5 mesos, dorm poc i només vol el meu mugró per adormir-se

[llunàtica]

Hola,
M'agradaria saber la vostra opinió sobre el que ens està passant amb el nostre nen de gairebé 5 mesos.
És el segon fill, per tant aquest cop no he tingut dubtes a l'hora de fer LME i de moment estic molt contenta de com ho portem, ell mama molt bé, va bé de pes, etc..El problema és que no és un nen dormidor (el gran tampoc ho era) i com que ja vaig començar a veure com anaven els tiros des del primer dia (es despertava cada hora i mitja o dues hores amb molta gana) doncs vam començar a fer collit. Això em va salvar les nits i em permet estar mínimament descansada, animada i de bon humor l'endemà per poder estar pels dos i sobretot pel germà gran (que tampoc és tan gran). El petit es desperta bastants cops a la nit, no sé quants, potser 4 o 5, perquè quan ho fa li "enxufo" la teta, ell mama tranquil, s'adorm de seguida i tots dormim. El problema és de dia: com que s'ha acostumat a la teta i a la meva escalfor per adormir-se només se m'adorm quan el poso al pit, no vol xumet ni res. He provat bressar-lo, passejar-lo, tumboneta...i res. Li dono el pit i s'acaba adormint, llavors el poso al moisés o tapadet al nostre llit i en 10 minuts es desperta. Si l'agafa el meu home, ma mare, etc...plora com un condemnat durant estona . Però si l'agafo jo i me'l poso al pit, calla en sec, mama una mica més (el fa servir de xumet), es relaxa i cau adormit un altre cop. Però clar, la migdiada torna a durar 10 o 15 minuts. I podem estar així tot el dia. La única cosa que em funciona una mica és el fular, però he de caminar estona i ell ha d'estar molt cansat.

Conclusió: no sé què fer perquè el pobre descansi i dormi més de dia. Se'l veu cansat però no s'adorm. Sé que és petit per adormir-se (m'he llegit el llibre de la Rosa Jové) però crec que una bona migdiada al matí i una altra a la tarda l'hauria de fer. I d'altra banda, si només vol mugró, doncs no el puc deixar mai amb ningú i això fa que no pugui tenir cap estona llarga per estar amb el meu fill gran. Ell té la imatge de la seva mama amb el germanet enganxat i també voldria dedicar-li temps exclusivament, però no puc desaparéixer 1 hora perquè brama de seguida. Si ho faig, he de treure'm llet i quan torno me'l trobo als braços del pare plorant desesperat i amb el biberó buit. Vaja, que és un teta-addicte. Què puc fer? ha estat perjudicial el collit? però és que plantejar-me aixecar-me a les nits a fer-lo adormir per casa...ufff..se'm fa una muntanya...

No sé, és molt petit per fer-li qualsevol mètode i la veritat, no em fa gens de gràcia, però és que aquesta dependència del pit tan bèstia m'està esgotant molt.
merci!

[Santandria]

Hola guapa,
no et puc ajudar gaire, no tinc la solució al teu dubte, però et volia animar amb la meva experiència: la meva nena que el dia 30 farà 9 mesos (és la petita, també tinc un nen de 3 anys) encara ara necessita el pit per dormir. A l'escola s'adorm sense i si la fa dormir el seu pare, es ressigna i també, però com sigui jo... es posa a buscar com una boja i no para de cridar fins que cedeixo. Ara està amb les dents i portem uns dies que es desperta moltes vegades a la nit i només vol dormir amb el pit No vol saber res del xumet.
Bé, no et deu animar massa, ara que ho llegeixo jajaja però perquè vegis que hi ha casos iguals!
Què hi farem! Paciència!

[sandrajuli]

Jo també, crec que l'únic que pots fer és tenir paciència i clar... si vols estar amb el gran però el petit plora com un desesperat, el bé d'un és el mal de l'altre.
Crec que és complicat i que és una cosa que només pot solucionar el temps. Suposo, pel que he viscut amb el meu nen, que era igual que el teu petit, que anirà canviant. A mi també només se m'adormia al pit, i no el vaig deixar fins ben grandet... però és que és normal, el problema és que n'hi ha un altre que també reclama l'atenció.
Penso que ho estàs fent bé, foulard, collit i lactància a demanda, encara que sigui per fer de xumet...
Temps al temps i molta ajuda del pare...
ànims!!!

[Lele]

Hola!!

Jo tampoc tinc la resposta i de fet sé pel que has passat, perquè nosaltres hem estat igual.

No he arribat a trobar la solució i fins als 20 mesos només s'adormia al pit o al foulard. No volia saber res del pare per adormir-se (també s'ha de dir que per les nits el pare treballa i només hi sóc jo i no estava acostumat). Nosaltres també vam fer collit i només sabia adormir-se al pit.

Després de moltes voltes, llegir molt llibres i deixar passar el temps, només puc dir, que si hagués de canviar alguna cosa de com va anar tot que estigués en les meves mans: deixaria que el pare o l'àvia participés més a l'hora d'adormir-lo.

Sóc una mare un tant patidora i no puc sentir plorar al meu fill (especialment quan era molt petit) així que el pla pare se'm feia una muntanya. Al final, amb 20 mesos i coincidint amb les vacances del pare, vaig aprofitar per a desalletar-lo i que el poses a dormir. Em va costar, perquè ell plorava, però no tant com em pensava que ho faria. En una setmana ja s'adormia als braços del seu pare... tot un repte per a nosaltres!! Després d'haver-ho passat m'adono que sí, plorava, però no per por i desconsol, sinó per demanar una altra cosa que li agradava més, però no ho estava passant malament amb el seu pare, no tenia por ni li feia mal res.

És veritat que el teu només té 5 mesos, però sí que crec que té un perfil com el meu fill, que el defineixen en molt llibres com a "nens d'alta demanda" (tant d'atenció com de pit!) i si necessites tenir més temps pel fill gran, hauràs de demanar ajut.

Sort i ànims!!

[llunàtica]

Gràcies per les vostres respostes!
Almenys va bé saber que hi ha altres casos. No sabia que se'n dien bebés d'alta demanda. Suposo que deu ser més normal del que em penso el tema de dormir poc i només al pit. M'ho vaig trampejant com puc i el meu home fa tot el que pot per quedar-se el petit i que pugui passar estonetes amb el gran. Però és complicat. Suposo que tots hauran d'aprendre a esperar el seu torn, però no puc evitar pensar si el primer dia la vaig cagar amb el collit. Mireu, el que està fet ja està fet. Ara intentaré que més gent el faci dormir, que no depengui només de mi, i si plora una mica, doncs suposo que no passa res(és el que dius, Lele, és un plor molt característic, ja que no li passa res, només que té mamitis).
Aniré seguint a veure què dieu, a lo millor em podeu donar idees.
Merci!!!!

[entrerius]

Mots ànims llunàtica.

Jo tampoc tinc la solució perquè el meu fill feia exactament igual que el teu.

Un dia vaig llegir que els nadons feien cicles de son d'uns 45 minuts i que si estaves atenta en el moments de despertar-se i l'acaronaves un momentet es tornava a dormir uns altres 45 minuts. Jo ho vaig provar i era cert Això em va permetre tenir una estoneta mes de temps.
El truquillo és sortir del seu costat quan estigui realment dormit com un tronc i mirar el rellotge per saber el temps del seu cicle de son. Si son 40 minuts, 30 o 25 o els que siguin estar atenta en el moment en que es vol despertar i ajudar-lo a tornar a agafar el son però sense agafar-lo, sols que noti que estàs allí.

Espero que et funcioni. Molta sort.

[sandrajuli]

Ara intentaré que més gent el faci dormir, que no depengui només de mi, i si plora una mica, doncs suposo que no passa res(és el que dius, Lele, és un plor molt característic, ja que no li passa res, només que té mamitis).

Home... és molt relatiu això de que no li passa res... si plora, és que alguna cosa li passa... Si el que li passa és que vol a la mama, doncs ja saps el que vol. Una altra cosa és si tu li vols donar el que vol, o si creus que ho has de fer. Jo crec que sí, que és bó donar-los tot el que volen (quan són nadons) és una inversió de futur, en confiança. Almenys a nosaltres ens ha funcionat amb el nostre fill, tot i haver de sentir tot el sant dia que se'ns tornaria un malcriat, i que només sabria adormir-se al pit o amb la mama. Ara té quasi 4 anys, acaba de deixar el pit i s'adorm cada dia a la nit, per tant, la gent s'equivocava. El que passa és que no tothom té la paciència, el temps o la disposició d'esperar que les coses facin el seu curs.
I és normalíssim que una criatura tan petitona només depengui de la mama, senyal que té la figura "d'apego" ben establerta, i això li serà molt bó. Per tant jo no em culparia pel collit, al contrari, has trobat una solució que t'ha funcionat perfectament!!!

[Julyet]

Quan la meva filla era com la teva a mi en funcionava fer-li el "cambiazo" del mugró per la pipa un cop adormida. Això va durar fins els 7 mesos, que aleshores ja no es va deixar enredar més :P.
Però feia el que diu l'entrerius, esperar que estigues ben adormida i li treia. Mentre s'adormia m'estirava al llit amb ella i llegia, estava al portàtil...i no se'm feia pesat.

Cap a l'any i algo vaig llegir el llibre de la E. Pantley "Dormir sin llorar" o "EL sueño del bebé sin lágrimas" i sortia una cosa que em va anar bé. Quan ja no estava succionant per "menjar", que ho feia per relaxar-se li treia el mugró. Aleshores plorava, i li tornava a donar. I això ho feia tantes vegades com calgués, i no eren tantes com m'imaginava. Li deixava el mugró un temps (un minut, no sé, fins que estigués calmada) i li treia. I va anar força bé. No et diré que funcionava el 100% de les vegades però déu ni do.

Penso que "compartir" el fular i/o motxilla amb algun familiar (i especialment el pare) va anar també molt bé.

En el meu cas i amb la meva experiència (I amb tot el que he llegit aquí) jo crec fermament que els nens no "els acostumem" a la companyia, ni als braços ni a la teta, sinó que neixen així, amb aquestes necessitats. Nosaltres triem si les volem acompanyar i adaptar-nos (amb mil matisos) o volem "desacostumar-los". Jo penso que hi ha temps per tot, i amb la meva nena m'ha funcionat molt i molt aprendre estratègies per a poder fer aquest acompanyament, i per això m'ha anat tan bé tenir portabebès, dormir al seu costat (vaig posar llitet en sidecar per tenir més espai) i la lactància materna. Si se'm feia pesat adormir-la a l'habitació, doncs la portàvem (bé, portem) amb nosaltres al menjador. Si no puc fer res perquè vol braços, doncs penjada. I així amb tot. I tot es passa sol o podem trobar moments més adequats per als canvis.

Per cert, jo estic a pocs mesos d'ampliar la família, així que ja em vaig "mentalitzant" del que m'espera ;).

Paciència i sort, i gaudeix de les teves criatures a tope!!!

[llunàtica]

Ostres noies, moltes gràcies pels vostres consells, en serio!

Mireu, suposo que això de tolerar el plor d'un fill és molt personal. No m'agrada gens veure'l plorar i mirar-me amb aquella careta, però suposo que quan portes tot el dia amb la samarreta apujada, els sostenidors de lactància permanentment desbotonats, i sobretot sense haver pogut fer cap activitat de llarga durada amb el fill gran i veus com directament ja crida el pare per tot, doncs et preguntes moltes coses, ja que com a mare intentes ser equitativa i no ho estàs aconseguint. Entenc que un nadó requereix molt temps, i això és el que faig amb amor, comprensió, paciència i bona voluntat, però com tot, de vegades la situació et supera. Hi ha dies més bons i hi ha dies més pesats.

Entrerius, el que has comentat dels cicles de son de 45 minuts, sí, ho he notat, perquè quan s'adorm normalment dorm entre 35- 40 minuts. Doncs ja miraré de contar una mica el temps i ser allà quan comenci a desvetllar-se, perquè veig que realment necessita fer migdiades més llargues. Avui, per exemple, ha dormit una hora i mitja, o sigui dos cicles dels que dieu. Això ho fa un cop molt de tant en tant. I sí, fem com tu dius, mama, es queda adormit, i si ha agafat el son llavors li trec el mugró. És que no se m'ha adormit mai per si sol, a la tumboneta o al llit al meu costat. Si sabés adormir-se sense tenir el mugró a la boca, llavors el podria fer adormir el meu home i podríem intercanviar papers per una estona.

Julyet, és el que dius tu, en tot en aquesta vida hi ha mil matisos. Acostumar, desacostumar, suposo que és molt personal i cadasqú ha d'aplicar la lògica i les tècniques que s'adapten a la seva realitat. Si només tingués un fill no em preocuparia tant, mira, tot són etapes i no hi ha cap nen de 10 anys que no s'adormi sol, però depèn de la vida i les necessitats que hi ha. En el meu cas, ja et dic que sóc la primera que dic que lo natural és obvi, però com que no m'havia trobat mai amb un nen tan depenent, doncs clar, em començo a plantejar moltes coses. Havia sentit a parlar d'aquesta Pantley, doncs provaré de fer servir aquesta tècnica a veure si funciona. Molts cops quan s'està adormint treu ell mateix el mugró de la boca, ja que li deu fer nosa. He provat fer el cambiazo amb xumet, i si està molt molt cansat, funciona. Però ha d'estar rendit.

Ah, i moltes felicitats per l'ampliació de família, l'experiència és una passada!!! en serio, malgrat totes aquestes coses que d'aquí a 3 anys ens en riurem, és una passada veure'ls interactuar i la cara de felicitat quan es veuen.

Gràcies pels ànims, sou les millors!

[llunàtica]

Ara he mirat això de bebés d'alta demanda, he entrat a aquesta web i sí, m'identifico amb alguns punts, però no en tots. No sé, és que això de posar "etiquetes", sona com a molt fort, no?
http://www.bebesaltademanda.com/index.p ... &Itemid=56
Suposo que ja es veurà quan creixi, jo no el veig tan intranquil, ni que plori anormalment alt,insaciable emocionalment...només que és molt mogut i necessita pit, pit, i pit per a tot.

He vist en la web que recomanen la "crianza con apego" i d'aquí he anat a buscar en què consistia i veig que el Doctor Sears és un dels capdavanters en estudiar-ho, i també veig que és la filosofia que apliquen el Dr. Carlos González o la Dra. Rosa Jové.
http://es.wikipedia.org/wiki/Crianza_con_apego

Mireu, crec que com més naturals són les coses i més acompanyament emocional donem als nostres fills, millor inversió per a ells serà per quan siguin adults. Només cal aplicar-hi sentit comú. Però les mares som persones, ens relacionem amb altra gent, tenim també necessitats, necessitem ajuda..i de vegades no pots, o no vols, o la vida no et deixa ser només un mugró. (ho dic irònicament, però em refereixo a què el tipus d'atenció que ells proposen implica centrar-te exclusivament en el teu nadó les 24h del dia, i això ho veig impossible).

Bé, hi aniré pensant, però m'ha ajudat molt veure que és més freqüent del que em pensava i que el que heu aplicat és el que faig jo, és que tenia por que la seva actitut fos conseqüència d'un excés "d'apego", però ja veig que els nadons que necessiten atenció extra són així i ja està, no cal donar-hi més voltes.

[sandrajuli]

Penso com tu i que ho estàs fent molt bé... Paciència i d'aquí a uns anyets ho veurem tan lluny...
Crec que els teus nens tenen sort de tenir una mama que s'informa molt i busca la millor solució als "problemes" tenint-los en compte a ells. Felicitats, i bon any!

[llunàtica]

Gràcies, Sandrajuli.
Molt bona entrada d'any per a tu també!