he traumatitzat el meu fill amb el mètode estivill

[jakilla]

Hola a totes,
estic profundament trista i no paro de plorar perquè crec que li he creat un trauma al Pau a l'hora d'anar a dormir.
Ell mai s'ha adormit solet, sempre ha necessitat algú a la voreta o que l'agafés a braços dos minuts per adormir-se. A mi sempre m'ha demanat braços, suposo que perquè es passa el dia amb mi (estic d'excedència laboral) i sóc el seu referent. I ahir, tipa de tot plegat, li vaig aplicar el mètode Estivill per adormir-se. El meu marit mai hi ha estat d'acord, però ahir em va dir que endavact perquè en el fons qui més està amb ell sóc jo.
Ho vaig fer pel matí i al migdia. Primer va trigar 40 minuts en adormir-se i després 7 minuts però els plors se sentien des de la Xina!
Al vespre, quan hi era el meu marit, ho vaig voler fer igual, però amb els crits el meu home em va dir que paressim, que allò no podia ser bo de cap de les maneres. I ho vam deixar estar.
Les defensores de l'estivill em direu que hem comès un cras error, ho sé, perquè aquest sistema s'ha de portar fins al final.
Les detractores em direu que sóc una egoísta, que és com em sento ara mateix, perquè ho he fet per poder deixar el meu fill al bressol sense haver-me'n de preocupar!
La qÜestió és que ara sento que ho he fet fatal, em sento mala mare i ell només veure el bressol plora com un desconsolat. I no sé què fer per a treure-li el trauma. Per la nit s'ha despertat un parell de cops i s'arrapa a nosaltres com si fos un koala, no hi ha manera de soltar-lo.

Aquesl matí ha dormit una estona al bressol però ara al mgidia només ha volgut fer mitja horeta. Està mort de cansament i se l'ha endut el meu home a fer un tomb amb el cotxe, a veure si així descansa.
A tot plegat, sumeu-li que li estan sortint sis dents alhora...en defintiva, que és horrorós i jo ja no sé què més fer.
Alguna s'ha trobat en una situació similar?? què faig per a que no em munti un ciri cada cop que veu el bressol??
He pensat de muntar-li el bressol de viatge a la nostra habitació uns dies, a veure si així es calma, però em fa por que no agafi mania definitiva al seu llitet.

[Gerginag]

Hola,
Primer de tot dir-te que ningú neix ensenyat i tots nosaltres ( pares i mares) ho fem el millor que sabem, així que ànims No ser quan de temps té el teu fill, peró el meu en té quasi 17 mesos, normalment també l'he de fer dormir en braços uns minuts i des`rés dorm tota la nit. Ara estoc esperant un segon i ja no el puc agafar, així que he col.locat un tamburet a la seva habitació, el sec a la falda li cantó una miqueta molt fluixet i al cap d'uns minuts, ja ha caigut .
Farà cosa de dos mesos es despertava cada hora i no volia dormir,estavem desesperats. Vam obtar per posar la cuna de viatge a la nostra habitació i així no haviem d'aixecar-nos.Li estven sortin els queixals. Ara torna a dormir al seu bressol sense cap problema, per tant fes que el creguis convenient i sense por

[marilluna]

jo l'agafo en braços uns minuts i s'adorm i ho penso fer fins que ell aprengui solet...no l'he deixat plorar i al braç, ell es sent segur, que és el que necessita un nen per dormir, s'han de sentir segurs, com ho fas tu quan et vas a dormir. Jo visc a un primer i al nen de dalt el 5è qué és dos mesos més petit que el meu li fan l'estivill i cada nit plorar que plora 1h, se'm trenca el cor.... ho sento, però no sé com el poden deixar plorar i bramar d'aquestes maneres.....no ho entendré mai, a més, quan ploren tant, que fàn els pares? perque vamos, dormir amb aquells crits és inviable.... a vegades costa tan poc donar-los 5 minuts de tot el teu amor i carinyo, en fi, ja veieu que jo no sóc gens partidaria d'aquests mètodes, així que fes el que el cor et digui.....sort!!!

