mètode pare?

[ninoneta]

Hola noies!!

Volia saber si alguna ha aplicat el que en diuen "mètode pare"? Consisteix en que el pare acudeixi als despertars nocturns del nen per tal d'eliminar les tomes nocturnes quan ja no calen.
Ens estem plantejant aplicar-lo perquè la nostra filla es desperta algunes vegades durant la migdiada i la nit, i sempre sempre necessita pit per tornar a dormir.
N'he llegit alguna cosa per internet, però m'agradaria que si algú l'ha aplicat m'expliquessiu com ho heu fet, si us ha funcionat, com s'ho ha fet el pare per calmar-lo, si us ha costat gaires dies...

Merciii

[tahisona]

Hola ninoneta nosaltres estem fent el que expliques, no sabia què fos cap mètode!!

Des de que la Júlia va fer l'any que la vam passar a la seva habitaciò, fins a leshores dormia amb nosaltres al nostre llit, li hem posat un matalàs a terra de 90 i a l'hora d'anar a dormir, cap a les 21h m'estiro amb ella, expliquem un conte, cantem, fem pit fins que s'adorm normalment uns 20 o 30 minuts. Cap a les 24h es mig desperta i m'estiro amb ella 4 o 5 minuts mama una mica i de seguida es torna a dormir. Cap a les 3h o les 4h també es mig desperta i a leshores el seu papa va a estirar-se amb ella, la consola amb caricietes i s'adorm i moltes vegades també el papa es queda clapat amb ella i ja no torna a la nostra habitació, es queden els dos dormidets fins a les 7 del matí que es quan ens hem de despertar. Les hores poden variar segons el dia i fins hi tot des de fa unes quantes setmanes que ja no es desperta a la matinada i dorm moltes horetes seguides, depenent del dia!!
De totes maneres penso que la teva barrufeta encara és una mica petita per anar-li treient tomes de pit i més a la nit, la Júlia als 9 mesos demanava moltíssim pit i el secret per què seguis dormint, tant a la migdiada com a la nit era que mames, a mesura que es van fent grans van espaiant les tomes i per exemple a la migdiada ja no es desperten per fer pit.
El fet de desmontar el bressol i posar un matalàs a terra ha estat la nostra salvació

maig i juny 2011 229.JPG

Però cada nen/a és un món i vosaltres heu de fer el que més us convingui i vagi bé per al vostre descans, per això hi ha el papa que no té pit, però pot consolar i bressolar molt i molt bé , mentres la mama pot dormir unes quantes horetes seguides!!
Ja ens explicaràs que tal va el mètode papa!!

[tahisona]

PD: també hi ha nits què encara que el papa vagi a bressolar-la no hi ha manera que es calmi, i com que ara ja parla, de seguida diu "mama teta", a leshores m'estiro amb ella i amb 5 minuts de mamar ja està adormideta!! el que no fem mai es deixar-la plorar, no m'agrada sentir-la plorar sabent que la puc consolar amb 5 minuts, i els plors tampoc no em deixerien dormir! així que cada nit és una aventura !!

[petazetas]

Home això de que són tomes que ja no calen... per l'edat que té la teva no se si dir-te que calen o no.
La meva filla a l'edat de la teva ja no prenia pit per que se'm va retirar la llet abans, però si feia biberó... vull dir que això que no li cal l'aliment,

La Lia cap als 10 mesos va començar a menjar menys per la nit i algunes nits ja ni despertar-se per menjar, així que la decisió de no menjar surt d'ells, no de tu. Poc a poc va anar deixant de fer-ho tota sola, sense que ningú la forçés.
Vaja, que si hagués tingut 12 mesos i encara es despertés demanant bibe jo ho hagués continuat fent.

[pirene1979]

M'interessa molt el que expliqueu...

La nostra nena té 10 mesos i aquesta ha estat la primera nit a la seva habitació. Fins vora dels 8 mesos la teníem amb el llitet en sidecar amb el nostre, demanava per mamar un parell de vegades, me la posava al llit i després la tornava al seu llitet. En general descansàvem raonablement, molts cops el pare ni es despertava.

Però fa prop de dos mesos que aquesta dinàmica se'ns havia complicat: des que va començar a seure sola i a intentar gatejar (tot just fa uns dies que ja ho fa amb eficàcia), es despertava cada dos per tres i li costava molt més adormir-se després de les preses, ja fos perquè tenia ganes de jugar i xerrar, perquè intentava arribar al nostre llit o simplement perquè plorava per algun motiu (dents, restrenyiment, calor...). Veient això, fa unes setmanes vam decidir aplicar una proposta de l'Elizabeth Pantley: com a pas previ al trasllat d'habitació, vam separar el llitet del nostre llit, i en comptes de mamar estirades, m'aixecava i seia a una cadira. Al nostre llit només hi entrava en tot cas al matí, ja amb llum diurna, per mamar o jugar una estona. (També hem aplicat algun altre consell de la mateixa autora, com intentar que no s'adormi succionant per que no tingui també aquesta expectativa quan fa els microdespertars entre cicle i cicle de son... Sembla ho anem aconseguint, encara que de moment no hem vist massa resultats, però representa que és un procés lent).

El cas és que la nena ha continuat molt inquieta, i inclús ens va semblar que les baranes que li havien aparegut al llitet la tenien una mica obsessionada: no parava d'intentar enfilar-se, es donava cops, se li ficaven les cames entre mig... Per aquest motiu vam provar també de posar-la amb el matalàs al terra, tota rodejada de coixins, i així hem aguantat vàries nits, però tampoc ens ha convençut perquè ens hem passat la vida rescatant-la entre els coixins i per tot el terra de l'habitació. Així que, una mica desorientats, ahir vam decidir traslladar-la a la seva habitació per veure si hi havia algun canvi. S'ha despertat quatre o cinc vegades, li he donat el pit o el pare li ha donat aigua i no ha trigat a adormir-se de nou. [Per cert, què estranya se m'ha fet la seva absència a la nostra habitació! Ja m'hi acostumaré, és clar, però és la novetat després de tants mesos...]

Total que, en relació amb el que tema d'aquest post (perdoneu el rotllo, era per donar-vos el context), ens proposem fer com aquesta nit passada: turnar-nos una mica, aprofitant que sembla que es calma tant amb el meu pit com amb els braços o l'aigua del pare. A veure si així descansem ni que sigui mitja nit cadascú! El que ens fa dubtar és quin pot ser el millor criteri per anar-hi l'un o l'altre, perquè d'altra banda també convé que prengui prou llet! Si algú ens dóna algun consell serà benvingut...

Una darrera consulta a les que poseu els nens amb un matalàs de llit normal a terra: és una idea que ens agrada força, personalment no m'agraden gaire les baranes i a més em sembla esgotador donar de mamar a una cadira de matinada, però com us ho feu per evitar que se'n vagin a explorar la casa mentres vosaltres dormiu?

[ninoneta]

Hola!!

La veritat és que ens estem plantejant això pq crec q la majoria dels despertars de la meva filla no són de gana, ja que amb mamar molt poquet en té prou, i normalment al cap de mitja hora-3/4 d'haver-se adormit el primer cop es desperta i no crec q pugui ser de gana pq ha sopat i ha fet pit una bona estona... Però és clar, suposo q si s'aplica aquest "mètode" no es pot saber si els despertars són de gana o no.
El que de debó m'inquieta és el fet que només es pot adormir al pit, si sospita que la intentem adormir sense pit comença a cridar i plorar i només es calma amb la teta... així que haviem pensat que potser si provessim això s'acostumaria a dormir sense el pit...
Per cert, Pirene, com ho heu aconseguit que s'adormi sense succionar? pq jo ho he intentat però des de sempre que s'adorm al pit, i quan està dormida em costa treureme-la del pit, he d'esperar que estigui profundament adormida pq sinó es desperta, excepte en els despertars de la nit, q com q ja no deixo q es desvetlli en un tres i no res ja me la puc desenganxar i torno a dormir de seguida , pq nosaltres tb fem collit, de fet tenim el seu llitet enganxat al nostre però a la pràctica mitja nit se la passa al nostre...

[petazetas]

O sigui que el seu consol i relax es basa en la succió. Entenc que no voleu donar xumet per que si no ja en portarien no?
Per la meva filla va ser el seu consol fins ara que voluntariament l'ha donat a la fada dels xumets a la llar d'infants.
Ho ha passat malament durant 2 dies però ja s'ha acostumat a no dormir-hi.

