lactancia materna prolongada
Re: lactancia materna prolongada
jajajaja! Qe bo el teu fill petit nunus!
Re: lactancia materna prolongada
Hola a totes! Nosaltres també fem encara LM i el meu nen té gairebé 13 mesos. La veritat és que volia obrir un post, però potser les que encara esteu alletant em podeu dir si us passa com a mi. Primer us explico la situació:
- Vam fer LME fins gairebé els 6 mesos, després ja vam introduir fruita+verdures (purés), i als 7 mesos va començar a fer mixta LM+LA (per motius varis que no venen al cas).
- Mai ha volgut el xumet.
- A dia d'avui, pren bàsicament 3 biberons de 210 al dia: un al matí, un a la nit, i un al mig de la nit. Però també li encanta el pit, i això ja és a demanda: quan torno de treballar, a mitja tarda, després del bany...
I el que em passa, doncs, no sé com explicar-ho... jo sempre deia que li donaria el pit fins que ell vulgués, però m'estic plantejant molt seriosament deixar-ho, però per una banda no sé com fer-ho, i per una altra em sento una mica mala mare... però de veritat que crec que no tinc llet, de fet gairebé sempre es posa al mateix pit, i crec que com que mai ha volgut el xumet artificial, jo sóc el seu xumet natural. Bé, i també sóc el seu "doudou", perquè fa el xumet amb un pit, i de mentres em pessiga el mugró de l'altre!. I clar, quan estem en públic, em falta poc per ensenyar-ho tot. Cada vegada em sento més incòmode, perquè veig que no mama... que només juga o és calma amb el meu "xumet".
I ja sé que és normal, però és que cada cop està més obsessionat iem demana més sovint el pit... per exemple, està jugant, i de cop ve, i m'assenyala els pits amb el dit (fa molta gràcia), el poso, fa la xurrupadeta i vinga, continua jugant. I al cap de mitja hora un altre cop, i així tot el dia.
I aquests últims dies, igual li està donant de menjar super bé el seu pare, i apareixo pel menjador i ja es torna boig i ja no vol menjar, només em vol a mi i la meva teta, i comença a fer que no amb el cap pel menjar, i llavors jo l'agafo i li dono el pit.
En fi, perdoneu el "rotllo", però volia explicar-ho bé per saber les vostres opinions i experiències. Gràcies.
- Vam fer LME fins gairebé els 6 mesos, després ja vam introduir fruita+verdures (purés), i als 7 mesos va començar a fer mixta LM+LA (per motius varis que no venen al cas).
- Mai ha volgut el xumet.
- A dia d'avui, pren bàsicament 3 biberons de 210 al dia: un al matí, un a la nit, i un al mig de la nit. Però també li encanta el pit, i això ja és a demanda: quan torno de treballar, a mitja tarda, després del bany...
I el que em passa, doncs, no sé com explicar-ho... jo sempre deia que li donaria el pit fins que ell vulgués, però m'estic plantejant molt seriosament deixar-ho, però per una banda no sé com fer-ho, i per una altra em sento una mica mala mare... però de veritat que crec que no tinc llet, de fet gairebé sempre es posa al mateix pit, i crec que com que mai ha volgut el xumet artificial, jo sóc el seu xumet natural. Bé, i també sóc el seu "doudou", perquè fa el xumet amb un pit, i de mentres em pessiga el mugró de l'altre!. I clar, quan estem en públic, em falta poc per ensenyar-ho tot. Cada vegada em sento més incòmode, perquè veig que no mama... que només juga o és calma amb el meu "xumet".
I ja sé que és normal, però és que cada cop està més obsessionat iem demana més sovint el pit... per exemple, està jugant, i de cop ve, i m'assenyala els pits amb el dit (fa molta gràcia), el poso, fa la xurrupadeta i vinga, continua jugant. I al cap de mitja hora un altre cop, i així tot el dia.
I aquests últims dies, igual li està donant de menjar super bé el seu pare, i apareixo pel menjador i ja es torna boig i ja no vol menjar, només em vol a mi i la meva teta, i comença a fer que no amb el cap pel menjar, i llavors jo l'agafo i li dono el pit.
En fi, perdoneu el "rotllo", però volia explicar-ho bé per saber les vostres opinions i experiències. Gràcies.
-
gina2
- :: zebra
- Entrades: 1269
- Membre des de: dc. maig 27, 2009 3:32 pm
- Ubicació: Vilafranca del Penedès
Re: lactancia materna prolongada
Gegette, a mi em va passar alguna cosa similar.
Amb l'Aran vam fer pit fins els 2 anys i, com la majoria dels nens que fan pit, el volia per tot, per menjar, per relaxar-se, per xumar, per adormir-se,... el xumet el va portar durant uns mesos (del 4rt a 6è mes) i després ell sol el va deixar però, és clar, aleshores em demanava més pit. Jo també volia donar-li fins que volgués però al final li vaig treure. Va coincidir una època en què es despertava cada 2 hores, jo em vaig agobiar molt, em posava molt nerviosa, i tot plegat era pitjor, i això que per mi donar-li el pit va ser el millor de la maternitat, m'encantava. A més em vaig posar malalta i estava amb antibiòtic. Treure-li va ser molt dur ja que li vam treure de cop quan ell sempre l'utilitzava per adormir-se i quan s'aixecava per les nits. Quan me'l demanava, no li donava però me'l posava al llit al meu costat, l'abraçava i li explicava que ja no tenia llet i que la mama estava malalta, però ell plorava, sobretot els primers dies. No t'exagero quan et dic que hi havia estones que es despertava que s'estava més d'una hora entre plors, ploriquejat i queixant-se. Per això et dic que va ser molt dur, hi havia moment que fins i tot a mi em queien les llàgrimes... això va durar una setmana.
