No dorm! Ni de dia ni de nit

[entrerius]

i entrenius.... la lactància és molt maca però no ho arregla tot... jo el tenia toooot el dia enxufat i no feia canviar el seu mal humor de barrufet rondinaire...
solució?? cap reina... agafar-t'ho amb calma... a mi el q em va anar bé va ser quan jo vaig fer un canvi de xip i de cop vaig pensar "Bé, el meu fill és així i disfruta-ho.... que vol anar toooot el dia a coll??? doncs hi anirà!" mira... vaig pensar que d'aquí a uns anys ja no tindrà tanta mamitis així q m'hi vaig aprofitar jo... per cert.... de mamitis encara en té ara, però ara m'encanta!!!
però no t'enganyaré.... aquest canvi de xip no va fer que ell canviés, però sí que jo no em desesperés d'esgotament.... em vaig adaptar a la situació....

xispa, com t'entenc
El meu fill va néixer amb el "ceño fruncido" i no se li va relaxar fins als 4 mesos
També rondinava per tot i a tota hora.

El que comentes del canvi de xip és fonamental!!! a mi em va costar adaptar-me i ACCEPTAR la situació.... però en quant fas el canvi, tot es veu diferent.

Sort del SP per comprovar que cada nen és diferent i que no hi ha patrons, però que moltes situacions són similars i et sents acompanyada.
Ara no disposem del “clan” familiar per alliçonar-nos quan arribem de l’hospital.
Arribem a casa amb una criatura entre els braços i sense saber què hem de fer ni com ho hem de fer, si el que fa és normal o és que no en sabem més....... Estem soles!!! Ara som un nucli familiar molt petit: el pare, la mare i la criatura. Estimem la nostra intimitat i la volem preservar........però és molt dur sobreviure a les hormones, al postpart i a la maternitat sense recolzament de ningú i sense experiència.

[charito]

Ara no disposem del “clan” familiar per alliçonar-nos quan arribem de l’hospital.

Buf, no se que dir-te a mi ma mare nomes feia que dir-me, aquest nen no es normal, aquest nen es molt nervios, vols dir que esta be..... nomes feia que emparanoiar-me... Nosaltres hem sigut tots 3 paxorres, pero vaja que no m'ajuda gaire amb aquest tema.

[Julyet]

Jo vaig obtindre un gran relax quan vaig començar a portar "penjada" la meva nena i sortir a passejar (sobretot ara que ja fa bon temps). Dormia que no vegis, anava més relaxada i tranquil·la, i és cert allò de "quan més dormen, més dormen" (sobretot quan són més peques). La postura vertical els ajuda a no tenir mals de panxa ni molèsties, i tot el que recrea les sensacions d'estar en la teva panxa els tranquil·litza molt.
Això, i saber que és normal, per a mi és la clau.

[Alesta]

Ara no disposem del “clan” familiar per alliçonar-nos quan arribem de l’hospital.

Buf, no se que dir-te a mi ma mare nomes feia que dir-me, aquest nen no es normal, aquest nen es molt nervios, vols dir que esta be..... nomes feia que emparanoiar-me... Nosaltres hem sigut tots 3 paxorres, pero vaja que no m'ajuda gaire amb aquest tema.

Això ho podria haver escrit ben bé jo!!! Però haig d'afegir que ma mare encara segueix dient-me aquestes coses... després de 9 mesos no li faig gaire cas, però és cansina... i de tant en tant m'emparanoio i m'emprenyo (amb ella per dir-m'ho i amb mi per escoltar-la...jejeje).

La meva filla no ha dormit mai una nit sencera i ara encara es desperta un parell de cops com a mínim (la nit que no són 5 cops...) i ara veig que és una nena ben normal, sana, alegre, feliç, moguda, inquieta, atenta... vaja, que m'encanta que es desperti i sigui com és!!!!

Ah, i gràcies salander per recordar el nom del llibre de la Rosa Jové!!! Tens raó, no soluciona res, però ajuda a entendre-ho.

[entrerius]

Ara no disposem del “clan” familiar per alliçonar-nos quan arribem de l’hospital.

Buf, no se que dir-te a mi ma mare nomes feia que dir-me, aquest nen no es normal, aquest nen es molt nervios, vols dir que esta be..... nomes feia que emparanoiar-me... Nosaltres hem sigut tots 3 paxorres, pero vaja que no m'ajuda gaire amb aquest tema.

pensant-ho bé pot ser és millor no tenir-lo

m'he expressat malament... el que volia dir és que a l'arribar de l'hospital, moltes estem soles, amb la parella i el fill, sense experiència i sense saber "com s'ha de fer", sense ningú experimentat que et guiï i RESPECTI la teva forma de fer, que ajudi a la mare en definitiva a entendre que tot el que passa és normal i que ho estem fent bé.

Naturalment, si tens algú al costat, que en comptes d'ajuda't es dedica a criticar tot el que fas, doncs sols serveix per empitjorar la situació.

