METODE ESTIVILL PER MENJAR

[RA26]

Hola noies

Es per saber si algú aplicat el metode Estivill per que el nen aprengui a menjar i que menji. Volia saber si algú li ha funcionat i que en penseu.

[empordanesa]

Dona...
No conec molt bé el mètode del ditxós metge aquest per menjar, però crec que el que has de fer és fer servir el sentit comú.
No sé quina edat té el teu fill, però és tan fàcil com posar-li unes pautes, ser coherent amb elles i complir-les, sense caure en mètodes d'ensinistrament...
Una de les coses bones que tenen les Llars d'infants és que les mestres et poden ajudar molt a aconseguir aquestes pautes que et deia: p.ex fer tres plats (petits), si no es menja el primer no s'arriba al segon, i si no es menja el segon no es fan postres. Sempre s'ha de ser coherent, però també s'ha de deixar espai al nen per escollir i tenir unes preferències.
Jo no he fet mai això de "no t'ho meges per dinar, ho tindràs per berenar i si tampoc, doncs per sopar!", no ho trobo necessari, encara que respecto qui ho fa... Si no vol menjar, senyal que no té gana... fins a la hora del proper àpat no hi ha res més (ni galetes, ni palitos, ni res...) i així a poc a poc...

El que et deia: coherència i sobretot paciència.

[mireiafor]

Hola RA, jo el vaig aplicar amb la meva filla gran...

No crec que sigui un mètode nociu en el sentit que no fa patir el nen i no fomenta cap tipus de conducta agressiva o humiliant cap el nen, vull dir que la majoria de nosaltres ha sentit mesures una mica extremes que feien les mares d'abans (i no tan d'abans) com ara tenir el mateix plat per dinar, berenar o esmorzar fins que te l'acabis, no aixecar-se de la taula fins que te l'acabis o fins i tot (això li va fer la meva mare a la meva germana gran) fer-te menjar la sopa encara que se t'hagi "caigut sense voler" la gasosa dintre

El mètode consisteix en seure el nen, oferir-li menjar de forma molt agradable i sense pressions, si el nen no vol menjar no s'ha de muntar una escena ni perdre els nervis. Al cap d'uns quants minuts es deixa que el nen marxi de la taula i al cap d'uns quants minuts més se'l torna a posar a taula i així unes quantes vegades. Com en l'altre mètode estivill els minuts són variables i estan fixats segons els dies i les vegades que fa que ho intentes.

A mi no em va donar resultat (el vaig provar una setmana o així). Jo vaig haver d'acceptar que la meva filla menja molt poc i no suporta tastar coses noves. Amb el temps i una mica de sentit comú la situació es va normalitzant. Al principi és normal que pateixis sobre tot si com és el meu cas, la nena és prima i una mica baixeta, però ara està perfecte d'alçada i de pes està normal encara que mai serà una "catxes" . Jo mai l'he obligat a acabar-se un plat i això que de vegades només amb unes cullerades de sopa ja ha dinat però tinc claríssim que no compensarà aquesta manca de dinar després amb llaminadures, galetes, etc... Només tornarà a menjar quan arribi l'hora de berenar i serà fruita perquè ella sap que es menja a unes hores i que s'ha de menjar coses bones per el cos. Però és de menjar tan poc que encara que quasi no hagi dinat no se'n recorda de berenar, i si berena és probable que no sopi més que un iogurt.

Amb el meu segón fill hem seguit els mateixos pasos que amb la gran però aquest és un golafre i ja menja DE TOT excepte les coses que el pediatra no ens permet. Perquè et facis una idea l'altre dia va menjar escalivada, o un altre dia col-i-flor amb patates, bacallà amb samfaina (tot cuinat a casa).

En resum, mentre tu ho facis amb amor i seny, el nen menjarà el que necessiti. Hi ha un llibre molt bó que es titula COMER PARA CRECER d'una cap de dietètica i nutrició d'un hospital infantil, quan aquesta tarda arribi a casa miro l'autora i l'editorial i et dono totes les dades. Parla del menjar com un acte d'amor (quan donem el pit als nostres fills), d'un acte social (recomana que els nens mengin a la mateixa vegada que nosaltres encara que sigui més cómode donar-los de menjar i posar-los a dormir per menjar nosaltres tranquils), etc. Parla de com introduir aliments conflictius, trucs i receptes, proposa menús equilibrats setmanals.... A mi em va anar molt bé !!!

[RA26]

Gracies per a les vostres opinions,

Hem decidit utilitzar-lo , perque a diferencia del metode per dormir, no es fa plorar el nen, encara que portem dos apats fet-lo i qui acaba ploran sóc jo, davant la nena estic serena i tranquila, parlan i explican-li coses i ella esta traquila, pero no hi ha manera que obri la boca.
La meva filla te 18 mesos i pesa 9 kg, un fideuet molt divertit, deu mediar aprx, 80 cm. Es una nena molt activa, sempre ho a sigut, i el tema del menjar a sigut horroros, ara menjava mes o menys bé però amb tele i un munt de juguets, i creiem que no es el correcte, per aixo vam triar l'estivill. Ahir al sopar no va sopar res, i l'esmorzar unes 8 cullerades de farinetes, a veure que tal va el dinar, que normalment es l'apat que fa més correcte. Ens hem donat una semana per fer-lo, pq ja dic que no vull que estigui més temps sense quasi no menjar, pq perd pes molt rapidament, i no pot perdre pq esta molt primeta.

[mireiafor]

Molts ànims RA, està clar que ara la prioritat és la salut de la nena i ha de menjar, quan tot estigui molt més tranquil i a mida que vagi creixent ja anireu veient com fer-ho perquè mengi de tot de forma relaxada i sense mètodes.

Per cert, la meva filla pesa 20 kgs (no arriba) que és el que pesa el fill de 3 anys d'uns amics nostres i està perfecte, plena de vitalitat, sense cap problema de salut, fa esport... NO DESESPEREU!!!!

[montserratt]

la meva petita te dos anys i fa 81 cm i pesa 10 kg
es una nena que sera petitoneta i que esta per qualsevol linea
pero esta sanissima!!!
corre, balla, salta.... el que vulguis

hi ha una teoria que diu que a partir de l'any els nens deixen de menjar eprque ja no han de creixer tan rapit com el primer any.... aixo coincideix molts cops amb la introduccio d'aliments i epr tant el resultat es que deixen de pendre tanta llet pero no mengen
has llegit en Gonzalez? el seu llibre sobre el menjar et deixa tranquil.la
no crec que als 18 mesos calgui utilitzar cap metode per menjar, eprque la que ho passa malament ets tu
a nosaltres ens ajuda fer els apats junts i de fet a vegades menja mes del plat del pare que del seu!

[mireiafor]

l
a nosaltres ens ajuda fer els apats junts i de fet a vegades menja mes del plat del pare que del seu!

És veritat!!!

[isa]

Ahir vaig llegir un article del senyor Estivill en una revista, parlant del seu mètode perque els nens mengin en el temps "correcte". Ell diu que un nen de 3 o 4 anys, ha de menjar en un temps màxim de 30 minuts (segons ell, ha calculat el que tarden un gran nombre de nens d'aquesta edat i ha fet la mitja). Parlava del cas d'una nena que tardava molt a menjar i com va ajudar ell als pares, els va donar la següent pauta: posar el dinar a la taula i un temporitzador (aquells típics rellotges de cuina que passats els minuts piten) i quan feia mitja hora, doncs es treu el plat de taula i fins al següent àpat. Els pares deien que la nena a la nit al llit demanava el menjar que no s'havia menjat, i ells no li podien donar res per menjar fins al següent àpat. Explicant-li que s'ha de menjar així i aixà segons a ell li sembla.
Em sembla una tonteria taaaan gran, aquest home no entèn què és un nen, no? No debia anar gaire a classe quan estudiava pediatria....