Canvis...a pitjor!!!!!!

[novella]

Sincerament, després de 5 mesos i mig de gairebé no dormir, d'aguantar nits de dormir de mitja horeta en mitja horeta, de tantes nits q el xic es desperta cada hora, de nits senceres amb el nen enganxat a la teta...( també li costa molt dormir de dia) pensava q algun dia hi hauria un canvi, a millor!! Però resulta q no, q el canvi ha estat a pitjor i és q hem perdut la única cosa q teníem guanyada, q era q s'adormia molt ràpid quan anàvem a dormir. Ara, fa uns dies q tardem 1h o mes a q s'adormi!!! Si el volem fer dormir plora com un boig!! Si el deixem estar riu i xerra!!! Estic desesperada!! Ja no sé q fer i anem molt cansats: físicament i mentalment. És esgotador. I sentir-lo plorar així em mata!!!!! Q puc fer??

[Tutty29]

Jo quan tenia pocs mesos el meu petito no dormia gaire per les nits, m'havia de llevar cada hora, 1/2 hora i era desesperant, estava esgotada fisicament i mentalment, clar a la nit m''aixecava jo xk el keu marit treballava i anava cansat. Tot son canvis, ara te 13 mesos i no recordu exacament quan va fer el canvi, com diuen PACIENCIA!!!
Per cert fas collit? si en fas prova d'anar a dormir amb ella i potser s'adorm

[CARPE_DIEM]

Que et sembla agrair i viure aquest moment com el que es? una etapa preciosa de la teva vida!!!
Ves a una botiga, compra moltissima paciencia i a partir d'aqui, gaudeix... que creixera rapid i d'aqui poc diras: merda!!! on es aquell marrec, que no creixi tant rapid!!!!

Els llibres del pediatre Carlos Gonzalez estan molt be: omplem de petons, un regal per tota la vida,... em sembla que et poden servir per encarrilar la situacio.

anims!!! Hi ha molta gent que donaria el que fos per estar com tu en aquests moments!!!! :(


PD: no em funcionen els accents, ho sento!!!

[jllt]

Doncs és veritat tot el que et diuen. L'única recepta possible és PACIÈNCIA i AMOR. I pensar en una frase que un cop em va dir un pare i que crec que és molt certa: cada vegada que pensem que fan un pas enrere és perquè en faran dos endavant.

[gallareta]

Hola nesbb,

doncs jo entenc perfectament la teva desesperació: el meu nen no dormia gens i anava cansat tot el dia, quin mal humor que gastava! Ara ja té un any i mig i dorm tota la nit, però fins als 10 mesos va ser, com tu dius, esgotador (per ell i per mi). I ara que fa les seves 11 hores a la nit, és una altra personeta.

La cosa millora a mesura que es van fent mes grans, ja ho veuràs. Ara només et puc dir que prenguis paciència i que pensis que no és culpa teva ni seva, és així!

I una altra cosa, ja us ho repartiu amb el pare? Nosaltres al final fens n'ocupavem una nit cada un, almenys per descansar bé en nits alternes.

T'envio molts ànims!

[novella]

Noies, ja sé q això és el q hi ha, q el son dels nadons té fases... i q consti q jo ja gaudeixo del meu fill, del moment...fins i tot morta de son no canviaria la meva vida d'ara per res del món!! Però és q el cansament és un mal acompanyant...CARPE DIEM, m'he llegit els llibres de Carlos González, Rosa Jové...no sé, em preocupa molt q el meu fill no dormi el q necessita, pq us asseguro q d dia fer-lo dormir també és tota una aventura!!!
Per cert, el seu pare ajuda amb tot, però és q a la nit el xic només vol teta...
Jo només vull q el meu fill estigui bé, q descansi, i depas, descansar una mica nosaltres...però el q está clar és q no deixaré d'acompanyar-lo en aquest procés!
De totes maneres us asseguro q quan es desperta cada mitja hora somicant pq no aconsegueix tornar a dormir, em fa patir!

[estil]

Hola nesbb.
Si estas tant preocupada perque veus que realment li pot passar alguna cosa al teu fill ves a que el vegui algun expert i que t'aconselli. es mes jo el portaria a la Rosa Jove. jo la he conegut en persona i es maquissima i si el teu fill te un problema de son t'ho resoldra.
A mes es prolactancia total i tambe collit i no sera el tipic pediatre que et digui que el teu nen no dorm.perque li dones pit!!!
Espero haverte ajudat.

[MARUXA]

Hola nesbb,
Primer de tot: Molts ànims, és terrible viure sense dormir, ni de nit ni de dia, i parlo per experiència pròpia, jo he viscut el que dius i és terrible realment, vas com un zombie i a sobre de una mala lluna espectacular, o de vegades fins i tot trista, s´ha de viure per poder comprendre-ho, és desesperant.
Dorm amb vosaltres el petitó? El meu de bebè no volia dormir amb nosaltres ni que el matéssin, plorava sempre com un boig, però reconec que si li agués agradat des de un principi hauria fet collit (el collit el fem ara, fem "el mundo al revés" jajajaja!).
Segurament ja l´has portat al metje oi? Estic convençuda, pot ser t´ha dit que és una fase, o que és molt "vital" etc etc. La opció de la Rosa Jové és fantàstica, però trobo que és una opció un tant careta.

Com t´han dit, ara toca el de sempre, paciencia...

Molts ànims!! Desitjo que aviat tinguis un descanset