Dormir amb Carlos González, experìencies i opinions

[nimi]

Hola noies!

Hi ha un post similar sobre l'alimentació que m'agradat molt i em sembla que no he vist el corresponent al son, que potser a moltes ens vindria bé de comentar!

Joel no ha sigut mai de dormir més de 3 hores en els seus millors moments. Durant el dia dorm amb meneito en la hamaca i per la nit, en la primera toma dorm amb el papa en la hamaca i meneito i després dormia en el moisés, després en la cuna i finalment als 6 mesos, em passat al colecho tras veure que no hi havia res que servis al nen perquè es tornés a dormir solet després dels seus despertars tipics.

Seguim una rutina, uns horaris i em provat absolutament tot (menys el plorar indefinidament), que si cançons, que si maneta, que si xumet, manteta, movil, braços, deixar-li despert, dormit, migdormit...etc. etc. etc. I sempre en la cuna es despertava al ratet i cada 2, 3 hores màxim i vinga a ploooooar! La majoria de les vegades tenia els ulls tancats i cridava i cridava....i no podies fer res més que agafar-li.

No em feia gràcia el tema colecho per tota la nit ja que era conscient de que en el moment que estigues amb nosaltres al llit, la decisió d'anar-se'n d'ell hauria de ser d'ell i no nostra (no m'agradaria jugar amb les seves emocions d'ara et deixo dormir amb els papas, ara t'en vas perquè jo ja no hi vull....) i després de lleguir al Carlos González, vam decidir probar de fer colecho a veure si dormiem tots millor. La primera nit va ser maravellosa. Es va despertar varios cops però notava que estavem allà i no es queixava, es dormia un altra cop. Per primera vegada em vaig despertar descansada. A partir de la segona nit, cada vegada necessita més contacte, estar més a prop, molta teti (quan abans ja apenes demanava de nit), que no el tregui el meu braç d'abaix del seu cap...i cada hora es desperta, fins i tot porta un parell de dies que al despertar-se no vol ni teti, es com que està incòmode i es desperta (provo de tot i finalment es dorm però jo ja no...obviament).

Vamos, que el colecho només ens va servir la primera nit, ara la veritat esk em desperto molt més que abans amb la cuna, això sí, no m'he de llevar per agafar-lo.

Segons CG, tot arribarà i no ens em de sentir malament per oferir-los el que ell ens demana i necesita per dormir.se (en aquest cas, si fos per ell, hamaca i meneito forever) però no veig clar que anem pel bon camí. Per comoditat i perquè li agrada, durant el dia li possem a dormir d'aquesta manera i potser li està afectant a la nit? Ens sentim una miqueta perduts....ens agrada la filosofia i manera de pensar de CG però de vegades es massa general i quan veus que al limit, que es estar amb ell pegadet pegadet al llitet no acaba de ser la solució....que fassS???

[Julyet]

Et faig 5 cèntims (o ho intento) de com va anar el nostre procés:

- Embaràs: Em van recomanar el "Bésame Mucho" i no el vaig poder acabar. El vaig trobar xorra i avorrit... pensava "quina mania amb això de dormir amb els bebès".

- Nit 1 de la meva filla a l'hospital: "però és que no s'adormirà mai??????"

- La resta de nits un cop a casa: s'adormia al pit, la deixava al moisés, es despertava, l'agafava, teta... jo no dormia res... febre.

- Sense adonar-me'n, quan tenia 1 mes o així: quan es despertava el primer cop (o 2n) a la nit ja me la quedava al llit, així jo dormia mentre prenia teta. La meva vida (i salut) van millorar estrepitosament

- Veiem que aquella situació és la que ens fa més feliços: tots 3 dormim (el pare ni s'entera quan es desperta) i jo cada dia gaudeixo més de la meva nena, ja no em fan pal les nits! Així que decidim posar el seu llitet en sidecar (gaudim de la situació i guanyem espai al llit).

- Ni ens plantegem canviar la situació. Es desperta mil cops però amb la teta... ZZZzzzz....

- A mida que interactua més encara ens "enganxa" més la situació: quan ens despertem i podem quedar-nos al llit és molt divertit.

- Jo em quedo embarassada: comença el pànic... que`faré quan es depsertin les 2 a l'hora? Li trec el pit de nit (19 mesos) i comença a dormir molt seguit!

- Decidim que als 2 anys la canviarem d'habitació.

- Arriben (i passen...) els dos anys i cap nit és l'adequada :P

- 2 anys i gairebé 3 mesos i no tenim cap pressa per canviar. No sabem que passarà ara amb la germaneta que està a punt de néixer, però tenim molt clar que aquesta situació ens agrada, no ens molesta en absolut, sentim molta felicitat de tenir la seva companyia...

En fi, que la nostra experiència és que vam començar "per necessitat" i hem acabat perquè ens encanta i no ens ho imaginem d'una altra manera. Ha sigut algo "natural", sense plantejar-nos res ens hem trobat amb aquesta rutina i és de les coses que gaudim més. Jo el "consell" que dono és aquest, no planejar i deixar fer... a mi és el que em genera menys estrés i la meva filla m'ha demostrat que tot té data de caducitat, tot són etapes i per bé o per mal, tot acaba.

Ah, ara sóc la "fan number 1" del Carlos González :P.

[nimi]

Moltes gràcies per la teva experiència, m'agradat molt! Es molt curiòs com ens va canviant la mentalitat...

A nosaltres ens encanta tenir-lo aprop, inicialment pensavem que als 6-7 mesos el pasariem a la seva habitació i de pensar-ho em possava jo malalta! M'encanta escoltar-lo respirar i tenir-lo aprop. El problema esk veig que es desperta molt per la nit i no sempre li serveix la teti per dormir-se i a les 6,30 del matí ja està despert i no vol llit...continuo anant molt cansada! I això que ales 8 i pico jo em vaig a dormir per descansar....

El sidecar estaria genial si no fos que ell en el moment que li deixo el cap en el llit es queixa...li agrada estar a sobre del meu braç!!

[Menudeta]

No sé si al Carlos G. li agradria que tantes mares dormissim amb ell! je je je, ho dic pel titol.

Jo vaig començar a fer collit sense haver-ho decidit abans però em semblava una opció a tenir en compte.

La nostra filla (13 mesos) es desperta molts cops a la nit des de sempre. Ha dormit a dies a la seu llitet a la nostra habitació, amb nosaltres, adormint-la als braços, al llitet, de tot vaja i sempre s'ha despertat a la nit. Aquesta nit per exemple ha dormit al seu bressol i quan l'he sentit despertar-se no he dit ni fet res i s'ha tornat a adormir soleta varios cops. Jo crec que ella ha dormit bé tot i les despertades però jo m'he despertat de tota manera. El collit a mi m'ha semblat sempre molt còmode però ella s'ha despertat igual i jo també però no he hagut de llevar-me ni anar a una altra habitació. Jo confio amb que poc a poc reduirà les despertades i s'adormirà sola.

A més jo i el seu pare som de dormir difícil, ens despertem molt i deseguida estem desvetllats i imagina't ara amb la nena... al dia següent cafè i el cap de setmana si marxem a casa els avis quan la senten a les 7 del matí se l'emporten i nosaltres dormim una estona si podem.

La nostra hi ha nits que mama i altres que no, no he trobat cap relació amb les despertades encara.

El C.G. no parla de cap mètode però si que t'ajuda a entendre que necessita el teu fill i com tots dos podeu estar millor, com la Rosa Jové (Dormir sin lagrimas) que explica molt bé la son infantil.

No t'hauré ajudat gaire però jo sóc optimista i espero el dia que dormirem tots una miqueta més!!!!!

[Julyet]

Menudeta, he pensat el mateix al llegir el títol :P.

La meva sensació és que hem passat èpoques millors i pitjors. Algunes han sigut molt dures perquè tot i estar al costat no s'adormia. Recordo aquest estiu un dia el seu pare se la va endur al menjador i es van posar a mirar un concert de jazz... i així es va acabar adormint. Però ni companyia, ni teta, i res... i amb son només penses "on és l'off?????".

Per això sempre parlo en global, i d'aquesta manera veig que en general ens ha estat pràctic i agradable. No sé si és "autoenganyar-me", però penso que el fet de seguir dormint a l'habitació l'ajudarà a adaptar-se a l'arribada de la seva germana. Ella diu que la Ivet dormirà amb la mama... i no li fa res perquè ella també hi serà (o això sembla ara!).