Moltes vegades vaig tenir la sensació de ser una mala mare per treure-li i deixar que plores però al final també crec que la lactància prolongada l'has de fer si els dos voleu i esteu a gust, sinó et pots arribar a agobiar molt i crec que ells també ho noten. Per tant, no et sentis mala mare si al final decideixes treure-li, això que li has donat durant aquests 13 mesos!
Amb l'Aran vam fer pit fins els 2 anys i, com la majoria dels nens que fan pit, el volia per tot, per menjar, per relaxar-se, per xumar, per adormir-se,... el xumet el va portar durant uns mesos (del 4rt a 6è mes) i després ell sol el va deixar però, és clar, aleshores em demanava més pit. Jo també volia donar-li fins que volgués però al final li vaig treure. Va coincidir una època en què es despertava cada 2 hores, jo em vaig agobiar molt, em posava molt nerviosa, i tot plegat era pitjor, i això que per mi donar-li el pit va ser el millor de la maternitat, m'encantava. A més em vaig posar malalta i estava amb antibiòtic. Treure-li va ser molt dur ja que li vam treure de cop quan ell sempre l'utilitzava per adormir-se i quan s'aixecava per les nits. Quan me'l demanava, no li donava però me'l posava al llit al meu costat, l'abraçava i li explicava que ja no tenia llet i que la mama estava malalta, però ell plorava, sobretot els primers dies. No t'exagero quan et dic que hi havia estones que es despertava que s'estava més d'una hora entre plors, ploriquejat i queixant-se. Per això et dic que va ser molt dur, hi havia moment que fins i tot a mi em queien les llàgrimes... això va durar una setmana.
Moltes vegades vaig tenir la sensació de ser una mala mare per treure-li i deixar que plores però al final també crec que la lactància prolongada l'has de fer si els dos voleu i esteu a gust, sinó et pots arribar a agobiar molt i crec que ells també ho noten. Per tant, no et sentis mala mare si al final decideixes treure-li, això que li has donat durant aquests 13 mesos!
ARAN 9 ANYS JAN 6 ANYS
A l’espera del tercer DPP 27/11/19
Re: lactancia materna prolongada
Aquí una altre alletadora en actiu! La Berta està apunt de fer 13 mesos i seguim!
De moment, no li veig el moment de retirar-li, ni veig intenció de deixar la teti, però entenc que cada cas és un món i tothom ha de decidir fins on arribar amb l'alletament matern i si hi vol arribar, sempre i quan amb tota l'informació rebuda.
Per això mateix, no suporto la gent que es posa en aquest tema! odio sentir: fins a l'any molt bé donar el pit però més.. i més quan ve aquesta frase de familiars propers i saben que la lM és el millor per la peque.
Un dia, treient com sempre que va fer ella en la seva època i amb els seus fills, li vaig deixar anar: i quan van deixar el pit, que els hi vas donar? llet de vaca? llet "artificial"? la seva resposta va ser, no me'n recordo! a carai! de quan vas deixar el pit tu si que ho saps, però després com els hi vas donar aquest aliment que encara necessitàven no ho sabia!
Des d'aquell dia no m'ha tornat a parlar del tema. 
Geggette, primer de tot, mala mare no!
Has de ser tu la que has de valorar com et fa sentir quan fa teta, i com veus el teu fill quan en fa. Si no hi estàs a gust, jo potser si fos tu retiraria la teta. Ara, està clar que el xupet i el dou-dou,el van inventar per substituir la mare, per això es completament normal el que fa el teu fill.
De moment, no li veig el moment de retirar-li, ni veig intenció de deixar la teti, però entenc que cada cas és un món i tothom ha de decidir fins on arribar amb l'alletament matern i si hi vol arribar, sempre i quan amb tota l'informació rebuda.
Per això mateix, no suporto la gent que es posa en aquest tema! odio sentir: fins a l'any molt bé donar el pit però més.. i més quan ve aquesta frase de familiars propers i saben que la lM és el millor per la peque.
Un dia, treient com sempre que va fer ella en la seva època i amb els seus fills, li vaig deixar anar: i quan van deixar el pit, que els hi vas donar? llet de vaca? llet "artificial"? la seva resposta va ser, no me'n recordo! a carai! de quan vas deixar el pit tu si que ho saps, però després com els hi vas donar aquest aliment que encara necessitàven no ho sabia!
Des d'aquell dia no m'ha tornat a parlar del tema. Geggette, primer de tot, mala mare no!
Has de ser tu la que has de valorar com et fa sentir quan fa teta, i com veus el teu fill quan en fa. Si no hi estàs a gust, jo potser si fos tu retiraria la teta. Ara, està clar que el xupet i el dou-dou,el van inventar per substituir la mare, per això es completament normal el que fa el teu fill.
Cada instant és únic i no es repetirà!
Re: lactancia materna prolongada
Primer de tot, gràcies per les respostes noies!
Gina2, doncs sí que va ser dur sí pel que expliques! Però al menys amb dos anys li podies explicar i ja t'enten! Si tornessis enrera... li hauries tret poc a poc? O penses que no hagués funcionat?
Nyinyi, estic d'acord amb tu que la gent que et diuen "encara li dones el pit?" com dient "però quan penses parar?", no s'haurien de posar on no els demanen. Jo tinc sort que ningú m'ha dit res (POBRE D'ELLS!), al contrari, fins i tot em feliciten o em diuen "t'admiro".
La veritat és que en el fons, no ho vull deixar encara, perquè el veig molt feliç quan està fent pit i és el nostre moment especial. L'únic que em fa por és que s'obsessioni cada cop més en plan "vull el xumet ara", ja que la meva filla (que si que va fer anar xumet) recordo que de més petita només el feia anar per dormir o quan estava nerviosa, però a partir dels 16-18 mesos, es va convertir en "adicció" i ella hagués anat tot el dia amb el xumet si li haguessin deixat (i jo no voldria anar tot el dia enganxat a la seva boca).
Per això crec que encara continuarem, però potser cap a l'estiu (que tindrà vora de 18 mesos), segons com vagi la cosa m'ho plantejaré molt seriosament, sobretot si veig que no l'alimento, a més, jo sóc molt calurosa i m'agobio molt amb la calor.
Avui el que m'ha passat per exemple, és que he arribat més tard a casa i el meu home ja li havia donat el menjar sense problema, amb ell sempre s'ho acaba tot, amb mi, al cap d'una estona diu que "prou" i que vol la teta. Clar, jo li dono igualment com a postre, però em sap greu que es deixi el menjar a mitges. Doncs avui no me n'ha demanat quan m'ha vist entrar per la porta (ja us dic que acabava de dinar), en canvi després mentre jugava, ve de cop i m'assenyala el pit, jo li he donat però no ha estat ni un minut, i ja volia baixar tot content a continuar jugant, i al cap de 15min, ha fet igual, i al cap de 15 minut ha tornat a demanar, però aquest cop era perquè tenia son i llavors s'hi ha estat 5 minuts fins que s'ha adormit.
Gina2, doncs sí que va ser dur sí pel que expliques! Però al menys amb dos anys li podies explicar i ja t'enten! Si tornessis enrera... li hauries tret poc a poc? O penses que no hagués funcionat?
Nyinyi, estic d'acord amb tu que la gent que et diuen "encara li dones el pit?" com dient "però quan penses parar?", no s'haurien de posar on no els demanen. Jo tinc sort que ningú m'ha dit res (POBRE D'ELLS!), al contrari, fins i tot em feliciten o em diuen "t'admiro".
La veritat és que en el fons, no ho vull deixar encara, perquè el veig molt feliç quan està fent pit i és el nostre moment especial. L'únic que em fa por és que s'obsessioni cada cop més en plan "vull el xumet ara", ja que la meva filla (que si que va fer anar xumet) recordo que de més petita només el feia anar per dormir o quan estava nerviosa, però a partir dels 16-18 mesos, es va convertir en "adicció" i ella hagués anat tot el dia amb el xumet si li haguessin deixat (i jo no voldria anar tot el dia enganxat a la seva boca).
Per això crec que encara continuarem, però potser cap a l'estiu (que tindrà vora de 18 mesos), segons com vagi la cosa m'ho plantejaré molt seriosament, sobretot si veig que no l'alimento, a més, jo sóc molt calurosa i m'agobio molt amb la calor.
Avui el que m'ha passat per exemple, és que he arribat més tard a casa i el meu home ja li havia donat el menjar sense problema, amb ell sempre s'ho acaba tot, amb mi, al cap d'una estona diu que "prou" i que vol la teta. Clar, jo li dono igualment com a postre, però em sap greu que es deixi el menjar a mitges. Doncs avui no me n'ha demanat quan m'ha vist entrar per la porta (ja us dic que acabava de dinar), en canvi després mentre jugava, ve de cop i m'assenyala el pit, jo li he donat però no ha estat ni un minut, i ja volia baixar tot content a continuar jugant, i al cap de 15min, ha fet igual, i al cap de 15 minut ha tornat a demanar, però aquest cop era perquè tenia son i llavors s'hi ha estat 5 minuts fins que s'ha adormit.
Re: lactancia materna prolongada
Gegette jo crec que el que fa la teva filla és normal.
El meu fill també ho feia, de fet va tenint èpoques i fa un parell de setmanes que torna a demanar molta teta, es desperta 4 o 5 vegades a la nit... i ja té més de 2 anys i mig!
Jo no vaig limitar mai al meu fill pel que fa a la teta i les tomes (tot i que moltes vegades ho vaig pensar perquè hi havia moments que em saturava molt) i ell solet mica en mica va anar deixant de mamar durant el dia i cada vegada menys a les nits.
Últimament mamava al llevar-se i a l'adormir-se i feia les nits seguides o potser mamava una vegada. Però ara com et dic ha fet un canvi, que suposo que en uns dies tornarà a mamar menys. Ja saps que amb els peques l'evolució no és lineal.
quan atravessava una crisis d'aquestes de NO PUC MÉS em van passar aquest article i em va anar molt bé llegir-lo. No vaig solucionar res, ell seguia mamant molt, però em vaig sentir identificada i d'alguna manera vaig assumir-ho millor.
http://criatures.ara.cat/somlallet/2011 ... aca-final/
T'explico la meva experiència perquè m'he sentit identificada. També hi ha hagut mares del SP que han deslletat a les nits (hi ha un fil que en parla) i altres que miren de substituir algunes de les vegades que demana teta per mimos, abraçades etc (mirar quina necessitat tenen quan t'estan demanant teta i intentar cobrir-la sense la teta). Tu mateixa has d'anar mirant i trobar el que millor us va a les dues.
El meu fill també ho feia, de fet va tenint èpoques i fa un parell de setmanes que torna a demanar molta teta, es desperta 4 o 5 vegades a la nit... i ja té més de 2 anys i mig!
