Horror arriba la nit...

[Betth]

Hola soletes,

La meva nena ha començat la llar aquest mes de desembre. Fins el moment havia dormit de manera correcta però portem uns dies que el posar-la a dormir és insoportable.

Normalment sempre l'hem fet companyia fins que agafava el son i en els despertars nocurts només amb donar-li el xumet hi havia suficient, en una que altra ocasió ens teniem que sentar al costat del seu bressol uns 10 min. L'altre dia després d'un seguit de despertars i quan ja no podiem més, vem optar per no seure novament a la cadira perquè acabavem de marxar cap al llit!! Total que la nena ens exigia "aquí, aquí, aquí", al veure que no, ens tirava els xuments per terra cridant i plorant. Nosaltres entravem i sortiem de l'habitació per calmar-la però encara s'enfadava més. Com ja es van fer les 7.30 vem decidir aixecar-nos per anar a la llar i mentres esperavem una mica a que arribés l'hora es va quedar dormida al sofà.

Des de que ha vist que ja no ens sentem al seu costat del bressol i no li donem la mà (ara ens possem al marc de la porta amb la cadira) el moment de dormir s'ha tornat insoportable. Aquesta nit a la 1.30h quan començava el show perquè ha tingut un despertar nocturn, hem decidit portar-la al nostre llit per veure si amb mimitos hi havia canvi de situació. Però ha estat més del mateix, es movia al llit com un ventilador, demanant que li donèssim la mà, aigua... I això que estava amb nosaltres! Fins a les 4 cap dels 3 hem tornat a dormir.

No sé el que fer.......mai he estat partidaria del mètode estivill però el divendres comentant-ho amb la mestra a la llar m'ha aconssellat que sigui inflexible i que ens donarà unes pautes per aplicar-lo.

Al no haver-me trobat amb aquest problema de dormir i que la nena tampoc mai ens havia fet aquestes coses, no sé com actuar! Utilitzo el sentit comú però tampoc ens està servint. Entenc que ella estigui en un moment d'adaptació a la nova situació d'incorporar-se a la llar, intento ser comprensiva però les nits s'han convertit en un mal son! I cada vegada a pitjor.

Durant el dia i suposo que és perquè no descansa bé també s'ha tornat bastant exigent amb el plor fàcil, i intentem tornar a ser comprensibles sent conscients que aquesta comprensió ens fa actuar com ella vol per aconseguir el que demana. Crec que potser contraproducent.

Us heu trobat en una situació semblant? Qualsevol consell de mamis que se sentin identificades serà benvingut!

Gràcies boniques!

[Betth]

Hola cosma,

La nostra nena si que s'adormia sense contacte des de fa temps, en ocasions en demanava la maneta però ella mateixa es cansava i ja no ens la donava perquè canviava de posició. Potser ens tenia massa bé acostumats! El problema són els despertars nocturns, si no ens veu a la seva habitació i sentats a la seva vora (tal i com s'ha dormit) ens reclama cridant i plorant. I despertar-te cada dos hores, fer-li companyia, marxar sense fer soroll i a l'estona sant tornem-hi la nit es fa eterna.......................
A vegades l'he agafat en braços, bressolat i cantat però quan la deixo al bressol, estem com al principi! Espero que sigui una etapa temporal.

Gràcies per la teva aportació!

[amalia1976]

jo crec que s.ha d.acostumar a dormir soleta,si ara esta amb l.adaptacio pots ser mes flexible amb mimitos abans d.anar a dormir,pero un cop a la cuna ha d.apendre a relaxar.se...

[neuetes]

Betth,
Si, és una etapa temporal, que es fa eternaaaaaaaaaaa però que per sort arribarà un dia que aixó s'acabarà. És normal que si hi ha hagut canvis, com l'adaptació a la llar, estigui una mica trasbalsada i aixó li repercuteix al son. En el meu cas, no vaig aplicar cap mètode (veig que esmentes el mètode estivill) sino que la vaig acompanyar en el procès fins que ella sola va fer el canvi. Que amb la meva filla va ser als dos anys i mig complerts.
Nosaltres per adormir-se abans feiam servir cançonetes o bressolant-la, ara li expliquem un conte. És la manera que té ella de relaxar-se i adormir-se.
Estic molt d'acord amb el diu la como-shiva, si ella necessita sentir-vos a la vora per tornar a adormir-se, feu-ho, no passa res... que us sembla que aneu enrera en comptes d'endavant? potser si, però si és el que ella necessita en aquest moment... doncs, doneu-li, ja veureu que arribarà un dia que ja no ho necessitarà i tornareu a dormir bé a les nits. La son és un procès evolutiu, com el caminar o el parlar, tard o d'hora tots els nens aprenen a enllaçar les fases del son per si sols.
Molts ànims i molta paciència!