Al arribar a casa el primer dia no vau tenir la sensació de “i ara que”? com m’ho faré ara sense ningú que m’assessori? Jo recordo posar-me a plorar pensant: he estat 9 mesos amb tu dins meu i no tenia cap por, però ara em venen totes a sobre.... ja sabré sortir-me’n?

[Alesta]

entrerius, i tant que em vaig trobar pensant: i ara què? i he tingut i tinc un munt de dubtes, però per sort els petitons et van guiant i quan comences a sortir coneixes altres mares que estan com tu i entre unes i altres totes ens ajudem... i segur que sí, que te'n sortiràs!!!

[entrerius]

entrerius, i tant que em vaig trobar pensant: i ara què? i he tingut i tinc un munt de dubtes, però per sort els petitons et van guiant i quan comences a sortir coneixes altres mares que estan com tu i entre unes i altres totes ens ajudem... i segur que sí, que te'n sortiràs!!!

be o malament me n'he sortit... ja té 2 anys

[Dana81]

Hola a totes! Mil gràcies per les respostes... com comentava la roser, jo també he tingut paranoia de si el nen està bé... però pel que sembla és normal que neixin tan rondinaires i poc dormilegues. El problema noies, no es el collit, ni la motxilla....el problema és quan hi ha un altre fill que també et reclama!!!! Estic desbordada noies. Ahir mateix va ser un número baixar al carrer sola amb els dos. El gran s'escapava i el petit bramant al cotxet ...fins i tot es posava de color lila de tant plorar!!!! un braç pel petit l'altre pel gran, i el cotxet anant-lo empenyent amb el peu...
Alguna més s'anima al segon????

[Dana81]

Ahhhh.... i jo mirant com la gent prenia la fresca a les terrassetes dels bars

Espero que el fet de que es portin poc temps compensi i juguin perque si no, no sabré si tirar-me al tren o al maquinista!!!!

[raquel79]

Dana, això que expliques em sona moooolt... és dur, ja ho sé, i no sé si et servirà gaire que et diguem que això ja ens ha passat a d'altres mamis... però és així... ja veuràs que a partir del mes, o mes o mig canvia moltíssim... almenys a mi em va passar el mateix amb l'emma... i respecte lo de dormir, crec que és massa petitó per dormir moltes hores seguides... encara és molt bebito...
ànims, guapa!!!!

[Dana81]

Hola noies!! El meu barrufet rondinaire, com diu la Xispa, ja va dormint més i millor a la nit. Al llit amb mi i amb un pit a fora a la seva disposició, això sí... Però parlant amb una amiga m'ha deixat molt preocupada. M'ha dit que estic boja, textualment, per dormir amb el nadó al llit, que és perillosissim, que el puc ofegar deixant-lo sense oxígen... coneix dos casos de mlt a prop que els seus fills van morir....en fi, m'ha fotut el collit enlaire. Ara estic aquí que no sé què fer!! realment és tan perillós????????? La gent aconsella amb bona intenció , osti, però jo m'he quedat

[Alesta]

Hola Dana, el collit no es recomana i, fins i tot es desaconsella en cas que algun dels que dorm en el mateix llit tingui obesitat, o fumi o begui o estigui excessivament cansat o pateixi algun trastorn del son, en cas contrari no hi ha perill. De totes maneres, a mi em feia cosa al principi i li vaig posar un coixí "antivuelco", d'aquells que tenen un osset en un costat i un rulo a l'altre i així, si algun dels dos feiem la volta, noatàvem el coixí i no seguiem i ella tampoc es podia col·locar a sota nostre. Sé que no hauria passat res, però jo així estava més tranquila.
Em sembla que és el llibre de la Rosa Jové "dormir sense llàgrimes" que en parla. No t'ho puc mirar pq el vaig agafar d ela biblio i ja l'he tornat, però no et preocupis, que de casos d'aquests que et deia la teva amiga n'hi ha poquíssims i s'hauria de veure com estaven els pares en anar a dormir, perquè si te'n vas al llit amb unes copes de més... doncs què vols que et digui!!!
Apa, ànims qe jo fa 9 mesos que faig collit amb la peque i el meu home i estem tots tres ben sencers (refredats però sencers!!! )

[Salander]

El collit és tant o més segur que que el nen dormi en un altre llit. Hi ha diversos estudis que ho certifiquen. Així ràpidament el que he trobat és a la web de crianza natural: http://www.crianzanatural.com/art/art25.html A part d'aquest hi ha diversos articles sobre el collit. També hi ha un llibre que es diu "Dormir con tu bebe" del James McKeena que també venen a CN on hi ha un munt de referències als estudis científics que van fer i que demostren que si no ho fas en situació de risc (drogat, begut, patint obesitat mòrbida...) és tant o més segur que dormir separats ja que per exemple pots reaccionar més ràpid si li passa algo. Tranquila que no estàs fent res mal fet.