Jo no vaig limitar mai al meu fill pel que fa a la teta i les tomes (tot i que moltes vegades ho vaig pensar perquè hi havia moments que em saturava molt) i ell solet mica en mica va anar deixant de mamar durant el dia i cada vegada menys a les nits.
Últimament mamava al llevar-se i a l'adormir-se i feia les nits seguides o potser mamava una vegada. Però ara com et dic ha fet un canvi, que suposo que en uns dies tornarà a mamar menys. Ja saps que amb els peques l'evolució no és lineal.
quan atravessava una crisis d'aquestes de NO PUC MÉS em van passar aquest article i em va anar molt bé llegir-lo. No vaig solucionar res, ell seguia mamant molt, però em vaig sentir identificada i d'alguna manera vaig assumir-ho millor.
http://criatures.ara.cat/somlallet/2011 ... aca-final/
T'explico la meva experiència perquè m'he sentit identificada. També hi ha hagut mares del SP que han deslletat a les nits (hi ha un fil que en parla) i altres que miren de substituir algunes de les vegades que demana teta per mimos, abraçades etc (mirar quina necessitat tenen quan t'estan demanant teta i intentar cobrir-la sense la teta). Tu mateixa has d'anar mirant i trobar el que millor us va a les dues.
Re: lactancia materna prolongada
Carme74 ha escrit:judit ha escrit:Sé que les comparacions són lletges però ... heu notat les que doneu pit que els nostres petits/tes són més forts? Vull dir que no s'encostipent tant ...
Jo també em pensava això, perquè la meva gran és fortíssima. Mai està malalta! I jo ho atribuia a la LM. Però noies... La nostra petita ens ha sortit més aviat fràgil! No passen dues setmanes sense febreta, mocs, encostipat, otitis... Ja quan tenia 5 setmanes ens va agafar un virus desconegut que fa que per poc ens la ingressin!
Vull pensar que gràcies a la LM la cosa no ha passat de malaltiers comunes i sense trscendència, o que potser és la germana gran que li porta tota classe de virus com a souvenir del cole, però noies, estem tips de passar dies i dies a casa sense sortir perquè la peque està malaltona.
Si es que ja ho diem... Som una família tortell! Ens ha sortit una reina i una fava!
La nostra té 24 mesos i encara lactància materna a demanda ..de dia és fantàstic tenir aquests moments a part de que sempre l'alimentarà més que no pas un got d'aigua o sucs.. i li seguiré passant defenses! Jo he notaat que ella està molt forta però jo també, des que dóno el pit (des que sóc mare:) que m'he encostipat només dues vegades i jo n'agafava uns quants cada any!! La natura és sàvia!! I de nit és una salvació poder-li donar el pit..ha après a dormir .. es desperta 2 o 3 o 4 vegades, depèn de com està..però fa una mica de pit i es torna a adormir ella sola ..la mar de bé..ni tan sols plora! Així el seu pare pot descansar i jo més o menys també!!
Una altra cosa que vaig llegir em sembla que al llibre d'en C.González és el tema de les conexions neuronals. Ho heu consultat? Els últims estudis que es van fer van concloure que els lactants (LM prolongada) feien una quantitat molt més gran de conexions neuronals que els que feien biberó.. això és molt important, no creieu? Més conexions neuronals dels 0 als 3 anys vol dir millor desenvolupament cerebral i per tant més intel.ligència en un futur i més estabilitat emocional. Cazi na!!
Molts ànims i passant dels comentaris ignorants. Sabem, gràcies a la divulgació que se n'ha fet darrerament.. (per professionals com ara en C.Gonzáelz, Rosa Jové, etc..) allò que és millor pels nostres fills, per això ho fem!!
Re: lactancia materna prolongada
Hola guapes!!!
Bé, les que em conseixeu ja sabeu, aquí una altre teta-adicte.
3 anys de teta, 1 any fent tandem...casi ná! JAJAJAJAJA
GEggette, jo el que et recomanaria , és que si et planteges treure-li el pit pq et sents incòmode al carrer, quan et desplla devant de tothom (a mi tb m'ho fan ), el que pots fer és intentar pactar que el pit només es pren a casa. Això ho fan moltes mares i funciona molt bé, ja que no li treus el pit però tampoc t'incomodes en públic. Aquesta opció te la dic per si el problema é sla carrer. Si a casa tampoc hi estàs a gust és una altre història.
Si ho fas, els primers dies costarà una micona que ho entengui, però ja veuràs com en 3 o 4 o 5 dies, haurà comprès perfectament que la teta només es fa amb calma a casa
PEr lo de mala mare...NONONONONOOOOOOOOO!!!! prou de sentir-nos culpables per cada pas que fem. La lactància ha de ser un moment de plaer per totes dues parts! és bàsic! o sigui que siusplau, no et pressionis ok?
JA explicaràs!
Bé, les que em conseixeu ja sabeu, aquí una altre teta-adicte.
3 anys de teta, 1 any fent tandem...casi ná! JAJAJAJAJA
GEggette, jo el que et recomanaria , és que si et planteges treure-li el pit pq et sents incòmode al carrer, quan et desplla devant de tothom (a mi tb m'ho fan
), el que pots fer és intentar pactar que el pit només es pren a casa. Això ho fan moltes mares i funciona molt bé, ja que no li treus el pit però tampoc t'incomodes en públic. Aquesta opció te la dic per si el problema é sla carrer. Si a casa tampoc hi estàs a gust és una altre història.Si ho fas, els primers dies costarà una micona que ho entengui, però ja veuràs com en 3 o 4 o 5 dies, haurà comprès perfectament que la teta només es fa amb calma a casa
PEr lo de mala mare...NONONONONOOOOOOOOO!!!! prou de sentir-nos culpables per cada pas que fem. La lactància ha de ser un moment de plaer per totes dues parts! és bàsic! o sigui que siusplau, no et pressionis ok?
