, li encantava el suc de maduixa, etc...
però llavors va canviar i res de res de fruites (només poma) ni verdura (només patata i carrota bullida), fins fa uns 5 o 6 anys (quan va començar la uni) (i ell afegeix, quan va deixar el menjar del cole/institut), que ara menja de tot. Bé, les fruites no són massa variades però la verdura sí.
I no li manca de res i està fort i sa
el meu germà sempre ha menjat bé (quantitat, etc...) a excepció de fruita i verdura
abans dels 2 anys mangava tomates del calaix i se les menjava a queixalades, li encantava el suc de maduixa, etc...
però llavors va canviar i res de res de fruites (només poma) ni verdura (només patata i carrota bullida), fins fa uns 5 o 6 anys (quan va començar la uni) (i ell afegeix, quan va deixar el menjar del cole/institut), que ara menja de tot. Bé, les fruites no són massa variades però la verdura sí.
I no li manca de res i està fort i sa
jo tambè era ben dolentota per menjar........ val a dir que estaba sempre malalta amb angines i tenia carnots........
la meva mare estaba desesperada..... fins els 4 anys nomès prenia bibis i menjava papilles........ es normal el menjar em feia molt de mal.
fins que em van operar, llavors ja vaig menjar de tot fins ara, que m'agrada tot.............
la meva mare estaba desesperada..... fins els 4 anys nomès prenia bibis i menjava papilles........ es normal el menjar em feia molt de mal.
fins que em van operar, llavors ja vaig menjar de tot fins ara, que m'agrada tot.............
-
VisitantVi
-
VisitantVi
veig que podriem formar un club de criatures no menjadores Es cert el que dieu dels mals vicis que agafes, a mi tambe em passa!!! quan vaig començar a menjar alguna cosa, nomes menjava el que m'agradava (patates fregides, truita patates i pasta amb solís - havia de ser solis-). Anys i anys menjant el mateix!!! (toma dieta sana i equilibrada). Ara no hi ha manera de fer règim 
Espero tenir sort en aquest aspecte, perque crec que el trauma es inevitable en casos com el meu: un pediatra els va aconsellar no obligar-me a menjar fins que jo no demanés... al cap de 3 dies de no menjar res es van acollonir perque començava a rebutjar l'aigua!!! total, que van trucar al metge desesperats i aquests els va donar permis per tornar-me a obligar a menjar, acollonit tambe.... Es una questio de supervivencia suposo: mes val que es traumatitzi que no que es mori de gana!
Te bona pinta aquets llibre que dius Sibil·la, me'l llegire perque com això sigui genètic més val que em vagi preparant
També em servira per intentar entendre el que em va passar a mi espero.
Merci!
Es cert el que dieu dels mals vicis que agafes, a mi tambe em passa!!! quan vaig començar a menjar alguna cosa, nomes menjava el que m'agradava (patates fregides, truita patates i pasta amb solís - havia de ser solis-). Anys i anys menjant el mateix!!! (toma dieta sana i equilibrada). Ara no hi ha manera de fer règim
Espero tenir sort en aquest aspecte, perque crec que el trauma es inevitable en casos com el meu: un pediatra els va aconsellar no obligar-me a menjar fins que jo no demanés... al cap de 3 dies de no menjar res es van acollonir perque començava a rebutjar l'aigua!!! total, que van trucar al metge desesperats i aquests els va donar permis per tornar-me a obligar a menjar, acollonit tambe.... Es una questio de supervivencia suposo: mes val que es traumatitzi que no que es mori de gana!
Te bona pinta aquets llibre que dius Sibil·la, me'l llegire perque com això sigui genètic més val que em vagi preparant
També em servira per intentar entendre el que em va passar a mi espero.
Merci!
-
VisitantVi
suposo que els casos extrems s'haurien d'estudiar com a trastorn serio, per un psicòleg o psiquiatra.. no sé.. deu ser una mena d'anorexia nerviosa infantil... però en aquella època no estava "de moda" l'anorexia i no en deien així.
Em pregunto si ara es tractarien més seriosament aquests casos, i si es sap que ho pot provocar (algun trauma al néixer.. lactancia materna traumàtica.. no se... alguna cosa ho ha de provocar no? no pot ser algo natural, va contra l'instint de supervivència!!!).
Merci a totes pels vostres testimonis
Em pregunto si ara es tractarien més seriosament aquests casos, i si es sap que ho pot provocar (algun trauma al néixer.. lactancia materna traumàtica.. no se... alguna cosa ho ha de provocar no? no pot ser algo natural, va contra l'instint de supervivència!!!).
Merci a totes pels vostres testimonis
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 15 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |