em sembla que no ho he fet bé

[sònia-2]

Bona tarda noies.

Em sembla que no ho estic fent bé i m'agradaria saber la vostra opinió, recomanacions, solucions... el que sigui.

Fa 2 setmanes vaig estar refredada i vaig encomanar a la meva filla, pobrissoneta, quin greu! I és clar, estava més sensible, volia més contacte físic, tenia molts moquets que feia que a la nit se li taponés al nas i s'anés despertant constantment. La neteja amb sèrum fisiològic de les foses nassals no solucionaven el problema de la nit.

Ja de per sí és una nena que li costa molt dormir i dorm molt poc. Jo estava molt neguitosa sentint-la respirar tota taponada i què vaig fer: posar-me-la al llit i vam dormir els 3. Ho he de confessar: va ser una delícia al llarg de la nit veure-la dormir, i quan volia pit, au, al moment ja xuclava.

Però ara encara té mocs, però està molt millor, però als vespres, quan després dels cereals i del pit la poso a dormir s'està una estoneta però es desperta plorant, l'agafo i a l'instant la tinc dormida als braços, la torno a deixar al llit i repetim, la torno a agafar i es queda cao... però quan porto 4 o 5 vegades repetint la operació sense èxit, solució, acaba a la nostra habitació amb nosaltres.

El fet és que cada vegada és més aviat a l'hora del vespre que ja no vol dormir més sola.

Ho he fet malament oi? Algun dia podrà tornar a ser com abans? Hauria de fer més intents que no pas 4 o 5 vegades de tornar-la a posar al llit?

Com ho puc solucionar?

Moltes gràcies.

[mareandreu]

que vol dir que ho has fet malament??? aquí ningú fa res malament i molt menys dormir amb la teva filla!!!

Si vol dormir amb tu doncs que ho faci, no hi ha cap mal, nosaltres em dormit els tres junts fins fa no res i perque vaig probar de posar-lo a la cuna i s'hi va quedar, que sinó encara seguiriem igual, i si una nit està mes neguitos per algo, doncs tornem a ser tres al llit i no passa res.

Si la pobreta encara te moquets, potser només vol estar amb tu perquè igual no està fineta del tot i nomes necessita mimitos i contacte.

A part de tot això els crios tenen cicles i ja aniràs veient com avui et fa això i de repent d'un dia per l'altre canvia la situació.

No et mengis tant el cap i disfruta de la petitona que el temps passa volant!!

PD: això es la meva opinió, potser tu ets del parer que els nens han de dormir al seu bressol i jo ara aquí t'he fotut un rollo. Tu segueix el teu instint

[Carme74]

Jo també et diria de seguir el teu instint. Fes el que et digui el cor!
A nosaltres ens ha passat una cosa semblant i es que va estar una temporada en que es despertava 4 i 5 cops cada nit. Vam acabar deixant-la dintre el nostre llit, i perfecte! Dormíem tots tres! Però... Després d'un parell de setmanes en que passava el 90% de la nit amb nosaltres, i tot bé, va començar a estar inquieta i a no dormir ni tansols estant amb nosaltres! Solució? Ha tornat al seu bressol i perfecte! Jo crec que ara ja la molestàvem nosaltres a ella!
El que et vull dir es que he arribat a la conclusió que en el tema dormir hi ha diferents etapes i que cal seguir el que et digui l'instint teu.
Ànims!

[sònia-2]

Moltes gràcies noies pels vostres comentaris.

Doncs crec que seguiré fent fins ara, intentar posar-la al llit seu com sempre i quan no vulgui, doncs al llit dels pares que falta gent!

La veritat que és una experiència molt maca tenir la nena al llit, i com bé dieu, el temps passa volant i hauria d'aprofitar aquests moments.

Després quan sigui més gran voldrà estar a la seva habitació i que no la molestem, aprofitem el moment!

Ja us aniré explicant com va la cosa.

[minerva2]

Sonia-2,
em sembla que de feu malament res de res. La meva petitoneta ja dorm soleta des dels dos mesos, pero quan ha estat malaltona amb mocs o molt neguitosa la em posat al nostre llit i dormint els tres junts.
Ella es queda més tranquila i nosaltres també, així la petita i jo podem dormi tota la nit.

