em sembla que no ho he fet bé

[isa]

Sonia Bonica! No pateixis! És clar que tens instint maternal i que has fet el que creies millor! Per això estàs aquí patint dia rera dia i explicant-nos la situació, com fem totes! No som mares perfectes, no crec que existeixi la mare perfecte, la nostra paciència és limitada i a vegades hi ha coses que sen's escapen, com veure que el "mal dormir" era per mal de panxa i no una altra cosa! M'has recordat a mi fa dues setmanes, em va passar exactament igual per les dents de la nena....jo desesperada i menjant-me el coco en plan "ara per què no vol dormir? es pensa que jugarem a les 3 de la matinada? ni parlar-ne...." i després d'un parell de dies, i d'anar a la pediatra i tot a parlar-hi, vaig veure que el mal dormir era per la sortida de les dents!
Sort guapa!

[ametista]

això Sònia, tranquil·la i no et facis mala sang que ho fas molt bé!
pensa que totes les mares primerizas som novates i no ho podem saber tot, a vegades no caiem en alguna cosa o no ho veiem a la primera però no paaaassa res, això ens serveix per aprendre i a la pròxima fer-ho millor!
com ha passat la nit avui l'Aran??? espero que una mica més bé, una abraçada guapa!!!!!!!!!

[lila]

Ànims, Sònia-2, certament les que tenim nenes mal dormidores sabem lo desesperant que és!
Jo també ploro com una bleda quan ja no sé què fer i tinc la sensació que no comprenc la meva pròpia filla... fins que li acaba sortint alguna cosa: mal de dents, de panxa, otitis... Quan no li surt una cosa, li surt una altra... i cada quinze dies estem igual! I, com una bleda, li demano disculpes a la meva nena per ser mare novata i ignorant, i no tenir més paciència de vegades...
A mi em consola pensar que tot acaba passant i que és important disfrutar de les petites i senzilles bones estones que ens donen aquests "angelets"! (i confiar que, si mai en tenim un altre, l'espècie millori i sigui més dormidor )

[sònia-2]

Molt bones a totes.

Moltíssimes gràcies pel suport, gràcies de debò perquè em sento compresa, recolzada i em doneu ànims, realment quan et sents tan malament i t'ho qüestiones tot rebre aquest suport s'agraeix.

Ara ja estic més tranquil·la perquè la Aran ja està bé. Després de treure el tap, ara ja torna a fer les caques d'abans, ja no es desperta plorant desesperadament com les darreres nits, es desperta remugant, li dono pit i segueix dormint.
Aguanta dormint 3h - 4h seguides fins a les 7h o 8h que ja es lleva.
Per ara li dono els nous cereals més líquids, potser més endavant tornaré a provar els anteriors de nou però no tan espessos.

Moltíssimes gràcies per tot noies.