Pit de dia biberó de nit?

[Julyet]

Ohhhhh Julyet enhorabona!!!!! me n'alegro molt!! quan temps té la/el gran? ho portes bé?

Gràcies! Ara té 23 mesos (fa els dos anys el dia 31). Jo estic de 23 setmanes :). La veritat que em trobo molt pitjor que amb l'altre embaràs... tampoc és un drama però vaig tenir molta sort aleshores. Però la meva nena es porta força bé, xerra molt i ens entenem. I a més va començar a dormir seguit (o si es desperta s'adorm amb un got d'aigua, amb una carícia...) al poc de quedar-me embarassada (fent el que vaig dir en l'altre missatge, explicant-li). Vaig anar retirant el pit de mica en mica arran de l'embaràs perquè em feia mal (cap als 20 mesos) i als 21 o 22 quan em demanava pit li oferia orxata o llet amb colacao i ho preferia ;).

Com deia fins que vaig arribar a aquest "punt d'inflexió" em va anar molt bé la lactància diürna i nocturna (cap a l'any vaig començar a intentar que s'adormís sense pit i servia fins al primer despertar). I quan li he retirat, al fer-ho molt a poc a poc i amb molt de "diàleg" (no sempre "verbal") no he tingut cap problema.

[entrerius]

Primer de tot, Julyet, moltes felicitats que no sé si me n'havia enterat encara i ja t'ho havia dit... però ara m'ha semblat una sorpresa que tornessis a estar embarassada.

Ursulxunxa, jo vaig tenir un inici caòtic amb la LM i sumat a que no dormia ni de dia ni de nit no vulguis saber com van ser els primers mesos.
El millor per mi un cop establerta la LM va ser posar un llitet adossat al nostre..... quin descans!!! i això no significa que dormíssim més si no que jo estava més relaxada ja que teníem més espai al llit i tot va ser molt més fàcil (dins el que pot ser-ho, es clar)

Si t'he de recomanar alguna cosa seria que acceptes la situació com a normal i transitòria. Com abans ho facis millor. No hi ha trucs infalibles ni pocions màgiques. Els nadons necessiten tot el teu temps. A partir d'aquí intenta dormir en cada moment que el petit dormi i deixa les altres feines pels demés..... Tu relaxa't i dedica't al teu fill i a tu que no és poca feina...... la resta ja s'esperarà.

Molts ànims.

[edoimaeti]

Dues nits perfectes!

Ens hem turnat amb el meu marit i com que no tot recau sobre mi, ell té la paciència ( que jo no tinc) de gronxar, cantar, acariciar... fins que el nen s'adorm, de moment, genial!

Continuem sense dormir massa, però ens ho prenen de bon humor, com el dia que recordavem com ell gronxava i gronxava la cuna mentre el nen era al llit amb mi prenent el pit... o una nit a les 4 de la matinada, després d'aconseguir adormir al Miquel, tanco la llum i quan per fi agafo la son de nou, el meu home encén el llum i el torna apagar, i d'una forma descontrolada repeteix l'acció una i una altra vegada, fins que ja emprenyada li dic:- què fas? i el millor, la resposta: - Es que intento apagar el llum però s'encén tota l'estona. Al que jo li dic: - Dorm carinyo que la llum està apagada. El pobre, que li agrada dormir totalment a les fosques, volia apagar el ninotet del Miquel, un que fa llum i sembla agradar-li força.

Molta vida nocturna últimament!

[neuetes]

Si t'he de recomanar alguna cosa seria que acceptes la situació com a normal i transitòria. Com abans ho facis millor. No hi ha trucs infalibles ni pocions màgiques. Els nadons necessiten tot el teu temps. A partir d'aquí intenta dormir en cada moment que el petit dormi i deixa les altres feines pels demés..... Tu relaxa't i dedica't al teu fill i a tu que no és poca feina...... la resta ja s'esperarà.

Grandíssim consell!!

[Helia]

Continuem sense dormir massa, però ens ho prenen de bon humor, com el dia que recordavem com ell gronxava i gronxava la cuna mentre el nen era al llit amb mi prenent el pit...

I no és maco, això? jajaja... És així com us ho heu de prendre, amb humor i paciència!

I té raó l'entrerius... disfruta d'aquest temps amb el teu fill, que ara "només" tens aquesta "feina", i aquesta època dura mooooolt poquet!!

[marilluna]

Cuanta raó teniu!!