Maleït Mètode Estivill
- Rossinyola
- :: pantera
- Entrades: 806
- Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am
Re: Maleït Mètode Estivill
He rebut informació d'aquest taller i he pensat en aquest debat 
********
PREMIOS Y CASTIGOS: PRIMOS HERMANOS
“Como no te has acabado la comida, no hay tele”.
“Como te has acabado la comida, te pongo la tele”.
¿Ves alguna diferencia entre estas dos afirmaciones?. Bien, la única diferencia que hay entre ellas, es que en la primera se está utilizando un castigo con el niño y en la segunda, un premio. Ambas, son herramientas erróneas y además, no aportanningún tipo de beneficio a nuestros hijos.
Voy a explicarte qué son los castigos y qué son los premios, así como las consecuenciasde cada uno, para que puedas entender que en realidad, son casi lo mismo y que nodebemos utilizar ninguno de los dos.
Los castigos: existen dos tipos de castigo definidos: los físicos y los psicológicos, con todas sus variantes. Ninguno de los dos tipos se debería utilizar para educar, nunca. Utilizando este tipo de técnicas ( por llamarlas de alguna manera, ya que en realidad no se deberían catalogar como tal), lo que hacemos es: 1. utilizar nuestra autoridad para conseguir lo que queremos, es decir,abusamos del poder que creemos que tenemos, al pensar que como somos sus padres tienen que asumir lo que lesimpongamos; 2. que nuestros hijos realicen las cosas por miedo a las consecuencias, es decir, acaban realizando las tareas no porque las tengan integradas ni porque estén motivados en hacerlas de esa manera, sino por miedo a recibir la consecuencia (el castigo) ; 3. fomentar la desconfianza y las mentiras, esto es, que los niños, cansadosde estas situaciones (no es para menos) acaban encontrando técnicas para evitar que les castiguemos y mienten, así como los padres solemos amenazar y luego no cumplir estas amenazas. Terminan sabiendo que la mitad de lo que decimos, no lo cumplimos. No quiero decir que debamos cumplirlas, sino que nos dedicamos a meterles el miedo en el cuerpo, generar ese estrés, para nada. Por lo tanto, las mentiras nos rodean constantemente en casa y total, sólo para conseguir malestar y conflictos.
Si tú como madre o padre, mejoras en tu forma de educar y aprendes otras maneras para fomentar el respeto en tu familia, no necesitarás tirar de la autoridad o de la fuerza para educar a tus hijos. Porque castigar es básicamente eso: no saber hacerlo de otra manera, y abusar de ser un adulto, de sentirte más fuerte y encima poseedor de tu propio hijo. Cosa que no es cierta, nosotros no les traemos al mundo para poseerles, sino para enseñarles a ser libres y a quererse a sí mismos.
Los hijos no son nuestra posesión, son poseedores de sí mismos
No está bien decirle a un hijo que si no hace los deberes no podrá jugar con sus “playmobil”, no está bien amenazarle con dejarle sin postre si no se ducha en 10 minutos, no está bien insultarle porque todavía no se sabe las tablas de multiplicar y encima dejarle sin consola durante un mes. ¿Qué estrés y qué tristeza, verdad?. Imagínate por un momento, que en tu propia casa sintieras esa presión, que tu pareja te amenazara y te castigara constantemente, por ejemplo: – si mañana no llevas los papeles al banco, te quedas sin gimnasio , – como no bañes al niño en 10 minutos, olvídate de ir a tomar café con tus amigas, – ¿eres tonto?, ¿todavía no has puesto la mesa? te quedas sin wifi durante un mes. ¡Puf! en esta situación, seguramente ya te hubieras replanteado tu relación, acabado con ella e incluso hubieses necesitado ayuda psicológica profesional. ¿ Esto quieres para tu hijo?.
Las consecuencias del castigo son múltiples, pero entre ellas te destaco: ansiedad,depresión, baja autoestima, bajo rendimiento académico, ira, sumisión, etc.
Los premios: éstos, no deberían utilizarse tampoco en ningún caso. Lógicamente, los premios no hacen daño ( físico ni psicológico)aparentemente, ya que el niño se siente bien con su premio obtenido. Pero enrealidad, no le estamos haciendo ningún bien, ya que utilizándolos, lo que ponemos en práctica es: 1. utilizar nuestra autoridadpara conseguir lo que queremos, es decir,abusamos de nuestro poder, pensando que como somos sus padres, si hacen las cosas como nosotros queremos, conseguirán su premio; 2. que nuestros hijos realicen las cosas por miedo a las consecuencias, acaban haciéndolas no porque las tengan integradas ni porque estén motivados en realizarlas de esa manera, sino por miedo a no recibir su premio 3. fomentar la desconfianza y las mentiras, lógicamente, los niños terminan procediendo únicamente motivados por conseguir su premio y lo intentan conseguir por todos los medios, aunque esto conlleve elmentir. Los padres, la mayoría de las veces les prometemos premios que no cumplimosy esto hace que tengan desconfianza y sepan que la mitad de las cosas no las llevamos a cabo. No quiero decir que debamos darles todo lo que les prometemos, sino que nos dedicamos a generar laansiedad y luego no les damos nada ( por lo tanto, ni falta hacía prometer nada para generar motivación, mejor saber hacerlo sin promesas).
Como ves, estos puntos son casi iguales entre los premios y los castigos. La “herramienta” es diferente, pero lo que hacemos es lo mismo. Son primos hermanos.
No está bien felicitar a un hijo porque ha hecho todos los deberes y entonces dejarle jugar con sus “playmobil”; no está bien comentarle que sí puede comer postre porque sólo ha tardado 10 minutos en ducharse, no está bien decirle lo mucho que le quieres porque se sabe las tablas de multiplicar y por ello, va a poder jugar a la consola durante un mes. ¿Qué estrés, verdad? Estar pendiente de lo que va a recibir todo el día y hacer las cosas promovido por un condicionamiento, una motivación externa que le emprende a hacerlo, no por el simple hecho de llevarlo a cabo y disfrutar de ello.La vida no va así. Nosotros no vamos a la playa porque sabemos que así después nos comeremos un helado, nosotros vamos a la playa y si nos apetece, nos comemos un helado. Nosotros no nos acabamos todo el plato para poder ver un rato una serie de televisión, nosotros cenamos viendo la televisión porque nos apetece. ¿Entiendes la gran diferencia entre querer o hacer algo decorazón o hacerlo promovido por una motivación que alguien te impone?
Las consecuencias del premio son varias, entre ellas: estrés, frustración, motivación superficial, ansiedad, perfeccionismo, etc.
A tus hijos debes enseñarles lo que está bien y lo que está mal desde el respeto, laconfianza y la libertad. Es decir, si quieres hacerle saber que algo está mal, enséñaselo con respeto y amor, y lo aprenderá; claro, puede no aprenderlo a la primera, es un trabajo de tiempo y que conlleva paciencia. Si quieres elogiarle, perfecto, pero elógiale todos los días, no sólo cuando haga algo bien. No podemos decirle a nuestro hijo que le queremos sólo porque ha hecho los deberes, deberíamos decírselo varias veces al día y sin necesitar ningún motivo.
A tus hijos debes enseñarles lo que está bien y lo que está mal desde el respeto, la confianza y la libertad
Ya sabes que el día 23 de octubre, jueves, a las 22h. realizaremos el taller on line: “Educar sin castigos“, en él que aprenderás más sobre los premios y los castigos, así como a saber gestionarte en casa sin utilizarlos. Va a ser una sesión teórico-práctica en la que integrarás diferentes maneras de hacer las cosas, siempre desde el respeto, por supuesto.
http://www.edurespeta.com/talleres-y-cursos/
Ya quedan poquitas plazas
Espero que este artículo te sea útil, muchísimas gracias por la lectura, no olvides compartirlo, un abrazo:
Tania Garcia
Fundadora de Edurespeta – experta en educación respetuosa
********
PREMIOS Y CASTIGOS: PRIMOS HERMANOS
“Como no te has acabado la comida, no hay tele”.
“Como te has acabado la comida, te pongo la tele”.
¿Ves alguna diferencia entre estas dos afirmaciones?. Bien, la única diferencia que hay entre ellas, es que en la primera se está utilizando un castigo con el niño y en la segunda, un premio. Ambas, son herramientas erróneas y además, no aportanningún tipo de beneficio a nuestros hijos.
Voy a explicarte qué son los castigos y qué son los premios, así como las consecuenciasde cada uno, para que puedas entender que en realidad, son casi lo mismo y que nodebemos utilizar ninguno de los dos.
