S'haurà malacostumbrat sent tan petita?

[annia]

Hola,

A veure si les mamis esperimentades em podeu ajudar.
La Carla te ara 2 setmanes, desde el primer dia la vem agafar molt en braços. Era molt bona i no plorava en cap moment, nomès gemegava, però tot i així l'agafavem en braços i es quedava dormideta, és més tot i estant dormida l'agafavem de la cuneta per tenir-la en braços.
Ara fa un parell de dies que li costa molt dormir-se, hi ha moments que no hi ha manera, l'agafem en braços i es queda dormida, però al deixar-la al bressol, rondina, o demana mamar, o te un rotet, però a vegades rondina per rondinar perque no li passa res. S'haura malacostumat??. M'havien dit que quan són molt petits els pots agafar tot el que vulguis sense por de que es malacostumi, però no se jo...

[Martona]

Annia, tranquila, que tot just té 2 setmanes!!!!
És molt petitona, dona... no et capfiquis per aquestes coses abans d'hora. Normal que trobi a faltar contacte si fa quatre dies estava a dins de la teva panxona, no??
Si et serveix la meva experiència, jo no he escatimat mimos amb l'Emma (els primers mesos sempre la tenia dormint als braços perquè m'encantava) i avui en dia dorm sola a la seva habitació sense problema.
Fés el que et surti de dins, seria el meu consell!

[Ítaca]

Jo sempre havia sentit q no és "bó" agafar-los continuament pq s'acostumen i després no hi ha qui els dormi... per aquí diuen, q no passa res... jo quan en tingui un, doncs ara per ara, penso q l'agafarem sempre q ho demani, però q també el deixarem q s'acostumi a no estar sempre en braços (després ja veurem com actuem.....).

Tinc una amiga, q no sé què en pensareu vosaltres, però a nosaltres ens va sobtar una miqueta... el dia q els vem anar a veure (el nen ja tenia un mes i poc), des q vem arribar fins q vem marxar (unes 3 hores) no el van deixar ni un segon al bressol (i quan ho van fer, clar, es va posar a bramar fins q el van tornar a agafar....). Jo vaig pensar q tants braços doncs no sé si seria bó.... la noia ens va explicar q quan ella s'havia de dutxar trucava a sa mare o a sa germana pq anessin al pis per estar al nen.... vaja, això sí q ja ho vaig trobar excessiu.... mare meva!

[Visitant]

jo, sincerament, no veig el problema a tenir un bebé en braços. Ni en diria malacostumar.
Penseu com a adults, si el vostre marit us fa tants petons com necessiteu, us té mal acostumades?
jo crec, que com diu la Martona, no s'ha d'escatimar amor i demostrar-ho!
i penso que deixant plorar un bebé que necessita escalfor humana no és demostrar amor. Ja tindrem temps d'educar-los i posar límits i tot plegat.
La meva filla ha estat molt en braços. i ara no hi ha manera d'agafar-la si a ella no li ve de gust. S'acaba tan aviat l'època de poder-los agafar a tota hora que val la pena aprofitar-la.
I si per dormir-la l'he d'agafar en braços no em fa res. acabo molt abans que esperant que s'adormi sola o deixant-la plorar.

Jo crec que el que has de fer és canviar el xip. Posa't a la seva pell. Què creus que necessita?

[patri]

Jo no he cregut mai que sigui dolent agafar-los en braços. Els nens com els adults, necesiten carinyo. Per què nega'ls-hi?
Quan siguin grans, no es deixaran agafar. Aprofita ara, agafa-la tant com puguis, seran moments inolbidables.

La meva petita, l'he agafat molt i...ara amb nou mesos, dorm soleta i sense necesitat d'estar-hi a sobre.

Fes el que tu creguis més convenient. La mare ets tu i arribaràs a entendre les necessitats del nadó. Ara demanen molt poquet, però el que més: Carinyo!!!

A mi m'omplia molt el fet de relaxar-la només agafant-la. Aquest poder que tenim els pares per fer-ho, per mi es màgic!!!!

Un petonet!!!!

