SOS!! Dubtes aplicant Estivill!

[Angi-2]

Hola a tots !!

Fa molt de temps que no escric al foro, però és que vaig molt liada i mooolt cansada amb els bessons. Necessito ajuda de la gents que hagi aplicat el mètode Estivill i els hi hagi funcionat rebé.
Ara els nostres nens tenen 6 mesos i mig, i fa 10 dies que hem començat a aplicar l’Estivill. Sobretot pq un estava força neguitós tot el dia, plorava a les nits i reclamava cada cop més braços.
Al principi va ser dur amb els dos alhora, però semblava que la cosa funcionava poc a poc. Millorava a les nits però les migdiades es resistien. Ara encara no funciona al 100% i tenim dubtes en l’aplicació.
Tenim una guia ràpida del mètode, però trobo que hi han “forats” que no queden resolts.
Estem seguint totes les indicacions (excepte els temps d’espera exactes; com a molt aguantem 3min, després 5min i a vegades fins a 10nim). Fem el mateix sempre al matí (de 9h a 10h), migdies (de 14h a 15’30h) i nits de (21’30h a 7h).

Si us plau, doneu-nos un cop de mà !!!!!!!!!!!!!

Dubtes:

- Des de quan comença a comptar el temps de les esperes ? A vegades el nen plora directament quan marxem, però altres juga una miqueta i després comença a queixar-se.
- Només compta el temps si plora desesperadament ? A vegades es van queixant o amb plor intermitent al cap d’una estona de ja estar al bressol.
- Al entrar per dir-li “la frase” després de les esperes, es pot també posar-li el xumet i apropar-li el nino? Els nostres no saben encara anar a buscar-lo i posar-se sols els xumets (sobretot si estan enfadats).
- Si en les migdiades o al matí ploren després de 45’ o 1h de dormir, també has d’aplicar excactament les taules de temps? Normalment no triguen molt en dormir però dormen poca estona (sobretot les migdiades) i després igualment els notes cansats i s’acaben adormint amb el berenanr o al cotxet al carrer.
- Si després d’1h de migdiada intentes una estona més que dormin però al final ja passa massa temps i els agafes inclus plorant, no resulta un missatge contradictori pel nen? Tinc entés que a les migdiades no se’ls pot deixar plorar més d’1h.
- Si compleixen exactament els horaris de son que es marquen al mètode, ja no poden dormir gens al cotxet durant els passejos?
- Si es desperta a les 6’30h del matí i ja ha dormit 9h seguidetes, cal continuar aplicant el mètode fins que faci les 11 o 12 hores que es recomanen? Nosaltres al final ja els agafem però al cap de 1/2h veiem que realment continuen tenint son.
- Si un nen desperta a l’altre espantat, també s’ha d’aplicar el mateix sempre ? Em sap greu que si un dorm agust i el germà el desperta, no pode’l agafa’l per tranquilitzar-lo.
- Si en mig del plor, treu una glopadeta de llet o notes que té rotets per fer, se’l pot agafar un moment per netejar-lo i incorporar-lo ? Ens ha passat dos cops i l’hem agafat, el nen s’ha quedat més tranquil ja jugant al bressol, però no dorm més.
- Si sents que abans d’adormir-se es belluga molt al bressol, fa soroll amb les baranes i pot despertar al germà, es pot entrar encara que no plori per recolocar-lo, ficar xumet i procurar que es tranquil•litzi ?
- Si durant la nit sents que està incòmode enrotllat als llençols o cap a vall sense poder girar-se i això fa que no es torni a dormir, es pot entrar i recolocar-lo encara que no plori ? Ens passa sovint, els recoloquem, fiquem de nou xumet i continuen dormint (normalment).

Uff!! Quin munt de coses, …. Disculpeu però estic tan cansada que necessito realment que això funcioni.

Moltiiiiiiisimes gràcies !!!!!!!
Una braçada !

[neuetes]

Aqui tens un fil sobre el tema: viewtopic.php?f=17&t=19675

[Irinna]

Hola noia!

nosaltres vam aplicar el mètode des de que va nèixer la Claudia. També penso que cada nene és un món... i soc partidària de flexibilitzar el mètode de manera que tu i els nens us trobeu còmodes.
Et contesto les preguntes que fas.. segons el que feia jo i que em va funcionar.

Des de quan comença a comptar el temps de les esperes ? A vegades el nen plora directament quan marxem, però altres juga una miqueta i després comença a queixar-se. Comença a contar quan el nen plori
- Només compta el temps si plora desesperadament ? A vegades es van queixant o amb plor intermitent al cap d’una estona de ja estar al bressol.SI fa un plor tontet queixós... que més que plor sembla que et cridi, jo no entrava i no va trigar a veure que no funcionava... en 5 minutets ja s'adormia soleta
- Al entrar per dir-li “la frase” després de les esperes, es pot també posar-li el xumet i apropar-li el nino? Els nostres no saben encara anar a buscar-lo i posar-se sols els xumets (sobretot si estan enfadats). Jo ho feia! el que es vol en aquest moment és evitar que ens hi estiguem a l'habitació massa estona i que interectuem amb ell, ja que aleshores es crea un cicle viciós en la que el nen diu.. els pares el consolen i el petit troba en aquesta rutina la manera de que els pares no marxin! entra, digues-li la frase, li poses el xumet, el nino, i marxes.
- Si en les migdiades o al matí ploren després de 45’ o 1h de dormir, també has d’aplicar excactament les taules de temps? Normalment no triguen molt en dormir però dormen poca estona (sobretot les migdiades) i després igualment els notes cansats i s’acaben adormint amb el berenanr o al cotxet al carrer.Penso que s'adormen ràpid perquè estan cansats però quan passa una estona i els ritmes de son canvien, no saben tornar-se a dormir. Jo en aquest cas el que feia era entrar.. calmar-la amb una frase curta, posar-li el xumet i marxar.
- Si després d’1h de migdiada intentes una estona més que dormin però al final ja passa massa temps i els agafes inclus plorant, no resulta un missatge contradictori pel nen? Tinc entés que a les migdiades no se’ls pot deixar plorar més d’1h.Cada nen té les seves necessitats, penso que hauries de mirar quan temps necesiten els teus petits per a sentir-se descançats i aleshores sempre desperar-los a la mateixa hora! fer rutines concretes i establertes. Sempre a la mateixa hora! per exemple.. 1h30min si creus que amb menys encara van cançats. I així tots els dies. Si quan es hora de llevar-los ploren.. potser podries ensendre-lis la llum i no agafar-los.. està al seu costat fins que deixin de plorar. Al cap d'uns dies penso que dormiran millor.. i aquesta horeta i pico la faran sense despertar-se
- Si compleixen exactament els horaris de son que es marquen al mètode, ja no poden dormir gens al cotxet durant els passejos?Amb l'edat que tènen veig molt normal que s'adormin al cotxet! jo no ho evitaria pas! perquè aleshores sí que aniran cansats i irritables!
- Si es desperta a les 6’30h del matí i ja ha dormit 9h seguidetes, cal continuar aplicant el mètode fins que faci les 11 o 12 hores que es recomanen? Nosaltres al final ja els agafem però al cap de 1/2h veiem que realment continuen tenint son.La meva filla dormia moltes hores seguides! però cada nen és diferent! potser es desperten perquè tenen gana! has provat de donar-lis el bibi de l'esmorzar i tornar-los a posar a dormir? jo els horaris feia els que veia que la nena necessitava! el mètode Estivill l'agafava de referència, en quant a les conductes a tenir.. però els horaris de son.. penso que son pròpies de cada nen!! POtser els teus petits necessiten desperar-se, esmorzar i fer la migdiadeta una estona...
- Si un nen desperta a l’altre espantat, també s’ha d’aplicar el mateix sempre ? Em sap greu que si un dorm agust i el germà el desperta, no pode’l agafa’l per tranquilitzar-lo.En aquest cas penso que no és una qüestió de que el nen no sàpiga dormir sol sinó que ha tingut un trasbals! com quan tenen un mal son! jo sí que el calmaria!! ara.. potser no cal agafar-lo! només amb unes paraules tendres i carinyoses ja en té prou amb el temps!
- Si en mig del plor, treu una glopadeta de llet o notes que té rotets per fer, se’l pot agafar un moment per netejar-lo i incorporar-lo ? Ens ha passat dos cops i l’hem agafat, el nen s’ha quedat més tranquil ja jugant al bressol, però no dorm més.Si li passa això, jo sí que l'agafaria!! i tant! i si ja no pot dormir més que no ho faci!
- Si sents que abans d’adormir-se es belluga molt al bressol, fa soroll amb les baranes i pot despertar al germà, es pot entrar encara que no plori per recolocar-lo, ficar xumet i procurar que es tranquil•litzi ?jo ho feia! i en el teu cas ho faria!
- Si durant la nit sents que està incòmode enrotllat als llençols o cap a vall sense poder girar-se i això fa que no es torni a dormir, es pot entrar i recolocar-lo encara que no plori ? Ens passa sovint, els recoloquem, fiquem de nou xumet i continuen dormint (normalment).En aquest cas penso que si el nen no plora es bo no fer-ho sempre!! perquè aleshores creeu una dependència! si li passes res ploraria! la meva filla per ex. és un cul inquiet.. i sempre abans de adormir-se es mou molt, ara fins i tot parla sola o canta... jeje i no passa res! la deixo fer i ella soleta.. s'adorm.

Bé, no sé, penso que heu de trobar els vostres propis horaris, fer vostre el mètode! i veure sobretot quines son les necessitats que tenen els vostres petits.
Amb la nena al principi anava una mica perduda i vaig adonar-me, amb el temps, que aplicant horaris fixes: dinars, sopars, migdiades.. sempre a la mateixa hora.. la petita dormia molt millor i en general estava de millor humor.

No sé! a vegades no és fàcil i ments amb dos petits alhora! però de ben segur que ho aconseguiu!!!

Jo me'n recordo que tenia també molts dubtes, la nena es despertava, si l'aixecava massa d'hora la nena després tenia son i procurar que dormís una mica més, anava molt bé. També vaig veure que a vegades es despertava perquè tenia gana però seguia tenint son,.. donar-li l'esmorzar i en acabat fer que dormís una estona més li anava de perles!

jejeje.. ja m'explicaràs què tal!! i ja et diré, que jo dins de poquet naixerà la petita i m'hi tornaré a trobar! jeje

[island]

De veritat que no vull encetar una de les mils de discussions entorn el tema. Ja he manifestat en moltes ocasions què en penso d'aquest mètode i no ho tornaré a fer. En el fil que t'ha passat la neuetes hi ha algunes reflexions al respecte.
Abans de rebre una allau de crítiques dient que no responc al que es pregunta en aquest post, dic per avançat que només ho faig per intentar ajudar qui planteja un dubte. Potser no de la manera que ella demana, però amb vocació positiva. I reflexiva, sobretot.

Angie, entenc que estiguis cansada i desesperada amb 2 bessons que no dormen. Només volia preguntar-te si has provat altres maneres. Si els teus fills ploren perquè volen braços i estar amb vosaltres...has provar de donar-los el que volen? El que demanen és normal, natural, legítim, lògic, preciós.... què et diu el teu instint? Respondre a les seves demandes, donar-los el que volen...no és doblegar-se als seus capricis....és atendre'ls, en una edat en què no hi ha manera de raonar intel·lectualment amb ells. No es malacostumen. No es malcrien. Ens necessiten. I ploren perquè el seu instint de supervivència així els ho dicta. Volen estar amb nosaltres. perquè els nostres braços els donen seguretat- Són casa seva i el seu refugi. Ells no entenen que calentets en un bressol estan segurs. Ni estan programats per dormir tota la nit.

Amb tot el respecte, a mi, algunes preguntes, no m'entren al cap. De veritat que preguntes si només cal comptar el temps si ploren desconsoladament? de veritat que preguntes si has d'anar a atendre el teu fill si ha vomitat, ha fet una glopada o s'ha entrotolligat amb els llençols o està incòmode entre els barrots? de veritat que et sents còmoda dient frases com "a la migdiada no se'ls pot deixar plorar més d'una hora?"

segur que la resposta la téns tu. què et diu, el teu instint? descanses més sentint plorar els teus fills? descansaras millor un cop ja hagin deixat de plorar (que el final ho faran, segurament) perquè saben que els pares no aniran a reconfortar-los i a atendre'ls quan ells ho necessiiten i ho reclamen? algú t'ha dit que els bebes han de dormir tota la nit i que si no ho fan agafaran mals hàbits i que cal "ensenyar-los a dormir"? dormiràs tranquila sabent que els teus fills dormen (que no serà veritat, no dormiran, perquè es despertaran com els toca fer a aquesta edat, però sabran que és inútil plorar perquè no poden comptar amb tu) sabent que el seu no és un son plàcid sinó resignat?

només t'animo a que reflexionis, t'informis, llegeixis... i et donis una altra oportunitat a tu i als teus fills
abans que ningú digui res: jo no jutjo. només intento oferir un altre punt de vista. i el que potser serà una solució per aquesta mare.

simplement, hi ha coses que no les entendré ni compartiré mai, per més que pugui respectar-les. no et preguntis si funciona el mètode. pregunta't per què funciona. i pregunta't si creus que és lícit fer això a a un nadó.

sento si he ferit a algú, no era la meva intenció. Angie, espero que aviat trobeu la vostra manera. el que desitjo és que no sigui seguint cap mètode més que el sentit comú i l'instint. l'amor i les ganes de ser pares de la millor manera, ja els pressuposo.
ànims!

[Niu]

Jo tampoc puc entendre totes aquestes preguntes, com si d'un manual d'instruccions d'una màquina es tractés. Jo només t'aconsellaria que no li busquis resposta a cap i que facis el que et mani el cor. Són els teus fills! No puc entendre de cap manera les preguntes que et plantejes, de veritat. Per mi és com si em demanes que si el nen cau a terra i es fa mal, quants minuts has de trigar a collir-lo. Bueno, ja paro. No ho comparteixo i ja està.

[charito]

Angi, primer de tot molt i molts anims!!!! Jo ho he passat molt malament i quan penso en els que teniu bessons, buf...

T'entenc perfectament i intentaré veure si et puc ajudar d'alguna manera al post de l'estivill, ok?

Island i Niu, hi ha tantes coses que no s'entendrien d'una familia a una altra, jo tambè hi ha moltes coses que no entenc d'altres maneres de criar als fills (no vull entrar a especificar quines per no encendre els anims!) pero cada casa es un mon i tots pero tots fem el que fem creient que es un be pels nostres fills!!!

[pitita]

roser, com sempre

[island]

Roser, si creus que fas el que és millor per als teus fills, igual que l'Angie endavant! només faltaria! però a mi m'agrada que de vegades em convidin a reflexionar i veure altres maneres de fer les coses. Si les trobo bé, les aplico. O com a mínim les plantejo i sopeso. Potser no ho havia fet abans per desconeixement, per por al què diran, per creure que estaven malament o pel que sigui. En el cas de l'Angie, com que el que feia no li acabava de resultar i tenia molts dubtes sobre coses...doncs potser una altra fórmula li resulta més. Ara bé, si un està convençut, doncs res a dir, evident. I cap interès en reobrir debats de debò. Bé, de debatre i reflexionar, sempre. És una via més cap a una possible solució. Però no d'acabar com sempre acaba el tema.

Si estàs convençuda de seguir aplicant el mètode, doncs tant de bò alguna mare que l'hagi aplicat et pugui ajudar i donar resposta als teus dubtes.

molta sort!