[entrerius]

Dana, t'asseguro que quan tens un fill (i suposo que ja ho hauràs experimentat) sols mou la parpella que tu ja et despertes.
Ara, si preneu drogues, alcohol, o farmacs per dormir.... alguna cosa que us atordeixi els sentits.... doncs, aleshores no t'ho recomanaria....

Quan és nadó, estàs en constant estat d'alerta, al menys jo. Nosaltres posàvem una manta plegada en forma de rul•lo, o el coixí de lactància entre el papa i la criatura, al principi. Després ja es fa espai tot sol... de fet es possible que acabeu els dos dormint pràcticament fora del llit i ell ocupant-lo tot:-D

A nosaltres el que millor ens va anar va ser treure la barana del bressol i posar-lo adossat al nostre llit. Queda a la mateixa alçada i sols has de buscar la manera que no es mogui: posar-ho tot contra la paret, lligar-ho......
D'aquesta manera tens uns espai addicional que et dona la tranquil.litat que el nen no cau, vosaltres disposeu de més espai i ell també.

[Alesta]

Noies, aprofito per donar una mica d'esperança!!!
Com ja us vaig comentar la meva petitona durant el dia no dormia més de 20 minuts seguits i per la nit es despertava entre 6 i 8 vegades per fer teti. Així fins als 7 o 8 mesos...
Cap als 9 mesos va començar a dormir una mica més a les nits i es despertava unes 4 o 5 vegades (tothom em deia que es despertava massa vegades...en fi...) i durant el dia va començar a fer migdiades de 30minuts o una hora!!!
Doncs bé, ara que ja ha fet els 10 mesos, ja fa més de dues setmanes que només es desperta 1 o 2 vegades a la nit!!!!! i durant el dia fa dues migdiades d'1 a 2 hores!!!!
Ni jo m'ho puc creure!!! (i creuo els dits, i toco fusta i us ho estic explicant en veu mooooooooolt baixeta!!!! jajaja) i us asseguro que no he fet res de res, absolutament res. El canvi l'ha fet ella soleta, seguint el seu propi ritme... és una canya!!!!!
Bé, us desitjo que els vostres també acabin fent aquest canvi, perquè despertar-se només un o dos cops a la nit era quasi inimaginable i poder fer coses mentre ella dorm era impensable!!!!
I ah! que me'n descuidava, abans havia de dormir en braços o no dormia i ara.... dorm al llit (al nostre llit, el de tots 3, però al llit!!!!)!!!!!!!!!!
Ànims a totes i molta, molta paciència!!!!

[Dana81]

Noies, aprofito per donar una mica d'esperança!!!
Com ja us vaig comentar la meva petitona durant el dia no dormia més de 20 minuts seguits i per la nit es despertava entre 6 i 8 vegades per fer teti. Així fins als 7 o 8 mesos...
Cap als 9 mesos va començar a dormir una mica més a les nits i es despertava unes 4 o 5 vegades (tothom em deia que es despertava massa vegades...en fi...) i durant el dia va començar a fer migdiades de 30minuts o una hora!!!
Doncs bé, ara que ja ha fet els 10 mesos, ja fa més de dues setmanes que només es desperta 1 o 2 vegades a la nit!!!!! i durant el dia fa dues migdiades d'1 a 2 hores!!!!
Ni jo m'ho puc creure!!! (i creuo els dits, i toco fusta i us ho estic explicant en veu mooooooooolt baixeta!!!! jajaja) i us asseguro que no he fet res de res, absolutament res. El canvi l'ha fet ella soleta, seguint el seu propi ritme... és una canya!!!!!
Bé, us desitjo que els vostres també acabin fent aquest canvi, perquè despertar-se només un o dos cops a la nit era quasi inimaginable i poder fer coses mentre ella dorm era impensable!!!!
I ah! que me'n descuidava, abans havia de dormir en braços o no dormia i ara.... dorm al llit (al nostre llit, el de tots 3, però al llit!!!!)!!!!!!!!!!
Ànims a totes i molta, molta paciència!!!!

ENHORABONA Alesta!!! La teva nena és una campiona!! (I tu una altra!!) Gracies per donar-nos ànims. <

[Alesta]

Si!!!!! és una campiona!!!!
Però em sembla que també llegeix el SP o em llegeix la ment... va ser escriure-ho i es va despertar 4 vegades a la nit i durant el dia només es va voler adormir en braços...snif snif Bé, espero que sigui cosa d'aquests dies que no parem d'anar amunt i avall (es que tenim una besàvia de la nena a l'hospital i hem de traslladar-nos molt aquests dies -ah! no és res greu, així que no us preocupeu-) i que després torni a dormir com feia aquestes últimes setmanes... jajaja. Per cert, ara està dormint soleta i estiradeta (al sofà de casa ma mare...jejeje), així que potser ja torna a anar bé!
Vinga, ànims a totes de nou!

[nucosa]

anims doan ja veus que tot s'en surt i pensa que ara toto anir a mitllor............