Pit de dia biberó de nit?

[edoimaeti]

He llegit que els nens de biberó dormen més per la nit que els nens de pit. Jo voldria donar-li pit fins l'any però he pensat que mes'timo més que el meu fill tingui una mare contenta que li canti cançons i jugui amb ell durant el dia, que un zombie (cal dir que el nen es desperta a les 3 i ja no dorm gens fins les 9 del matí), encara que això suposi un biberó diari.

Hi ha algú que fagi les dues coses? pit durant el dia i un biberó a la nit? es pot fer? no m'agradaria que al final li deixés de donar el pit només per provar això, el meu fill només té 2 mesos.

Moltes gràcies!!

[Menudeta]

Jo no ho he fet però diria que els nens a la nit no es desperten només de gana i es possible que no et funcioni. Aguantaria amb un biberó de les 3 a les 9 del matí?

Es com allò de que si sopa cereals no es despertarà i no és veritat. A més no sé com t'afectaria a la producció de llet sent tant petit. Feu collit? considero que es molt més fàcil pujar-te la camiseta i "enxufar-te" al nen que llevar-se i preparar el biberó. La nostra ja sopa, i molt, i es desperta molts cops a la nit encara que no vulgui mamar.

Els primers mesos són mooooooooolt pesats....

[a_fer]

Jo crec que tota mare d'un nen de menys d'un any és una zombie per definició

Dubto molt que aconsegueixis dormir més tant si li dónes una cosa com l'altra, a partir d'aquí, fes el que creguis millor per tu i pel teu fill

La meva experiència personal és just al revés: donar-li el pit va ser el més còmode que podria haver fet, perquè quan ja vaig agafar confiança amb la situació enxufava teta i així jo podia continuar dormint i la meva filla també. Només d'imaginar-me aixecant-me, escalfant l'aigua, posant la llet en pols, etc., ja pensava "uff, quin pal!".

Però cadascú se les arregla com li sembla millor, així que tu mateixa, fins i tot pots provar-ho una nit a veure com ho veus....

[cuketa17]

Hola!!!

Jo vaig començar als dos mesos i mig a donar-li un biberó per la nit i la veritat és que es desperta igual. De totes maneres, ara que fará sis mesos, ho segueixo fent i em va bé i no ha rebutjat el pit com diuen que pot passar. Fins i tot li dono algún durant al dia. A mi em va bé, aixó si, si s'ha de despertar es despertarà igualment.

[charito]

Jo li donava bibe i era un zombie total; es despertava cada dues hores!

En canvi tinc una amiga que li dona pit i li dorm de pelicula... jo diria que es llegenda urbana... i el bibe a sobre t'has d'aixecar, preparar-lo i escalfar-lo...

[Helia]

És llegenda urbana, com diu la Roser... A mi també em deien que quan comencés a prendre més alimentació complementària dormiria més... ara, amb gairebé 17 mesos que té, hi ha dies que menja moltíssim, i dies que no menja gens (continuem amb pit), i no noto diferència a les nits... vol meta igual!

El son dels petits no és com el dels adults. Sí que hi ha molts nens que dormen 12 hores seguides, però és molt més habitual que no sigui així, i es despertin moltes vegades. De fet, si llegeixes el llibre de la Rosa Jové "Dormir sin lágrimas" veuràs que fisiològicament aquests despertars tenen un sentit! El resum és que nosaltres, entre fase i fase del son, ens girem al llit i ens tornem a adormir, i ells no, ells tenen més fases i no se saben tornar a adormir, llavors per això es desperten. De mica en mica, anirà allargant les fases...! o això espero jo...!!
Paciència i ànims!!

[Zuria]

Llegenda urbana total!!! Conec gent que li han donat biberó i el nen es desperta cada 2 hores i gent que dona el pit i el nen dorm 9 hores seguides. Si el nen et surt dormilega, doncs dormirà, sino, patiràs insomni, com la gran majoria.
Jo penso que els nens tenen un 7è sentit en que quan veuen que la mama ja no pot en la seva ànima els regalen 1 nit per dormir, a mi de moment me'n regala 1 per setmana o setmana i mitja i és quan aprofito per carregar piles a tope!!!

[ursulxunxa]

Només té 2 mesets! És molt petitó. Pensa que quan són tan petits canvien molt ràpid i que el ritme que té ara pot ser totalment diferent d'aquí a dues setmanes. Jo t'animaria a tenir paciència i seguir només amb el pit. Ànims!

[neuetes]

Helia, dono fe que allarguen les fases de son i als 3 o 4 anys (depèn del nen) el seu son és molt semblant al d'un adult.

Estic molt d'acord amb els companyes, és tot plegat una llegenda urbana i és curiós com pediatres i infermeres encara tenen aquest discurs! que si el biberó els atipa més que si allarguen les tomes que si dormen més a la nit amb el biberó o amb els cereals . Sense anar més lluny, ahir vaig anar a conèixer el meu nou nebot i les infermeres del hospital públic li anaven dient a la meva cunyada que el pit "era cada 3 hores"!! vaig flipar!!

[edoimaeti]

He mirat les respostes només llevar-me i estic conenta que en poc temps n'hi hagi tantes. No hi ha res més vàlid que les pròpies expreriències dels altres pares. Suposo que m'hagués agradat més que les respostes fossin "sí, i tant! dona-li un biberó per la nit i tot s'arreglarà" però clar, no havia de ser tan fàcil.

De totes formes el problema que tenim no és que es desperti sovint, sinó, que a les tres, no aconsegueixo que continui dormint, encara que estigui al llit amb mi enganxat al pit, encara que no el desvetlli encenent la llum... ho he provat tot!

BUUUUUUUFFFFFFF què dur!! si no fos tan guapo

[neuetes]

Només té dos mesos, dona, és molt petit encara i tot aixó que fa és el més normal del món.
Molts ànims i molta paciència.

[Helia]

Quina pauta de son té durant el dia? Hi ha nens que confonen nit i dia, i llavors passa això que et passa a tu... dorm molt, durant el dia?
Ah, i una cosa que no me'n vaig recordar de dir-te! Seràs una zombie, però és un estat al qual qualsevol mare s'hi "acostuma" en certa manera , i això no et privarà d'estar contenta i cantar-li cançons, ballar, jugar, i tot el que el teu fill necessiti, això segur!!

[Julyet]

T'explico la meva experiència. La primera nit de la meva nena a l'hospital ja va ser concert de heavy metal... jo vaig pensar: quan durarà això?? Doncs si comptem quan de temps s'ha despertat per les nits han sigut 19 mesos i pico. Però també et diré que al principi ho portava MOLT malament i de mica en mica era una cosa amb la que convivia sense problemes. Els 2-3 primers mesos els recordo molt caòtics amb això de la son. Es despertava força sovint (sense pauta, podien ser 2-3 hores i algun dia sonava la flauta i potser era un pelet més, però era excepció) però per a mi el pitjor era això d'esperar 1 hora o més a que es tornés a adormir.
Al principi jo em llevava, li donava el pit al menjador, li canviava el bolquer, l'adormia com podia, la deixava al moisés, tornàvem a l'habitació...
Fins que el meu cos va dir prou, i vaig començar a quedar-me adormida al sofà... i vaig pensar que era més prudent quedar-me adormida al llit. I vaig veure que anava bé, ja que amb el pit s'acostumen a quedar groguis (cada cop més) i com menys canvis hi haguessin menys probabilitats de no despertar-se. I vaig aprendre a despertar-me el menys possible amb els seus despertars. Així vaig trobar l'invent que va canviar la meva vida: el bressol sidecar (no cal que compris res si ho vols provar, només cal muntar el bressol sense una barana i "adosar-lo" al teu llit). Així jo rodolava, li posava el pit, mamava una miqueta i ens adormíem. Quan jo estava incòmoda em despertava i li treia el pit sense problemes (aleshores ja portava pipa i sovint fer-li el canvi ràpid funcionava).

No et diré que les nits de mocs, dents, etc no eren un festival... però sempre responent a èpoques concretes (que encara que fossin uns dies, eren dures...).

La meva valoració és que sort de la LM que per les nits m'era comodíssim, i un cop agafat el "truc" i sobretot, sobretot, no mirar mai el despertador per no estressar-me, ni comptar les vegades que es despertava... ja no em va suposar una muntanya cada cop que s'apropava la nit.

Per mi el "truc" perquè no es desperti per les nits ha sigut esperar a que "parli" i "entengui" i explicar-li que quan es fosc tothom dorm, ensenyar-li com és el carrer, explicar-li que fan els seus cosins, amics, familiars... i li deia que no hi havia lleteta fins que no sortís el sol, que jo també havia de dormir. I de mica en mica ho va entendre... però per això encara et falta molt, per tant paciència i no et compliquis! ;).

[charito]

Com t'han dit l'unic que pots arribar a fer es mirar d'establir una pauta de nit-dia, o sigui que de dia dormi amb llum, al cotxet si sortiu a passejar, amb sorolls, i de nit a fosques i en silenci etc., es molt petit.

Paciencia perque no queda altre, hi ha qui ho porta pitjor i millor, jo francament ho portava molt malament i quan preguntava i em deien que fins als dos anys no millorava la cosa etc em desesperava, pero encara que es faci etern la veritat es que passen els dies mooolt rapid i d'aqui a res ja haureu passat el pitjor. Jo a partir de l'any he notat un canvi molt gran, anims!!!!!

[edoimaeti]

Ostres! només de pensar que puc estar un any així!!! de totes formes moltes gràcies pels ànims!!

Pel que fa a la rutina del dia, dorm bastant però mentre fem un passeig o amb sorolls i llum (si cal poso la TV expressament).

Però cap a les 8 li agafa mooooolta son, el poso a l'habitació i dorm 4 hores seguides!! fins les 12. Potser hauria de buscar la manera de que aquesta dormida la fes a partir de les 12h, però clar, seguim el seu ritme.

Pel que fa a posar-me'l al llit, ja ho he provat, però aleshores la que no pot dormir sóc jo, entre els sorollets que fa i la por que tinc de tapar-lo massa amb el nostre nòrdic em passo la nit desperta i ell continua fent el mateix, a les tres, amb pit o sense, vol festa!!!

bé, poc a poc....

[charito]

Pel que fa a posar-me'l al llit, ja ho he provat, però aleshores la que no pot dormir sóc jo, entre els sorollets que fa i la por que tinc de tapar-lo massa amb el nostre nòrdic em passo la nit desperta i ell continua fent el mateix, a les tres, amb pit o sense, vol festa!!!

Jeje a mi tambe em passa noia, no hi ha manera, si a vegades el meu marit l'engegaria a un altre llit, si en tinguessim!

D'aixo que dius, home si te son i s'adorm a les 8 tot aixo que tens perque al cap i a la fi es el que hauria d'acabar fent amb el temps, jo no li canviaria, vaja tampoc crec que tinguessis massa sort.... El Quim tambè feia molt be la primera tirada fins les 12 i despres es solia despertar, bibe i li costava caure fins la 1 o aixi, aleshores el seguent era a les 4-5 de la matinada i aqui si que a vegades em quedava mig comatosa al sofa amb ell fins les 6-7 que ens llevavem, un malson vaja, pero bastant normal...

[soclamarga]

Hola! Si de 8 a 12 dorm... si no tens cap més fill t'aconsellaria que dormíssis mentre dorm ell. Sé que és difícil de fer (a mi em deien que ho fes i no feia gaire cas, encara que molts cops m'adormia mentre li donava el pit i ens quedàvem tots dos ben relaxats...), però si de 3 a 9 de la matinada està despert tu necessites dormir una mica! Doncs aprofita i dorm de 8 a 12, o de 9 a 12 si vols aprofitar una mica el temps "sense nen" per fer el que hagis de fer... Però dormir 3 hores seguides i després 3 més ja serà un gran canvi, no? ah... i el teu home (perdó si no en tens o tens una situació diferent eh!) perquè no us turneu una estona cada un, i mentrestant que l'altre dormi??

Bé, molta paciència! i fes-li moltes fotos i vídeos que el temps passa molt ràpid i si vas tant cansada potser no el disfrutes tant... i depsrés et farà gràcia de veure'l com n'era de petit i maco de dia jeje

[marilluna]

M'encanta com ho has explicat, m'he sentit tan reflectida.......igual que tu em vaig trobar i per mi el pit, la lactància, ho he disfrutat tant, tant.... encara ho disfrutem, però m'ha ajudat tant el pit, la lactància, m'ha ensenyat tant el meu fill que encara ara alucino de lo bonic que és ser mare!!! per això et dic, que al principi és molt dur, sí, passes son, molta son, tens uns canvis d'humor increibles, no entens res, però el tens a ell i se't passa tot. Per sort les mares ho superem tot i més del que et puguis imaginar, aixì que disfruta del teu fill, dona-li pit pit i pit, dorm amb ell, i ja veuràs com a mesura que es fa gran, tot ho farà millor i ho veuras tot d'una altra manera,un besito i descansa mentre ell tb ho fa.

T'explico la meva experiència. La primera nit de la meva nena a l'hospital ja va ser concert de heavy metal... jo vaig pensar: quan durarà això?? Doncs si comptem quan de temps s'ha despertat per les nits han sigut 19 mesos i pico. Però també et diré que al principi ho portava MOLT malament i de mica en mica era una cosa amb la que convivia sense problemes. Els 2-3 primers mesos els recordo molt caòtics amb això de la son. Es despertava força sovint (sense pauta, podien ser 2-3 hores i algun dia sonava la flauta i potser era un pelet més, però era excepció) però per a mi el pitjor era això d'esperar 1 hora o més a que es tornés a adormir.
Al principi jo em llevava, li donava el pit al menjador, li canviava el bolquer, l'adormia com podia, la deixava al moisés, tornàvem a l'habitació...
Fins que el meu cos va dir prou, i vaig començar a quedar-me adormida al sofà... i vaig pensar que era més prudent quedar-me adormida al llit. I vaig veure que anava bé, ja que amb el pit s'acostumen a quedar groguis (cada cop més) i com menys canvis hi haguessin menys probabilitats de no despertar-se. I vaig aprendre a despertar-me el menys possible amb els seus despertars. Així vaig trobar l'invent que va canviar la meva vida: el bressol sidecar (no cal que compris res si ho vols provar, només cal muntar el bressol sense una barana i "adosar-lo" al teu llit). Així jo rodolava, li posava el pit, mamava una miqueta i ens adormíem. Quan jo estava incòmoda em despertava i li treia el pit sense problemes (aleshores ja portava pipa i sovint fer-li el canvi ràpid funcionava).

No et diré que les nits de mocs, dents, etc no eren un festival... però sempre responent a èpoques concretes (que encara que fossin uns dies, eren dures...).

La meva valoració és que sort de la LM que per les nits m'era comodíssim, i un cop agafat el "truc" i sobretot, sobretot, no mirar mai el despertador per no estressar-me, ni comptar les vegades que es despertava... ja no em va suposar una muntanya cada cop que s'apropava la nit.

Per mi el "truc" perquè no es desperti per les nits ha sigut esperar a que "parli" i "entengui" i explicar-li que quan es fosc tothom dorm, ensenyar-li com és el carrer, explicar-li que fan els seus cosins, amics, familiars... i li deia que no hi havia lleteta fins que no sortís el sol, que jo també havia de dormir. I de mica en mica ho va entendre... però per això encara et falta molt, per tant paciència i no et compliquis! ;).

[Julyet]

Jo tampoc dormia tan bé amb ella al llit com sense (però millor que voltant per la casa fent-la dormir...) per això vaig posar el llitet "adosat" al meu: un cop adormida jo tornava al meu, amb tot l'espai que sempre havia tingut i dormia una estona "de qualitat" ;).

marilluna, imagina't si ho he gaudit (i ho estic gaudint) que per la primavera repetim (i mira que en aquell moment pensava que trigaria 20 anys a tenir-ne un altre...).

[marilluna]

Ohhhhh Julyet enhorabona!!!!! me n'alegro molt!! quan temps té la/el gran? ho portes bé?
Sí jo prefereixo estar amb ell al llit que està rondant pel pis amunt avall per la matinada..... i ni que sigui un ratet de qualitat, que sino.... en fi, tot és personal però ja ho he dit per mi la lactància ho és tot pel Guillem, llet, mimos, dormir descansarm complicitat..... seguiria i no acabaria ( té quasi 20 mesos i temo el dia que em digui que no vol més "popa")

Jo tampoc dormia tan bé amb ella al llit com sense (però millor que voltant per la casa fent-la dormir...) per això vaig posar el llitet "adosat" al meu: un cop adormida jo tornava al meu, amb tot l'espai que sempre havia tingut i dormia una estona "de qualitat" ;).

marilluna, imagina't si ho he gaudit (i ho estic gaudint) que per la primavera repetim (i mira que en aquell moment pensava que trigaria 20 anys a tenir-ne un altre...).