[merisc]

No ho pensis pas bonica, has intentat fer el que has cregut millor. Només has de fer el que tu creguis que és millor per al teu fill, sense pensar que diran els demès. Jo em trobo en una situació semblant com la teva, no treballo i la Jana és amb mi tot el dia. Acaba de fer tres anys i no sap adormir-se sola, però a mi m'és igual, sé que tard o d'hora ella ja no em necessitarà al seu costat per adormir-se, però mentstestant jo sempre seré al seu costat mentre dorm. En cap cap t'has de sentir culpable del que has fet.
Ànims bonica i una abraçada ben forta

[mireiafor]

Jakilla maca no et martiritzis per una cosa que ja ha passat i no té solució, a partir d'ara intenta pendre mesures o formes d'educar que donguin amor i seguretat al teu fill i mica en mica tornarà a la normalitat. Tampoc pensis que has traumatitzat al teu fill per sempre, tots nosaltres de petits haurem passat estones més bones i més dolentes i som persones normals.

De les errades se n'aprén i m'atreveixo a donar-te un consell (espero que no t'enfadis): no facis cas de llibres i experiències dels altres, cada persona és un món i el que serveix per un bebé no té perquè funcionar amb un altre. Fes cas del teu instint, tu ets la persona que més coneix el caràcter i les necessitats del teu fill, pregunta a persones de confiança, observa les altres mares del teu voltant, llegeix mil llibres si vols però al final pren les teves pròpies decisions i fes el que creguis que és millor per al teu fill

Molts ànims, la maternitat de vegades ens sembla complicada i com volem el millor per els nostres fills fem cas de persones que creiem experts però en realitat és molt senzilla: consisteix en fer feliços els nostres fills, fer que creixin sans i estalvis, i aconseguir que siguin bones persones

[mireiafor]

Merisc ens hem creuat!! Al final hem dit si fa o no fa el mateix

[marilluna]

si fos el facebook merics et posaria un "m'agrada" jejejejje la teva filla s'adorm perquè te la seguretat que estas al seu costat, i i tant que n'aprendrà!!! però mentre aprèn té la seva mare al costat!!
Jakilla, hem d'aprendre a ser pares i a fer el millor pels nostres fills, fes el que pensis que és millor pel teu fill, segur que l'encerteràs, si més no, voldràs el millor per ell.

[entrerius]

Estigues tranquil.la. El que està fet està fet. Segurament estarà recelós durant uns dies.
Si l'estan sortint les dents tingueu molta pasciència, feu-li tots els mimitos que calguin per que torni a sentir-se segur i acompanyeu-lo en el procés.
El meu té 28 mesos i tot just ara comença a dormir tota la nit, i sempre el porto a dormir jo, m'estiro al seu costat fins que està dormit. Mentre em necessiti estaré amb ell.

Molts ànims.

[merisc]

Merisc ens hem creuat!! Al final hem dit si fa o no fa el mateix

[atreya]

hola guapa,
estigues tranquil·la pq ets la millor mare pel teu fill o sigui que facis el que facis estarà bé.
Jo tampoc sóc partidària del metode Estivill encara que respecto qui ho fa però a mi no m'agrada.
Nosaltres em passat de que la nena dormís al nostre llit (amb tot de comentaris al respecte) a què la nena dormi sola al bressol i a la seva habitació (ara té 7 mesos).
La migdiada normalment ja la fa adormint-se sola però per la nit encara necessita pit i que jo estigui aprop i ho faig sense problema sabent que algun dia ja no ho necessitarà.
molts petons

[neuetes]

No pateixis, totes ens hem equivocat. El que està fet, fet està. No hi donis més voltes. Mira-t'ho pel cantó positiu: has aprés el que NO és bo pel teu fill. No passa res pel que el teu fill et vulgui a tu per calmar-se, per conciliar el son o per sentir-se segur, és la cosa més normal del món, ets la seva mare, el seu referent en tot. Pren-t'ho amb calma.

