Canvioeltítol:com puc ajudar a la meva filla a dormir millor

[itzel]

Hola noietes. Crec que al no voler fer patir ni plorar a la meva nena he complicat tot molt les coses.
Té 11 mesos i només s'adorm amb el pit, tant si es per migdiada com si es per la nit. L'intento posar a la seva cuna però se'm desperta i normalment opto per posar-la al meu llit. Si es per la nit vale però de dia m'obliga a quedar-me amb ella al llit llegint o mirant la tele si vull que dormi una estoneta. Per la nit desde ben petita solia despertar-se cada dos hores però ara es cada 3/4 i només s'adorm amb el pit, moltes vegades només el fa servir de xumet.
Crec que l'estic tornant massa dependent de mi i això no pot ser bo. Com que no tinc feina em passo les 24 hores del dia i de la nit. i les nits don eternes perque no para de moure's i de despertar-se. Ja no puc mes, de vegades estic de mal humor i es perque no descanso prou. A més sempre em busca, no la puc deixxar amb ningú. Jo estic encantada d'estar tot el dia amb ella però les nits m'agradaria que pogués dormir soleta. Com ho puc fer sense fer-li patir gaire?

[sipamasil]

Hola, guapa,
Tranquila, "lo hecho, hecho está". No vol dir que ho facis malament, ni ho pensis! has fet el que pensaves que la teva peque necessitava. El que passa és que un cop s'acostuman a una cosa, costa una mica canviar-li's si no volen. Comença a introduir-li els canvis d'un en un. Els aceptarà millor.
Prova, si vols, primer de posar-la al seu llitet i llegir-li un conte. Quan l'acabis li fas un petó i li dius bona nit. Et retires del seu costat i la vas controlant. Si plora, li poses el xumet,si en fa servir, i sense dir-li res et tornes a retirar. Quan ho aconsegueixis li fas un altre canvi. Sobretot és molt important que no la posis a dormir amb tú! Si ho fas, encara que només sigui un dia, hauràs llençat per terra el teu esforç. Com a "premi", al despertar-vos al matí la pots portar al teu llit per dir-vos bon dia jugant, però no per continuar dormint!. Així sabrà que si dorm al seu llit al matí l'aniràs a buscar. Controla que t'ho demani a una hora raonable! Que són molt llestos els nostres bitxitos!!!
Ja m'explicaras. Sort!

[Churrito]

Itzel, ja sé que no et serveix de consol...però la meva té quasi 7 mesos....i pensava que la que escrivia era jo.
A mi les migdiades, encara no necessita el pit, i em fa dues horetes sense mi...però a le nits ja és una altra història, es despert cada hora, si no é sple xumet, és pelpit, o per què no hi sóc, i sols estirar-me amb ella ja s'ha adorm....les nits se'm fan llarguíssimes....canviant d epit, possar-li el xumet o acaronant-la.
No passo hores desperta pq de seguida es torna a dormir...però entenc que és un martiri. I com tu, em paso les 24 hores amb ella.

Tenia el consol que quan la poses a dormir a la seva habitació la cosa canviaria...però em temo que estarem igual o pitjor, pq m'hauré d'aixecar del llit.

[Momo]

Hola guapa,

primer de tot, canvia el títol del post, perquè no és veritat!
No ho estas fent tot malament, fas el que et sembla que és millor per la teva nena i la teva família i això no pot estar malament. Es tracta d'anar provant fins que trobis la solució.
El xumet no el vol? Perquè si no és una solució. L'Aleix no volia el xumet i jo no volia donar-li, però va començar que tardava molt a adormir-se i només ho feia amb mi (això últim encara dura), llavors vaig decidir provar de introduir-li el xumet. Com que al cotxet també plorava (perquè no se sabia adormir sol) li vaig començar a donar allà. Si se li queia o el deixava anar, li tornava a posar. Li aguantava uns segons i després ja l'aguantava ell. Poc a poc s'hi va anar acostumant i a la setmana ja s'adormia sol al cotxet!
Llavors li vaig començar a donar a casa. Li poso per adormir-lo i així cau molt més ràpid. Això sí, li trec al cap d'una estona perquè no tingui problemes amb les dents i no s'acostumi a portar-lo tot el dia.
Jo li vaig "programar" una rutina des del principi de portar-lo a la seva habitació. Ell també s'adormia al pit (i ara per la nit al bibe), però al migdia s'adorm als braços. La rutina consisteix en que a la seva habitació només s'hi va per dormir, la llum sempre apagada, li poso musiqueta i el bressolo fins que s'adorm. No sempre s'ha adormit en la mateixa postura, ha tingut èpoques de tot. Tenim la típica postura de cap sobre el braç i contra el meu pit, la de cap sobre l'hombro, sentats i la ppostura que hem batejat com a Koala . que consisteix en una cama a cada costat de la cintura, s'agafa fort a les meves mànigues i el cap entre els pits. Sembla rara, però hi va haver una època que només s'adormia d'aquesta manera i quan li agafes el truquillu, és molt còmoda!
Gràcies a la rutina, ara, quan entrem a la seva habitació ja es frega els ulls...

Una altra idea per deixar-la dormint sola és que li posis amb un llençolet que faci olor a tu. Però una olor molt potent! Podria ser un pijama usat o si no, posar-te alguna cosa entre els pits a la nnit per dormir uns dies. Entre els pits perquè agafi la olor que ella coneix més de tu!
Que s'adormi al pit no és dolent, si després es queda ben adormida... així que no cal treure-li aquest plaer. Però a mitja nit quan es desperti, no li ofereixis directament, primer prova el xumet i si la cosa es posa xunga llavors el pit, però cada dia menys...

Bueno, vaya rotllo t'he fotut. Espero haver-te ajudat...
I recorda, la Noa no voldria tenir una altra mare. Tu ets la millor!

[marta_mum]

Estic d'acord amb la Momo, què vol dir ho estic fent tot malament?

Segur que el 99 % de les coses que fas cada dia amb la teva nena i amb la casa i el marit ho fas de conya!

Jo no et recomano cap rutina ni res d'això, només que estiguis segura de tu mateixa i això se li transmeterà a la teva nena i totes dues estareu mes tranquiles i es tracta de disfrutar de la teva nena, i juga amb ella abans d'anar a dormir perque així tu hi aniras mes relaxada.

Sort!

[CUSCUS]

Itzel,
Jo crec que cap mare ho fa malament. Si fins ara ho has fet així, segur que és perquè la teva filla ho necessitava i a tu també t'anava bé. Si ara ja no et va bé , o t'agovia o no et funciona, doncs ara hauràs de trobar una altre manera de fer.
A més que hi hagi nens que dormin com engelets des del primer mes, no vol dir que estiguin millor "educats" simplement són més dormidors. Si no, pregunta-ho a qualsevol de les moltes mares, que primer van tenir un fill que dormia de meravelles, i que quan es pensaven que aquest tema el tenien dominadíssim, en van tenir un altre que no va dormir bé fins als tres anys.

Si d'alguna cosa et pot servir et diré que abans de començar a treballar, jo tenia una nena molt més dependent. Ella em necessitava constament i jo m'atabalava molt només de pensar en com ho faria quan treballés. Doncs de cop i volta jo vaig despareixer de casa totes les tardes ( de 14 a 21:30) i no va passar RES. Ella es va adaptar super-rapid, i jo vaig pensar que era més grossa la meva por, que la seva dependència. De totes maneres les nits continuen sent un festival! Despertant-se una, dues o tres vegades eh...no et pensis!
Amb això no vull dir que et posis a treballar eh!!!!

Ves provant coses. Pensa que som moltes les que estamos "en ello" .

Churrito, jo la vaig posar a la seva habitació ara fa un mes i t'he de dir que si que he millorat bastant. No sé... cada nen és un món però en general sol funcionar .

[Peke08]

Hola Itzel! No ho fas malament no!!!!!!!!fas el que necessita la teva nena. 11 mesos és molt petita. El son anirà canviat...evolucionarà per sí sol. Cada persona tenim uns 7 despertars o més a la nit, la diferència és que nosaltres dominem el tornar a adormir-nos i els nostres petits els costa més (alguns aprenen ràpid altres tarden més) però sense ensenyar-los tots acaben dormint. Et recomano el llibre dormir sin Làgrimas de la Rosa Jové. T'ajudarà a comprendre el que li passa a la teva nena.

[sipamasil]

Aixó, com diuen més amunt: CANVIA EL TÍTOL DEL POST!