[Carla]

Pensa en el que tenia durant aquests nou mesos que ha estat dins teu: calor i contacte incondicionals, moviment continu (oi que te l'enduies a tot arreu?), menjar incondicional (la placenta no li deia res de 20 minuts cada 3 hores) i la mare incondicional. La teva filla simplement reclama el que ha tingut fins ara i l'única cosa que coneix i la fa sentir tranquila i segura.
Deix't estar del que et diguin i fes el que et digui el cor, l'instint,... deixa't guiar!
Jo li vaig dir un dia a ma iaia: "Mira, a ell li agrada estar en braços i a nosaltres tenir-li i punto"
A les mares ens "maten" l'instint amb tantes "normes", que si l'agafes es malcria, que si el poses al teu llit no el treuràs mai més, que si li dones tant pit no es desenganxarà mai de tu, que tindrà mamimtis, que si plora i està tip i net és que t'està provant....
Jo crec que s'ha de partir de la base que els nens no són dolents sinó que plorar és l'única manera que tenen d'expressar les seves NECESSIATS, no ho fan per tocar-nos els nassos.
Si a la llarga t'atabala no poder fer res perquè ella sempre vol estar amb tu prova de dur-la penjada en una bandolera o mocador i així et queden les mans lliures.
Hueeeeeeeeeeno, quin rotllo t'he fotut!!
Ah, i el que diuen, que l'època dels braços passa molt ràpid, ara el Bernat normalment perfereix estar per terra gatejant a tota pastilla que als meus braços!

[cuarzo]

Annia l'únic que t'està dient la princeseta es que vol estar amb tu, ha estat 9 mesos "enganxada" a tú, perquè ara tot de cop ho ha de deixar d'estar? agafa-la tant com puguis, ella necessita sentir-te, olorar-te... no et preocupis que aixó no es pas malacostumar-se, almenys per mi eh?.

[Gloriadsn]

AMb dos semanetes que te no es pot dir que es mal acostumi a mes pensa una cosa, que la primera aprofita tot el que puguis per tenir-la en braços, jo la tenia tot el dia i la gent em deia ai que la malacostumeras, pero si no ho faig amb la primera, la segona ja no la pots agafar tant i el tercer ja ni te cuento, perque esclar et reclamen tots, o sigui que tu tranquila, si l'has d'agafar l'agafes, a mes tant petita, necessita molt de la teva pell i sentir el teu cor que es al que estava acostumada dins la panxa!

[Carme74]

Pel que he anat veient, aquells nens i nenes que han tingut tans braços com han volgut, després, de més grandets són independents i segurs de si mateixos. En canvi, a molts a qui els han negat aquest contacte tan natural, després el busquen sempre.
La meva nena estava tot el dia a coll, i ara amb tres anys és superindependent!

[Nunaika]

Pensa en el que tenia durant aquests nou mesos que ha estat dins teu: calor i contacte incondicionals, moviment continu (oi que te l'enduies a tot arreu?), menjar incondicional (la placenta no li deia res de 20 minuts cada 3 hores) i la mare incondicional. La teva filla simplement reclama el que ha tingut fins ara i l'única cosa que coneix i la fa sentir tranquila i segura.
Deix't estar del que et diguin i fes el que et digui el cor, l'instint,... deixa't guiar!
!

no cal afegir res més.

petons,

cris.

[estrella75]

jo, sincerament, no veig el problema a tenir un bebé en braços. Ni en diria malacostumar.
Penseu com a adults, si el vostre marit us fa tants petons com necessiteu, us té mal acostumades?
jo crec, que com diu la Martona, no s'ha d'escatimar amor i demostrar-ho!
i penso que deixant plorar un bebé que necessita escalfor humana no és demostrar amor. Ja tindrem temps d'educar-los i posar límits i tot plegat.
La meva filla ha estat molt en braços. i ara no hi ha manera d'agafar-la si a ella no li ve de gust. S'acaba tan aviat l'època de poder-los agafar a tota hora que val la pena aprofitar-la.
I si per dormir-la l'he d'agafar en braços no em fa res. acabo molt abans que esperant que s'adormi sola o deixant-la plorar.

Jo crec que el que has de fer és canviar el xip. Posa't a la seva pell. Què creus que necessita?

idem de idem

[lluneta]

estic totalment dacord!!
en 2 setmanes el que necesita es mimos, carinyo, escalfor, sentir que l'estimen, que la mimen, que l'agafen... acaba d'arribar a un mon, on hi ha sorolls, fa fred, fa calor, hi ha llum, es fa fosc, l'agafa gent amb olors estranyes...
I ho que necesita es a la mare i al pare.. res més!!