[Neus2010]

Deixar plorar a un nadó per mi no te cap sentit. L'unic idioma que parla es el plor. I el fa servir per demanar-ho tot. Entre altres coses necessita mama, braços, AMOR. Res dura per sempre i qua sàpiguen parlar serà mes fàcil pq podran explicar que els passa. Mentrestant a donar-los molt amor... I per suposat si te una glopada el pots aixugar. Només cal que et posis al seu lloc i pensis que t'agradaria a tu.

[charito]

doncs potser una altra fórmula li resulta més. ara bé, si un està convençut, doncs res a dir, evident. I cap interès en reobrir debats de debò. Bé, de debatre i relfxionar, sempre. És una via més cap a una possible solució. però no d'acabar com sempre acaba el tema.

Es clar que no! Fins ara crec que totes les opinions han sigut respectuoses i tan de bo segueixi aixi, esta be proposar alternatives, ara, tampoc especifiques quina fórmula li podria anar millor, potser ella ja la rumiat i no li va be o potser li interessaria saber-la.

[Irinna]

Hola noies!

estic dacord en que hem de seguir els instints.. estic dacord, en que si el nen té una necessitat real de consol (ha fet una glopada, s'ha enredat amb els llançols, etc) l'hem d'ajudar i consolar...

però no estic dacord en plantejar sempre, l'opció a seguir el mètode estivill com una manera de despreocupar-se i fer patir els nens.

Penso que els petits en moltes ocasions ens han demostrat que son molt espavilats. Com a tots, ens agraden les carantonyes, que estiguin per nosaltres i facin cas a les nostres demandes. Ells ho saben i per tant fan us d'aquest dret que tènen en demanar-ho. Ara bé, també penso que no sempre el seu plor, és la conseqüència d'una necessitat real!! La meva filla amb dos mesos plorava a lo desconsolat a tota hora i jo sempre l'agafava... un dia el meu marit em va fer veure una cosa... em va dir, deixa-ala al bressol! i just quan començava a separar-la dels meus braços començava a plorar. Si la tornava a agafar.. només saber-ho.. parava!
Jo l'agafava pensant que sempre que plorava eren els còlics però no! tot sovint simplement era perquè volia braços i més braços.

Cada mare i cada pare, com dieu, han de fer el que creuen oportú.. però per mi i pel meu marit,.. donar-los tot allò que volen simplement pel fet de que son petits i demanen sense contemplacions, no és una opció que ens agrada. És com si quan ara la meva filla em demana més xocolata després de donar-li un bossí d'un pastís.. hagués d'accedir, per que sí.,

Francament, jo soc partidària del mètode Estivill, sempre i quan aquest, es faci amb sentit comú, flexibilitzant-lo i adaptant-lo a cada nen. Deixar un nen plorar una estoneta.. no li fa cap mal! no es tracta de que plori hores sense que hi vagi ningú! es tracta de fer-li veure que estem allà, que ens té, que no s'ha de preocupar... però ensenyant-los bons hàbits.

[MONN]

Ei hola,

Jo no he llegit res de l'Estivill ni de cap altre mètode, però aquest sé una mica de què va d'oídes. Jo no hi estic del tot en contre, de fet, em sembla que l'he mig aplicat sense saber-ho. Vull dir que jo des de ben petits els he posat a dormir al bressols, em nego rotundament a que s'adormin als braços i s'hi acostumin i molt menys que dormin amb mi al llit. Crec que el meu llit és un 'feudo' del meu marit i meu, i si ja no tenim aquest lloc d'intimitat per nosaltres...malament. Ara bé, això no vol dir que mai se m'hagin adormit als braços, ni que mai els he posat a dormir amb nosaltres, hi ha excepcions sempre! Mai els he deixat plorant al bressol, mai. Ho he intentat solucionar abans i me n'he sortit. Com ja han dit, el plor és el mitjà de comunicació amb els pares quan són bebés i quan ploren t'estan intentant dir que alguna cosa tenen: en els tres fills que tinc sempre és el mateix: gana, son, rot i nerviosisme per estar fet pols i no trobar la manera d'adormir-se (això gairebé sempre es produeix en els dos primers mesos de vida) i una mica de braços, poc més pot ser. Si els hi soluciones això, els nens estaran tranquils. Sempre parlo de la meva experiència, clar, com totes, però em funciona la mar de bé. Els bessons des dels 4 mesos que dormen al bressol 12h cada dia i mai mai mai mai m'han donat una nit, mai. I la petita va pel camí, aquesta setmana fa els tres mesos i ja s'adorm tranquileta al bressol i fins les 5h del matí ni mu, llavors li dono la teta. Ara bé, m'he passat dos mesos adormint-la als braços pq feia unes rondinades tremendes de nerviosisme i passant-la al llit i tot i que es desperti, si es queda tranquila s'adorm soleta.

Ja sé que cada casa és un món, però els nens quan ploren, sempre sempre sempre és pq els molesta alguna cosa, algo tenen, com nosaltres vaja!

Molta sort, espero que aneu agafant ritme perquè amb bessons és durillo, parlo per experiència. A més ara que ja en són tres!

Ànims!
M.

