dormir sense pit, ni mama, ni xumet,..

[nius]

Hola!
El Pol té 1 any i comença la "rutina". Jo he començat a treballar, i un dia a la setmana seré fora fins les 17h (els altres només matí). Ell començarà a anar a la llar d'infants als matins.
S'adorm al pit, no ha volgut mai xumet, fem pit a demanda i coallitem. També solem bressolar-lo perquè s'adormi, i li cantem cançons. Des de fa una temporada té mamitis nocturna i només vol que jo l'adormi (si l'agafa son pare es posa a bramar).

El cas és que a partir d'aquesta setmana, un dia haurà de dormir sense tot el que ell sempre ha utilitzat per adormir-se.
A l'entrevista a la llar d'infants (intentarem allargar al màxim el que s'hi quedi a dormir, però si no ho fa allà ho haurà de fer amb els avis) em van dir que com ho podrien fer, elles. I és que realment ell no sap adormir-se sol: és estirar-lo i s'aixeca, o xerra, etc. Ens van dir que li duguéssim un xumet, però realment ho trobo absurd: si no el fa servir, posar-li ara per 1 dia, és tonteria.

No volem utilitzar cap mètode perquè no en som partidaris, ell té el seu procés evolutiu de son, i ens agradaria ajudar-lo i poder-li fer més fàcil el dia que dormirà sense nosaltres.

Com us ho heu fet? Com dormen els nens que fan collit, teta, etc?

[gemma2009]

hola nius!!

En Kai dorm sempre amb la mama, es a dir amb la teta de la mama a la boca. Tot i així, va a la llar d'infnats des dels 6 mesos, i ha après a adormir-se sol allà. Bé, no és cert, no s'adorm sol! La seva mestra al principi estava molt per ell, l'acariciava fins que s'adormia, i si tot i així un dia no volia dormir, doncs a jugar s'ha dit. Cada dia el deixava una mica més "sol", fins que ha agafat el ritme dels altres. Val a dir però que és una llar on respecten molt el ritme de cada nen, no son partidaris de deixar bramant ningú fins que caigui esgotat ni altres animalades. Pero vaja que jo penso que si hi parles, sobretot els primers dies no tindran cap inconvenient en tenir una mica de paciència i estar amb ell mentre s'adorm.

En aquesta llar de fet el tema del xumet son més aviat partidaris de passar-ne, quan els vaig dir que ell no n'ha volugt mai van dir "doncs millor". Van preguntar-me si tenia algun osset o alguna cosa amb la que ell s'adormís.. però clar portar la mama a la llar no era possible o sigui que li van buscar un ninotet dels que tenien per allà i li posen cada dia al seu bressolet. Ell s'ha acostumat a dormir allà amb el seu nino, es veu que l'agafa i s'adorm cada dia jugnat-hi.

Total, que no et preocupis, que ja veuràs com en 4 dies agafa el ritme de la llar i hi dorm sense problemes. ARa, això sí, almenys el meu si està a casa no s'adorm d'altra manera que no sigui amb mi... però cap problema!

[nius]

hola gemma!

(felicitats al kai i a tu pel 1r anyet)

Suposo que serà això que expliques, que allà (de fet, al principi serà amb els avis, ja veurem què tal) "aprendrà" a adormir-se sense mama, ni teta (tampoc té cap ninotet ni res, com dius).

De fet, una de les mestres ens va demanar que si elles s'estiraven amb ell, què passaria. Home, de bones a primeres, crec que es posaria a gatejar i fotria el camp, però crec que l'ajudaria molt. Així que la intenció hi és.

I diga-li tonto al Kai, a casa si hi ha mama i teta, per què ho hem de fer diferent? Seguiu gaudint-ho molt tots 2!

[angelina]

Hola nius guapa!!!
Fins fa un mes tenia les mateixes preguntes que tu! hem marxat a marroc de vacances a casa la familia i tot ha canviat!! em vaig començar a proposar posar-me a dormir al seu costadet fent-li caricies per molta estona que estiguessim i cantant cançons però bramava i bramava i amb son pare mas de lo mismo aixi que vaig aprofitar que ma germana era a casa per a que se'n encarregués i va funcionar i et puc dir que no es cap experta que té 11 anys! però la pacienci i mirar-s'ho des d'un altre punt de vista i suposo que el nen veiés que en aquell cas no hi havia opció de teta i que lla no cediria doncs nena perfecte...
Quan ella va marxar un dia abans que marxessim nosaltres amb mi ja va tornar a caure però vaig intentar mantenir-me a ratlla sempre i quan no bramés però xerrava i xerrava i es posava dret i apa anar fent... aquest mes mica en mica ha anat millorant i a part d'àlguns moment concrets quan ell no estava fi per les dentetes o agobiat amb la calor (no hi estavem acostumats) doncs es va adormir per la migdiada i la nit sense problema!
ara ja som aqui i em feia por! M'ajec al seu costadet li canto un parell de cançonetes fent-li caricies i en dos minuts s'adorm... i el poso al seu llit i sense cap problema... ara quan no es als meus braços i no està tonto (l'¡altre dia estava al coll d'una amiga) va caure rodó sense parcimonies ni res! Però han d'anar al seu ritme, quan a la llar vegi com va i si paren una mica d'atenció en ell com ja t'ha dit la Gemma mica en mica s'anirà posant a tò!
Que tingueu molta sort i que començar la llar i la feina no sigui molt dur. Un petó guapissims

[Lele]

Hola Nius,

Jo també m'uneixo al grup de mares que el seu fill s'adorm al pit, fem collit i no els agrada que els seus fills plorin per dormir. Avui el meu fill ha començat l'escola bressol. Només hi ha anat 1 1/2h. L'he deixat força content i jugant, però després me l'he trobat bramant. El problema és que sobre les 10-11h ell fa una migdiadeta i suposo que estava molt cansat i no sabia adormir-se. Abans de l'estiu li havia comentat a la seva profe que això de l'adormir-se era el que més m'angoixava, perquè no ho sap fer sòl.

Avui estic una mica aixafada perquè no sé com ho resoldrem ni quan tardarà en aprendre a dormir sòl. Espero que no sigui molt, perquè ho passaré molt malament.

Potser provarem això que diu l'Angelina, però jo de les vegades que ho he provat, que han estat moltes, només s'ha adormit 2 vegades sòl.

A veure si algú més et dóna consell, que també m'interessa!!

[angelina]

Lele sol sol no s'adorm però al menys sense teta! ja es un logro encara no he aconseguit que s'adormi al seu llit però mica en mica espero que hio aconseguim, però suposo que esclar quan hi ha la necessitat es té més pressa!

Que us vagi bé noies i que no sigui gaire patir! Jo tampoc el deixo plorar pq penso que encara es pitjor que després a la que el posi al seu llit ho relacionarà en passar un mal moment i llavors encara es pijtor!!

[nius]

Angelina, que bé que el Walid n'estigui aprenent!!! Tens raó amb això que poc a poc, n'aprenen, i que saben qui no és la mama, qui no té teta, etc...

Lele, uffff t'entenc.

Torno una mica més angoixada que ahir. Bé, molt més.

Avui he treballat al matí, així que al migdia era a casa. Doncs des d'ahir a la nit que crec que el Pol no vol adormir-se perquè sap que quan es llevi no hi seré jo (a veure, interpretacions made in mama, eh...però no li trobo una altra explicació....) És estirar-lo al llit, quan ja tanca els ullets (està mort de son, pobre) que es posa a bramar, a fer la croqueta pel llit, etc. I clar, ens aixequem. Si el gronxo i els ulls li fan figa, també brama. Al final, després de molts intents, l'he adormit al fular (i no sense abans plorar molt, pobret).

Ara al vespre, el mateix. Per sort s'ha adormit amb sun pare.

Em preocupa l'escola, també em preocupa demà al migdia (m'escaparé de la feina i li donaré pit a veure si s'adorm), què farà ell estirat al llitet, si aguantarà o no, que no descansi.................

Lele, avui no et seré de gran ajuda....

[angelina]

Nius espero que avui et vagi millor el dia!! aviam si funciona escapar-te al migdia per fer-lo dormir una micona!!! Nosaltres aquesta nit desastrosa però està sortint-li el segon queixal i ja sé que amb el primer ho vam passsar molt malament un parell o tres de dies, bé el que ho va passar malament va ser ell!!

Un petó mames!!! i nens!!

[Lele]

Nius espero que hagi anat millor avui. No sé el teu, però el meu cada nit és una incògnita i no saps com dormirà. Potser també li està sortint una dent i per això està més neguitós? A nosaltres ens va passar la setmana passada i només el vam poder adormir amb el fular, també.

Ahir vaig decidir de treure'm llet i que avui quan volgués adormir-se a l'escola bressol li donessin i així ho han fet. Es veu que s'ha posat a plorar i no es volia prendre el bibe a la classe i una noia l'ha agafat i li ha donat al pati tot bressolant-ho (justament hem anat a veure com anava i ens l'hem trobat allà, però ell no ens ha vist!!) S'ha relaxat bastant però com hi havia nens més grans correns pel pati no s'ha adormit i després l'han entrat a la classe i l'han deixat a l'hamaqueta i diu que s'ha adormit. Quan hem arribat a buscar-lo estava dormint.

Estic més contenta, però tot i així molt intranquila. A veure què tal demà!!

Un petó!!

[gemma2009]

(merci nius! felicitats a vosaltres també, i a en Walid!!! )

els primers dies de la llar, inclus les primeres setmanes, és normal que estiguin intranquils! qualsevol reacció és normal: que es tornin més insegurs i només vulguin mama tot el dia, que rebutgin la mama, que dormin més, que dormin menys... qualsevol canvi que observeu aquests dies pot estar provocat per l'entra a la llar.

Però és el fet de començar la llar el que els afecta, més que si dormen sols o no!!! això els passa a toooooots els bebès quan comencne la llar (estivillitzats i co-llitats, embiberonats i entetats!), i els afecta més o menys depenent del seu caràcter, no dels seus hàbits o rutines

En Kai és un clar exemple: es el que molta gent descriuria com un bebè toalment malcriat. Mai hem tingut horaris a casa per res, ni per dormir (que tant aviat pot quedar-se adormit a les 6 de la tarda com a les 11 de la nit, i no exagero) ni per menjar (depenent de l'hora en que vagi a dormir "sopa" amb nosaltres o no, hi ha dies que berena i dies que no, hi ha dies qu enomés fa teta i dies en que menja de tot. Sempre que vol braços té braços, i si plora sempre li fem cas. Pensava que entrar a la llar seria tot un shock per ell, i que hauriem de començar a posar horaris i rutines a casa per no fer-li tant dur. Doncs res de tot això! Ell va a la llar content, es fa amb tothom, dorm (o no, depen del dia) amb la resta, i menja amb la resta a l'hora que els hi donen dinar. Crec que el fet de no tenir horaris ni rutines el fa més "adaptable" a qualsevol situació, i fins ara ens ha anat molt bé, però crec que sobretot és una qüestió de caràcter i res del que fem o deixem de fer pot influir gaire en això.

Total, que en unes setmanetes veureu que torna a ser el de sempre, i si patiu o no ho veieu clar o creieu que la cosa s'allarga massa, parleu-ho amb la seva mestra que normlament en saben molt d'aquestes coses, confieu en elles

[nius]

En Kai és un clar exemple: es el que molta gent descriuria com un bebè toalment malcriat. Mai hem tingut horaris a casa per res, ni per dormir (que tant aviat pot quedar-se adormit a les 6 de la tarda com a les 11 de la nit, i no exagero) ni per menjar (depenent de l'hora en que vagi a dormir "sopa" amb nosaltres o no, hi ha dies que berena i dies que no, hi ha dies qu enomés fa teta i dies en que menja de tot. Sempre que vol braços té braços, i si plora sempre li fem cas. Pensava que entrar a la llar seria tot un shock per ell, i que hauriem de començar a posar horaris i rutines a casa per no fer-li tant dur. Doncs res de tot això! Ell va a la llar content, es fa amb tothom, dorm (o no, depen del dia) amb la resta, i menja amb la resta a l'hora que els hi donen dinar. Crec que el fet de no tenir horaris ni rutines el fa més "adaptable" a qualsevol situació, i fins ara ens ha anat molt bé, però crec que sobretot és una qüestió de caràcter i res del que fem o deixem de fer pot influir gaire en això.

Canviem Kai per Pol i podia haver-ho escrit jo. No tenim cap mena de rutina, fins fa 10 dies (que són els que fa que treballo) tant ens llevavem a les 10 com a les 11, anem a dormir quan ell té son, menja si està d'humor (que sol estar-ho, no té massa problemes) i fem teta tantes vegades com sorgeix.

Suposo que la desconeixença em fa estar espantada. Veig que aquesta setmana ja s'haurà de llevar a les 8, i estar-se més hores a la llar. I em fa cosa saber com anirà. Però com dius, gemma, és una adaptació.

M'agrada llegir que tot i anar a l'escola, seguiu sent "lliures" i feu i desfeu, perquè a priori, sembla que haguem d'establir unes rutines, i fa entre mandra, por.....

I aquests dies, amb la iaia, ha anat dormint.... o sigui que segurament, n'aprendrà, més tard o més d'hora.

[Raqueleta]

Nius, la Clara, des de ben petita, es va acostumar ella sola, sense que féssim res, a adormir-se sola. Tampoc amb xumet ni amb un nino especial, s’agafava el llençol i au, a clapar. Va començar la guarde així de dòcil.
Aquest agost ha fet un canvi, res de posar-la sola al llit, que brama. Hem d’estar amb ella fins que cau rendida, al principi son pare o jo, ara ja només em vol a mi, i al meu pit. A mi no m’importaria si no fos perquè hi ha dies que fins les 23h gairebé no s’adorm...
El cas és que quan va començar un altre cop a anar a la llar li vaig dir a la mestra que igual els costaria fer-la dormir perquè havia fet un canvi, i més perquè aquest any ja no la tenen a una cuna sinó al típic matalàs que posen a terra. Pensava que no estaria quieta, que marxaria gatejant, doncs no, té perfectament assumit que és l’hora de dormir, s’estira al matalàs, no es mou d’allà i cau dormida. Estic per comprar un matalàs d’aquests per a casa!

Per cert, nosaltres no fem collit tot i que ara com que moltes nits es desperta, cosa que no havia fet abans, l’acabo portant al llit. Quan s’adorm estirada al llit amb mi la deixo allà una bona estona perquè si la moc de seguida es desperta i ja l’hem cagat però em fa por que no es desperti si hi sóc que es posi a gatejar i caigui. Com els protegiu al llit si no hi sou, les que coalliteu?

[gemma2009]

nosaltres li hem ensenyat a baixar del llit desde fa un mes o així (o sigui als 11 mesos).

Si es desperta prou com per voler baixar del llit conscientment, doncs ell baixa i es posa a jugar per l'habitació amb el que trobi.. i quan està adormit tot i que es mou bastantes estones dorm entre nosaltres dos o entre el papa i el bressol, per tant no pot caure. O sigui, per caure hauria de passar per sobre meu, o per sobre de son pare, o per sobre de tots dos, i això adormit no ho fa. Despert sí que ho fa (o anar-se'n cap als peus del llit gatejant), però aleshores ja sap baixar sense caure i problema solucionat!

Avui al matí per exemple jo m'he quedat fent mandres al llit mitja horeta i el sentia remenar les seves joguines per allà terra

Quan no hi som, el posem al bressol (enganxat al llit en sidecar) i muntem una barricada de coixins a l'altre costat del llit. Per molt que es mogui adormit, no passa per sobre els coixins. I si es desperta, idem que quan hi som nosaltres... o plora perque l'anem a buscar, o ell mateix baixa del llit i ve cap al menjador

[Raqueleta]

nosaltres li hem ensenyat a baixar del llit desde fa un mes o així (o sigui als 11 mesos).

Ostres, i com li heu ensenyat??
M'agradaria saber-ho, per a provar, tot i que la meva, tot i tenir 11 mesos, és petiiiiiiiiiita i el llit el veig massa alt per a ella. Ella medeix només 68'50cm.
A part que encara no ha pujat ni baixat esglaons, a casa no n'hi ha i posar-la a gatejar a l'escala de l'edifici no m'hi veig, la veritat...

Ah, últimament li fem unes barricades que dóna gust! A una banda el coixí de lactància, a l'altre els dos coixins del llit un sobre l'altre i per dalt i per baix uns coixins grans del sofà...

[angelina]

el walid va aprendre a baixar del sofà tot sol quan encara no sabia ni gatejar es volia escapar... del llit encara no se'n surt s'enreda i això que en realitat es el mateix!!! però com ensenyar-li a fer-ho bé!?

[gemma2009]

doncs va ser el seu pare el que, carregat de paciència, el posava panxaterra al sofà, amb els peus mirant cap al terra per entendre'ns, i el baixava. Ell intentava baixar sempre de cara, i clar si no el paràvem es fotia de lloros, per tant son pare l'agafava quasi al vol quan es tirava, el girava i el feia baixar. Així vaaaaaaaaaaries vegades, durant 2 o 3 dies.

Un cop après a baixar del sofà, el llit que és una mica més alt li va costar una mica, però ja ho va descobrir ell sol. Tot i així, de vegades hi ha accidents eh? divendres mateix es va fumbre una nata de campionat baixant del llit (res que uns quants mimitus no puguin curar! )

[gemma2009]

aps, i ell sí que pujava esglaons (gatejant) desde feia temps, però encara no els sap baixar ara !

[Kalanxoe]

M'ha anat molt bé llegir-vos: em trobo en la mateixa situació difícil i complicada que suposa l'inici de l'escola bressol. Allà aconsegueixen adormir-lo a l'hamaca, després de calmar-lo en braços, i tot passejant pel pati. Del matalàs a terra res de res encara, igual que a casa no s'adorm mai al seu bressol, sino al meu pit o als braços del pare.

Tot i entendre que aquests dies d'adaptació siguin complicats per a tots, jo pateixo més a casa que no pas per si dorm o com dorm a l'escola. M'explico a veure si algú té algun consell per al nostre cas.

L'Aniol normalment s'adorm amb el pit, estirats al nostre llit, i quan està adormit el passem al seu bressol. Només aguanta 1 hora màxim, i tornem a començar, fins que anem a dormir i fem llit familiar, i així no ens hem d'anar aixecant. Fins aquí bé, tot i que jo pateixo si el deixem al nostre llit per si cau (ja va caure una vegada) o per si es desperta quan el passem al seu bressol.

El problema el tinc jo a la nit, que com que mama molt sovint, no acabo de dormir bé i vaig molt cansada i amb mal d'esquena.

M'agradaria seguir-li donant el pit, abans d'anar a dormir i al matí, però no durant la nit. Com ho faig si me'l demana i el tinc al meu costat al llit? Teniu cap solució per a una mare cansada i amb ganes de dormir unes hores seguides?

Sincerament, ara mateix no sé com compaginar seguir amb l'alletament i tenir una mica més de qualitat de vida. No penso fer cap canvi fins que no estigui ben adaptat a l'escola i més tranquil, però no paro de donar-hi voltes.

Qualsevol comentari serà més que benvingut!

[Lele]

Hola Kalanxoe,

benvinguda al club!!

Mira, jo només et puc explicar el que em van dir, perquè el meu també només s'adorm al pit i jo també tinc mal d'esquena perquè a vegades té nits que no para de fer xupitos. El que em va explicar l'assessora de lactància és que ella li va dir al seu fill, quan ja raonava una mica (el meu només té 9 mesos i no ho entendria!), però li va dir que quan es fa de nit les tetones se'n van a dormir i que no tindran lleteta fins que surti el sol. Diu que al principi va ser dur i que ell es despertava i havia de fer-lo entrar en raó. Una matinada diu que estava tan nerviós que es van asseure per veure com sortia el sol... així ja podia mamar. Ens comentava que s'ha de tenir molta força per fer-ho, perquè si estàs molt cansada acabes cedint.

No sé, noia, no sé si t'he ajudat, però a mi també em preocupa el tema. I m'has deixat preocupada venient que el teu, que ja té un any, es segueix despertant cada hora. El meu encara ho fa fins que vaig al llit i jo pensava que aniria canviant aviat!!

Sort i ja ens explicaràs com ho faràs!!

[nius]

hola noies!

kalanxoe, el que t'ha explicat la Lele és el que va fer una coneguda meva: quan el seu nen tenia uns 16 o 18 mesos, li va explicar que les tetis anaven a dormir, i que de nit no hi havia pit. Aleshores, si es despertava, per facilitar-li les coses, i no posar-li "tentacions" a prop, hi anava el pare i era ell qui el bressolava. Li van aconsellar així al grup de lactància. I pel que em va explicar, li va funcionar bé.

Lele, com aneu vosaltres? Què tal l'adaptació? (la de tots, vaja).

Nosaltres anem fent: a la llar sembla que s'hi queda content, rondina una mica quan el deixo (normal, jo també ho faria, i és que com a casa amb la mami -i dormint!- no s'està enlloc) però deixa de fer-ho de seguida. Durant aquestes setmanes ens ho hem pogut convinar i seguim fent una mica d'adaptació, ni dinar ni dormir, però crec que la setmana vinent, a molt estirar la següent ja tocarà... i ja tremolo! Però vaig pensant que anirà bé, em vaig enviant missatges positius