Idees per sopar

[Trastu]

Que monos, refregant-se la llengua!!!

doncs a mi em fa una ràbiaaaaaaaaa!!! GGGGGrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!

En quant al nostre sopar estrella: arròs amb peix!!! Tan senzill i tan bo com agafar un tupí amb aigua i un raig d'oli i fer-hi bullir arròs amb un tall de rap. Després, tot el rap esmicoladet entre l'arrós i... fiu! El fa volar!!! Com traga la tia...

[pigadeta]

Ostres jo tambe ho he probat pero cada gra dp'arros es un calvari

[littleif]

Nosaltres ara tenim problemes a cada menjada! No es vol estar a la trona i l'has de perseguir amb el menjar (imagineu com acaba el terra). S'avorreix menjant!!
Els cereals del matí no els vol ni veure i els triturats ja no els vol. Ja li faig altres coses, comencem amb ganes, però a les quatre cullerades comença a "llençar-se" de la trona i no hi ha forma. Ahir va passar tot el dia amb quatre galetes i un tros de pa, fins el sopar que es va menjar la truita a casa correns pel menjador...

[littleif]

Siiiii

[littleif]

No ho he provat encara. Ahir li vaig fer llet amb galetes, però va ser el de sempre, quatre cullerades i fora!

[bixu]

nosaltres a vegades li donem cigrons d'aquells tan petits , i disfruta molt anant-los agafant amb les amb les mans. Ara si li vols donar amb la cullera no hi ha manera. Aixi que menja amb " cullera de plata ", pero va menjant.

[UXIA]

a partir de quina edat mengen truita? nosaltres estem una mica perduts amb això dels àpats...la pediatre ens diu que busquem coses noves per la meva filla d'un any...però ens fa por donar-li coses que no sabem segur si en pot menjar. A més.....només li ha sortit una dent!!! no pot mastegar!!! no sabem què donar-li tret de papilles i bibes i yogurts. i pà amb tomàquet i pernil fet a trocets molt petits

[pigadeta]

Suposo que ara ja li has introduit tot l'ou?.... doncs ja li pots donar.... sobretot sense forçar es cansen molt mes amb els trossets... pensa que menjaran menys quantitat.... les dents realment no les fa servir amb una truita.... amb trossets ben petits simplement ho estoven i engollen!!

[UXIA]

doncs la veritat és que la pediatre ens va dir que de moment només li donessim un quart del rovell....per això ho preguntava. La setmana que ve tenim la revisió de l'any,a veure que ens diuen.....

[pigadeta]

Doncs de moment has de deixar la truita..... fins que no estigui tot l'ou introduit res de res!!!! Vinga que per anar fent, pots intercalar amb els cerals, el pernil dolç, formatgets... el peix bullit...

[gemmaurrea]

L'isaac té un any. Teòricament pot menjar de tot, a la pràctica però... he preferit anar a poc a poc
A més a més s'ajunta que no m'agrada gens cuinar...
Com nosaltres sempre solem sopar verdura, doncs simplemnt no li poso sal a l'olla i li dóno les verdures també al nen. De verdures n'hi ha moltíssimes i les combinacions poden ser infinites, no és gens aburrit sopar sempre verdura... patata, carbassó, pastanaga, mongeta, pèsol, carbassa, nap, espinacs (pel nen poquíssims), bleda (pel nen un tastet), tomata, ceba, puerros...
Així hem anat fent fins que ha començat l'escola bressol i algun dia menja verduar per dinar. Aleshores li faig caldo i pasta (maravilla, estrellestes, sèmola, sèmola d'arròs...). El caldo de vegades és de peix, de vegades de pollastre.
No sé si m'he explicat gaire, però a grans trets el que faig és:

esmorzar: cereals (en forma de papilles o bé pa amb tomàquet i pernil/formatge) + llet (o suc de taronja)
dinar / sopar: cereals (arròs/pasta) / verdures i en un dels dos àpets hi ha tall (carn/peix/ou) + fruita de postres
berenar: fruita o iogur

i cada vegada que vol: lleteta del pit

Crec que és el més equilibrat, pren hidrats de carboni en els cereals, vitamines en les verdures i fruita i proteïnes en el tall, a més del calci en la llet i el iogur

[littleif]

Noies, la tonyina en llauna se li pot donar??

[isa]

Noies, la tonyina en llauna se li pot donar??

Suposo que sí, no? Vamos, jo no hi havía pensat però ara que ho dius potser ho provaré....la pedi diu que poden menjar de tot, no?

Nosaltres hem millorat una miqueta (miqueta petita eh!): li xiflen els macarrons, la sopa, cous-cous i l'arròs....algo és algo! I menja-marraneja croquetes i palitos de peix. I seguim amb pà amb tomàquet, patates, marranades de tot tipus sobretot de xocolata... Ara, a l'escola, menja sencer i la mestra diu que s'ho fot tot!!! Serà..... em té el número pres!!!

[COCO]

A mi em van dir que fins als dos anys res de tonyina. Jo la meva per molt que ploraba al principi (té 13 mesos) no la baixaba de la trona. Crec que el millor es ensenyar-hi d'un principi que és menja allà, i al final s'acaben acostumant. Si nó acabareu fent el que el vulgui per menjar. Jo conenc una amiga que deixaba al seu fill a menjar amb els avis i a cada cullerada l'avi habia de baixar al garaig amb el nen i engegar-li la moto perquè si nó el nen deia que no menjaba, i això amb dos anys. I es clar, a l'avi li queia la baba mentres ho explicaba, jo ho trono horroròs. Això sí, que cada qual faci el que cregui més convenient, és una opinió.

[littleif]

No Coco, si jo penso el mateix!!! Però és que quan portes més de mitja hora i no ha fet més que llençar les coses... Però suposo que és una etapa que he de passar. S'avorreix menjant, això de anar obrint la boca i punt, no li agrada. Li dono joguines, llibres, revistes, forquilla... i, al final, l'única forma que mengi és al terra fent coses.

[isa]

No Coco, si jo penso el mateix!!! Però és que quan portes més de mitja hora i no ha fet més que llençar les coses... Però suposo que és una etapa que he de passar. S'avorreix menjant, això de anar obrint la boca i punt, no li agrada. Li dono joguines, llibres, revistes, forquilla... i, al final, l'única forma que mengi és al terra fent coses.

Littleif cuca, una psicòloga infantil, ens va dir a una xerrada d'un grup de mares, que és molt normal que un petit de 2 anys no sigui capaç d'estar assegut durant la "mitja hora" que dura un àpat. Ens ho va explicar perque moltes mares s'angoixàven per això que expliques d'anar baixant i pujant de la cadira per anar a buscar una joguina....doncs ella ens va respondre que és normal, que és qüestió de maduresa, que sovint encara no estan preparats per aquesta activitat més "aburrida" i que necessita "repós" i estar-se quiet, i que no té cap importància. Ella deia que no ens preocupèssim, que cada vegada van aguantant més asseguts a la cadira, i que lo important és que ells sols vagin-tornin de la taula. Jo de tu intentaría no pressionar amb la obligació d'estar assegut a la trona durant tot l'àpat, mostrar més acceptació a que ell vagi i torni, però insistir en que vagi tornant a la taula per anar menjant. Què et sembla?
Ptons.

[littleif]

Moltes gràcies Isa! M'has donat una idea molt bona!!! La trona que tenim es transforma en tauleta i cadira, així que la faré servir així, potser ell es sent més lliure i més a la seva alçada!
Us comentaré!!!
Amb això que dius que no aguanten sentats és una "baralla" amb la meva parella... Anem un cop o dos per setmana a dinar fora amb el peke, i quan a la mitja hora s'ha cansat de menjar pa o tastar coses i comença a "portar-se malament", ell s'emprenya i diu que no pot ser, que no ens deixa dinar tranquils mai, que cada vegada es porta pitjor... L'últim dia, cada vegada que marxava alguna dona que dinava allà ens felicitava per lo bé que s'havia portat el peke per ser tant petit, al final el meu home va dir "potser si que sóc jo que no tinc paciència i li demano molt..." Doncs sí, cielito, sí, nomès tenim un bebé una mica gran! Homes...