[island]

Roser, jo no plantejo cap mètode perquè crec, precisament que els nens no necessiten cap mètode o fómula. Perquè per sort, són persones, i no robots. No ho sé, una manera podria ser dormint tots a la mateixa habitació. O al mateix llit. o adormir-los més tard. O més aviat. o quan detecteu que tenen són. O al pit. O al bibe. O amb una cançó. no ho sé Jo crec que cadascú ha de trobar la seva manera, en funció de les necessitats dels seus fills. I sempre, sempre, posant per davant les seves necessitats afectives, no pas la nostra conveniència o comoditat (és evident que cal anar trobant un equlibri a mesura que passa el temps)

Irinna. estàs parlant que una nena de 2 mesos és "espavilada" o "et pren el pèl" perquè vol braços. és que el problema jo crec que és considerar que voler braços sigui un problema! o quelcom dolent! creus que amb 10 anys no sabrà anar pel món sense els teus braços? clar que sí! que un nadó de dos mesos vulgui braços és el normal. li toca voler això. està programat per demanar això com si li anés la vida! perquè en la seva base genètica, li va la vida! és com l'ocell que piula més fort per reclamar els pares!!! un nadó de 2 mesos ni tan sols saps que és un ésser a part de la seva mare!!! si és com el quart trimestre de la gestació! casa seva són els teus braços!! de debò et penses que negant-li l'ajudes a entendre que "a la vida no ho pot tenir tot"? No t'amoinis, que això malauradament ja ho comprovarà. i quan sigui més gran, i puguis fer-li certs raonaments intel·lectuals, ja ho comprendrà. I serà bò que ho comprengui. Però estem parlant de nadons, noies! que perdem l'horitzó!!! dius que el seu plor no repson sempre a una necessitat real? què vols dir? voler estar en braços de la seva mare és una necessitat real, vital, primària, genètica, instintiva del nadó humà. amb el temps aprèn que els seus pares hi són encara que no els vegi o no els toqui. però un nadó no ho sap. no ho pot saber. allò li dóna seguretat, refugi, confort.. estàs segura que no és una necessitat real??? creus que negant-li això als 2 mesos, li anirà millor a la vida perquè entendrà que no ho pot tenir tot. noia, no t'entenc...


Et penses que per estar en contra del mètide estivill dono al meu fill tot el que vol? que li dic que sí a tot. doncs no. clar que no. intento fer-lo feliç. faig el que puc perquè se senti segur i feliç. Hi ha coses que no poden ser. ell encara no ho entén. procuro parlar-li tranquilament i explicar-li. Dir-li que ara no pot ser. I de vegades plora. però si plora jo l'abraço. i es calma. de vegades ràpid i de vegades no tan ràpid. la majoria de vegades intento no perdre els nervis, però no de vegades no ho aconsegueixo. o de vegades faig mil maniobres perquè es distregui d'allò que vol amb insistència i que no pot ser en aquell moment. i de vegades cedeixo, clar. Només faltaria. Quan sé que puc, i quan sé que no es una contradicció. i el meu fill sap jugar i distreure´s amb qualsevol cosa. Li fomento el gust per les petites coses, pels jocs senzills, per les coses reals. Ara pot començar a entendre que tot no pot ser. però no als dos mesos. Quan l'únic que volen és la nostra proximitat i protecció.

Angie, no ho sé. com deia a la Roser, jo de mètodes no te'n puc donar. El meu fill de 26 mesos. encara fa Lm (molt poquet) s'adorm sense problema des de sempre i dorm d'una tirada la majoria de nits des de l'any i poc. Hem passat èpoques de despertars. Hem passat èpoques més deseperades de voler molt de pit a la nit. per això durant una època hem estat collitant bastant. s'adormia al seu llit. al cap d'unes hores es despertava i hi anàvem. una cançoneta, moltes carícies, la pipa, el nino.de vegades seguia dormint. i si no, res de plors. no ha plorat ni 1 minut. al llit amb els pares. i tranquil ell i tranquils nosaltres. i descansant (mínimament) tots. era una fórmula de semicollit que va funcionar uns mesos. i ara no ho necessita. sap que si té por en algun moment, un malson o, simplement, necessitat de nosaltres hi serem. I crec que això el fa estar molt segur. i crec que satisfer aquestes necessitats d'afecte i contacte és importantíssim pel seu desenvolupament i independència posteriors. Amb el temps, el meu fill ha agafat ell sol una rutina d'anar a dormir, depsertar-se....ho hem anat fent. Forma part de la seva maduresa. Però el ritme, en això, els marquen ells. No depèn de nosaltres.
Això ens ha funcionat amb el Max. però per al proper que ve en camí ves a saber! Potser li hauré de cantar una cançó cada dia o acaronar-li els cabells. El que mai faré és estar amb una cronòmetre a la mà calculant el temps que plora. o quedant-me a la porta dient-li una frase que no pot entendre. Perquè jo això de fer el mètide "flexible" no ho entenc. Llavors ja no és el mètode. és una altra cosa.
La "fórmula" que hem fet servir no respon a ideologies, ni a res premeditat. ni segueix els dogmes ni les idees de cap gurú de la pediatria. Jo creia que dormir amb els nens era malacostumar-los. però vaig conèixer, informar-me, debatre.... i vaig descobrir una manera de fer i entendre les coses que s'adeia més amb mi. I que em permetia seguir el meu instint, actuant amb sentit comú i amb la premissa que l'excés d'efecte no existeix i que els nadons ténen una gran necessitat de contacte físic que cal satisfer. ja hi ha temps per anar posant límits, condicions, rutines..
Amb el meu proper fill no sé com anirà. Però tinc clar que els meus braços mai li seran negats. Perquè aquesta necessitat que tenen de nosaltres és meravellosa. Com meravellós és poder respondre-la. i com meravellós serà el dia que no ens "necessitin" i siguin independents..però sempre sabent que som allà pel que calgui. Crec que la fórmula només es basa en el sentit comú, l'estimació infinita, els principis...
no sé què més dir!

[Dana81]

Hola Angi, independentment d'estar a favor o en contra (cadascú fa el millor que sap i que pot i ningú t'ha de jutjar), tot i el que posi al llibre, jo opino que encara són un pèl petits i penso que el plor és molt dirigit i encara és difícil "reeducar-los". Cap els 9 ó 10 mesos trobo que ja estan una mica més preparats. Jo els donaria uns mesets, i també la oportunitat de que canviin per si sols els hàbits, q també passa. Sort!!

[nunus]

Angi-2, penso que si rellegeixes el teu missatge, sobretot els fragments que tu mateixa has posat en negreta, podries respondre moltes d'aquestes preguntes tu mateixa.
Pots entrar per posar-li el xumet als TEUS fills? Per tapar-los? Per acostar-los un nino? Per eixugar-los una glopada de llet? Si s'han embolicat amb el llençol? Si ploren desconsoladament? Per tranquil·litzar-los?
Realment algú et pot convèncer que fer aquestes coses els pot ser perjudicial? Tu no trobes normal entrar a confortar els teus fills si et necessiten? Necessites que un mètode et digui el que has de fer?

Ja sé, noies, que sembla que entri a jutjar. De debò, no és la meva intenció; simplement no ho entenc. Us he seguit una mica al post de l'Estivill, i també he tingut l'oportunitat d'escoltar-lo explicar el seu mètode, i no em cap al cap.

Irinna, què seria per a tu una necessitat real d'un bebè de 2 mesos? Que hagi menjat? Que dugui el bolquer net? L'exemple que has donat em sembla la cosa més normal del món:

Penso que els petits en moltes ocasions ens han demostrat que son molt espavilats. Com a tots, ens agraden les carantonyes, que estiguin per nosaltres i facin cas a les nostres demandes. Ells ho saben i per tant fan us d'aquest dret que tènen en demanar-ho. Ara bé, també penso que no sempre el seu plor, és la conseqüència d'una necessitat real!! La meva filla amb dos mesos plorava a lo desconsolat a tota hora i jo sempre l'agafava... un dia el meu marit em va fer veure una cosa... em va dir, deixa-ala al bressol! i just quan començava a separar-la dels meus braços començava a plorar. Si la tornava a agafar.. només saber-ho.. parava!
Jo l'agafava pensant que sempre que plorava eren els còlics però no! tot sovint simplement era perquè volia braços i més braços.

Quantes coses penseu que pot necessitar un nadó apart dels braços dels seus pares (sobretot els de la mare)?? Sabeu els mesos que tarda un nadó a "entendre" que no és una part de nosaltres mateixes? Sabeu si els nadons tenen noció del temps i l'espai? Quan nosaltres sortim de l'habitació per anar a buscar, posem, un xumet, ell no sap ni on som ni si tornarem. Que plorin és una qüestió de supervivència. És lògic que quan la mare torna a entrar o els agafa deixin de plorar.
No sé, noies, són reflexions. Coses que abans de ser mare no m'havia ni plantejat, però que per a mi tenen molt se sentit.

Tampoc penso que abraçar els fills quan ens ho demanen tingui res a veure amb cap aspecte material. El meu fill no té tot el que em demana (de moment no demana massa ), ni fa tot el que vol. I demanar abraçades i mostres d'afecte em sembla més que legítim. Què vol dir dir que els malcriem? Els estem "criant malament"? Ajudant-los a dormir si no poden? Donant-los aigua si tenen set? Si s'han desvetllat i no poden dormir? Fent-los saber que sempre estem al seu costat? Tant dolent és que ells ho sàpiguen? Jo vull que el meu fill sàpiga que sempre hi aniré si necessita alguna cosa.
Abraçar-los a les nits (i quan no és de nit!) no té res a veure amb "donar-los-ho tot". En tot cas, els estem donant afecte. Quin mal hi ha? S'està aprofitant de nosaltres? Ens està manipulant? Francament, trobo que són paraules molt fortes i que moltes vegades m'he hagut de sentir dir.

D'altra banda, les famílies que heu aplicat el mètode Estivill, els vostres fills no es desperten mai durant la nit? O es desperten però simplement no us criden? Ho pregunto per curiositat, eh? El son és un procés maduratiu, té la seva evolució, i els petits fan molts canvis al llarg dels mesos. El meu fill (encara que no mami) segueix adormint-se al meu pit (es queda KO de seguida), però sempre ho hem fet igual. Hi ha hagut èpoques millors que altres (tot i que mai ha estat de despertar-se moolt), però ara ja sí que fa mesos que dorm tota la nit d'una tirada. Però, repeteixo, sempre ho hem fet igual. Penso que, simplement, ha seguit el seu ritme (que, està clar, no acostuma a ser el ritme dels adults... )
Evidentment, segur que això depèn de la criatura. Ja veurem com surt el proper!

Bé, noies, sento el "rotllo", i espero que us vagi molt bé a les que estigueu en la fase de no dormir massa (jo hi tornaré a ser d'aquí a poc).

[MONN]

nunus,

Completament d'acord amb tot el què has dit. Ja ho he dit, quan un nadó plora és que alguna cosa té, sempre. I sí, quan són tant petits reclamen estar a aprop de la mare a no ser que tinguin un rot mal futut després de la toma.

Jo ja ho he dit, no sé si he aplicat l'Estivill, no he comptat mai minuts ni he deixat mai els nens plorant al llit, però tampoc els tinc sempre a sobre. I mai se m'han despertat, només quan han estat malaltons clar. És ara a partir dels 2 anys que comencen amb l'aigua, els pipís, que si un conte i algun malson.

Com sempre diem, cada nen és un cas i sempre s'ha d'aplicar el sentit comú.

Sort a totes!

[Irinna]

Vejam...
Island, nunus... penso que cada persona ha d'educar els fills com millor creu... no soc partidària de les posicions absolutes.. de blancs i negres. Quan parleu sembla que tota opció que s'allunya de la vostra ve a ser una opció de mares despreocupades.

Quan parlo de necessitat real, vull dir, dolor, gana, malestar per tenir el bolquer brut, por, ansietat etc. Què vull dir amb això? doncs que evidentment que estic quan faci falta, sempre, pels meus fills quan em necessiten. No donar braços sempre, no és una actitud passota tal i com la descriviu. Jo m'he passat hores i hores cantant-li cançonetes per a que es dormi.. he entrat i surtit de la seva habitació tantes vegades com ha calgut fins que s'ha adormit plàcidament. La meva filla és una nena feliç, que té una mamitis increíble! a la que he estimat i mimat, a la que he acariciat, cantat i consolat un munt de vegades i això m'ha fet ser molt feliç.

Però perquè ha de ser dolent.. voler que aprengui a que dormi soleta?

Quan parlo de flexibilitzar el mètode em refereixo a fer-lo meu, a fer-lo nostre. Com ja he dit anteriorment, penso que cada nen i cada pare és diferent. No m'agrada l'opció de contar els minuts, de no poder dir més que una frase per calmar-lo o fins i tot, el que l'aplicació d'aquest mètode creï dubtes tals com si pots entrar a l'habitació per consolar-lo o netejar-lo si ha fet una glopada!
Jo no he aplicat el mètode a cegues.. he agafat d'ell el que m'és m'ha agradat. L'he moldejat fins fer-lo meu... combinant l'atenció, la dedicació que jo volia donar a la meva filla amb algunes idees del mètode: ensenyar-los a dormir...

Un nen amb dos mesets és encara molt menut però absolutament capacitat per aprendre a dormir solet! No m'agrada la idea d'haver de cuinar amb la nena damunt (i això que soc partidaria de l'ús de fular), de no poder-me ni dutxar o d'haver de fer les coses de casa amb la nena a sobre! M'agrada més la idea d'ensenyar a que puguin estar una estoneta sense mi.. de deixar-la al bressol mentre em veu com vaig fent cosetes...

Island! en cap moment penso que aquelles que penseu que el nen no ha de plorar ni 5 minuts sigueu unes mares que els ho permeteu tot i els doneu tot el que volen.. però si penso que creeu una relació molt dependent amb els vostres fills.

Plorar és una necessitat humana necessària. No només per a reclamar una necessitat quan encara son petits i no saben expressar-se si no una forma d'expressar allò que d'una altra manera no saben: potser la calor, el cansament... perquè voler anular-lo per complet creieu que és tant bo?

Penseu que els fills d'aquells qui han aplicat el mètode o una versió d'aquests son o han estat menys feliços que els vostres? Penseu que per deixar-la plorar uns minutets li estem creant un trauma? deixar plorar no és abandonar eh! no es despreocupar-se!

[nunus]

Hola Irinna,

A mi tampoc no m'agraden les posicions absolutes. Sé perfectament que les coses no solen ser ni blanques o negres, i que tothom pot educar els seus fills com millor li sembli, només faltaria.
Com tampoc no penso que les famílies que apliquen el mètode Estivill tinguin una actitud "despreocupada". Justament crec que és al contrari: quedar-te al passadís escoltant com plora el teu fill o filla i pensar que no pots entrar a calmar-lo fins que hagin passat X minuts, em sembla que no agrada a ningú.
Al meu fill li costa adormir-se sol. A vegades ell em demana que el posi al llit i jo ho faig. Quan el veig que porta un munt d'estona donant voltes i posant-se cada cop més nerviós, l'agafo i me'l poso a la falda. En 5-10 minuts acostuma a adormir-se. Ja aprendrà a adormir-se sol, com ha après tantes altres coses. Jo sí que no em preocupo.
Ah, i és molt independent; no el tinc mai enganxat a les faldilles, si és això el que penseu. Quan arribem al parc, platja, etc. a la que em despisto ja no el veig (socorrrro!!!).

Tampoc vull que pensis que crec que les persones que apliqueu el mètode no estimeu els vostres fills, o que no els consoleu i acaroneu; això és una estupidesa, i no ho he dit enlloc. Simplement, repeteixo, no entenc que no ho feu a les hores de dormir.
Tu ho has adaptat/flexibilitzat a la teva manera de pensar i de fer, com moltes altres mares, però no em negaràs que els dubtes exposats a la primera entrada del post demostra que algú va molt perdut. No tenim sentit comú? Realment cal preguntar "puc eixugar-li una glopada al meu fill?" Bàsicament, és el que m'ha sobtat del post.

També entenc que el tema del plor és una cosa "necessària" per tots. A mi també em va bé desfogar-me de tant en tant, i entenc que és l'única manera que té d'expressar-se un bebè tan petit. És per això que hi vaig sempre que plora (Ei! Sempre que puc físicament!). A mi m'agrada que em consolin, a tu no?
I quan agafo el meu fill quan plora no sempre deixa de plorar de seguida. Ara ja és més gran, però no sempre sap explicar-me què li passa. No el faig callar tampoc, però el tinc a coll i el consolo. Doncs amb un bebè petit encara li trobo més sentit.

I repeteixo, amb un bebè de 2 mesos, ets tu la que saps que no l'estàs abandonant. És ell qui no ho sap.

[Lluma]

i les conseqüències físiques de deixar plorar a un nadó?

El llanto prolongado en un bebé podría dañar el desarrollo de su cerebro, según recientes estudios científicos que muestran altos niveles de cortisol (la hormona del estrés) en bebés que no son atendidos cuando lloran.

Siempre hemos escuchado que dejar llorar a un bebé es bueno para el desarrollo de sus pulmones o para que aprenda a dormirse solito, pero lo cierto es que el llanto prolongado y reiterado en recién nacidos puede tener consecuencias más graves de las que creíamos.

Cuando un bebé llora por más de 30 minutos las hormonas del estrés se elevan y se vuelven tóxicas. Si esto ocurre en repetidas ocasiones, podría dañar su cerebro, según la doctora Dr Penelope Leach.

Sobre su libro “The Essential First Year. What Babies Need Parents to Know”, Dr. Leach explica que no se trata de atacar a los padres ni de hacerlos sentir culpables, simplemente quiere hacerles entender qué es científicamente perjudicable, para que ellos como padres sepan tomar la mejor decisión para sus hijos.


Lo más recomendable es atender a tu bebé cuando llora, ya que científicamente no está comprobado que dejarles llorar les enseñe cómo dormirse solos, y si dejan de llorar lo harán por agotamiento.


o aquí també ho explica duna forma molt clara i concisa:

http://isisnatura.files.wordpress.com/2 ... sueno2.pdf


Island, mha agradat molt llegir-te, estic totalment dacord amb tu! En Pau no va dormir sol fins als 14 mesos, i ara, tot just ara, no es desperta en tota la nit. Cap allà a 2d7 ve cap al nostre llit i cap problema. Sempre lhem respectat moltíssim i mai lhem deixat plorar, ni que es sentís sol ni insegur. De fet, fa un parell de mesos va passar per una etapa que ens tornava a demanar molt a la nit i ens el vam emportar de nou al nostre llit, perquè ens necessitava, o ves a saber què li passava pel cap. Al cap de poc, va tornar al seu. I si mai ha de tornar, que torni. El que volem és que se senti protegit, segur i que vagi aprenent, mica en mica, el procés del son. És petit, i pel seu desenvolupament emocional seguirem la seva maduresa al seu ritme. Nosaltres no el farem pas créixer de cop.
Per cert, Island, felicitats per lembaras! feia molt que no et llegia.

Pau i amor, afecte i respecte.

[pitita]

Em sap greu perquè crec que de vegades en posts com aquest se solen treure les coses de lloc; però m'agradaria pensar que sempre hi haurà respecte. Al post que es va obrir, precisament per a persones que havien escollit lliurement el Mètode Estivill, i que tenien/teníem dubtes, crec que és molt respectuós amb totes les opinions i comentaris.

Jo sóc de les que he aplicat el Mètode Estivill i el defenso al 100%. Després de gairebé 3 anyets, estic molt contenta que el meu fill se sàpiga adormir solet i tranquil, que no sigui un trauma per ell anar a dormir, que si es desperta a la nit ell mateix s'adorm, i que sigui un nen FELIÇ. També he de dir que he aplicat el ME una mica a la meva manera, modificant les coses que no m'eren útils i que no veia clares.

Per haver fet el ME no em considero ni millor ni pitjor mare que aquelles que no l'heu fet servir.
No l'imposo a ningú. Si algú vol aplicar-lo, doncs l'ajudo tant com puc, perquè a mi m'ha estat molt útil. No vull que "se m'ataqui" per haver-ho fet, dient-me que sóc mala mare; però tampoc "ataco" a ningú. Intento expressar la meva opinió si crec que pot ser d'ajuda; això sí, quan veig que no ha de crear polèmica.

Molta sort a totes!!!!

Sempre he llegit totes les opinions al respecte, perquè m'ha agradat veure tots els punts de vista i a mi, el que m'ha semblat més lògic és el ME. No crec que hagi estat contraproduent pel meu fill. Això sí, si algú no vol aplicar-lo, doncs no seré pas jo qui li digui que està mal fet la seva opció...
Sempre li he marcat unes normes en algunes coses com el menjar, el dormir, el pegar,... I estic contenta d'haver-ho fet. De la mateixa manera que dic això, també dic que una cosa no treu l'altra: que tingui normes, no vol dir que hagi de ser estricta amb ell tota l'estona. Al contrari, el moment de joc, de pessigolles, de riure, de carícies i abraçades i petons també hi són; i aquesta estona és la gran majoria de temps. I sincerament, estic contenta d'haver-ho fet així, perquè veig que ha estat útil tant pel meu fill com per nosaltres.