[Churrito]

Momo, quina bona idea aquesta de possar-se un mocador a la pitrera...ara mateix el tinc possat.

[itzel]

Buf noies, moltes gracies pel vostre suport, no se que faria sense vosaltres. Es que entre la familia i els amics tots em diuen que jo m'ho he buscat que jo he creat aquesta situació i en part tenen raó però les vostres paraules em donen molta mes força. Avui ja estic molt mes animada i amb ganes de seguir intentant que la Noa dormi millor. Seguiré alguns dels vostres consells. Moltes gracies a totes.
Momo el xumet si que l'utilitza però quan vol pit es pit encara que no mami.
Lo del mocador amb la meva olor també ho he provat i també m'he llegit la Panley, la Jové i d'altes excepte el de l'Estivill que ja se que no m'agradarà. Us haig de deixar que s'ha tornat a despertar. Un petó a totes

[Momo]

Ja ens diràs si et va bé, doncs.

A mi m'ho va recomanar una noia que va veure que l'Aleix plorava quan el deixava al cotxet en una cafeteria després de donar-li el pit. La veritat és que jo no he fet servir, però si quan el deixava plorava, m'acostava una mica una estona ben aprop.

[Cueta]

No ho estàs fent malament, estàs fent el que bonament pots i el que has cregut millor per a la teva filla, i això només ho fa una bona mare.

Que la teva filla necessiti el pit per adormir-se és normal, i més si estàs amb ella les 24 hores del dia.
El que és important és que si mama de nit o per adormir-se, ho faci 1 o 2 vegades. I no que et tingui tota la nit dependent de tu. És a dir, el que seria un problema és que la teva filla mamés 8, 9, 10, 11 vegades cada nit (sé que sembla exagerat però conec un cas).

Si necessita pit per adormir-se, li dones...si es desperta una vegada i et reclama pit, li dones...però si es desperta més vegades, has de substituir el pit per alguna altra cosa.
Jo ho vaig fer així quan la meva petita va arribar a mamar 4 cops/nit. Jo ja no podia més...i vaig comprar un xumet. Els primers dies va ser una mica difícil, perquè evidentment ella no hi estaba d'acord, però al final ho vaig aconseguir. Això sí, continua dormint al llit amb nosaltres la major part de la nit. Penso que si la portes a una altra habitació serà més dur per a tu perquè t'hauràs de llevar cada dos per tres per consolarla.

El consell que et donen d'introduir els canvis d'un en un està molt bé.

Primer pots reduir les vegades que mama a la nit i després, si continues sense poder descansar perquè es mou massa, fas el canvi a la seva habitació de manera molt gradual.

Jo sóc partidaria de fer les coses molt gradualment, potser trigues més però és menys traumàtic. A mi m'ha funcionat amb la gran i amb la petita "estamos en ello".
I passa dels comentaris de què tu t'ho has buscat...ho has fet molt bé, has donat a la teva filla el que necessitava, això ja ho tindrà per sempre i no te'n penediràs. T'asseguro que quan tingui 18 anys ja no necessitarà el pit per dormir! Pèro en canvi s'haurà quedat satisfeta d'amor maternal.

[isa]

Com totes, secundo la moción, el títol del post no és acertat en absolut nena!!!!
Sincerament, crec que ho estàs fent de conya, que li dones a la teva nena el que necessita i a més pots estar amb ella tot el dia i nit, i aìxò és un luxe per les dues, de debó. Jo sempre li he donat a la meva el que ha necessitat, les seves necessitats abans que les meves, i també vaig passar uns dies de dubtar i d'emparanoiar-me pensant que l'estaba fent massa depenent, gràcies als comentaris de la gent. Però vamos, ni de lejos eh!!! Perque mira, va començar la guarde i com ja han dit per aquí, el meu patiment i por va ser mooolt més gran que la seva dependència, increible per a mi i per a tothom, que em deien que li estaba fent un mal per ella mimant-la tant, que ho passaria fatal a la guarde per culpa meva....la gent és encantadora de vegades eh!
Tema dormir, nosaltres fem collit però fins ara, a més, l'havía de dormir als braços i estirar-me amb ella, el que tu dius, si volía que la nena dormís jo també havía de dormir pq ella no podía estar sola...I ara portem dues setmanetes començant a acostumar-la a adormir-se al llit i esperar-nos allà. El que també t'han dit per aquí, canvis mooolt graduals i que tú n'estiguis 100% segura del que fas, sigui el que sigui el "sistema" que tries. Nosaltres anem millorant, però molt poquet a poquet, la millora és tan insignificant que només la noto jo jejejj.
Petonets i ànims i oblida't del titol aquest eh!

[itzel]

Moltes gracies noies. Fins ara no us he pogut contestar perque m'absorveix tot el dia. Ara dorm a la seva cuna, segurament durant 3/4 d'hora. Ho faré com em dieu, gradualment i al seu ritme. Si he estat 11 mesos així no tinc tampoc moltissima pressa perque ho vagi entenent. De fet també soc jo la que la necessito a ella. Quan no està amb mi al llit també la trobo a faltar. Però tampoc m'agradaria que em passés com dos casos que m'han explicat avui que dos nenes de deu anyets no volen ni anar de colonies perque no saben dormir sense la seva mare. No vull arribar a aquest extrem per tant de mica en mica li aniré fent entendre que dormi soleta i sapiga tornar a dormir sense mi. A veure com va. Un peto a totes

[itzel]

GRacies Goga. Teniu totes molta raó, però és que se'm fan tant llargues les nits! i per ella també deu ser incòmode. Perque crec que moltes vegades es desperta pels meus moviments. PErò si la deixo a la seva cuna també em busca. Ara ha agafat la mania de voler posar el seu cap a sobre la meva panxa per dormir. Es com si necesités el meu contacte o sentir el meu cor bategar per dormir. En part això es enternidor però per l'altre banda m'espanta el fet de que sempre sigui així perque si d'aquí a un temps volem fer-li un germanet/a com ho farem? be encara queda per això eh!

[magrana]

Hola, Itzel:

jo he passat també pel que estàs vivint fins fa 4 dies, que les coses han canviat molt i per a bé.
La nostra solució ha estat el deslletament nocturn. Em feia molta por fer-ho perquè pensava que amb el pit aconseguia que
s'adormís més depressa`, però ja havíem arribat a 8 i 10 despertars nocturns i ja no podia més. Vaig pensar que si deslletava almenys el pare em podria substituir de tant en tant.
Total, que ha sigut un deslletament d'allò més fàcil i feliç per totes dues. Hem passat de 10 a 2 o 1 despertars i el millor de tot és que s'adorm molt més ràpid que amb el pit. Em sento molt contenta.
La meva filla té 16 mesos, però una amiga té una filla com la teva i també l'ha deslletat amb molt èxit.

Bé, és una idea. Molta sort!!

[itzel]

Gracies Magrana. I com ho has fet quan te'n demana? es que jo ho he provat però llavors si li poso el xumet o li explico que dormi es posa molt nerviosa i acabo donant-li el pit una altra vegada.

[magrana]

Hola, Itzel:

jo ho vaig consultar amb una assessora de lactància i els consells que em va donar em van anar molt bé.

El primer que em va dir és que jo ho havia de fer quan n'estigués totalment convençuda, quan ja no pensés que li podia fer algun mal treient-li el pit a la nit o pensés que era una mala mare. Quan estigués convençuda que ho feia pel bé de totes dues i que era el que necessitaven, seria el moment de fer-ho.
Abans d'anar a dormir li vaig donar Flors de Bach (el remei de rescat), i jo també me'n vaig prendre perquè encara em feia una mica de por tot plegat. Em pensava que seria molt difícil i molt dur.
Assegudes al llit li vaig explicar, mirant-la als ulls, que la mama li donaria el pit abans d'anar a dormir i que no li tornaria a donar en tota la nit, però que al matí quan sortís el sol podria tornar a mamar. Ella últimament ja no s'adormia al pit, sinó que li donava el pit asseguda al llit fins que estava mig grogui i llavors la deixava al llit perquè acabés d'adormir-se ella. Em penso que fer això li ha anat bé per fer el deslletament definitiu.
El primer cop que es va despertar i va demanar-me el pit li vaig tornar a explicar (encara que sembli que no t'entenen sí que ho fan). Va començar a plorar i a enfadar-se. Però jo estava convençuda que les coses havien de canviar... Em va sortir agafar-la a coll, abraçar-la fort i explicar-li un altre cop a l'orella, ben fluixet perquè s'anés relaxant. Li feia petons al cap, l'acariciava, em movia una mica per calmar-la... I es va anar calmant. La vaig deixar al llit i va plorar, però menys intensament. Més aviat era una queixa... Jo li vaig començar a acariciar la ma, i mica a mica es va relaxar i ....es va adormir tota sola!!! Vaig mirar el rellotge i només havien passat 20 minuts!!! I jo que m'esperava una gran plorera... Molts cops, per qualsevol tonteria plora més...
Els següents cops que es va despertar vaig fer el mateix, però sense agafar-la a coll (només si s'enfadava molt). Li acariciva la ma i li tornava a explicar molt suau... Li deia: "ara a dormir...". I cada cop s'adormia més depressa i es queixava menys.
La segona nit ja es va despertar menys (va dormir 4 hores seguides, mai de la vida ho havia fet). I la tercera nit ja no va plorar gens ni es va queixar i en va dormir 5. Aquesta nit ha dormit 6 hores seguides i els despertars (1 o 2 màxim) duren poquíssim, molt menys que amb el pit.

Jo em sento molt feliç. No tinc gens la sensació que hagi patit, més aviat he tingut la sensació que ho ha agraït, com si ella tota sola no sabés sortir de la roda teta-dormir i li haguessin anat bé unes indicacions clares.

Aquest ha sigut el nostre deslletament nocturn. Si tens més preguntes ja saps on sóc.

MOlta sort, guapa.

[itzel]

gracies magrana per l'explicació tan ben detallada. tens raó amb lo de que haig d'estar convençuda perque moltes vegades soc jo la que li ofereixo el pit abans de que me'l demani. crec que cada vegada ho tinc mes clar i gracies a totes vosaltres crec que me'n sortiré.

[llumer]

em sumo a les propostes de canvi de títol...

he llegit el relat de la magrana... M'ha encantat:
El primer cop que es va despertar i va demanar-me el pit li vaig tornar a explicar (encara que sembli que no t'entenen sí que ho fan). Va començar a plorar i a enfadar-se. Però jo estava convençuda que les coses havien de canviar... Em va sortir agafar-la a coll, abraçar-la fort i explicar-li un altre cop a l'orella, ben fluixet perquè s'anés relaxant. Li feia petons al cap, l'acariciava, em movia una mica per calmar-la... I es va anar calmant. La vaig deixar al llit i va plorar, però menys intensament. Més aviat era una queixa... Jo li vaig començar a acariciar la ma, i mica a mica es va relaxar i ....es va adormir tota sola!!! Vaig mirar el rellotge i només havien passat 20 minuts!!! I jo que m'esperava una gran plorera... Molts cops, per qualsevol tonteria plora més...
Els següents cops que es va despertar vaig fer el mateix, però sense agafar-la a coll (només si s'enfadava molt). Li acariciva la ma i li tornava a explicar molt suau... Li deia: "ara a dormir...". I cada cop s'adormia més depressa i es queixava menys.
La segona nit ja es va despertar menys (va dormir 4 hores seguides, mai de la vida ho havia fet). I la tercera nit ja no va plorar gens ni es va queixar i en va dormir 5. Aquesta nit ha dormit 6 hores seguides i els despertars (1 o 2 màxim) duren poquíssim, molt menys que amb el pit.
Jo em sento molt feliç. No tinc gens la sensació que hagi patit, més aviat he tingut la sensació que ho ha agraït, com si ella tota sola no sabés sortir de la roda teta-dormir i li haguessin anat bé unes indicacions clares.


Jo soc anti-estivill al 100%, pero... el vaig llegir, aixi com al carlos gonzalez amb omple'm de petons... i vaig fer un mix.
El relat de la magrana em recorda el nostre sistema per acostumar-la a adormir-se al seu llitet...

jo crec que el més important es que tu tinguis clar que li faras un bé també a ella, perque he llegit moltes vegades que els nens necessiten dormir unes 11 hores de nit, i amb tants despertars... segurament no descansa tant com ho hauria de fer...
Planteja-t'ho primer tu, i quan tinguis tu clar que es PEL SEU BÉ... posa't a la feina, pero no dubtis en cap moment del que estiguis fent... segur que ets la millor mare que pot tenir... (i deixa que piulin els altres... ningú coneix millor que tu la teva filla, i el que tu facis amb i per ella segur que sera el millor).