SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
voldria deixar constància del meu punt de vista i part de la meva experiència, per contrastar una mica l'opinió de que “dormir és imprescindible”, i que és possible sobreviure dormint poc i malament .... per si a algú li serveix per alguna cosa....
Abans d'estar embarassada era INCAPAÇ de funcionar sense dormir un mínim de 8h. Les conseqüències eren molt mal humor, baix rendiment, cansament excessiu, sense ganes de fer res,..... Durant l’embaràs estava convençuda que no aguantaria sense dormir, però en el 3r trimestre vaig ser conscient que L’EMBARÀS PREPARA FÍSICA I PSÍQUICAMENT pel que ha d'arribar.. com aquell que t'avisa que a partir d'ara oblida’t de com ho havies fet fins ara i obre’t a la nova experiència.
I sí, efectivament va ser així. He hagut de sobreviure a 2 anys sense dormir, i el primer va ser molt i molt difícil.
Ha estat qüestió d’oblidar-me de com era abans i entrar en una nova i fantàstica etapa: ser mare d’una preciosa criatura amb totes les conseqüències. I això m’ha portat a augmentar fins a nivells insospitables la paciència, la capacitat d’aguant i l’estat d’alerta, però sobretot m’ha ensenyat a donar en comptes de rebre, a deixar de pensar en el que jo vull i no puc tenir i dirigir la meva energia a fer possible que tots plegats tinguem el que necessitem, tenint molt clar l’ordre de prioritats.
En primer pla vaig posar les necessitats de nadó per la senzilla raó que naixem a mig fer per raons d’evolució, el nostre cos i el nostre cervell s’han d’acabar de fer durant els 2 primers anys de vida, i el nadó té moltes mancances tant a nivell físic com psíquic, per lo que les seves necessitats son molt superiors a les nostres.
En la meva escala de necessitats bàsiques del nadó hi havia: menjar, beure, higiene, salut i una que considero tant o més important que les altres, el contacte amb la mare o el pare, sentir la seva escalfor, la seva protecció, sentir-se segur i saber que sobreviurà en aquest món totalment desconegut, immens i incomprensible.
Fem comptes: Actualment, es recomana el pit a demanda per cobrir la necessitat de menjar i beure. Això significa sense horaris: cada hora, cada ½, cada 10’, cada 2, 3 o 4h....... dia i nit. Sumem-li la higiene i la necessitat de contacte amb la mare, la qual reclama contínuament per instint de supervivència... Poc marge per dormir ens queda , oi?........
Com que no som pas súper dones hem de sobreviure com podem. Però ho fem!!! I ho fem per una senzilla raó: la nostra cria en depèn.
I vet aquí on els diferents punts de vista divergeixen: en els criteris de necessitats del nadó, en l’ordre de prioritats, i en els beneficis que pretenem que obtinguin en el seu desenvolupament tals com independència, disciplina, jerarquia, autoestima, seguretat, capacitat de resolució de conflictes, límits, valors....
Nosaltres hem triat adaptar-nos a les seves necessitats, aprofitant per dormir aquells 10’, aquella hora, fent horari nadó, tenint-lo al costat per no haver-nos de llevar, donant-li el pit cada cop que el necessitava i així no es desvetllava, deixant que ell marqui l’hora de dormir, acompanyant-lo en tot moment, respectant el sueu desenvolupament, i sobre tot a acceptar la situació com a natural i transitòria. Hem intentat nedar a favor de la corrent, ja que requereix menys energia. Deixar que ell marqui el que necessita i nosaltres oferir-li. Desgasta molt més intentar nedar contra corrent.
Hem triat aquesta opció per que la nostra forma de ser, fruit de les nostres vivències particulars, ens hi ha portat. Quan un té una personalitat determinada i cerca informació sempre tendeix, inconscientment, a trobar el que busca. I tot el que he llegit m’ha portat en aquesta direcció que és la meva forma de veure les coses. Influenciada, sí, segur, i possiblement cada dia més convençuda. El que estic fent no és el que abans de ser mare hauria volgut, però un cop he tingut el meu fill en braços és el que he sentit que havia de fer.
Sóc del parer que un recull el que sembra, que la vida et torna el que tu has donat, i ben segur que serà així. I els nostres fills seran un reflex nostre, seran com nosaltres els hem ensenyat a ser. La llavor més gran que haurem plantat mai. Espero de tot cor que tots els nostres fills, estiguin criats amb ME o CN, puguin créixer sentint-se estimats, valorats, respectats i feliços.
Molta sort a totes
Abans d'estar embarassada era INCAPAÇ de funcionar sense dormir un mínim de 8h. Les conseqüències eren molt mal humor, baix rendiment, cansament excessiu, sense ganes de fer res,..... Durant l’embaràs estava convençuda que no aguantaria sense dormir, però en el 3r trimestre vaig ser conscient que L’EMBARÀS PREPARA FÍSICA I PSÍQUICAMENT pel que ha d'arribar.. com aquell que t'avisa que a partir d'ara oblida’t de com ho havies fet fins ara i obre’t a la nova experiència.