[pirene1979]

Ninoneta, s'ha de dir que ja d'entrada la meva filla era capaç esporàdicament d'adormir-se sense succionar, ho feia algun cop quan mamava al nostre llit i de sobte es deixava anar i es girava cap a l'altra banda per dormir. no era el més habitual però de vegades passava.
ara mirem d'aconseguir que sempre o quasi sempre faci l'últim "clic" cap a la son sense res a la boca. seguim una mica les pautes de l'Elizabeth Pantley: li treiem el que sigui (pit o xumet) quan veiem que està prou relaxada. no sempre l'encertem: sovint es torna a excitar o fins i tot rondina, llavors tornem a oferir-li immediatament i esperem un altre moment que sembli propici. de vegades cal fer-ho tres o quatre vegades, i és especialment pessat quan ha costat molt que s'arribi a relaxar... però sembla que ho va acceptant bé. de fet ara quan li dono el pit a la cadira de vegades hi ha un moment que fa el gest de tornar-se cap a enrera, en direcció al llitet, com demanant que la deixi allà. en aquests casos la deixo i s'adorm de seguida. no és sempre així, però!

de totes maneres no puc assegurar que tot aquest esforç doni fruits: de moment es continua despertant molt sovint i no aconsegueix reprendre la son tota sola. aquesta nit han estat 7 o 8 vegades... hem anat donant-li pit i aigua, la veritat és que a l'habitació fa calor i bevia/mamava amb ganes, em temo que les condicions ambientals no ajuden en aquesta època de l'any...

en fi, ànims a totes!

[tombarella]

La gran qüestió és:

- No VOLEU que se us adormi al pit perquè no us agrada, o perquè creieu que després "no li podreu treure l'hàbit"?

Si és la primera opció, no hi tinc res a dir. Cadascú fa el que millor li sembla.

Però si és per la segona "raó", us he de dir que tard o d'hora s'adormen sense el pit. No patiu, que arriba. La meva ara, que encara no té ni els dos i mig, fa el seu "pit de dormir" però sovint no s'hi adorm i després es fica al llit, acompanyada de mi o de son pare, o se'ns adorm als braços, però sense pit. I us asseguro que fins no fa massa només s'adormia al pit. Bé, això a casa, ja que la migdiada la fa a l'escoleta i mai ha tingut cap problema.

Però si saben que hi ha la mama a la vora, per què no reclamar-la??! I, si la mama els dóna el pit... doncs luxe total!!! Per què anar contranatura????

[ninoneta]

La meva filla no ha volgut mai el xumet, de fet segurament li vaig donar massa tard, cap als dos mesos, i només l'agafava alguna vegada, però cada vegada menys, i ara no el vol ni veure... sé que seria la solució, fer-li el "cambiazo" quan ja ha acabat de mamar, però si no el vol no el vol...
No és que em molesti que s'adormi mamant, però que sigui la única manera... uf, hi ha moments que es fa especialment difícil: si som fora de casa, si l'he de deixar amb algú, si anem amb cotxe, etc... si aconseguís que s'adormís sense pit seria tot més fàcil. I sí, em preocupa bastant que més endavant continuï necessitant la teta per dormir. La meva intenció era deslletar a l'any, però visto lo visto... En fi, tombarella, espero q la meva faci com la teva i se'n desacostumi, perquè creu-me que hi ha moments que m'agobio una mica...

[tombarella]

Ninoneta, sí, el que és arribar, arriba. Altra cosa és quan. Jo tenia clar que volia seguir alletant mentre la meva filla ho volgués. I, de fet, ara escric amb ella al pit... Per això no m'ha amoïnat mai que se m'adrmís al pit. No et diré que en algunes ocasions hagi creat una mica d'estrès, ja que has de fer altres coses o necessites descansar, però en general puc dir que m'encanta. Però vaja, que ja et dic qe jo treballo des que ella tenia 4 mesets i la migdiada sempre l'ha fet sense la mama ni el pit... I bé que s'adormia. Però quan noten la mama a la voreta... doncs la volen! Malament rai que no fos així!

[pirene1979]

Tombarella,

l'objectiu que ens agradaria assolir no és que s'adormi sense pit (és evident que pot fer-ho sense perquè de vegades ho fa, sense anar més lluny cada matí a l'escola bressol), sinó que sigui capaç de dormir una mica més seguit, dins de les seves possibilitats maduratives. no estem gens d'acord amb els mètodes consistents en deixar plorar la criatura, i ens quadra molt la idea (tipus Rosa Jové) que això de la son i de dormir seguit és un procés maduratiu. però és un fet que anem cansats i justets de forces, especialment els darrers dos mesos, i per aquest motiu hem estat buscant algunes idees al llibre de la E. Pantley. ens agrada perquè respecta els ritmes dels nens però alhora transmet el missatge que potser sí que es pot fer alguna cosa més que esperar que la criatura faci els tres anys... es tracta de millorar una mica, aconseguir algun tram de cinc hores per exemple, res de miracles de nits senceres tot d'una!
el llibre no conté una recepta fixa sinó que és un seguit de propostes que cadascú pot seleccionar i adaptar al seu cas. de fet, ella mateixa diu que va continuar fent collit i pit amb el seu fill i tot i així va aconseguir millorar la son de tota la família... en fi, ja deu haver-hi altres posts sobre aquesta autora.
el cas és que una de les seves tesis principals és que es pot ajudar els nens que encara no encadenen bé els cicles de son evitant que quan es desperten trobin a faltar allò que els havia ajudat a dormir: el pit, un xumet... segons ella, si s'han adormit succionant alguna cosa i es desperten sense res a la boca és normal que cridin l'adult fins que ho aconsegueixen de nou. però si s'han adormit sense "ajudes", diu, a poc a poc van aprenent a tornar a adormir-se sols.

en fi, ja dic que tot plegat és un supòsit que en el nostre cas encara no ha demostrat ni molt menys la seva eficàcia... però estem mirant de perseverar una mica, amb això i amb un parell de detalls més, a veure si dormim tots una mica millor. la pròpia Pantley diu que cal desconfiar dels mètodes que "funcionen" d'un dia per l'altre...

[tombarella]

Pirene1979, sí, he llegit tant la Jové com la Pantley. I sí, estic totalment d'acord amb tu amb què necessitem descansar, tots plegats. Només comentava que, per a mi, la millor manera d'aconseguir-ho és justament respectant al màxim els ritmes de son de cada infant (com ja dius en el teu missatge ), però també deixant que allò que els ajuda a adormir-se, doncs ho tinguin. Jo només puc parlar de la meva experiència personal amb la meva única filla. I el que et puc dir és que, tot i que sempre ha tingut el pit a la seva disposició, ja hi ha força dies que s'adorm sense mamar. Avui no, que avui se m'ha mumit al pit...

I, què passa si es desperta i ens reclama? Doncs que fa un xarrupet de pit i segueix clapant. Però això no suposa que naltres no descansem. Almenys no descansem menys que si no li donés el pit (més aviat diria que descansem força més!). Quan tenia poc més d'un any, ja saltava soleta del seu llit cap al nostre i... self-service! Ara, que ja dorm a la seva habitació (des dels 2 anys i per decisió d'ella), quan es desperta ve soleta o bé, si encara està molt fosc, ens crida per a que l'anem a buscar. Normalment hi va son pare, me la porta al llit, xarrupet i seguim dormint.

Està clar que cada família acaba trobant el que li va millor. Només dic que el pit nocturn no és antònim de descans, sinó més aviat un sinònim.

[pirene1979]

Tombarella,

fins fa dos mesos el nostre cas coincidia totalment amb el que dius: llavors es despertava dues o tres vegades, li donava el pit i normalment es tornava a adormir de seguida. tret de nits aïllades més mogudes, anavem fent prou bé. però últimament, potser des que viu en una constant revolució motriu (asseure's, gatejar, intentar posar-se dreta...), no acaba de ser el cas. sovint ens passem una hora o més intentant convèncer-la de nou que és hora de dormir! i el cansament es va acumulant... és per això que anem donant pals de cec.

de totes maneres estic totalment d'acord que jo descansava molt millor quan me la ficava al llit per mamar... l'únic és que després, si no m'havia adormit jo, havia de tornar-la al llitet (en sidecar) perquè no acabo de descansar del tot amb ella al costat. ara li dono el pit asseguda i qualsevol dia cauré de son! per això m'agradava la possibilitat de posar-li un matalàs gran al terra de la seva habitació i anar-li fent "visites" quan reclami...

en fi, cap decisió és irreversible... només intueixo q els nens noten molt els canvis i cal perseverar una mica cada cop que n'introduim algun, abans de decidir si ens funciona o no.

[tombarella]

Pirene1979, també t'he de dir que hem passat èpoques de tot. El que passa és que quan estàs immers en una d'aquestes èpoques, tens la sensació que fa molt que dura i que no s'acabarà mai. I et sembla que res funciona. Però, vist amb perspectiva, doncs veus que són això: èpoques. I després d'una de bona en ve una de més dolenta, però en trona a venir una de millor. I, poc a poc, la tònica és positiva.

La idea del matalàs a terra i fer-li visites quan es desperta em sembla prou bona. Tant per tant, que sigui prou gros per si us hi adormiu valtres. Molts ànims!