Los castigos: existen dos tipos de castigo definidos: los físicos y los psicológicos, con todas sus variantes. Ninguno de los dos tipos se debería utilizar para educar, nunca. Utilizando este tipo de técnicas ( por llamarlas de alguna manera, ya que en realidad no se deberían catalogar como tal), lo que hacemos es: 1. utilizar nuestra autoridad para conseguir lo que queremos, es decir,abusamos del poder que creemos que tenemos, al pensar que como somos sus padres tienen que asumir lo que lesimpongamos; 2. que nuestros hijos realicen las cosas por miedo a las consecuencias, es decir, acaban realizando las tareas no porque las tengan integradas ni porque estén motivados en hacerlas de esa manera, sino por miedo a recibir la consecuencia (el castigo) ; 3. fomentar la desconfianza y las mentiras, esto es, que los niños, cansadosde estas situaciones (no es para menos) acaban encontrando técnicas para evitar que les castiguemos y mienten, así como los padres solemos amenazar y luego no cumplir estas amenazas. Terminan sabiendo que la mitad de lo que decimos, no lo cumplimos. No quiero decir que debamos cumplirlas, sino que nos dedicamos a meterles el miedo en el cuerpo, generar ese estrés, para nada. Por lo tanto, las mentiras nos rodean constantemente en casa y total, sólo para conseguir malestar y conflictos.
Si tú como madre o padre, mejoras en tu forma de educar y aprendes otras maneras para fomentar el respeto en tu familia, no necesitarás tirar de la autoridad o de la fuerza para educar a tus hijos. Porque castigar es básicamente eso: no saber hacerlo de otra manera, y abusar de ser un adulto, de sentirte más fuerte y encima poseedor de tu propio hijo. Cosa que no es cierta, nosotros no les traemos al mundo para poseerles, sino para enseñarles a ser libres y a quererse a sí mismos.
Los hijos no son nuestra posesión, son poseedores de sí mismos
No está bien decirle a un hijo que si no hace los deberes no podrá jugar con sus “playmobil”, no está bien amenazarle con dejarle sin postre si no se ducha en 10 minutos, no está bien insultarle porque todavía no se sabe las tablas de multiplicar y encima dejarle sin consola durante un mes. ¿Qué estrés y qué tristeza, verdad?. Imagínate por un momento, que en tu propia casa sintieras esa presión, que tu pareja te amenazara y te castigara constantemente, por ejemplo: – si mañana no llevas los papeles al banco, te quedas sin gimnasio , – como no bañes al niño en 10 minutos, olvídate de ir a tomar café con tus amigas, – ¿eres tonto?, ¿todavía no has puesto la mesa? te quedas sin wifi durante un mes. ¡Puf! en esta situación, seguramente ya te hubieras replanteado tu relación, acabado con ella e incluso hubieses necesitado ayuda psicológica profesional. ¿ Esto quieres para tu hijo?.
Las consecuencias del castigo son múltiples, pero entre ellas te destaco: ansiedad,depresión, baja autoestima, bajo rendimiento académico, ira, sumisión, etc.
Los premios: éstos, no deberían utilizarse tampoco en ningún caso. Lógicamente, los premios no hacen daño ( físico ni psicológico)aparentemente, ya que el niño se siente bien con su premio obtenido. Pero enrealidad, no le estamos haciendo ningún bien, ya que utilizándolos, lo que ponemos en práctica es: 1. utilizar nuestra autoridadpara conseguir lo que queremos, es decir,abusamos de nuestro poder, pensando que como somos sus padres, si hacen las cosas como nosotros queremos, conseguirán su premio; 2. que nuestros hijos realicen las cosas por miedo a las consecuencias, acaban haciéndolas no porque las tengan integradas ni porque estén motivados en realizarlas de esa manera, sino por miedo a no recibir su premio 3. fomentar la desconfianza y las mentiras, lógicamente, los niños terminan procediendo únicamente motivados por conseguir su premio y lo intentan conseguir por todos los medios, aunque esto conlleve elmentir. Los padres, la mayoría de las veces les prometemos premios que no cumplimosy esto hace que tengan desconfianza y sepan que la mitad de las cosas no las llevamos a cabo. No quiero decir que debamos darles todo lo que les prometemos, sino que nos dedicamos a generar laansiedad y luego no les damos nada ( por lo tanto, ni falta hacía prometer nada para generar motivación, mejor saber hacerlo sin promesas).
Como ves, estos puntos son casi iguales entre los premios y los castigos. La “herramienta” es diferente, pero lo que hacemos es lo mismo. Son primos hermanos.
No está bien felicitar a un hijo porque ha hecho todos los deberes y entonces dejarle jugar con sus “playmobil”; no está bien comentarle que sí puede comer postre porque sólo ha tardado 10 minutos en ducharse, no está bien decirle lo mucho que le quieres porque se sabe las tablas de multiplicar y por ello, va a poder jugar a la consola durante un mes. ¿Qué estrés, verdad? Estar pendiente de lo que va a recibir todo el día y hacer las cosas promovido por un condicionamiento, una motivación externa que le emprende a hacerlo, no por el simple hecho de llevarlo a cabo y disfrutar de ello.La vida no va así. Nosotros no vamos a la playa porque sabemos que así después nos comeremos un helado, nosotros vamos a la playa y si nos apetece, nos comemos un helado. Nosotros no nos acabamos todo el plato para poder ver un rato una serie de televisión, nosotros cenamos viendo la televisión porque nos apetece. ¿Entiendes la gran diferencia entre querer o hacer algo decorazón o hacerlo promovido por una motivación que alguien te impone?
Las consecuencias del premio son varias, entre ellas: estrés, frustración, motivación superficial, ansiedad, perfeccionismo, etc.
A tus hijos debes enseñarles lo que está bien y lo que está mal desde el respeto, laconfianza y la libertad. Es decir, si quieres hacerle saber que algo está mal, enséñaselo con respeto y amor, y lo aprenderá; claro, puede no aprenderlo a la primera, es un trabajo de tiempo y que conlleva paciencia. Si quieres elogiarle, perfecto, pero elógiale todos los días, no sólo cuando haga algo bien. No podemos decirle a nuestro hijo que le queremos sólo porque ha hecho los deberes, deberíamos decírselo varias veces al día y sin necesitar ningún motivo.
A tus hijos debes enseñarles lo que está bien y lo que está mal desde el respeto, la confianza y la libertad
Ya sabes que el día 23 de octubre, jueves, a las 22h. realizaremos el taller on line: “Educar sin castigos“, en él que aprenderás más sobre los premios y los castigos, así como a saber gestionarte en casa sin utilizarlos. Va a ser una sesión teórico-práctica en la que integrarás diferentes maneras de hacer las cosas, siempre desde el respeto, por supuesto.
http://www.edurespeta.com/talleres-y-cursos/
Ya quedan poquitas plazas
Espero que este artículo te sea útil, muchísimas gracias por la lectura, no olvides compartirlo, un abrazo:
Tania Garcia
Fundadora de Edurespeta – experta en educación respetuosa
Re: Maleït Mètode Estivill
Crec que aquí es mesclen moltes coses. ME, supernany, fracàs escolar...
Algú ha dit que ara vivim en un món només dirigits per grans. Jo crec que mai s'havia tingut tant en compte als nens com fins ara. Abans era callar i obeir.
La suernany va a cases on se'ls ha escapat les coses de les mans. Si us fixeu amb la versió anglesa, les mares estan desbordades i els pares suen de tot. Van a reducar als pares, ha ensenyar a reconduir situacions. Si que és important dir qui té autoritat a casa, no té res a veure amb maltractar. Tots els nens necesiten una guia i a casa hi ha unes normes que s'han de cumplir per respecte a l'altre. Clar que si que hi ha graus de fer les coses però no són la majoria de les cases
Lo del fracàs escolar... no crec que tingui a veure amb el son, sino que a moltes cases se la sua la cultura i pretenen que l'escola ho faci tot per ells.
Sincrament, no fem les coses tant difetents. Posa-li un nom, posa-li un altre. Ens guiem pel sentit comú la gran majoria i fem coses semblants els de collit i els de l'estivill. Totes ens aixequem si el nen plora a les 3 del matí si plora.
Crec que llegim massa i fem massa cas de les etiquetes. També diem el que han de fer els demés i moltes vegades no ho seguim nosaltres mateixos. Vamos, que jo no veig tanta diferència en com ho fan les mares d'aquest fil.
Lo del tema dels càstigs em fa molta gracia. Ara hi ha els que diuen que el que fan es una conseqüència pedagògica... i el que fem en realitat és el mateix. O us penseu que li foto surres o el tanco a l habitació de les rates? Doncs quan es porta incorrectament li trec privilegis. Bé que li he de fer veure quan fa les coses malament.
Al meu costat tinc un cas de mare que passa absutament de la criança i es queixa que no domina els nens. No té a veure amb el mètode, ni amb collit ni amb el pit. Té a veure amb que no els mostra atenció, en que els nens són la última prioritat i aquests s'acostumen a fer la seva. Llavors si que et foten bé el pel.
Algú ha dit que ara vivim en un món només dirigits per grans. Jo crec que mai s'havia tingut tant en compte als nens com fins ara. Abans era callar i obeir.
La suernany va a cases on se'ls ha escapat les coses de les mans. Si us fixeu amb la versió anglesa, les mares estan desbordades i els pares suen de tot. Van a reducar als pares, ha ensenyar a reconduir situacions. Si que és important dir qui té autoritat a casa, no té res a veure amb maltractar. Tots els nens necesiten una guia i a casa hi ha unes normes que s'han de cumplir per respecte a l'altre. Clar que si que hi ha graus de fer les coses però no són la majoria de les cases
Lo del fracàs escolar... no crec que tingui a veure amb el son, sino que a moltes cases se la sua la cultura i pretenen que l'escola ho faci tot per ells.
Sincrament, no fem les coses tant difetents. Posa-li un nom, posa-li un altre. Ens guiem pel sentit comú la gran majoria i fem coses semblants els de collit i els de l'estivill. Totes ens aixequem si el nen plora a les 3 del matí si plora.
Crec que llegim massa i fem massa cas de les etiquetes. També diem el que han de fer els demés i moltes vegades no ho seguim nosaltres mateixos. Vamos, que jo no veig tanta diferència en com ho fan les mares d'aquest fil.
Lo del tema dels càstigs em fa molta gracia. Ara hi ha els que diuen que el que fan es una conseqüència pedagògica... i el que fem en realitat és el mateix. O us penseu que li foto surres o el tanco a l habitació de les rates? Doncs quan es porta incorrectament li trec privilegis. Bé que li he de fer veure quan fa les coses malament.
Al meu costat tinc un cas de mare que passa absutament de la criança i es queixa que no domina els nens. No té a veure amb el mètode, ni amb collit ni amb el pit. Té a veure amb que no els mostra atenció, en que els nens són la última prioritat i aquests s'acostumen a fer la seva. Llavors si que et foten bé el pel.
Re: Maleït Mètode Estivill
mdemare ha escrit:Sincrament, no fem les coses tant difetents. Posa-li un nom, posa-li un altre. Ens guiem pel sentit comú la gran majoria i fem coses semblants els de collit i els de l'estivill. Totes ens aixequem si el nen plora a les 3 del matí si plora.
Dona, les del collit no ens llevem pas!!!
Glinda, Rela i Mara
Re: Maleït Mètode Estivill
Mdemare completament dacord!
Jo cada cop k sento k uns pares tenen problemes x canviar de llit per habituar al crio a algun canvi i no poden o el bebe sels fot com una moto a les nits...el tema del collit sempre surt
Nose ehh jo em pregunto si son els crios els k no saben desenganxarse dels pares o al reves com si el collit fos la manera d'aferrarse a un bebe etern...
Jo cada cop k sento k uns pares tenen problemes x canviar de llit per habituar al crio a algun canvi i no poden o el bebe sels fot com una moto a les nits...el tema del collit sempre surt
Nose ehh jo em pregunto si son els crios els k no saben desenganxarse dels pares o al reves com si el collit fos la manera d'aferrarse a un bebe etern...
Re: Maleït Mètode Estivill
Res d'això, com a mínim per mi, és la manera de dormir tots com uns reis. 
No sé, no em surt fer-ho d'una altra manera, tot i que tinc clar que acabaran dormint en una altra habitació, com tots, però no sé quan, ni em preocupa.
Tan petits són uns ésser indefensos. Nosaltres sabem que a l'habitació del costat no corren cap perill, però ells no, i potser per això no em surt fer-ho, és que no sé, a casa ni ens ho plantegem, així ens va bé. D'aquí a uns mesos ens mudarem i sí que els farem habitació (ara no en tenen), però ja veurem quan hi van a dormir.
No sé, no em surt fer-ho d'una altra manera, tot i que tinc clar que acabaran dormint en una altra habitació, com tots, però no sé quan, ni em preocupa. Tan petits són uns ésser indefensos. Nosaltres sabem que a l'habitació del costat no corren cap perill, però ells no, i potser per això no em surt fer-ho, és que no sé, a casa ni ens ho plantegem, així ens va bé. D'aquí a uns mesos ens mudarem i sí que els farem habitació (ara no en tenen), però ja veurem quan hi van a dormir.
Glinda, Rela i Mara
Re: Maleït Mètode Estivill
Mara17 normalment amb el collit van a dormir a la seva habitació quan volen, quan els hi crida l'atenció! Nosaltres li vam fer als 18 mesos i cap als 20 li va cridar i va voler anar, siestes, nits sueltes, va anar genial!! Segur que us va bé, respectar els ritmes i la maduració dels nens és el que te, que tot rutlla sol 
DAVID
IRENE
IRENE
Re: Maleït Mètode Estivill
Mara, jo vaig començar posant-la al seu llit a fer les migdiades, i a les nits m'estirava al seu llit amb ella (el llit és un futon de matrimoni) fins que s'adormia, llavors anava a sopar, llegir una mica i me l'enduia a la nostra habitació (la de matrimoni) per fer tota la nit. Poc abans dels dos anys la vam deixar tota la nit sola, i hi ha nits de tot: algunes nits les fa senceres, algunes nits em crida i llavors acabo la nit al seu llit, i algunes nits, com que és un futon, s'aixeca ella sola i em ve a buscar. Ara, però, no vol quedar-se al nostre llit, em ve a buscar perquè vagi jo al seu! i m'imagino que poc a poc anirà fent més nits tota sola.
i m'imagino que poc a poc anirà fent més nits tota sola.Re: Maleït Mètode Estivill
Doncs jo el collit el trobo molt incomode i a mi sempre mha fet por aixafar ma filla sobretot despres de saber duns amics k els hi vs passar k es van llevar amb el bebe ofegat...tot i k segur k es la excepcio ehh!!!
I les vegades k ho hem intentat ma filla sho ha pres com una juerga!
Jo crec k hi ha dhaver un espai x tot i si k algunes de vosaltres dieu k passarlo a una altre habitacio us ha anat de fabula xo hiha molts casos k no es aixi
Conec casos k x fer collit els pares han patit hernies etc. Nose suposo k tot te el seu costat bo i dolent
I les vegades k ho hem intentat ma filla sho ha pres com una juerga!
Jo crec k hi ha dhaver un espai x tot i si k algunes de vosaltres dieu k passarlo a una altre habitacio us ha anat de fabula xo hiha molts casos k no es aixi
Conec casos k x fer collit els pares han patit hernies etc. Nose suposo k tot te el seu costat bo i dolent
Re: Maleït Mètode Estivill
Martina, m'imagino que si jo tingués uns amics a qui els hagués passat una cosa com aquesta també tindria por... Però suposo que sí, que és un cas ben excepcional.
I sobre la comoditat... en el meu cas, almenys, mai he pensat que fer collit fos còmode en el sentit físic perquè realment molts dies m'he aixecat amb una mica de mal d'esquena, i a mesura que la nena es va fent gran ocupa més, es mou molt i acaba ocupant més llit ella que el seu pare i jo. I també he rebut alguns cops de peu a la cara, perquè a sobre va fent el rellotge i et vas trobant un cul, uns peus...
Per mi, és còmode en el sentit que quan ella es desperta em té al seu costat i de vegades només passant-li la mà per l'esquena es torna a adormir automàticament. Jo, quan em pregunten si es desperta a la nit sempre dic que no, que dorm la nit del tirón, però en realitat sí que es desperta, el que passa és que tant ella com jo triguem uns trenta segons a tornar-nos a adormir... I per això em sembla còmode el collit, perquè dormo... I potser l'esquena em fa una mica de mal, però vaig descansada. El meu home no era massa partidari de fer collit, i una de les raons era aquesta, que no dormia massa còmode...
En fi, com tu dius, tot té les seves coses bones i les dolentes...
I sobre la comoditat... en el meu cas, almenys, mai he pensat que fer collit fos còmode en el sentit físic perquè realment molts dies m'he aixecat amb una mica de mal d'esquena, i a mesura que la nena es va fent gran ocupa més, es mou molt i acaba ocupant més llit ella que el seu pare i jo. I també he rebut alguns cops de peu a la cara, perquè a sobre va fent el rellotge i et vas trobant un cul, uns peus...
Per mi, és còmode en el sentit que quan ella es desperta em té al seu costat i de vegades només passant-li la mà per l'esquena es torna a adormir automàticament. Jo, quan em pregunten si es desperta a la nit sempre dic que no, que dorm la nit del tirón, però en realitat sí que es desperta, el que passa és que tant ella com jo triguem uns trenta segons a tornar-nos a adormir... I per això em sembla còmode el collit, perquè dormo... I potser l'esquena em fa una mica de mal, però vaig descansada. El meu home no era massa partidari de fer collit, i una de les raons era aquesta, que no dormia massa còmode...