I sí, efectivament va ser així. He hagut de sobreviure a 2 anys sense dormir, i el primer va ser molt i molt difícil.
Ha estat qüestió d’oblidar-me de com era abans i entrar en una nova i fantàstica etapa: ser mare d’una preciosa criatura amb totes les conseqüències. I això m’ha portat a augmentar fins a nivells insospitables la paciència, la capacitat d’aguant i l’estat d’alerta, però sobretot m’ha ensenyat a donar en comptes de rebre, a deixar de pensar en el que jo vull i no puc tenir i dirigir la meva energia a fer possible que tots plegats tinguem el que necessitem, tenint molt clar l’ordre de prioritats.
En primer pla vaig posar les necessitats de nadó per la senzilla raó que naixem a mig fer per raons d’evolució, el nostre cos i el nostre cervell s’han d’acabar de fer durant els 2 primers anys de vida, i el nadó té moltes mancances tant a nivell físic com psíquic, per lo que les seves necessitats son molt superiors a les nostres.
En la meva escala de necessitats bàsiques del nadó hi havia: menjar, beure, higiene, salut i una que considero tant o més important que les altres, el contacte amb la mare o el pare, sentir la seva escalfor, la seva protecció, sentir-se segur i saber que sobreviurà en aquest món totalment desconegut, immens i incomprensible.
Fem comptes: Actualment, es recomana el pit a demanda per cobrir la necessitat de menjar i beure. Això significa sense horaris: cada hora, cada ½, cada 10’, cada 2, 3 o 4h....... dia i nit. Sumem-li la higiene i la necessitat de contacte amb la mare, la qual reclama contínuament per instint de supervivència... Poc marge per dormir ens queda , oi?........
Com que no som pas súper dones hem de sobreviure com podem. Però ho fem!!! I ho fem per una senzilla raó: la nostra cria en depèn.
I vet aquí on els diferents punts de vista divergeixen: en els criteris de necessitats del nadó, en l’ordre de prioritats, i en els beneficis que pretenem que obtinguin en el seu desenvolupament tals com independència, disciplina, jerarquia, autoestima, seguretat, capacitat de resolució de conflictes, límits, valors....
Nosaltres hem triat adaptar-nos a les seves necessitats, aprofitant per dormir aquells 10’, aquella hora, fent horari nadó, tenint-lo al costat per no haver-nos de llevar, donant-li el pit cada cop que el necessitava i així no es desvetllava, deixant que ell marqui l’hora de dormir, acompanyant-lo en tot moment, respectant el sueu desenvolupament, i sobre tot a acceptar la situació com a natural i transitòria. Hem intentat nedar a favor de la corrent, ja que requereix menys energia. Deixar que ell marqui el que necessita i nosaltres oferir-li. Desgasta molt més intentar nedar contra corrent.
Hem triat aquesta opció per que la nostra forma de ser, fruit de les nostres vivències particulars, ens hi ha portat. Quan un té una personalitat determinada i cerca informació sempre tendeix, inconscientment, a trobar el que busca. I tot el que he llegit m’ha portat en aquesta direcció que és la meva forma de veure les coses. Influenciada, sí, segur, i possiblement cada dia més convençuda. El que estic fent no és el que abans de ser mare hauria volgut, però un cop he tingut el meu fill en braços és el que he sentit que havia de fer.
Sóc del parer que un recull el que sembra, que la vida et torna el que tu has donat, i ben segur que serà així. I els nostres fills seran un reflex nostre, seran com nosaltres els hem ensenyat a ser. La llavor més gran que haurem plantat mai. Espero de tot cor que tots els nostres fills, estiguin criats amb ME o CN, puguin créixer sentint-se estimats, valorats, respectats i feliços.
Molta sort a totes
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
entrerius ha escrit:Sóc del parer que un recull el que sembra, que la vida et torna el que tu has donat, i ben segur que serà així. I els nostres fills seran un reflex nostre, seran com nosaltres els hem ensenyat a ser. La llavor més gran que haurem plantat mai. Espero de tot cor que tots els nostres fills, estiguin criats amb ME o CN, puguin créixer sentint-se estimats, valorats, respectats i feliços.
Molta sort a totes
No puc estar més d'acord, entrerius!
Re: SOS!! Dubtes aplicant Estivill!
entrerius ha escrit:
Nosaltres hem triat adaptar-nos a les seves necessitats, aprofitant per dormir aquells 10’, aquella hora, fent horari nadó, tenint-lo al costat per no haver-nos de llevar, donant-li el pit cada cop que el necessitava i així no es desvetllava, deixant que ell marqui l’hora de dormir, acompanyant-lo en tot moment, respectant el sueu desenvolupament, i sobre tot a acceptar la situació com a natural i transitòria. Hem intentat nedar a favor de la corrent, ja que requereix menys energia. Deixar que ell marqui el que necessita i nosaltres oferir-li. Desgasta molt més intentar nedar contra corrent.
Però que be que escrius, entrerius!! Jo no ho podria haber expressat millor.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |