La nostra experiencia durant aquest 4 mesos

[Akanne79]

Bones!!
Publico aquest missatge per fer-vos saber la meva experiencia fins ara amb la Júlia que ara té casi 4 mesos i mig.

Nosaltres vam tenir la Júlia a la Dexeus i ja des de la primera nit la infermera ens va dir que si plorava molt me la fiques al llit amb mi. Segons ella s'havia demostrat que no deixant-los plorar i fer-los entir que hi ets allà amb ells creiexen més segurs i més independents (encara que de primeres no ens ho sembli).
Fins ara dorm a l'habitació amb nosaltres, a cuna sidecar. Durant els tres primers mesos l'adormiem en braços i la ficavem al seu llitet però tan bon punt la deixavem començava a plorar així que la ficava amb mi al llit i hi dormiem tots tres.
Quan va fer tres mesos per art de màgia al deixar-la al seu llit no es queixava i va començar a dormir 7 horetes seguides, al principi no ens feiem moltes il.lusions ni li explicavem a ningú per si "ens despertavem d'un somni" i començava a queixar-se un altre cop.
Ara fa ja 5 dies que no l'adormim els braços, quan veiem que ja te son la possem al bressol i encenem el seu mòvil que te musiqueta i ninos i s'adorm soleta.
Això ho explico perquè hi ha molta gent que no para de dir que fer colit es un error, que adormir-los als braços està malament...doncs és el que nosaltres hem fet, hem seguit el nostre instint, voliem descansar i tampoc veiem cap raó per deixar a la peque plorant i patint i crec que ens ha sortit prou bé.

[lila]

Felicitats!

Jo també vaig seguir el meu instint i no vaig tenir la teva sort... però cada dia que passa menys greu em sap haver d'acompanyar les meves filles en el seu agafar la son que tant els costa i en els seus despertars nocturns... només vull que se sentin estimades!

[neus10]

Enhorabona per la petita! Jo també penso com tu. Els primers mesos dormia moltíssim amb nosaltres així ella es sentia més "segura" i nosaltres podiem descansar una mica millor. La meva mare sempre em diu que ho faci. Ahir mateix, la vem posar a dormir (casi sempre es quedi mig adormia al menjador mirant contes) i al cap d'una hora es va posar a plorar moltíssim! Va estar com una horeta plorant desconsoladament (volia braços, després volia anar al terra, al menjador, a la cuina,....) buf! quin patir! Al final es va adormir i no em vaig arriesgar i la vaig posar a dormir amb nosaltres. Ella ha dormit tota la nit però nosaltres... en fi, cop aquí i patadeta allà! Però sóc molt i molt feliç quan la tinc al meu costat i la sento dormir tant tranquil·la....
Amb tot vull dir que no passa res que dormin amb nosaltres.
Fins aviat!

[laurita6]

Nosaltres tb em anat al ritme d'ella en un principi dorm a la seva cuneta pero si es despertaba i no volia, ploraba o estab malalteta me la posaba al llit amb nosaltres i punt, de fet ara te 9 mesos i seguim fent l'ho mateix en un principi dorm en la seva cuna pero sola no, es dorm als brasos i despres la poso a la cuna, dorm tota la nit nomes dorma amb nosaltres si no es troba bè o esta tonteta. no tinc cap problema i la cuna encara la tinc a la nostra habitació crec que encar aes massa petita per posarla a la seva habitació.

[alfonsoicecilia]

Clar que sí! Jo crec que més que haver de seguir pautes que et pugui marcar algú de fora... el millor és que els pares segueixin el seu propi instint i que puguin viure i gaudir el desenvolupament i el creixement així com els canvis dels seus fills. Nosaltres hem anat fent com hem pogut. La nena sempre ha dormit a la seva cuneta ben bé al meu costat, de fet, la major part de les vegades agafant-me la mà. Quan era molt bebita a la que plorava o es despertava per mamar me la posava amb mi al llit i acabavem la nit així. Ara, que ja no ho necessita, la tenim encara a l'habitació, és tant petitoneta per canviar-la... la volem amb nosaltres encara. Quan es desperta no tardo ni dos segons a tenir-la als braços, a donar-li el bibi o el que calgui.

se n'ha de gaudir! que això passarà volant!!!

[firelag]

Nosaltres la teniem al moisès a la nostra habitació, sempre enganxadeta a mi i dormia perfectament tota la nit. La vem passar a la seva habitació (més que tot perquè volia que el matalàs on dormís fos millor que el de plàstic del moisès i el llit no m'hi cap a la nostra habitació) i no va durar res. Uns dies després es va refredar i acabava les nits amb nosaltres. I així ho fem, segons necessiti. Però emsap greu que quan ho expliques a la gent, et donen lliçons sobre el tema de que dormi amb nosaltres. Jo no crec que sigui dolent donar-li carinyo si el necessita, no?