JA explicaràs!
VISITA EL MEU BLOG: http://maretameva.wordpress.com/
[b][color=#0080FF]EL PART DE LA MARIA: viewtopic.php?f=115&t=27419&p=1388186#p1388186
Re: lactancia materna prolongada
Aquí una altra amb la nena de 20 mesos enganxada a la teta, jijijiji.
Jo el què estic fent ara és el què comenta la crissie, pactar llocs o moments. Així per exemple al carrer mai fem teta des de ja fa temps. A casa ara estic intentant reduir una mica i per ara la cosa va bé. Li dono després de la migdiada si em demana (gairebé sempre, tot i que algun dia em sorprèn demanat aigua!) i llavors fins al vespre (cap a les 21:00) i per anar a dormir res més.
Clar que haig de dir que durant la nit fa barra lliure... i últimament déu ni do els cops que s'enganxa!!
El tema nit a mi és el què més em preocupa perquè jo l'adormo amb el pit sempre a la nit! i durant la nit quan es desperta una mica, li dono teta i de seguida s'adorm... clar fent collit és molt fàcil, però quan no hi hagi teta no sé com ho farem.... suposo que millor no menjar-me gaire el cap i tot fa el seu procés...
Ara, quan no li dono teta, li procuro donar el què li fa falta per suplir-la (si és que es pot!): aigua, menjar, mimitos... per ara durant el dia m'està funcionant, el què temo com ja he dit són les nits!!!!! i ja hi començo a pensar amb pànic!!!!!!
Jo el què estic fent ara és el què comenta la crissie, pactar llocs o moments. Així per exemple al carrer mai fem teta des de ja fa temps. A casa ara estic intentant reduir una mica i per ara la cosa va bé. Li dono després de la migdiada si em demana (gairebé sempre, tot i que algun dia em sorprèn demanat aigua!) i llavors fins al vespre (cap a les 21:00) i per anar a dormir res més.
Clar que haig de dir que durant la nit fa barra lliure... i últimament déu ni do els cops que s'enganxa!!
El tema nit a mi és el què més em preocupa perquè jo l'adormo amb el pit sempre a la nit! i durant la nit quan es desperta una mica, li dono teta i de seguida s'adorm... clar fent collit és molt fàcil, però quan no hi hagi teta no sé com ho farem.... suposo que millor no menjar-me gaire el cap i tot fa el seu procés...
Ara, quan no li dono teta, li procuro donar el què li fa falta per suplir-la (si és que es pot!): aigua, menjar, mimitos... per ara durant el dia m'està funcionant, el què temo com ja he dit són les nits!!!!! i ja hi començo a pensar amb pànic!!!!!!
Re: lactancia materna prolongada
Bertian, el meu fill que farà 3 anys al juliol, SEMPRE s'adorm amb mi i amb la teta. Bé, sempre menys tots els dijous que jo assajo i arribo tard a casa. Doncs els dijous, des de fa un any i mig, l'adorm son pare, amb un conte, carícies etc i cap problema. és més, l'adorm amb 10 minuts mentre jo, per exemple ahir em vaig estar 45' per adormir-lo. Així que no pateixis que quan deixi el pit trobareu segur la manera d'adormir-lo
Re: lactancia materna prolongada
Ponioleta, no saps pas com em tranquilitzes!!!!!!!!!
Re: lactancia materna prolongada
Hola!! Jo encara no considero que portem una lactancia prolongada, i menys amb els mesos que porteu algunes de vosaltres!! D'aquí a poquet just farem un any...i tot i que jo no la considero prolongada....doncs la gent m'ho comença a fer sentir...no se si m'explico gaire.
Nosaltres estem molt contents i també és cert que el
tema nita no ho porto tant bé, tot i que també va a temporadetes. Ara acabem de passar una que era pit cada hora (sort del collit, però tot i així esgota), i ara portem uns dies que "només" es desperta uns 4 o 5 cops. Intento a vegades suplir el pit per caricies i cançons i a vegades funciona...d'altres es posa més nerviós i teta i torna la calma També hi ha dies que penso com ho farem quan no hi hagi teta, jeje...però no sé tampoc quan arribará aquest moment així que ja anirem fent. A vegades durant el dia ell demana adormir-se als meus braços sense pit...i això em fa veure que tot serà possible.
Doncs això, que anem cap a l'any amb mokta il•lusió i gaudint de la LM, i a qui li sembli que ja es grandet...doncs només cal que miri cap un altre costat i llestos,no?
Nosaltres estem molt contents i també és cert que el
tema nita no ho porto tant bé, tot i que també va a temporadetes. Ara acabem de passar una que era pit cada hora (sort del collit, però tot i així esgota), i ara portem uns dies que "només" es desperta uns 4 o 5 cops. Intento a vegades suplir el pit per caricies i cançons i a vegades funciona...d'altres es posa més nerviós i teta i torna la calma
També hi ha dies que penso com ho farem quan no hi hagi teta, jeje...però no sé tampoc quan arribará aquest moment així que ja anirem fent. A vegades durant el dia ell demana adormir-se als meus braços sense pit...i això em fa veure que tot serà possible.Doncs això, que anem cap a l'any amb mokta il•lusió i gaudint de la LM, i a qui li sembli que ja es grandet...doncs només cal que miri cap un altre costat i llestos,no?
Re: lactancia materna prolongada
Noies, no patiu pel futur si ara esteu bé.
Tdeixeu--vos fluir, és el que millor funciona...SI fas plans a llarg plaç i desp´re sno es compleixen ens fsutrem i ens fustiguem
EL Xavi només s'adormia al pit...Sobre els 20 mesos que ja estava acansada d'estar 50 minuts amb el nen enganxat fins que s'adormís, vaig pactar amb ell -(em va costar eh, no us penseu que amb una conversa mare fill tot va fer-se sol) que fariem 10 minuts de teta i després jo seguiria amb ell al llit i ens donariem la ma. I és el que fem ara. Bé, ara ja desde fa 3 mesos ho fem igual pero sense teta. M'estiro amb ell, ens donem la mà fins que s'adorm...Sense presses, pq abans a la mínima jo aj volia córrer, ia ara que ho faig sense esperar a marxar a la minima que tanca els ulls, tots dos estem més relaxats. I desde fa 3 dies, ja m'assec només al llit i li dono la mà, pe`ro sense estirar-nos. I quan ell es desperta, doncs ve al "llit gran" i llestos. Ah! i va ser ell solet el que av voler marxar al seu llit.
Amb tt aixònvull dir, que els nens van creixent i van trobant el seu espai i la seva manera de fer les coses...Poc a poc faran els seus propis rituals, pe`ro no hem de tenir pressa. Cada nen va al seu ritme i es va trobant a si mateix ... Vull dir, que si esteu còmodes i ara us va bé, no patiu que tot anirà sortint sol
Ara la Maria. 14 mesos, només s'adorm amb el pit, pe`ro ara uqe ja sé com funciona no em preocupa gens. Ja arribarà el seu moment i m'ho farà saber
Tdeixeu--vos fluir, és el que millor funciona...SI fas plans a llarg plaç i desp´re sno es compleixen ens fsutrem i ens fustiguem
EL Xavi només s'adormia al pit...Sobre els 20 mesos que ja estava acansada d'estar 50 minuts amb el nen enganxat fins que s'adormís, vaig pactar amb ell -(em va costar eh, no us penseu que amb una conversa mare fill tot va fer-se sol) que fariem 10 minuts de teta i després jo seguiria amb ell al llit i ens donariem la ma. I és el que fem ara. Bé, ara ja desde fa 3 mesos ho fem igual pero sense teta. M'estiro amb ell, ens donem la mà fins que s'adorm...Sense presses, pq abans a la mínima jo aj volia córrer, ia ara que ho faig sense esperar a marxar a la minima que tanca els ulls, tots dos estem més relaxats. I desde fa 3 dies, ja m'assec només al llit i li dono la mà, pe`ro sense estirar-nos. I quan ell es desperta, doncs ve al "llit gran" i llestos. Ah! i va ser ell solet el que av voler marxar al seu llit.
Amb tt aixònvull dir, que els nens van creixent i van trobant el seu espai i la seva manera de fer les coses...Poc a poc faran els seus propis rituals, pe`ro no hem de tenir pressa. Cada nen va al seu ritme i es va trobant a si mateix ... Vull dir, que si esteu còmodes i ara us va bé, no patiu que tot anirà sortint sol
Ara la Maria. 14 mesos, només s'adorm amb el pit, pe`ro ara uqe ja sé com funciona no em preocupa gens. Ja arribarà el seu moment i m'ho farà saber
VISITA EL MEU BLOG: http://maretameva.wordpress.com/
[b][color=#0080FF]EL PART DE LA MARIA: viewtopic.php?f=115&t=27419&p=1388186#p1388186
-
carbasseta
- :: zebra
- Entrades: 1042
- Membre des de: dl. des. 27, 2010 11:56 am
- Contacta:
Re: lactancia materna prolongada
nosaltres portem uns dies q l'aina fa tooota la migdiada enganxada al pit...i també em pregunto q passarà quan no hi hagi pit, però llegir-vos em tranquilitza. anirem veient la seva evolució!
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca, has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia
http://instintmaternal.blogspot.com.es/
http://instintmaternal.blogspot.com.es/
Re: lactancia materna prolongada
Noies, totalment d'acord amb la crissie i la Ponioleta, no patiu pel futur quan no hi hagi teta (que ja se que és difícil, a mi em passava exactement el mateix) No pensava que el Martí s'adormís sense pit i que fariem quan es despertés a la nit... Ara expliquem el conte, apaguem la llum i s'adorm, no de seguida però no fem res tret d'escalfar una mica els peus o donar la mà o acariciar l'esquena. I quan es desperta a la nit demana aigua i torna a dormir de seguida. Així que ànims i disfruteu perquè després es fa raro i tot, mai hagués pensat fa uns mesos que ara no necessitaria pit per res!
Re: lactancia materna prolongada
Em reafirmo amb la Currita (què tal reina?? ) , la Crissie i la Ponioleta.
A mi se'm feia molt costa amunt pensar en deixar de donar-li, com s'ho pendria, com l'adormiria... em posava mooolt nerviosa!
Per altra banda, cada vegada em sentia menys "còmode" donant-li el pit, i tenia ganes de deixar-ho. En Pau tenia 2 anys i mig.
Us copio el que vaig escriure en un altre post:
Bé, després d'1 mes ja puc dir que hem deslletat definitivament després de 2 anys i mig molt macus.
Va ser una decisió únicament meva, des de feia algun mes m'agoviava una mica (no sé perquè, ja que mamava molt poc) i al quedar-me embarassada, em feien molt i molt de mal els pits.
Ell mamava només abans de la migdiada, i per adormir-se els caps de setmana (entre setmana plego tard de treballar i li porta el meu home) i si algun dia es despertava a la nit.
