No sabem ajudar-la a domir sola. Quina depre!

[mir]

Escric perquè estem bastant depres, us explico: fins ara a la nit ens quedàvem amb l'Aitana a l'habitació fins que s'adormia, primer explicant-li un conte i com que al cap de mitja hora gairebé mai s'havia adormit ens acabàvem estirant amb ella al llit i no sabem qui s'adormia abans, si ella o nosaltres.

La veritat és que jo portava una temporadeta cansada (el meu home ho portava bastant bé) i després d'un parell de dies que feia caxondeo li vaig dir a ell que jo ja no la posava més a dormir així (ara té 21 mesos i crec que és un bon moment per millorar la seva autonomia). Total que ell es va enfadar (normal, perquè enlloc de parlar les coses raonadament jo em vaig tancar en banda) i va decidir iniciar el mètode de deixar-la sola. Total, que va ser dramàtic. Nosaltres vinga a passejar davant la seva habitació perquè sapiguéssim que estàvem allà amb ella, però ella vinga a plorar i a cridar súper nerviosa (paaaapa, maaaama). la veritat ésque se'ns trencava el cor, però alhora crèiem que no podíem tornar a enrera perquè després seria molt més difícil. Va estar així una hora fins que es va adomir d'esgotament, i a les 12h ja es va tornar a despertar i cap al llit amb nosaltres.

Alguna de vosaltres té una experiència semblant? Creieu que aconseguirem que s'adormi sola i tranquil·la en uns dies. Vull dir llegir-li conte i deixar-li una llumeta i poder marxar? Avui estem bastant tristos per l'experiència d'ahir, creiem que ho vam fer fatal, precipitadament i moguts per un impuls. Què difícil això de ser pares, oi?

[Guita]

Si que és dificil i tant!!!! segur que ho aconseguireu però jo penso que a poc a poc... a passos agegantats no... cada dia haurieu d'intentar fer conte i deixar la llumeta i bona nit.... no ho aconseguireu pas a la primera... però cada dia ho proveu... no cal que la deixeu plorar... però que ella vegi que cada dia passa el mateix i potser s'hi acostuma... pots estar allà amb ella donant-li la mà una estona també... i anar entrant i sortint de l'habitació... però ja et dic... provant-ho cada dia fins que ella s'hi acostumi.... eiiiii això és el que faria jo eh?

[Visitant]

HOLA MIR,

ARA MATEIX NO SÉ SI ENS CONEIXEM, PERÒ SÓC UNA DE LES VETERANES DEL SOCPETIT, QUE ARA COM ARA NO ENTRO GAIRE PER QÜESTIONS QUE NO VÉNEN AL CAS.
PERÒ DE TANT EN TANT MIRO ELS MISSATGES NOUS, I EN VEURE EL TEU M'HE DECIDIT A LLEGIR-TE.

MIRA, JO NO TINC UN ALTRE FILL COM TENIU VOSALTRES, PERÒ SÍ QUE TINC UNA NENA, LA CLÀUDIA QUE ARA FARÀ 20 MESOS.
I NOMÉS ET VULL FER UNA PREGUNTA: PERQUÈ HA D'APRENDRE A DORMIR SOLA LA TEVA NENA?
NO ÉS CAP RETRET, EH? NOMÉS UNA PREGUNTA.
NOMÉS TÉ 21 MESOS. COM TU DIUS ENCARA ÉS PETITA! US NECESSITA. I ARA ENCARA MÉS, QUE VEU QUE HI HA UNA PETITA "TERRORISTA"(EN PLAN CONYA, EH?) QUE ESTÀ ACAPARANT UNES ATENCIONS QUE FINS ARA ESTAVEN RESERVADES A ELLA.

JA SÉ QUE SEGURAMENTE ESTEU FENT TOT EL POSSIBLE PER EVITAR GELOS, I QUE SEGURAMENT HEU DECIDIT FER-LA DORMIR SOLA PEL CANSAMENT I L'ESGOTAMENT.

PERÒ, PENSA-HI UN MOMENTET. REALMENT HO VOLEU FER PER ELLA (PER LA SEVA AUTONOMIA DIUS)? HO HO FEU PER VOSALTRES?

MIRA, JO TINC L'EXPERIÈNCIA D'HAVER-LI VOLGUT APLICAR UNA VARIANT DE L'ESTIVILL DELS COLL... A LA CLÀUDIA JA FA TEMPS. DEIXANT DE BANDA QUE HO VAM PASSAR FATAL ELS TRES, I QUE SÍ D'ACORD, DURANT UNS MESETS VA FUNCIONAR, DE COP I VOLTA LA MÀGIA VA DESAPARÈIXER, I VA AGAFAR UNA POR TERRIBLE A DORMIR SOLA. RESULTAT: PLORS TERRIBLES, CRITS, MALES CARES, HORES I HORES DE DESESPER... I ENMIG UN FET TRIST QUE M'HA CANVIAT LA VIDA.
AL FINAL, VAIG ENTENDRE QUE CADASCÚ TÉ ELS SEUS RITMES, I QUE NO CAL FORÇAR LES COSES.
VAM DECIDIR QUE ADORMIRIEM A LA CLÀUDIA AMB NOSALTRES, I QUE SI PLORAVA DORMIRIA TOTA LA NIT SI CALIA AL NOSTRE LLIT. TOT VA CANVIAR, LA TRANQUILITAT QUE LI HEM DONAT HA FET FRUIT, I ARA LA CLÀUDIA CONTINUA ANANT A FER "NONES" COM ELLA DIU AL LLIT GRAN, AMB MI O AMB EL SEU PARE O AMB ELS DOS, I DESPRÉS CAP AL SEU LLIT TOTA LA NIT BEN ROQUE.

JA SÉ QUE CADA CASA ÉS UN MÓN, I CADASCÚ SAP EL QUE TÉ.
NOMÉS ET VULL FER VEURE QUE SI HEU ACTUAT AIXÍ AMB LA VOSTRA FILLA FINS ARA (I CREC QUE HEU SIGUT MOLT VALENTS), NO SÉ... INTENTEU NO DEFALLIR...
I SI MÉS NO, COM T'HAN DIT LES NENES: FEU-HO MOLT A POC A POQUET, SENSE PRESSES I SENSE DEIXAR-LA PLORAR SI POT SER...

(PER CERT: TANTES GANES TENS QUE S'INEPENDITZI? )

I SÍ: SER PARES ÉS MOLT DIFÍCIL EN ALGUNS MOMENTS

[Parvaty]

Només una coseta: Tres anys de dependència, tota un vida d'independencia.

[Carme74]

Hola Mir!
Quina feina més difícil això de fer dormir els fills, oi? La meva nena està a punt de fer tres anys i encara s'adorm amb nosaltres al costat! I lluny veig el moment en que això s'acabi.
El que fem nosaltres és seure en una butaqueta al costat del llit de la Laia, li expliquem un conte i amb el llum apagat i fent-li caríces s'adorm al cap de poc. Potser el que us esgota més és estirar-vos amb ella i adormir-vos al cap i a la fi. Despertar-se després és terrible!
Bé, ja ens diràs com aneu fent.
AH! I jo també sóc de Gràcia, com tu!