Al sidecar per donar teta també en vaig haver d'aprendre. Però encara que de vegades no hi estigués allà sobre directament, podíem apurar més l'espai.

Per a mi "l'essència" de tot plegat és que no hi ha normes ni mètodes... simplement és anar fent. Ni "obligar-te" a dormir amb el teu fill però tampoc obligar-te a estar patint i haver de passejar per casa perquè s'adormi.

També les fases del son van canviant, i per a nosaltres va ser clau el desenvolupament del llenguatge per quan vam treure el pit de nit (i va deixar de despertar-se, o despertar-se molt poc).

Hi ha gent que ha fet coses similars i ha dit que mai més, que amb un segon fill el primer dia a la seva habitació. Jo en el meu cas tot el contrari, no penso aixecar-me (a no ser que la cosa no funcioni) ni un cop...

Conclusió: facis el que facis igualment anirà canviant. El dormir no serà definitiu fins que no sigui "gran", tot són fases i, per a mi, el millor és anar-se adaptant.

[entrerius]

Hola nimi. A mi també m’ha fet riure el títol del post... En CG estarà una mica estret amb tanta gent al llit....Aquí et deixo la nostra experiència de 3 anys de collit.
Jo no sabia qui era ni en González ni l’Estivill ni La Jové... i anava improvisant a mesura que el petit m’ensenyava cada dia el que necessitava.

Durant l’embaràs el meu home sempre em va dir que el nen dormiria amb nosaltres a la mateixa habitació fins que fos més gran (i gran vol dir gran....) Jo no hi vaig posar cap inconvenient.

Com que van fer-me cesària al principi m’era impossible moure’m i ja des de l’hospital va dormir al meu costat i al costat de la teta
Al arribar a casa vam intentar fer servir el moises i no va funcionar ni pel petit ni molt menys per mi que encara no em podia moure. Vam veure que això no era cosa d’un dia, i el nen es despertava cada dos per tres i l’únic que volia era la teta....... Solució, cap al llit. La pròpia supervivència et marca el camí.
Em semblava que el meu nen era l’únic que no dormia i que nosaltres érem els pares més pringats de la terra... però no era així... la realitat és que els nadons dormen diferent, mengen diferent i no parlen, sols ploren.

La decisió de treure la barana del seu llitet i adossar-lo al nostre en va canviar la vida Ens va donar més espai i seguretat......malauradament no ens va donar més hores de son... però va representar un canvi molt important.

Nosaltres vam deslletar cap als dos anys i pico i va començar a fer 6h i ara que en té quasi 3 ja fa 8h.

Ara comencem a donar-li la possibilitat de dormir en una habitació per ell sol... però de moment no ho té clar. Esperarem el moment oportú, quan ell es senti preparat. Pensa que hi ha etapes en que apareixen pors que mai havien tingut i el fet de sentir-se acompanyats els fa ser més segurs i tornen a dormir al moment.
Aquesta setmana per exemple em pregunta si vindrà un mussol i li mossegarà els peus... ????..... fins ara la cançó del mussol l’agradava molt i de cop un dia li fa por..... i la nit és el moment en que totes les pors s’accentuen....

De tota manera veus que es fa gran i que d’un moment a l’altre ens ho demanarà ell mateix i aquell dia marcarà un canvi de cicle molt important. El nostre petit s’haurà fet gran i ja es sent preparat per afrontar la nit tot sol.

Molta paciència.. tot arriba. Encara és molt petit i et necessita molt i també molta teta. Sempre trobaràs altres que dormen sense menjar, sense problemes..... en fi que et sembla que ets la única que no pot dormir.. però de fet més o menys son la meitat els que dormen i l’altra els que no dormen....... i el collit pels que no dormen passa com a procés natural i com a pura supervivència.

Bon collit a totes i tots i bones nits

[nimi]

quin fart de riure! jaja, vaja titol he escogit...

Teniu raó i sóc conscient de que no estarem així tota la vida i que són epoques, el que pasa es que nosaltres sempre tenim nits doletes o molt dolentes i després de 6 mesos ipico, doncs estem ja cansats, vam pensar que el collit seria la solució ideal i al veure que encara ens despertem més vegades doncs....buuuf!!!