Vam començar que cada dia abans de la migdiada li explicava que s'estava fent molt gran, i que ja li havien sortit totes les dents i em feia mal. Ell ho va anar entenent, i després cada dia era ell que m'explicava que un dia s'acabaria el "To" com ell diu.
Va coincidir que he tingut moltes nàusees a principi d'embaras, i sobretot eren al vespre, i no em podia estirar amb ell al llit i de costat a la nit, em venien arcades només de posar-me de costat. Així que durant el pont de la constitució, no el vaig portar cap dia a dormir de nit. Li vam explicar que no em trobava bé... i també va coincidir que aquelles nits no es va despertar cap dia.
O sigui que ja només faltava el migdia i un dia li vaig dir que ja s'havia acabat el "To". Ell em va dir que li ensenyés, i li vaig ensenyar els pits, però li vaig explicar que tenia pits però ja no hi havia llet, igual que ell, i que el papa... I es va quedar força convençut. Li vaig explicar que m'estiraria amb ell igualment, i que si volia li donaria la mà, o el que ell volgués. Aquell dia em va costar 3/4 d'hora adormir-lo per la migdiada, i va demanar-me que li cantés una cançó, cosa que no feiem mai quan mamava. L'endemà va tardar només 20 min, i al cap de 2 o 3 dies amb 5-10 min ja dormia, i fins avui.
Això sí, el primer dia vam cantar la cançó, i ara s'ha "institucionalitzat", hem canviat la teta per cantar nanes, però ja em va bé així. Estic molt contenta de com ha anat, perquè no ha sigut gens traumàtic pels dos.
Moltes gràcies per llegir-me, tenia ganes de compartir-ho!
) , la Crissie i la Ponioleta.A mi se'm feia molt costa amunt pensar en deixar de donar-li, com s'ho pendria, com l'adormiria... em posava mooolt nerviosa!
Per altra banda, cada vegada em sentia menys "còmode" donant-li el pit, i tenia ganes de deixar-ho. En Pau tenia 2 anys i mig.
Us copio el que vaig escriure en un altre post:
Bé, després d'1 mes ja puc dir que hem deslletat definitivament després de 2 anys i mig molt macus.
Va ser una decisió únicament meva, des de feia algun mes m'agoviava una mica (no sé perquè, ja que mamava molt poc) i al quedar-me embarassada, em feien molt i molt de mal els pits.
Ell mamava només abans de la migdiada, i per adormir-se els caps de setmana (entre setmana plego tard de treballar i li porta el meu home) i si algun dia es despertava a la nit.
Vam començar que cada dia abans de la migdiada li explicava que s'estava fent molt gran, i que ja li havien sortit totes les dents i em feia mal. Ell ho va anar entenent, i després cada dia era ell que m'explicava que un dia s'acabaria el "To" com ell diu.
Va coincidir que he tingut moltes nàusees a principi d'embaras, i sobretot eren al vespre, i no em podia estirar amb ell al llit i de costat a la nit, em venien arcades només de posar-me de costat. Així que durant el pont de la constitució, no el vaig portar cap dia a dormir de nit. Li vam explicar que no em trobava bé... i també va coincidir que aquelles nits no es va despertar cap dia.
O sigui que ja només faltava el migdia i un dia li vaig dir que ja s'havia acabat el "To". Ell em va dir que li ensenyés, i li vaig ensenyar els pits, però li vaig explicar que tenia pits però ja no hi havia llet, igual que ell, i que el papa... I es va quedar força convençut. Li vaig explicar que m'estiraria amb ell igualment, i que si volia li donaria la mà, o el que ell volgués. Aquell dia em va costar 3/4 d'hora adormir-lo per la migdiada, i va demanar-me que li cantés una cançó, cosa que no feiem mai quan mamava. L'endemà va tardar només 20 min, i al cap de 2 o 3 dies amb 5-10 min ja dormia, i fins avui.
Això sí, el primer dia vam cantar la cançó, i ara s'ha "institucionalitzat", hem canviat la teta per cantar nanes, però ja em va bé així. Estic molt contenta de com ha anat, perquè no ha sigut gens traumàtic pels dos.
Moltes gràcies per llegir-me, tenia ganes de compartir-ho!
Re: lactancia materna prolongada
Nenes, no sabeu pas com em tranquilitzeu!!!!! La veritat és que no puc evitar donar-hi algunes voltes encara, sobretot per la nit, pels despertars breus que amb uns segons de teta es solucinen... Però teniu raó, ells es van fent grans i cada cop entenen més les coses i s'hi pot raonar més.
Jo ara que la Berta encara no ha complert els 21 mesos, li estic reduint alguna toma de dia i està resultant facilíssim!! no m'ho esperava gens!! Així que ara només fa teta després de la migdiada i a partir de les 21:00. Això sí, a la nit hi ha barra lliure fins les 7:15 que em llevo. Però la veritat és que si li dic "ara no Berta que la teta dorm" gairebé ni es queixa, jo intento oferir-li el què potser li fa falta en aquell moment (beure, menjar o mimitos) i sempre trobem el què ho pot "substituir".
A la nit, alguna vegada el què he fet és que enlloc de teta li toco una mica l'esquena, o simplement li poso la mà a l'esquena que vegi que estic allà, i ja es torna a adormir... així que potser no serà tan dur com sembla!!!!
