Destetar a les nits

[novella]

Noies, el meu xic té 6 mesos i fem collit des dels 1rs dies. Mai ha estat gaire bon dormidor, tot i q de més petit feia alguna tiradada d 3-4 hores. Ara ja fa mesos q reclama molta teta x dormir i jo em passo les nits amb el nen enganxat al mugró, de costat, amb la teta a l'aire i feta un 4! No dormo massa bé i començo a treballar en 15 dies! Algun cop a la nit aconsegueixo adormir-lo en braços i el seu pare també. He pensat que si li vaig treient teta i l'adormo en braços anirà deixant de demanar tanta teta i potser dormirà més. Alguna ho ha provat? Com puc fer per destetar-lo de nit? (Em refereixo a q demani teta 1 o 2 cops, però no hagi de dormir enganxat al mugró). Alguna de vosaltres té alguna idea o experiència x explicar?

[Ponioleta]

Hola
hi ha un post per aquí més antic que parla de deslletar a les nits.
De totes maneres en general les mares que hi participaven tenien fills més grans.

No sé molt quina solució donar-te perquè el meu fill també es despertava molt a les nits quan tenia 6 mesos. Però per sort jo no estava d'excedència. Però penso que sis mesos és molt petit i que no hi ha massa més a fer que tenir paciència.

[helljedi]

Hola,

Ponioleta, no estic d'acord amb que la nesbb hagi de tenir paciència, si torna a treballar, ha de tornar amb uns mínims de descans. No sé si condueix per anar a la feina, però hauria de descansar mitjanament bé. No és fàcil. Nosaltres no vam tenir aquest problema, sé d'alguna que sí, i ho han passat malament i li han tret a la nit, malgrat algun plor, per salut (una noia que conec tenia mals d'esquena i havia hagut d'anar al metge). Una cosa seria donar-li pit i que et faci servir de xumet si tu estàs bé i no en tens massa molèsties, però si no vas bé, no crec que tinguis massa opcions: paciència i aguantar-te o bé treure-li a la nit.

(No sé si és tard per un xumet que et reemplaci).

Ànims!!

[pesol]

A mi em sembla q és massa petit per treure-li el pit a la nit. Jo estava en una situacio similar a la teva (el nen necessitava dormir amb la teta a la boca) i em va anar molt be dormir amb el coixi d lactancia q fa forma de xurro. Jo li donava pit d costat, els dos estirats al llit, i el coixi estirat a la meva esquena (de tal forma q podia recolzar l'esquena).

[carbasseta]

Hola nesbb,
sí que fa de mal aconsellar. L'Aina ha tingut èpoques de tot, algunes que es desperta un o dos cops i altres que es passa mitja (o tota) la nit enganxada. El que sí et diré és que quan vaig començar a treballar ella em trobava més a faltar i a la nit s'enganxava més. ja sé que és justament el contrari del que vols, però a vegades si sabem per què passa ens és més fàcil acceptar-ho.
per altra banda també he comprovat que l'aina agafa molt millor el son al principi de la nit, amb el que quan estic molt cansada em poso a dormir directament amb ella i així aprofito millor les primeres hores de la nit.
em sap greu no poder ajudar-te amb el deslletament, si més no espero que la meva experiència t'ajudi.
molts anims amb la tornada a la feina!

[novella]

Gràcies noies! La veritat és q no tinc cap intenció de fer-li passar malament al meu xic, ni deixar-lo plorar, ni esperar q s'adormi sol ni res. Sé q el son és un procés maduratiu i l'acompanyaré en aq procés. Només pensava q si tb li anés be adormir-se en braços més sovint i no tant al pit, jo dormiria millor... A més, no se si es q d nit mama amb mala posició però molts dies em desperto amb els mugrons ben adolorits! Deu ser per l'ús i abús . Bé, espero q algun dia les nits vagin millorant...Aisssssss

[eternitat]

No se si et servirà massa de consol però jo tinc un petit de gairebé 28 mesos. Ha estat mal dormidor des de la primera nit, tant per agafar el son com per a mantenir-lo. Encara ara fem "tetis" com ell diu. A la nit és quan més. Amb un mes el vaig possar a dormir a la seva habitació pensant que si no sentia la olor del pit i no sentia cap soroll doormiria més i res! Vaig estar el primer any dormint 1-2h al meu llit i aixecant-me a agafar-lo, fer pit i asseguda a una butaca d'ikea que tenia a la seva habitació, adormir-lo i adormir-me jo, per despertar-me 1-2h després asseguda amb ell en braços i l'esquena i cervicals fetes un nyap; deixar-lo al seu llit i 1-2h després d'haver tornat al meu tornar a començar. A l'any vam canviar la butaca i llit de branes per un llit gran, i la cosa va millorar, almenys sortia del meu llit per estirar-me a un altre! A tot això, als 5 mesos vaig tornar a treballar, en una feina de bastanta responsabilitat, que necessita un pensament molt ràpid i una capacitat de reacció encara més ràpida, la jornada sencera amb guardies, i la majoria de dies amb trajecte d'anada i tornada en cotxe de 55min cadascun. Els prmers 3-4 mesos van ser terriblement dusos, no t'enganyaré, però després haig de dir-te que el cos s'acostuma a tot, i aprens a viure amb el que hi ha. Ara, embarasada de tres mesos, fa 15 dies que en Pau ha dormit la seva primera ni sencera, n'ha continuat fent alguna altre i d'altres que m'he llevat 2-3 vegades. Però fins als 2anys, hi havia d'anar 4-5-6 vegades. Hi ha hagut dies que he pensat que s'havia d'acabar i que ja era prou gran per fer tanta demanda de pit. D'altres, que no estava tant cançada em reconfortava tenir-lo enganxat. M'agrada bastant la dita de: "qui fa el que pot, no està obligat a més". jo crec que malgrat hi va haver moments que em sentia al límit, sempre vaig dubtar que realment no pogués fer més. El cos és capaç d'arribar a on ni tan sols sóm capaços d'immaginar, el més dificil és controlar la ment. No penso que sigui només una qüestió de paciència, sinó que crec que depen del que tu realment vols i estas disposada a fer. Tentenc perfectament perquè hi he passat, i sé que és molt dur. No hi has de passar-hi si no et ve de gust, no seràs ni millor ni pitjor mare. però si et ve de gust, amb molt d'esforç és possible fer-ho. I decideixis el que decideixis, ningú tindrà dret a jutjar-te. Molts ànims!