Les que feu collit pel dia com fan la migdiada? El meu peque com us he coemntat ho fa en la hamaca con el meito del meu peu, sino...res de res! I he probat de tot però no hi ha manera de treure-li aquest gustet i moltes vegades em dona igual perquè aprofito a escriure aqui, per exemple però tinc por de que estigui acostumat al meito i la hamaca i crec que no es el millor lloc per dormir...

Una pregunta, moltes dieu que quan els vau destetar la cosa va millorar. Jo em plantejava destetarlo als 8 mesos o així però obviament continuare donant-li pit al menys fins a l'any, encara que de vegades dubto ja que penso que potser contra més gran sigui més li costarà destetar-se...encara que continuo perquè sé que es lo millor per ell, li agrada i així el menjar complementari el podem ficar lentament ja que no li agrada molt....

Menudeta, he pensat el mateix al llegir el títol :P.

La meva sensació és que hem passat èpoques millors i pitjors. Algunes han sigut molt dures perquè tot i estar al costat no s'adormia. Recordo aquest estiu un dia el seu pare se la va endur al menjador i es van posar a mirar un concert de jazz... i així es va acabar adormint. Però ni companyia, ni teta, i res... i amb son

només penses "on és l'off?????".

Per això sempre parlo en global, i d'aquesta manera veig que en general ens ha estat pràctic i agradable. No sé si és "autoenganyar-me", però penso que el fet de seguir dormint a l'habitació l'ajudarà a adaptar-se a l'arribada de la seva germana. Ella diu que la Ivet dormirà amb la mama... i no li fa res perquè ella també hi serà (o això sembla ara!).

Al sidecar per donar teta també en vaig haver d'aprendre. Però encara que de vegades no hi estigués allà sobre directament, podíem apurar més l'espai.

Per a mi "l'essència" de tot plegat és que no hi ha normes ni mètodes... simplement és anar fent. Ni "obligar-te" a dormir amb el teu fill però tampoc obligar-te a estar patint i haver de passejar per casa perquè s'adormi.

També les fases del son van canviant, i per a nosaltres va ser clau el desenvolupament del llenguatge per quan vam treure el pit de nit (i va deixar de despertar-se, o despertar-se molt poc).

Hi ha gent que ha fet coses similars i ha dit que mai més, que amb un segon fill el primer dia a la seva habitació. Jo en el meu cas tot el contrari, no penso aixecar-me (a no ser que la cosa no funcioni) ni un cop...

Conclusió: facis el que facis igualment anirà canviant. El dormir no serà definitiu fins que no sigui "gran", tot són fases i, per a mi, el millor és anar-se adaptant.

[bertian]

Que bé que va no sentir-se sola!!!!!!!!!
La Berta demà farà 8 mesos i fem collit. Jo recordo que des de sempre i fins i tot quan estava embarassada era de les que deia que "cadascú al seu llit", no entenia perquè la gent feia collit, trobava lògic que els bebès dormissin al seu llitet.
Doncs com molt bé heu anat dient totes, l'experiència t'hi acaba portant i ara no ho canviaria per res!!!! de fet, a vegades que passem mala nit perquè es desperta molts cops, penso, "que el seu pare no se n'hagi adonat gaire i que no em proposi provar de posar-la al seu llitet!!!" .
La veritat és que el meu company no s'hi ha oposat mai, però sí que és veritat que la Berta és bastant moguda i avui per exemple s'ha despertat dormit de través!!!!! Tot i això, no plora mai i quasi sempre amb la teta s'acaba adormint ràpid... jo sí que em desperto, però com que me'n vaig a dormir tan d'hora (a les 21!!!!!) amb ella, ja vaig dormint estones, així que puc dir que més o menys descanso.
Veig que és comú que es despertin molts cops... jo també penso que tot té data de caducitat i algun dia dormirà més seguit...
L'altre dia pensava que potser es desperta tants cops perquè la "molestem" nosaltres al moure'ns o si tens tos o alguna cosa... doncs potser alguns cops sí, però precisament ahir vaig comprovar que no notar-nos també la desperta, perquè quan el seu pare es va llevar per anar a treballar (a les 5:00!!!!!) jo em vaig posar al seu lloc i li va quedar molt d'espai, doncs la senyora es va despartar i no es va adormir fins que li vaig posar el braç per sobre el cap i va saber que estava allà... ja veus!!!!! ah!!! i jo feliç!!!!!jeje

[nimi]

Es veritat que la mentalitat et canvia...jeje

Veig que es super típic el que es despertin tan seguit...i crec que en part es desperta per la teti ja que en la seva cuna no es despertava tant però en conjunt es millor, es clar.

Tema horari d'anar-se'n a dormir jo faig el mateix, a les 21 h. màxim estic al llit! jeje Que després a les 6,30 el Joel ja està amunt...

I tema midiades durant el dia? On dormen, com ho feu?

[nimi]

I sí, tranquilitza moltisim veure més mamis així...perquè tothom amb qui parlo tenen nens que no semblen nens! Dormen bé, menjen millor.....i sí, tenen les seves cosetes però res comparat amb el Joel! i sempre em sento jutjada per fer collit, per no deixar-li plorar, per agafar-li en braços quan ell vol, per no forçar-li amb les farinetes ara amb la AC....

Es veritat que la mentalitat et canvia...jeje

Veig que es super típic el que es despertin tan seguit...i crec que en part es desperta per la teti ja que en la seva cuna no es despertava tant però en conjunt es millor, es clar.

Tema horari d'anar-se'n a dormir jo faig el mateix, a les 21 h. màxim estic al llit! jeje Que després a les 6,30 el Joel ja està amunt...

I tema midiades durant el dia? On dormen, com ho feu?

[bertian]

Nimi, no et sentis jutjada, passa de la gent! Jo la veritat és que m'he quedat gratament sorpresa de veure que hi ha moltíssima gent fent collit, el què passa és molta gent no ho diu!!!! Quan he comentat a algú que nosaltres les nits més o menys descansem bàsicament perquè fem collit, hi ha qui m'ha acabat confessant que també ho feien o ho fan, però explicant-ho com en petit comitè!!!! no sé perquè encara està com mal vist, no ho entenc, ara, i des que m'he informat més (sobretot a través del Carlos González, como no!) ho veig d'allò més normal!!!! Els bebès no deixen de ser "cachorros" i volen estar amb els seus pares per sentir-se protegits, és el més natural del món!!!!
De dia, nosaltres l'adormim sobretot amb música, a coll i grontxant-la. Això sí, sobretot quan veiem mostres que té son (es frega els ulls i fa badalls), perquè si no té son és una lluita perduda, impossible adormir-la. Un cop s'ha adormit, ara des de fa un mes i mig aprox. la posem al llitet de baranes de la seva habitació, perquè fins ara la posàvem a l'hamaca però ja li va bastant petita i no hi està còmode! Això sí, li hem de posar quan està completament adormida, i això vol dir aguantar-la a coll des de que s'adorm, un quartet d'hora més aprox. que és quan ja està en son profund, sinó, quan toca el llit es desperta i tornem a començar!!! Les migdiades que fa no són per tirar coets, dura una horeta aprox. (a vegades menys, mínim 40 minuts, a vegades i sobretot si ha passat mala nit, pot dormir fins a 3 hores!!! ja veus!!).

[nimi]

Tinc molt clar com NO VULL "criar" al meu fill i es com tristement, veig que m'expliquen en el CAP, els meus familiars,amics amb fills...Abans encara que tenia certs pensaments com el meu entorn no era partidari pensava que no debia estar en lo correcte però després de llegir al Carlos González i anant buscant informació i foros...he vist que hi han alternatives sanes i felices per fer les coses. El problema es això, el tindre que ocultar d'alguna manera el que fas. Jo no ho explico però si em pregunten, no oculto res del que faig i explico la meva versió i manera de fer. De moment el Joel té només 6 mesos i no tinc massa problemes, però aniran aumentant. Evidentment farem el que volguem i no em preocupa, però es la sensació aquesta de saber que estàs fent una cosa bona i que tothom et miri com una boja, encara que la majoria de cops els bojos al meu veure, són ells

A joel les migdiades li deixo que faci com el pit, a demanda! jeje. ES inútil marcar-li un horari de migdiades ja que hi ha dies que per X estimuls no té son a la mateixa hora i al igual que tu, Bertian, quan veig que es frota els ulls i està tontet, li posso a dormir en la hamaqueta, encara que normalment li costa dormir-se i es queixa...però cau. El que passa esk la majoria de migdiades són de mig hora o poc més, llavors no em dona per deixar-li a la cuna! jeje Estaria millor que fes menys migdiades i més llargues, peròooo es lo que hay!

A veure la resta de peques de collit com fan les migdiades durant el dia! Creieu que el fet de que hagi de dormir durant el dia con el meneito de la hamaca pot estar fent que es desperti més per la nit (volguent el meneito?)?

Us he de dir...que portavem uns dies una mica desesperats pel tema son, alimentació complementaria....i com teniem dubtes i no sabiem on obtenir respostes (en els llibres hi ha tota la informació però ens quedava certa inseguretat de si tot plegat era normal i si feiem bé) havíem demanat visita amb el CG a la seva consulta a Gavà. La tenim el dilluns que ve...la veritat esk que ho vaig mirar i no es més car que un pediatra normal i com el nostra no ens guia en res, doncs vam pensar d'anar-hi alli, encara que ara mateix després de llegir-vos i tb al post del CG d'alimentació complementaria, em sento amb molts dubtes solucionats i una mica més segura :)

[Menudeta]

Se esborrat el que havia escrit!! la nostra també dorm ha dormit de dia a la hamaqueta i a la llar també ho fa. A la tarda si jo he de fer coses molts cops me la penjo amb el mei a l'esquena i dorm una estona. No vull patir per si s'acostuma o no, els nens canvien cada dia, evolucionen creixen, no com nosaltres que som més difícils de "modificar".

Mai té horaris de dormir perque no ens ha resultat necessari ni em vist que ella els tingués la veritat i dorm quan vol i on vol podria dir. La sort es que encara que dormi poc té bon humor.

Jo ja passo de donar explicacions de què faig i que no faig. Jo faig el que considero millor per a nosaltres i ja està, com totes les famílies!

ja ens explicaràs la visita, m'agradaria coneixe'l a aquest senyor.

[entrerius]

a la migdiada sempre hem dormit amb ell. Al principi la mama aprofitava qualsevol momentet per dormir i les migdiades eren ideals. Quan vaig tornar a la feina la va començar a fer amb el papa que també aprofitava el moment per descansar.
Ara es peguen unes migdiades de 2h.... els dos Molts cops arribo de la feina i encara tenen els ulls enganxats els molt bandarres

Tema comentaris de la gent.... jo mai ho he amagat i a més a més no m'he sentit avergonyida pels comentaris de la gent. Per mi és positiu i per tant així ho he tramés a la gent que m'ho ha preguntat. A la típica pregunta com dormiu? la resposta era i continua sent "junts". En el nostre cas dormir separats hauria representat deixar-lo plorar i per suposat no entrava dins dels meu plans... per tant estic orgullosa de poder-ho dir i amb la boca ben oberta.

[damir]

Quin titol jaja, he entrat encuriosida de veure si es dormia bé amb el Gonzalez.

Com a moltes, al neixer la nena se'm va canviar tot el que teníem planejat, la nena es despertava molt sovint a les nits i acabava passant més hores al nostre llit que al seu. Però el nostre llit és de 1.35 i no hi cabíem bé, no ens importava en absolut fer collit però dormíem incommodes i jo m'aixecava amb l'esquena destrossada de fer postures extranyes per poder dormir. Quan vam muntar el llit en sidecar les nostres nits van millorar moltíssim, la nena es continua despertant molt peró tots dormint còmodes i li dono el pit sense haver d'aixecar-me a agafar-la. No tenim cap pressa per canviar la situació.

Reconforta veure que no som els únics, post com aquests ajuden a portar les nits millor i amb més calma

[nimi]

merci pels comentaris! La veritat esk començo a plantejar-me el sidecar....encara que he de dir que porto unes nits amb el Joel a sobre del meu braç ja que es soltar-li en quant obra el ull una micona i veu que no està a sobre meu, es posa a plorar...així que ha drmit tota la nit així...el sidecar no em serviria! Encara que penso que poc a poc podra dormir pegadet però sense estar a sobre....espero! jaja Que acabo amb cada postureta...

XDD Que boo, precisament ahir el peque al migdia estava molt i molt exitat i encara que tenia son no podia dormir i al final ens vam anar els dos al llit i vam dormir la migdiada junts, fins i tot a mi em va anar bé per descansar una mica...però normalment es hamaca, hamaca i hamaca...i em rallava una mica el fet de que només es pugui dormir amb el meneito, que esk anem a casa d'algú i les passem magres per dormir-lo perquè no té el meneito de la hamca (de vegades ens la hem portat) i d'ahí que mirava a veure com ho feieu vosaltres...

Doncs ´si, ja us contaré que tal la visita al CG. Ens fa ilussió, si tot va bé anirem anant allà ja que la visita són 40 euros i tenint en compte que en general amb el peque vas al metge cada 2 o 3 mesos...doncs es pot pagar i ho prefereixo ja que com sempre parlem, els nostres pediatras i infermeras...van en un altre rotllo.

[Julyet]

Visita CG: Què guai!! Ja ens explicaràs!!

Migdiades: nosaltres hem passat èpoques de tot. En general el primer any s'adormia al pit i, si ho feia en el moment adequat, la podia deixar. Quan vaig tornar a la feina (8 mesos) per a mi era una preocupació, però es quedava amb el seu pare i ell se la posava al portabebès, i s'adormia (o en una passejada s'adormia i quan arribava a casa seguia).
La vertiat és que sempre s'ha adormit molt més fàcil de dia que de nit, encara ara amb 2 anys.

dinàmica de nits, maneres d'adormir-se...: encara que no facis RES aniran canviant, de vegades per bé, de vegades per malament. El que et pot funcionar durant mesos un dia sense cap motiu s'acaba, i al revés, algo que et fa pal un dia dius "mira, ja no em passa".

deslletament nocturn: en el meu cas amb l'edat del teu nen hagués sigut IMPOSSIBLE. Ja et dic que per a mi va ser clau que entengués bé el que li deia i que em pogués respondre. Algun cop ho havia intentat i havia vist que era molt pitjor el remei que la malaltia. Ara, cada nen...

[azalais]

ei, m'agrada aquest post i segur que m'anirà genial amb el nen!

He llegit tot els llibre de en CG i ara estic amb el "Dormir sin lágrimas" de la Rosa Jovè. El meu nen es encara molt petit i des de el primer dia a la Clínica que l'infermera el va posar al llit amb mi fem més o menys collit. Comencem la nit al moises al nostre habitació per que nosaltres ens anem a dormir més tard i la primera toma de la nit (1-2 matinada) al passo a dormir amb nosaltres fent teti, s'adorm fins les 3-4, encara que hi ha vegades que es mou molt i no el noto còmode llavors el torno a passar al moises i es queda fregit . Es a dir que la teti la fem al llit sempre, però hi ha dies que amb nosaltres no aguanta ni una hora dormit i si el poso al seu llit s'adorm i dies que passa gairebé tota la nit amb nosaltres

La por que tinc és quant no agafi al moises... no sé si intentar passar-lo al llit de baranes a la seva habitació o directament al llit amb nosaltres ( i no mi cap un llit en sidecar ja ho he mirat ) Com a ell li agrada aquesta "versió mixta" del collit em veig fent passeitos tota la nit amb el nen depenent del que vulgui aquell dia...

[Julyet]

azalais, penso que canviarà moooooolt... encara és molt petit i li queden mooooltes fases per passar. Ja veuràs com us anirà mostrant el que necessita a cada moment. Fins i tot si em diguessis que ara dorm tota la nit seguit pensaria (no t'ho diria, per no treure il·lusió o per si les mosques...) que probablement passarà alguna època amb despertars :P.

Jo el que si que sempre recomano, si se'm permet, és no fer gaires inversions econòmiques en mobiliari :P.

[azalais]

Graciés Julyet , la veritat es que el llibre de la Jové m'està venint molt bé per entendre les fases del nen i tens raó en que és encara mooolt petit, però no puc evitar avançar situacions . Anirem fent pas a pas... espero saber entendre el que necessita en aquell moment

Per cert, la infermera del CAP encara que m'anima a seguir amb la lactància fins que el nen vulgui, m'ha comentat que el nen als 3 mesos ha de ser fora de l'habitació que no es bo que respiri l'aire d'una habitació on dormen 3 persones i que s'han d'intentar totes l'alternatives (xumet, canvi de postura...) abans d'agafar un nen que plora o de grans no tindran tolerància a l'espera i ho voldran tot ja... Jo li dic a tot que si i desprès vaig el que em diu l'instint però em crea dubtes sobre si ho estaré fent bé, sobretot quan em trobo amb gent que em diu que el collit no es bo i que el nen s'ha d'acostumar a dormir solet