El meu consell?? escolta el teu fill, reconeix les senyals que t'envia i actua en conseqüència. No tinguis complexos ni tampoc perjudicis, no el malcriaràs, simplement li estaràs oferint el que realment necessita.

[laura_28]

hola a mi em va passar una cosa semblant!!

també el vaig deixar plorar un dia que ja no podia més de no dormir les nits, però al veure que no era la solució he canviat radicalment el meu pensament he posat en sidecar el seu llit a la nostre habitació i ara dorm tota la nit, però no s'adorm solet, abans ho feia però també penso que són temporades, no m'importa faig que s'adormi feliç rien amb mi!! que es el que compte....

jo també em vaig sentir fatal per haver deixat plora el meu petit, però de veritat que és el que diuen el que esta fet ja esta...

molts mimitos!!

[glori]

Hola jakilla;

Tranquila perquè em sembla que totes hi hem passat per aqui; totes un moment o altre ens hem equivocat, però el més important és que sabem corregir. Som supermames!!!
Sempre arriba un moment que estàs desesperada de provar coses, o simplement cansada de la son que acumules i llavors et deixes endur per la situació i et poses dràstica. Però no per això ningú t'ha de dir res. Vamos! Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra (diuen)
Jo no crec que el teu fill t'ho tingui en compte, no són rencorosos com podem ser els grans. Ells, amb mimos, petonets i fer-los riure, ja se'ls hi oblida tot. Plora quan veu el bressol perquè és la seva manera de dir-te "mama, agafa'm als teus braços per adormir-me que hi estic millor que en aquest llit, ah! i llença el mètode Estivill per la finestra "

A mi no m'ha calgut gaire posar-la a dormir al nostre llit, però les nits que està més intranquila per les vacunes, les dents o el que sigui... no m'ho penso dues vegades i... a dormir tots tres!.
Que l'estic malacostumant?? Sóc sa mare! Que no us heu llegit la lletra petita del contracte?


Petons i Ànims!

[jakilla]

hola familia!
Moltes gràcies a totes, ja estic més animada!! El Pau no para de rebre atencions i mimitos a dojo i ara estem vivint una love story de nou, és molt maco, però quina pena que hagi d'arribar a aquesta situació per fer això, no?? en fí, ara el que està fet ja està, teniu raò, i he de mirar que el Pau recuperi la tranquilitat quan es quedi sol al bressol i es posi a cantar.
Gràcies a totes, aquest fòrum és un gran invent!!
Petonets!!

[mamadiana]

Jakilla, jo tampoc sóc partidària del mètode Estivill, però et voldria fer un apunt, si m'ho permeteu. No sé si és el que vas fer: el vas deixar plorant fins que s'adormís? El mètode Estivill no funciona així. És llarg d'explicar, però es comença associant l'anar a dormir amb un objecte substitutori de la figura de la mare, i a continuació es posa a dormir el nen. Si plora s'entra al cap d'un minut i se li recorda que ha anat a dormir amb l'objecte (un peluix, un dibuixet, ...) i se l'acarona, però no se l'agafa. Li dius bona nit i surts. Si plora esperes dos minuts i repeteixes el procés, allargant successivament el temps entre entrades, i sense superar MAI els cinc minuts.

Jo vaig llegir el llibre (també el del Carlos González i el de la Rosa Jové) i me'n vaig fer un "mix". També he de dir que els meus fills són bons dormidors, i no m'he hagut d'esforçar gaire A més, tots ens equivoquem, perquè com diuen les altres mamis, ningú neix ensenyat. Fes-li uns dies de carinyitus i prova de jugar amb ell al seu llitet en una hora que no sigui la d'anar a dormir i veuràs com se li treuen les manies!

I ànims, que ho estàs fent molt bé

[pomaipera]

Hola!!! No crec que l'hagis traumatitzat!! s'ha espantat i prou, i ara a tots plegats mica en mica se us passarà!
Jo estava nervisoa al principi de tenir en Lluís a casa (va ser mooolt prematur) perquè només dormia sobre meu. Per dormir l'havia de posar sobre el meu pit i axí ens passàvem les nits. Vaig plasmar el meu neguit aquí i una de les mares es va comentar que a ella li va passar el mateix i que mica en mica els nens es van separant. Jo em vaig arrapar a aquest comentari i al cap d'una setmana enl meu nen dormia millor al seu llitet que a sobre meu.
Fins ara que feia dormir en Lluís als meus braços (ara te 10 mesos), era fàcil, 5 minutes i apa a dormir! però fa unes dues setmanes que no parava de plorar, fins i tot agafar-lo el posava més nerviòs i desesperada el vaig deixar al seu llitet a veure què feia i tatxan!! es va adormir!! ell demanava el seu llitet.
Jo crec sincerament que el teu petit et dorm als braços i a tu ja et va bé, és el vostre moment. Aprofita'l! ja veuràs que als 5 anys no et demanarà braçós, a que no?
Jo tambè vaig molt despistada i intento aplicar coses al meu nen perquè algú diu que és el millor, però les mares som les qui coniexem els nostres nens i sabem si ho podem aplicar o no. I si ho apliquem i no funciona doncs no passa res!! El teu petitò te sort de tenir uns pares que el cuidin tant!!

[wana]

Doncs al meu peque li passa algo similiar però diferent. Abans l'Andreu s'adormia solet i de vegades quan es resistia als bracos o al llit amb nosaltres. Des de la tornada de les vacances que el peque plora quan l'estires per adormir-lo, si el deixes a la cuna es posa dret, juga i després plora perquè està sol, si el fiquem amb nosaltres practica el seu esport favorit: sentar-se solet (abans l'estiraves i feia la croqueta, però ara vol seure i de pas agafar un punt per posar-se dret) fins que no pot més de la son i plora perquè està cansat però vol continuar jugant....
Un xou tot plegat....
Hi ha dies comptats que el deixo a la cuna i s'adorm solet pq està reventat, però la majoria de vegades no sabem que fer, no sabem quin mètoda és el millor perquè realment té son pq es toca els ulls i sé que està cansat. Avui l'he agafat i l'he adormit als bracos però pobret meu ha plorat molt.
Què em recomaneu???

[mamadiana]

Wana, has provat d'estar amb ell amb el llum apagat i amb una ma a sobre? A mi amb la Mireia em va funcionar, li explicava que tocava dormir, l'estirava al llitet amb la llum apagada i li posava la ma al damunt, fins que s'adormia o fins que es relaxava...

[entrerius]

wana, el teu nen pel que veig està en la fase de començar a incorporar-se solet i posteriorment gatejar, i el que està fent és pràctiques abans d'anar-se'n a dormir. Sempre que estan en una fase de desenvolupament acostumen a fer "practiques" abans d'adormir-se: gatejar, asseure's, posar-se dret, caminar, parlar.... sembla com si estesin fent un recordatori del que han après durant el dia.
És del tot normal.
La solució és deixar que passi la fase i esperar que la pròxima sigui millor (per vosaltres) o menys moguda.

Molta paciència i ànims.

[wana]

mamadiana intentaré fer el que em dius però segur que es posa dret i riu jajajaja, quan l'agafo plora i quan el deixo dret riu, és un bandarra.... I quan marxo de l'habitació torna a plorar.
crec que entrerius tens tota la raó, fa pràctiques perquè veu que el bressol és segur, còmode i distret perquè té ninos. a veure si posant la mà es tranquil.litza.