[Antonia78]

Al Max també li va passar això durant un parell de setmanes quan va començar l'escola bressol. Tenia 8 mesos i fins aleshores sempre s'havia adormit ell sol, sense haver d'estar allà amb ell ni agafar-lo a coll ni res, però quan va comenár l'escola bressol era insoportable. Jo em pensava que em tornaria boja, però l'educadora em va dir que estava passant l'adaptació a casa ja que a la llar no havia plorat cap dia ni s'havia fet extrany i això volia dir que havia de treure el patiment del canvi per una altra banda i ho feia a casa per la nit. Només va durar dues setmanes, però van ser dues setmanes que jo pràcticament no vaig dormir perquè li costava molt agafar el son i quan per fi s'adormia es despertava moltes vegades plorant i cridant, cosa que no havia fet mai. Jo crec que en un moment així no és aconsellable fer canvis a com ho feieu abans, tot el contrari, si ara necessita més atenció doncs doneu-li, perquè ella està patint aquest canvi tan brusc en la seva vida, i els canvis ens costen molt a tots, fins i tot als adults. Ho passareu malament un temps, però amb molts mimos i paciència ja veuràs com mica en mica tot es posa al seu lloc. Pensa que hi ha nens/es que els costa més i n'hi ha que els costa menys. Així que ànims! És el que jo penso, després cadascú fa el que vol, o el que pot!

[angelina]

Buff ja t''ho han dit les noies... però paciència! hi ha hagut un canvi e la seva vida i ela necessita expresar-ho, fer sortir les angoixes... son mol èpoques el meu grqan hi ha epoques de tot... ara feia un temps que s'adormia "sol" es a dir el psoava al llit m'estava amb ell al coll, legiem un conte, el deixava fullejar-lo uan estona i després l'ajia, li donava la maneta i li feia caricies assentada a la voreta del seu llit fins que dormia... (allà les 9 del vespre) fa 3 setmanes que hem començat la llar i es un horror! es mora de son però es resisteix adormir fem intents da¡'adormir-lo, i fins les 12 passadesno es deixa "caure" ahir la 1!!! i al matí es lleva d¡hora i clar fa la migdiada mega-llarga i a la nit no hi ha qui el posi a dormir... es molt dur però es un temps que passara, un dia o altre!!! i jo veig en aquest comportament l'angoixa de la llar i un cercle viciós que el cansament l'apura i encara està més nerviós...etc etc... ens està costant una mica... però confio que arrivades les vacances dormim una mica millor! tot i que al tornar "al cole" m'ensumo que tornarem a "ballar-la"... passarà ja veuras!

[indai]

Hola a totes,

Els bebés i nens petits per dormir-se necessiten estar relaxats i sentir-se SEGURS.En moments delicats de la seva vida,com l'inici de la llar i SEMPRE.
La por i la sol.litud és el pitjor per ajudar a un nen a adquir les fases de la son i bons hàbits a la nit i a l'hora d'anar a dormir.Per qUè?Docns perquè si ho fem així, tindrà tanta por d'anar al llit,bressol a dormir que plorarà i farà de tot per allargar aquest moment.Els nens quan ploren s'estressen els hi puja el cortisol i això es perjudicial per la seva salut,tant emocional com física.Hi ha nens que fins i tot vomiten,però no s'ho provoquen tal i com tothomes pemnsa sino que és hormonal.

No entenc perquè a l'escoleta t'han aconsellat i t'han dit que siguis inflexible, que la criatura ha d'aprendre a dormir sola.D'aprendre ja n'aprendra,amb el temps...com caminar i parlar.Però fer patir a una criatura...

Jo sóc mestra d' Eucació infantil i psicopedagoga i MAI aconsellaria a una mare en aquest aspecte,perquè tots tenim unes idees diferents i no es pot pretendre canviar-ho.No té raó en absolut.Et recomano el llibre " El poder de las caricias" del pediatra Gomez Papí que treballa al Joan XIII de Tarragona.Tambéhi ha el llibre"Dormir sin lagrimas" de la psicopediatra Rosa Jové on explica molt bé les fases de la son i el perquè de molts comportaments dels infants.

També soc mare d'un nen de 22 mesos i em patit molt el tema de dormir.Des de fa un mes que anem avançant molt i dorm 7 o 8 hores seguides.Al setembre va començar la llar i la mestra em va donar el mateix consell que tu. Ja li vaig dir tot el que pensava.El que no fariem seria deixar alnostre fill passar-ho malament,estarem amb ell sempre aocmpanyant-lo ajudant-lo en tot moment.No el farem patir perquè fulanita de tal ens ho digui.De fet, avui en dia encara plora quan el deixem a l'escola i un dia una mestra se'n reia i li deia teatrero..Li vaig contestar amb molta educacio,ja no m'ha dit res més.

Noies,no us deixeu avassalar per les mestres,no són deus.Seguiun el vostre instint de mare i que l'amor us guiï sempre.

[indai]

I ah,molt amor i molta molta molta paciència amb els nadons i nens...ells capten el nostre estat emocional i si veuen que ens fiquem nervisos ells encara se'n posen més.No us passa a vosaltres aixo també?
Si veuen que les seves necessitats bàsiques i les necessitats emocionals iafectives no són ateses aprenen a no atendre a les necessitats dels demés quan son adults.La manear en que eduquem i tractem als nostres fills de nadons és un emprempta que queda pe sempre a dins seu i tard o d'hora acaba sortint,com per exemple els maltractadors.

Per cert,si busqueu per internet informació trobareu un video del Punset on parla d'això.també en parla al seu llibre "Viaje a las emociones" (crec) on parla molt bé d'aquest tema.
Nosaltres estem plantant,cultivant una planteta,cal fer-ho amb paciència i amor.

[angelina]

Indai jo tampoc com una mestra po aconsellar ser inflexible amb un nen de 1 o 2 anys, això potser reflexa el funcionament de la classe? SObretot ab la nit que per a molts nens es un moment de pors i en el que surten totes les angoixes i patiments del dia! No trobo tant greu i terrible que un nen petit necessiti mimitus per dormir, ni de dos ni de tres ni una mica més oq al ca i a la fi, son nens i a nosaltres ens agrada anar a dormir sols? (a mi en tot cas no!)

[Betth]

Amors!

Gràcies pels vostres punts de vista! Mireu l'altre nit vaig decidir ficar-la al nostre llit i va dormir plàcidament. Vem donar-li dossi extra d'amor i.... I aquesta nit ha dormit a la seva habitació només amb un despertar nocturn. No vull dir victoria però sembla q la cosa va millorant!

Una abraçada!

[indai]

HOLA Bett,no saps com m'alegro de que cagi millorant tot.Una abraçada

[su392]

indai.. i que et sembla venir a fer de mestre a l'escola de la meva filla????
M'ha agradat molt tot el que has comentat

Edito per dir que la Queralt encara no s'adorm sola.. anem a dormir les dues, expliquem contes, ens expliquem com ens ha anat el dia... i mira! es un moment molt dolç per les dues. i no tinc caaap presa perque ho deixi de fer... és tant bonic veure com se li tanquen els ulls...

[macri.lg]

Quan van a a llar diuen que un dels problemes que surten és la dificultat per dormir.. és un canvi important. Nosaltres l'hem adomit a braços, al llit amb nosaltres i també al bressol fent-li companyia, però no trobo malament acostumar-lo a dormir al llitet altre cop encara que es posi farruc..

El posàvem al bressol, plorava, tirava xumets, ninos.. tot. Li cantàvem cançons i explicàvem contes fins que quedava rendit, però deixar-lo plorar no.. Llavors associa bressol a allò que "no m'agrada" i.. crec que és pitjor. Hem estat hores fins que no s'ha adormit, però per sort, molt poquet temps. Ara dorm no 7 ni 8 hores, en dorm 12 i 13 del "tirón" i sol..

[Betth]

Guapes!

Aquesta nit s'ha despertat 3 vegades, una he anat jo a calmar-la i l'altre el papi. Tot i q amb el papa no s'acabava de relaxar, la nena em reclamava i per estar amb els ulls com plats sense poderme dormir, he anat a relaxar-la i en 10 min s'ha tornat a dormir. Al tercer despertar a les 7 l'hem portat al nostre llit.
Ara ens preocupa q no pugi delegar els despertars amb el pare xq ser jo la q sempre hi vagi és durillo (començo a estar una mica pesada i necessito descansar una mica més del habitual pel tema embaràs). Provarem aquesta nit q el papi faci la rutina d conte i q l'acompanyi fins q s'adormi des d'un inici, com abans feia, a veure q tal... M'agrada q la nena tingui mamitis però necessito delegar algun despertar nocturn!!

Q faríeu si veieu q la nena no para de reclamar-te per conciliar la son, mentres son pare està intentant adormir-la, intervenir o quedar-te al marge??? Jo hi vaig però em dona la sensació de desautoritzar ( no sé si aquesta és la paraula adient per definir-lo). Perdoneu les abreviacions xo estic des del mòbil.

[Betth]

Su: Mentres ella s'adorm jo tb li faig el resum del dia i l'explico contes inventats. Aquest moment és especial i màgic! M'encanta! Però el q no m'agrada és tenir q tornar a reenganxar el conte a les 3 i 5 de la matinada. Ni sé el q li explico jejeje. Es per gravar-me i t'asseguro q pel matí ens faríem un tip a riure!

[Betth]

Quan van a a llar diuen que un dels problemes que surten és la dificultat per dormir.. és un canvi important. Nosaltres l'hem adomit a braços, al llit amb nosaltres i també al bressol fent-li companyia, però no trobo malament acostumar-lo a dormir al llitet altre cop encara que es posi farruc..

El posàvem al bressol, plorava, tirava xumets, ninos.. tot. Li cantàvem cançons i explicàvem contes fins que quedava rendit, però deixar-lo plorar no.. Llavors associa bressol a allò que "no m'agrada" i.. crec que és pitjor. Hem estat hores fins que no s'ha adormit, però per sort, molt poquet temps. Ara dorm no 7 ni 8 hores, en dorm 12 i 13 del "tirón" i sol..

Quina passada 12 i 13 del tirón i sol!! Per mi tot un somni... Quant temps té??

[entrerius]

Amors!

Gràcies pels vostres punts de vista! Mireu l'altre nit vaig decidir ficar-la al nostre llit i va dormir plàcidament. Vem donar-li dossi extra d'amor i.... I aquesta nit ha dormit a la seva habitació només amb un despertar nocturn. No vull dir victoria però sembla q la cosa va millorant!

Una abraçada!

Estigues segura que si li dones seguretat ella estarà més relaxada

[entrerius]

Tot el que fa la teva filla és ben normal: voler a la mama, despertar-se per la nit, mostrar-se insegura davant dels grans canvis de la seva curta vida....... encara passarà temps per que ella estigui del tot segura de que els pares sempre hi seran, encara no te controlada la noció del temps i que vosaltres hi sereu desprès. Viuen el present i això vol dir que no saben de passat ni futur....tot el seu món és l'ara i el aquí.
A mesura que es faci gran anirà aprenent els conceptes que els adults tant necessitem que aprenguin. ...... però necessiten temps. No tinguis pressa, tot arribarà.

Molts ànims i molta sort.

[macri.lg]

Quan van a a llar diuen que un dels problemes que surten és la dificultat per dormir.. és un canvi important. Nosaltres l'hem adomit a braços, al llit amb nosaltres i també al bressol fent-li companyia, però no trobo malament acostumar-lo a dormir al llitet altre cop encara que es posi farruc..

El posàvem al bressol, plorava, tirava xumets, ninos.. tot. Li cantàvem cançons i explicàvem contes fins que quedava rendit, però deixar-lo plorar no.. Llavors associa bressol a allò que "no m'agrada" i.. crec que és pitjor. Hem estat hores fins que no s'ha adormit, però per sort, molt poquet temps. Ara dorm no 7 ni 8 hores, en dorm 12 i 13 del "tirón" i sol..

Quina passada 12 i 13 del tirón i sol!! Per mi tot un somni... Quant temps té??

Ara té 16 mesos, però sempre ha dormit sol i del tirón. i quan era petit era dels bebes que dormen 16 o 18 hores diaries contant les de dormir... He tingut molta sort amb això...