A demes de tant en tant em sembla que els nens deuen reclamar alguna atenció més.

[mareandreu]

El què comença a fer la meva filla és voler-se adormir alguns dies a coll (per la migdiada), i per molt que algú em digui que no l'acostumi, no faig ni cas... jo l'agafo i disfruto d'aquest moment tan tendre!

Un petonàs.

i esclar que si!!!

[MUAK]

JO FAIG COM VOSALTRES, DISFRUTO FENT-LO DORMIR ALS MEUS BRAÇOS....
PERO HI HA MOLTA GENT QUE EM DIU QUE L'HAURIA D'ACOSTUMAR A DORMIR SOLET (TIPUS METODE ESTIVILL) I LLAVORS EM PREGUNTO SI M'ESTIC EQUIVOCANT, SI ME N'ARREPENTIRE...
LES QUE SOU ANTIESTIVILL, HEU ACONSEGUIT QUE ELS NENS DORMIN SOLETS DE MES GRANS I COM US HO HEU FET? M'AGRADARIA SABER LA VOSTRA OPINIO I EXPERIENCIA...EL MEU NEN TE 8 MESETS, I SE M'ADORM EN UN NO RES ALS BRAÇOS, PERO SUPOSO QUE ALGUN DIA VOLDRA ADORMIR-SE AL LLIT, SOLET...QUE ME'N DIEU, MAMIS EXPERIMENTADES...

[mareandreu]

Hola muak,
mira jo a l'andreu també l'adormia sempre als braços i quan era mes petitó el posava al llit amb nosaltres o ara que ja es mes grandet el deixava al bressol i llestos, d'un temps cap aquí vaig començar a notar que cada cop li costava mes dormir-se al coll i estava com neguitós així que vaig provar de posar-lo al bressol despertet i quedar-me allí amb ell a veure que passava, total que es va posar de costadet, em va allargar la maneta com per agafar-me la meva, jo li vaig donar i tocant tocant es va quedar dormidet, doncs des de llavors ho fem així cada dia i super bé, 5 minuts i llestos.

Aquest es el meu cas i cada crio es un món. El que no has de pensar mai es que t'estàs equivocant, això mai!!

I la gent que canti missa!!!!!!!!!!!!!!!!

A mi quan hem diuen coses així, sempre els pregunto que perquè i normalment diuen, oh nena estas apanyada si sempre l'has d'adormir al coll, o ai ja veuras com no te'l podràs treure del llit i com això mil coses mes, i jo sempre els responc si son els seus braços els que es cansen o si el nen es a elles que els fa dormir estrets.....no res, que la gent es foti a casa seva i tu a la teva i punto (jo estic molt cremada de les mil coses que m'he hagut de sentir ) i al final mira, es pot dir que he fet tot lo contrari del senyor estivill i l'andreu dorm al seu llitet, solet i tota la nit d'una tirada, així que tu ni cas!!!! que no vol dir que d'aquí quatre dies vulgui tornar al llit amb nosaltres i a dormir-se al coll eh, pero bueno, si es el cas, pos hi tornarem i llestos jejeje

Mare meva quin rollo t'he fotut!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[Baira]

Hola, sí cada nen és un món. Jo tinc dues nenes, la primera no s'adormia si no era als braços, a la falda, etc. I cada nit el mateix, quan estava adormida, la possàvem al bressol (potser eren les 8 o les 9), de vegades es despertava i de vegades no. Si ja era a la nit, de cap al nostre llit. Quan ja va començar a dormir a la seva habitació, amb un any i mig o una mica més, abans que fes dos anys, m'havia de quedar amb ella fins que s'adormís, al costat del bressol o simplement a l'habitació. Ara que ja té tres anys llargs, se'n va sola al llit, em diu que li faci una mica de companyia mentre expliquem un conte o mirem un llibre i després em diu que vol dormir i "la mama se'n va al menjador". Això sí, quan té febre o està malalteta li encanta venir al nostre llit una estona, quan ja en té prou diu "vols anar al teu llitet". La petita, en canvi, és molt difícil que s'adormi als braços, ho ha fet molt pocs cops, quan està cansada i vol dormir s'acosta al bressol i intenta enfilar-se (té un any i mig), però si es troba malament està encantada de dormir tota la nit amb nosaltres. Això sí, com que dormen a la mateixa habitació, han d'anar les dues al llit alhora si una no hi és Germanes!

[Baira]

Hola, sí cada nen és un món. Jo tinc dues nenes, la primera no s'adormia si no era als braços, a la falda, etc. I cada nit el mateix, quan estava adormida, la possàvem al bressol (potser eren les 8 o les 9), de vegades es despertava i de vegades no. Si ja era a la nit, de cap al nostre llit. Quan ja va començar a dormir a la seva habitació, amb un any i mig o una mica més, abans que fes dos anys, m'havia de quedar amb ella fins que s'adormís, al costat del bressol o simplement a l'habitació. Ara que ja té tres anys llargs, se'n va sola al llit, em diu que li faci una mica de companyia mentre expliquem un conte o mirem un llibre i després em diu que vol dormir i "la mama se'n va al menjador". Això sí, quan té febre o està malalteta li encanta venir al nostre llit una estona, quan ja en té prou diu "vols anar al teu llitet". La petita, en canvi, és molt difícil que s'adormi als braços, ho ha fet molt pocs cops, quan està cansada i vol dormir s'acosta al bressol i intenta enfilar-se (té un any i mig), però si es troba malament està encantada de dormir tota la nit amb nosaltres. Això sí, com que dormen a la mateixa habitació, han d'anar les dues al llit alhora si una no hi és Germanes!

[MUAK]

MAREANDREU, RES DE ROTLLO, MERCI PER LA RESPOSTA...VEIG QUE AL FINAL ACABEN DORMINT SOLETS, NO?
ES QUE SOBRETOT ELS MEUS SOGRES NO PAREN DE DIR-ME QUE EL NEN HA D'APENDRE A DORMIR SOLET I TAL I M'ACABO MENJANT EL TARRO PENSANT QUE POTSER TENEN RAO. PERO A MI M'ENCANTA TENIR-LO A BRAÇOS FINS QUE S'ADORM (NI CINC MINUTS) !!!
JA VEIG QUE CADA NEN ES UN MON, PERO QUE NO N'HI HA CAP QUE AMB TRES ANYS HAGI DE DORMIR A BRAÇOS...OI?

[MUAK]

BAIRA, MERCI PER LA TEVA EXPERIENCIA VEIG QUE NO HI HA DOS NENS IGUALS...
EL MEU NEN TE VUIT MESETS I ENCARA VOL ADORMIR-SE A BRAÇOS, PERO SUPOSO QUE MES ENDAVANT DEIXARA DE FER-HO...JO CREC QUE L'AJUDA A RELAXAR-SE, UN COP ESTA TRANQUILET MIG ADORMIT JA EL PUC DEIXAR, ELL AGAFA LA POSICIO DE COSTADET I A DORMIR!!!
AH! I QUINA GRACIA QUE LES TEVES NO VULGUIN DORMIR UNA SENSE L'ALTRA,NO? QUE PER ALGO SON GERMANETES...

[Saladeta]

prova...

[sònia-2]

Bona nit noies.

Torno a estar en una fase de "desesperació" de "no sé què fer!!!".

Les darreres nits que me la posava al llit es despertava molt sovint i neguitosa... en resum, vaig pensar:" si al nostre llit també estar així no solucionem res, per tant, tornarem a posar-la al seu llit"

I així ho estem fent però.... costa moltíssim!!! costa que s'adormi, al pit és normalment l'únic lloc on s'adorm, a vegades també funciona als braços si està molt cansada, però és que es desperta cada 2 hores i a vegades ja cap a les 5 o 6 ja és cada hora o menys.

I el fet és que quan es desperta als braços està super nerviosa, empeny cap a fora, es fa una boleta, es posa a escalar pel teu cos, acabo amb els braços fets caldo,en resum l'he d'acabar posant al pit cada vegada. Tampoc sé si és normal. Llavors s'adorm però ara bé el pitjor, és posar-la completament cao (o això em penso) al llit i a l'instant es desperta i plora i torna a comançar: agafa-la, intenta calmar-la als braços mentre ella plora desesperada i movent-se i al pit un altre vegada... i aquesta seqüència es pot repetir 10 vegades o més cada vegada, trigo 1h aprox en tornar-la fer dormir (l'altre dia vaig estar 2h de rellotge en una de les tongades) perquè al cap de 2h torni a passar el mateix.

I realment és esgotador, perquè des de que va néixer sempre s'ha despertat cada 2h aprox, i pensava que amb 9 mesos milloraria. A més, és necessari cada vegada pit? (el xumet no el vol)

Us confesso que hi ha a vegades que penso en provar el mètode Estivill, o de deixar-la una estona al bressol... però la sento plorar i no puc, penso que ella també s'ho estar passant malament.

I realment ja no sé què fer.... si esperar a veure si la cosa va canviant.... Perquè a més també he començat a aplicar que dormi la migdiada al seu llit, sempre ho feia enganxada a la meva teta, i així es podia passar 2h, però ara al seu llit potser trigo 1h o 1'5h a posar-la perquè estigui 30 min o 1 h, i acabo rebentada i penso:" i encara falta la nit"

Des de que es lleva fins que la posem a les 21h aprox al llit potser en tot el dia dorm 30 min a 1 h i clar, no és de dormir gaire....

Valtros com ho teniu el tema? Què n'opineu? (si heu entés quelcom de tota la parrafada que us he fotut)

[sònia-2]

Bona nit noies.

Us volia comentar un altre cosa, que estic feta un lio, intentaré explicar-ho a veure si se m'entén.

Continuant amb lo d'abans, penso que no sé si és o no normal que la nena depengui tant del mogró, que sigui tan depenent d'ell per calmar-se o per dormir-se i fins hi tot hi ha hagut moments que m'he plantejat deixar el pit, però després penso que no és la solució, la solució crec que és aconseguir que aprengui a dormir sola i a poder calmar-la d'alguna altre manera.

Penso... bé al Maig ja farà un any, puc llavors fer el destete, tot i que també m'havia plantejat continuar amb el pit. Però és que pensava que a aquestes alçades només mamaria pel matí i per la nit 2 cops més o menys.
I que indirectament ja m'hauria vingut la regla i podria buscar l'altre embaràs i seguir alletant.

Llavors em sento egoista perquè penso que potser busco la meva comoditat i la meva necessitat de donar-li un/a germanet/a, però alhora penso que no puc seguir sempre amb aquesta mugrodependència.
Però suposo que també és el que ella necessita... aix!!!! no sé!!!! tinc el cap fet un lio de contradiccions, i em sembla que m'he explicat fatal noies, em sap greu.

[Angi-2]

Ai ! Sònia-2
No sóc gens experta i segur que les mamis de per aquí et podran aconsellar millor.
El que sí et puc dir, és que puc entendre la teva "desesperació". Diuen que cada nen és un món i això de dormir ho trobo dels temes complicats.
El primer de tot pot ser és: relaxat i intenta mirar el tema amb una mica de perspectiva. "Qué no cunda el pánico !! "
Sí que és veritat que la nena deu tenir mugrodependència com tú dius i que tard o d'hora pot ser haureu de "mirar amb bons ulls" el metode Estivill. Suposo que seria molt complicat tant per ella per la novetat i canvi d'hàbits, com per vosaltres per la part sentimental i crua de "deixa'ls" plorar un temps fins que s'acontumin sabent que et necessiten.
No et sentis malament, crec que fas tot el millor per la nena però és llògic que hi hagi una part d'egoisme. Tú també tens vida i tots 3 heu d'encaixar en tot això. I a més, .... imagina ara així de nou embarassada ? Haurieu de ser constants amb algun métode pel bé de les dues.
Bé, ja saps, ... és fàcil dir-ho però sé que difícil fer-ho. Pot ser al fer-se més grandeta també li canvien els hàbits, .... no sé. Entenc que estiguis preocupada.
Descansa tot el que puguis i andavant !!!!
És bó tan bé saber corregir si es pot. L'important és tot l'amor que li esteu donant i el vincle tan bonic que teniu ara. Espero no haver-te molestat pels comentaris; i espero que aviat tú m'orientis amb tota la teva experiència. Gràcies tb pel suport en la búsqueda !!
Una abraçada !!!

[lila]

Hola, cada cop que et llegeixo penso que pràcticament tenim unes nenes bessones!!

La nostra tampoc aguanta més de dues o tres hores dormint (en el millor dels casos) i a partir de quarts de cinc es desperta cada hora... per sort, sí que vol el xumet (lo nostre ens va costar que l'agafés, però a base d'insistir i de provar-ne una pila....) i, de vegades, només posant-li el xumet ja es calma i torna a agafar el son.

Per mi, el gran canvi va estar en tornar a treballar ara fa un mes i mig: es va acabar el pit durant el dia i ma mare li va començar una rutina molt clara:
- 8h. jo li dono pit per esmozar
- cap a les 10h. mitja horeta de migdiada
- cap a les 12h. verdura+carn per dinar i iogurt de postre
- cap a les 13h. una horeta de migdiada (de vegades una hora i mitja!)
- cap a les 16h. fruita per berenar.
- hi ha dies que cap a les 17h. fa mitja horeta més de migdiada
- i a quarts de set del vespre, ja amb mi, banyera i sopar, teta i a dormir (ja, ja, ja!)
...ah, i entre hores, molts jocs a terra, a la catifa o sobre el llit, estirada o asseguda, que es bellugui i que es cansi!

Ma mare la posa a fer les migdiades al seu llit, sense braços, amb el xumet i fent-li caricies al cap o a la cara, al principi li va costar molt que s'adormís, però finalment va trobar el truc: havia d'estar molt cansada, quan havia badallat dos o tres cops, volia dir que realment tenia son i llavors, cap al llit s'ha dit!. Ara ja s'adorm bastant de pressa (algun dia fins i tot s'adorm sola, si la deixes, però encara són dies comptats).

A les nits és una altra història, sembla que a mi em prengui el pel: cap a les nou fa pit i s'adorm, però no al pit sinó amb el xumet però en braços, ja que a la nit no hi ha manera que s'adormi al seu llit. Quan la deixo normalment segueix dormint, però de vegades es desperta i s'ha de tornar a començar, la sort és que com que no li cal pit, sinó xumet, llavors l'agafa son pare.

Durant la nit mama màxim dos cops, jo no sempre li ofereixo, només si està molt molt desperta o si ja porto un quart d'hora o 20 minuts intantant adormir-la. De deixar-la plorar també n'estat temptada, però segueixo pensant que no és la solució, que és una qüestió de maduració...

Bé, això que t'he dit és en el millor dels casos, quan no té ni un moc ni una mica de febre, ni mal a les dents... Normalment, estem una setmaneta així i dues setmanes fatals fatals perquè està malalta per alguna cosa: el que et deia, dents, otitis... Aquestes nits són fatals (es pot arribar a despertar cada 45 minuts!), però ara ja sé que està malament a la nit perquè no es troba bé, així que m'omplo de paciència i, de tant en tant, que s'aixequi també el papa!

I això és el que et volia preguntar: quants dies fa que està tan tan fatal? No serà que li surten dents?? Nosaltres, de debó, que ho tenim comprovat, quan està tan tan fatal és perquè alguna cosa li ronda... Si està bé, no dorm tota la nit del tiron però tampoc està tan tan malament... des de la nostra experiència, és clar!

Dubto que aquest rotllo t'ajudi massa, però, tot i que és desesperant, crec que no hi ha solucions màgiques, ens han tocat nenes mal dormidores i les hem d'estimar igual... a mi, ma mare sempre em diu que m'ho mereixo perquè jo no vaig dormir del tiron fins als dos anys!!!

[sònia-2]

Bona nit noies.

Moltes gràcies per les respostes.

Doncs lila, la Aran sempre ha estat així, però crec que potser el canvi d'haver-nos-la emportat al llit una temporadeta i ara al seu llit ha empitjorat la cosa.
Potser provaré d'intentar-li posar el xumet, tot i que mai l'ha volgut, només l'agafa per mossegar-lo i jugar.

Encara no li ha sortit cap dent, potser li començaran aviat....

Per ara aniré fent com sempre, potser de mica en mica va havent-hi un canvi.

Ja us actualitzaré l'evolució.

I ànims per tu també lila, potser el dia que menys ens ho pensem es regulen.

[ametista]

ànims noies! a mi amb el meu fill em passava igual, només s'adormia al pit i sobretot en època de dents no hi havia qui el desenganxés
vaig acabar per estirar-me al llit de matrimoni per donar-li el pit els dos estirats a l'hora de la migdiada, així si s'adormia jo marxava
"sigilosamente" i ell es quedava dormint damunt del nostre llit
també ho feia per la nit i el passava al seu bressol quan ja estava súper profund...
ara només s'adorm al pit per la migdiada i ja "em deixa" que el posi directe al bressol i per la nit....només s'adorm als braços del papa! i en menys de 5 minuts!
suposo que ja arribarà el dia en què s'adormi directament al bressol però de moment anem fent així....

no sé si ja heu provat de fer-ho així estirades, si és que no espero que us serveixi la idea!

Penso... bé al Maig ja farà un any, puc llavors fer el destete, tot i que també m'havia plantejat continuar amb el pit. Però és que pensava que a aquestes alçades només mamaria pel matí i per la nit 2 cops més o menys.
I que indirectament ja m'hauria vingut la regla i podria buscar l'altre embaràs i seguir alletant.
Llavors em sento egoista perquè penso que potser busco la meva comoditat i la meva necessitat de donar-li un/a germanet/a, però alhora penso que no puc seguir sempre amb aquesta mugrodependència.
Però suposo que també és el que ella necessita... aix!!!! no sé!!!! tinc el cap fet un lio de contradiccions, i em sembla que m'he explicat fatal noies, em sap greu.

jo també pensava que aquestes alçades (acaba de fer l'any) mamaria dos cops al dia
ara estic intentant canviar "el pit a demanda" pel "pit regulat" (tres o quatre tomes al dia) és que mamava molt sovint!!!!!!!!!!!!! i a veure si així...tema regla...segon embaràs...
no desesperis Sònia-2, ànims que la mugrodependència ( ) segur que serà passatgera i l'Aran s'acabarà regulant!
per cert, vau fer el pas del llit dels pares altre cop a la seva habitació de cop, o primer només les migdiades i després també per la nit?

[sònia-2]

Bona nit noies.

Doncs el canvi el vam fer de cop, tant per les migdiades (quan en fa, perquè si s'adorm al cotxet abans de dinar, després molts cops ja no dorm) com per la nit.

El que vaig comentar d'ntentar col·locar-li el xumet, impossible, perquè quan la poso al llit, a l'instant ja es posa boca terrosa, sempre ha volgut dormir així.

Anem fent. Aquestes darreres nits quan es desperta l'agafo i intento que s'adormi, però la nena plora desesperadament (després he d'anar jo al wc ha desfogar-me i a plorar també algun cop, perquè és desesperant sentir-la i no saber que fer, quina bleda!) 1h o més seguida, fins que no me la poso al pit, i la història es repeteix vàries vegades cada nit.

Però ahir vam veure que els plors són diferents, i que no és normal que no es calmi quan l'agafes, ens fa l'efecte que té mal de panxa; i vam estar pensant i vam veure que fa uns 15 dies que no fa caca com sempre, va més dura, i que últimament potser li preparàvem uns cereals massa espessos, creiem que és el desencadenant del malestar de la nena.

Avui li he anat fent massatges circulars a la panxulina, li he comprat uns altres cereals i els hem fet més líquids. Ha fet una bola super dura, després una altra més pastossa i al vespre ja era normal. Potser ha tret el tap.
Esperarem a veure si dorm millor, o almenys aquests plors ja desapareixen, sinó la portaré al pediatra.

Però em sento fatal, perquè com no volia donar-li el pit cada vegada que es despertava, ja que a vegades era cada 30 min - 45 min, pensava que no podia tenir gana i la tenia 1h o més plorant als braços, "lluitant" amb ella perquè tota l'estona es movia, em desesparava.... i ara veig pobreta que potser és degut al mal de panxa.
Quina mena d'instint maternal tinc? nul!!! em sento fatal

Ja us explicaré si s'ha solucionat.