Jo ara que la Berta encara no ha complert els 21 mesos, li estic reduint alguna toma de dia i està resultant facilíssim!! no m'ho esperava gens!! Així que ara només fa teta després de la migdiada i a partir de les 21:00. Això sí, a la nit hi ha barra lliure fins les 7:15 que em llevo. Però la veritat és que si li dic "ara no Berta que la teta dorm" gairebé ni es queixa, jo intento oferir-li el què potser li fa falta en aquell moment (beure, menjar o mimitos) i sempre trobem el què ho pot "substituir".
A la nit, alguna vegada el què he fet és que enlloc de teta li toco una mica l'esquena, o simplement li poso la mà a l'esquena que vegi que estic allà, i ja es torna a adormir... així que potser no serà tan dur com sembla!!!!
Re: lactancia materna prolongada
He entrat en aquest post per nostàlgia, ja que farà uns 4 mesos que vam deixar la lactància. Hem estat fins els 2 anys i tot i que em feia pena, se’m feia costa amunt i vaig ser jo qui va voler deixar-ho. Vaig aprofitar uns dies que vaig estar malalta i prenia medicaments per dir-li que no podia donar-li el pit. En el meu cas va ser fàcil perquè em veia tant malament, tot el dia al llit, que ho demanava una mica i quan li explicàvem que no podia ser doncs tampoc no insistia perquè ja veia que jo estava fatal. Bé, això i que el seu pare li deia de seguida “vols que el papa et faci un biberó?” i de vegades se’l prenia i de vegades no.
Us he de dir que encara ara me’n demana algun dia però jo sempre li dic que ja no tinc llet i ho entén.
En el cas d’adormir-la, també va arribar un punt que m’hi vaig voler desenganxar, cap als 20 mesos. També vaig fer la fórmula de donar-li el pit 10 minutets, en una cadira, a la seva habitació, i després un dels dos es quedava amb ella fins que s’adormia.
I pel que fa als despertars nocturns, el que fèiem per tranquil•litzar-la (al nostre llit) era cantar-li, donar-les copets al cul o moure-la suaument. Tot i que s’enfadava bastant i picava de mans i peus, no trigava més d’un quart d’hora en adormir-se de nou.
En el meu cas, he notat un gran canvi des que no li dono el pit en el tema de despertar-se a les nits (que era una de les coses que més em matxacava). Diuen que no sempre té relació però en el meu cas, mai havia dormit d’una tirada i habitualment es despertava 2, 3, 4 cops... amb 24 mesos. Després de treure-li el pit es desperta 1 cop o cap. La contrapartida és que si abans es despertava a les 8h, 8:30, 9h... ara ho fa a les 7 – 7:30!!
Feliç lactància!
Us he de dir que encara ara me’n demana algun dia però jo sempre li dic que ja no tinc llet i ho entén.
En el cas d’adormir-la, també va arribar un punt que m’hi vaig voler desenganxar, cap als 20 mesos. També vaig fer la fórmula de donar-li el pit 10 minutets, en una cadira, a la seva habitació, i després un dels dos es quedava amb ella fins que s’adormia.
I pel que fa als despertars nocturns, el que fèiem per tranquil•litzar-la (al nostre llit) era cantar-li, donar-les copets al cul o moure-la suaument. Tot i que s’enfadava bastant i picava de mans i peus, no trigava més d’un quart d’hora en adormir-se de nou.
En el meu cas, he notat un gran canvi des que no li dono el pit en el tema de despertar-se a les nits (que era una de les coses que més em matxacava). Diuen que no sempre té relació però en el meu cas, mai havia dormit d’una tirada i habitualment es despertava 2, 3, 4 cops... amb 24 mesos. Després de treure-li el pit es desperta 1 cop o cap. La contrapartida és que si abans es despertava a les 8h, 8:30, 9h... ara ho fa a les 7 – 7:30!!
Feliç lactància!
Re: lactancia materna prolongada
petipe, el meu fill gran se solia despertar 1-2 cops cada nit quan feia pit. Per sort, en 5 minutets tornàvem a dormir tots dos, i per això no em representava cap problema. Doncs la primera nit, amb gairebé 24 mesos que tenia, que no va mamar, ja no es va despertar! Des d'aleshores dorm d'una tirada tota la nit. 
No m'hagués pensat mai que seria tan... pimpam!! 
Ara, el petit també es desperta un cop normalment cada nit, però ho portem bé, hehe..
No m'hagués pensat mai que seria tan... pimpam!! Ara, el petit també es desperta un cop normalment cada nit, però ho portem bé, hehe..
Re: lactancia materna prolongada
Jo, si només s'hagués despertat un cop a la nit, ja hauria signat! Però normalment eren mínim 2 i a partir d'aquí, era molt esgotador.
La veritat és que en el meu cas també està clar que estava totalment relacionat el fet de mamar amb el fet de despertar-se tant, però sé d'altres casos en que no és així. Encara ara em fa pena perquè jo sempre havia pensat que li donaria fins que ella volgués, però crec que és millor així.
A més, hi ha una cosa que m'agrada, que no sé si us haurà passat a la resta. Ara començo a "consolar-la" amb abraçades i petons, que fins aleshores no podia perquè, si l'agafava, com que el pit era allà sempre me'l buscava i no podia "mimar-la" sense el pit!
La veritat és que en el meu cas també està clar que estava totalment relacionat el fet de mamar amb el fet de despertar-se tant, però sé d'altres casos en que no és així. Encara ara em fa pena perquè jo sempre havia pensat que li donaria fins que ella volgués, però crec que és millor així.
A més, hi ha una cosa que m'agrada, que no sé si us haurà passat a la resta. Ara començo a "consolar-la" amb abraçades i petons, que fins aleshores no podia perquè, si l'agafava, com que el pit era allà sempre me'l buscava i no podia "mimar-la" sense el pit!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |