s'adorm només en braços

[peixitu]

Hola, no sé suposo que no dec ser la única, el meu peque, només s'adorm en braços, ha d'estar molt fet pols perquè s'adormi al cotxe o a l'hamaca..... us passa?
m'he plantejat deixar-lo plorar, no sé si es el M estivill o no, però clar, si amb el bibi no s'adorm, després em queda mitja hora , o una hora, o dos,... depèn d'acunar-lo perquè s'adormi.
us passa? i si us passa, com ho heu sol.lucionat??????
mil gràcies

[karla]

Hola Peixitu,
A un dels meus bessons també li passava que des de ben petit, només s'adormia en braços... Jo encantada pq ja m'agradava tenir-lo allà acurrucadet i veient com se li anaven tancant els ulls. Tothom em deia "ui, que si el tens mal acostumat, que si et pren el pèl, que si blablabla" però jo passava olímpicament. Però el problema va ser que es va anar fent gran i jo acabava baldada, així que un dia, vaig decidir que s'havia acabat pq els meus braços i la meva esquena ja no aguantaven més (eren 10 kgs de criatura). Aquella nit, el vaig dur a la nostra habitació i el vaig estirar al nostre llit, amb llum ténue, li vaig fer un massatget mentre li explicava que provaríem de dormir solets... li vaig donar una mica de llet i el vaig dur al seu llit. Jo pensava que segur que es queixaria i rondinaria i tot això però no ho va fer... em vaig quedar fora, amb l'orella enganxada a la porta i el sentia com s'anava movent fins que, de cop, ja no vaig sentir res més: s'havia clapat. I, a partir d'aquell dia, que ho fem així i sempre ha anat bé. Sí que és cert que algún dia, que ha estat més nerviós o amb alguna dententa fent la punyeta, l'he gronxat una mica però no per adormir-lo, només per tranquilitzar-lo i molt poca estona... ni un minut. Ràpidament es comença a bellugar i veus que el què vol és anar al seu llit.
Per tant, el meu fill, que des de pràcticament sempre s'havia adormit en braços, NO S'HI HA ACOSTUMAT i ell solet ha sabut quan li havia arribat el moment. Confia en el teu fill, és el meu consell.

[MARUXA]

Hola Peixitu!

Suposo que quan es fan grans al final dormen solets però ara de moment ens necessiten fins i tot per relaxar-se i agafar la son. Entraríem a l´etern debat "Estivill sí Estivill no", el meu parer és no deixar plorar els petits, mírat aquest post pot ser t´ajuda:

viewtopic.php?f=25&t=12198

(espero haver-lo posat bé, es titula "Necessiteu ensenyar-los a dormir?")

És dur no dormir i molt difícil, ho dic per propia experiencia, però deixar que plorin mai és una garantia, no sempre funcionen aquestes tècniques conductistes.

[ña]

Peixitu, i lo maco que es!!!!! Que creixen de seguida i amb 18 anys no voldra els teus braços!!!!!! A mi el peke se'm dormia en braços i ara dormim junts al llit i despres ja no hi voldra que hi dormi.......... i un dia dormira sol i em fa una peneta pensar-ho!!!!! Aprofita i passa del que et diguin, son moments que no tornen!!!!!

[peixitu]

si jo penso aixi, pero es matador.
tinc el llibre de la rosa jove, pero no m'ajuda gaire, explica les fases de son i tot aixo pero no dona solucions. tambe en tinc del carlos gonzalez.
paciencia, no?
petonets

[bipa]

A mi el que m'ha funcionat és l'intercomunicador que puc parlar-hi des de fora, així la deixava al seu bressol, ella començava a plorar però jo de seguida des de fora li anava dient cosetes (deiem bona nit a tota la familia, al sol, a la lluna,.... li cantava alguna canço, repassavem el que havia fet,... depèn el dia...) i de seguida deixava de plorar i s'estirava i s'anava adormint, sense sentir-se sola i sense després haver de sortir jo de l'habitació... Ara hi ha molts dies que no ho necessita i inclus em diu "mama no cantis" i amb la musica de l'intercomunicador ella ja es va relaxant...

I si, paciència i anar provant diferents coses... i a vegades va a etapes... a casa també en temporades xunguilles ens ha funcionat que sigui el pare qui la posi a dormir doncs no li fa ni la meitat de drama que a mi... però a mi m'agrada molt aquest moment

[pomaipera]

Hola peixitu!
a mi al principi només dormia sobre meu!!! a les nits jo ja em posava nerviosa perquè en meu petitò (va ser prematur) només dormia sobre el meu pit i quan el posava al llitet es despertava i plorava i ens passavem la nit dormint ell sobre meu però ell a poc a poc es va anar "desengaixant" i ara tambè només s'adorm en braços i no em preocupo ja que sé que quan ell ja no ho necessiti ja s'adormirà solet.

[marta_mum]

Si et fa mal l'esquena i els braços canvia!!!

Opció 1 que jo et proposo: un portanadó ergonòmic, ja no et farà mal l'esquena ni els braços
Opció 2 que jo et proposo: estireu-vos els dos al teu llit, te'l poses a sobre o el costat, i us adormiu plegats.

Aribarà el dia que madurarà i sabrà dormir ell solet, no cal fer-li fer cap aprenentatge.

Petons!

[Quinparell]

Els meus també només s'adormien als braços. Cap a l'any a un podia adormir-lo al pit i l'altre continuava adormint-lo als braços (+ o - una hora) després el quin s'adormia al llit va fer el pas d'adormir-se amb el seu pare al llit. L'altre, cap als dos anys vaig aconseguir adormir-lo als braços però asseguda al sofà, m'asseia amb ell als braços i el gronxava i li cantava igual que a peu dret però com a mínim podia estar asseguda i així em descansava l'esquena (a més així feia abdominals ) i al setembre (31 mesos) aprofitant que erem de vacances i anaven esgotats, un dia vaig provar d'adormir-los als dos al llit i em va funcionar...

Nosaltres hem anat provant a mida que em vist que podien estar preparats per fer el següent pas (mai em aplicat cap métode perquè sabiem que ja n'apendrien solets ) i si no era el moment, doncs ho deixàvem per més endavant. Ja sé que és dur, però com t'han dit arribarà el dia que s'adormirà solet