En fi, com tu dius, tot té les seves coses bones i les dolentes...
Re: Maleït Mètode Estivill
Si pel fet de despertarse si...
Mira tinc uns amics k els va passar aixo:
Van tenir 1r crio i van fer collit...quan nen tenia 7 mesos van anar a buscar el 2on...i pam! Bessonada..clar el 1r fill era molt petit encara i van fer collit amb els 3
Doncs 5 anys mes tard no havien aconseguit passarlos als 3 a la seva habitacio i dormien els bessons als peus del llit i el gran entre els pares...
Els pares estaven desesperats ja no sabien k fer...
Mira tinc uns amics k els va passar aixo:
Van tenir 1r crio i van fer collit...quan nen tenia 7 mesos van anar a buscar el 2on...i pam! Bessonada..clar el 1r fill era molt petit encara i van fer collit amb els 3
Doncs 5 anys mes tard no havien aconseguit passarlos als 3 a la seva habitacio i dormien els bessons als peus del llit i el gran entre els pares...
Els pares estaven desesperats ja no sabien k fer...
Re: Maleït Mètode Estivill
Cada familia és un món,...! I cadascú veu el dia a dia d'una manera diferent. Per a uns moltes coses relacionades amb els peques són problemes, i per a altres són etapes i tot es passa. Tot depèn amb quins ulls es miri.
Interessant el que has penjat, Rossinyola. El meu fill té 14 mesos i entén mooooooolt més del que la gent es pensa. I si vols aconseguir coses, s'ha de començar de ben petit, no a raonar-hi quan ja és gran perquè no sabrà de què va! Tot li explico i li argumento dins les seves possibilitats i si alguna cosa no pot ser doncs no pot ser, se li explica però ni se'l castiga ni se'l premia. I realment anem veient els resultats. Tot és qüestió de paciència i sentit comú. I feu l'exercici de posar-vos en la pell dels petits. Sempre va bé.
Interessant el que has penjat, Rossinyola. El meu fill té 14 mesos i entén mooooooolt més del que la gent es pensa. I si vols aconseguir coses, s'ha de començar de ben petit, no a raonar-hi quan ja és gran perquè no sabrà de què va! Tot li explico i li argumento dins les seves possibilitats i si alguna cosa no pot ser doncs no pot ser, se li explica però ni se'l castiga ni se'l premia. I realment anem veient els resultats. Tot és qüestió de paciència i sentit comú. I feu l'exercici de posar-vos en la pell dels petits. Sempre va bé.
Re: Maleït Mètode Estivill
Doncs nosaltres entre el llit i els bressols enganxats tenim 270 cm x dormir ben amples. Jo ni em desperto (i les poques vegades que ho faig és tot ben ràpid) ni tinc mal d'esquena.
Per fer collit i hi ha mesures de seguretat (no tothom pot) i dormir en habitacions separades també té riscos, sobretot de molt petits.
Molt d'acord amb la Garota. Hi ha qui viu etapes normals del creixement i desenvolupament dels nens com un problema.
Per fer collit i hi ha mesures de seguretat (no tothom pot) i dormir en habitacions separades també té riscos, sobretot de molt petits.
Molt d'acord amb la Garota. Hi ha qui viu etapes normals del creixement i desenvolupament dels nens com un problema.
Glinda, Rela i Mara
Re: Maleït Mètode Estivill
Ei sempre demaneu explicacions cientifiques pero no havia trobat mai un article que expliques el tema Estivill tan clar, m'ha encantat!
Espero que ho trobeu interessant i ajudi a desfer prejudicis:
http://naukas.com/2014/11/20/la-ciencia-del-metodo-estivill/
Espero que ho trobeu interessant i ajudi a desfer prejudicis:
http://naukas.com/2014/11/20/la-ciencia-del-metodo-estivill/
Re: Maleït Mètode Estivill
Molt bon article charito!!!!
Re: Maleït Mètode Estivill
Doncs a mi m'han agradat més els comentaris. N'hi ha de sensacionals!
Glinda, Rela i Mara
Re: Maleït Mètode Estivill
Els comentaris no tenen desperdici son bonissims!!!
Re: Maleït Mètode Estivill
Bones!
Amb tot això dels càstigs i dels premis començo dient que ho trobo molt interessant i molt bé.
Però jo tinc una filla de 2,5 anys que només funciona amb els xantatges... M'agrada? Gens, però què he de fer? Quan probo d'explicar-li el perquè si o el perquè no no m'escolta. Crida, em pega i no em fa cas. Amb un si fas això tindràs allò funciona de fàbula. I com ja he dit no m'agrada però a vegades o ho faig així o acabaria cridant...
Amb això vull dir que tots no som iguals ni funcionem de la mateixa manera. Cadascú sap què ha de fer.
Tema collit: per mi el millor del món! Amb la gran vam tenir moises pero ara amb el petit no! Directment amb mi!
Amb tot això dels càstigs i dels premis començo dient que ho trobo molt interessant i molt bé.
Però jo tinc una filla de 2,5 anys que només funciona amb els xantatges... M'agrada? Gens, però què he de fer? Quan probo d'explicar-li el perquè si o el perquè no no m'escolta. Crida, em pega i no em fa cas. Amb un si fas això tindràs allò funciona de fàbula. I com ja he dit no m'agrada però a vegades o ho faig així o acabaria cridant...
Amb això vull dir que tots no som iguals ni funcionem de la mateixa manera. Cadascú sap què ha de fer.
Tema collit: per mi el millor del món! Amb la gran vam tenir moises pero ara amb el petit no! Directment amb mi!
Re: Maleït Mètode Estivill
Estic dacord am tu emami jo crec k depen del nen, dels pares, de la situacio concreta...fas servir unes teories o altres
Nosaltres amb estivill vem pensar k en akell moment concret era el millor x la cria i x nosaltres tb clar no men avergonyeixo de voler dormir jeje
Ara be vem estar 4 mesos amb 10 despertars i no podiem mes i ho haviem provat tot
Jo mhe llegit la rosa jove, la pantley, el ferber i estivill i lunic k ens va funcionar va ser metode conductista
jo he dit en altres fils i repeteixo x mi i nomes x mi en el meu cas crec k el collit no es positiu ni beneficios
Pero per la familia k ho sigui doncs endavant tu!!!
La sort k tenim actualment es k podem provar mil maneres de fer i adaptarles a la nostre situacio particular
Nosaltres amb estivill vem pensar k en akell moment concret era el millor x la cria i x nosaltres tb clar no men avergonyeixo de voler dormir jeje
Ara be vem estar 4 mesos amb 10 despertars i no podiem mes i ho haviem provat tot
Jo mhe llegit la rosa jove, la pantley, el ferber i estivill i lunic k ens va funcionar va ser metode conductista
jo he dit en altres fils i repeteixo x mi i nomes x mi en el meu cas crec k el collit no es positiu ni beneficios
Pero per la familia k ho sigui doncs endavant tu!!!
La sort k tenim actualment es k podem provar mil maneres de fer i adaptarles a la nostre situacio particular
Re: Maleït Mètode Estivill
Clar és que cal no confondre "funcionar" a llarg termini amb resultats immediats. Vull dir, si no fas servir el xantatge, etc. molts cops no "et sortiràs amb la teva" (no parlo de coses vitals o perilloses, eh?, que s'han de fer tant sí com no; parlo del dia a dia, d'accions quotidianes). De la mateixa manera que explicar súper bé el perquè de les coses tampoc evita ni atura de cop les rebequeries (quin nom tan lleig!). És a dir, explicar, ser pacient, no cridar, etc., no vol dir tenir un nen que ho fa tot sense protestar; no es tracta del que fa ell, es tracta del que fem nosaltres. Jo ho veig així.
Glinda, Rela i Mara
Re: Maleït Mètode Estivill
PetitPrincep79 ha escrit:charito ha escrit:Realment es un debat recurrent i cansa perque sempre es el mateix. El que em sembla es que segurament cap de les que posen el crit al cel ha estat en una situacio desesperada d'esgotament sino potser ho entendrien.
Parlo desde la meva vivència personal.
Porto més d'11 mesos que no sé que és dormir més de 3 hores seguides (amb sort). Que a la feina el més maco que et diguin és "sembles malalta". Que puguin haber-hi nits amb 15 despertars en només 9 hores.
Si, estic esgotada. Un dia, gairebé al principi, vaig voler aplicar ME. no vaig durar ni 2 minuts. Ho sento però no. Això no ho vull per la meva filla. Tothom et diu que és la solució, però no, no penso deixar la meva filla plorant sola. Preferixo anar cansada, és la meva decisió. Després de tot, en això consisteix tot, no? En prendre decisions sobre qué creiem convenient per a nosaltres.
Evidentment les que no l'apliquem no és perque no estiguem cansades
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |