Nen d'un any que no menja

[mdemare]

Hola, us vull comentar un tema que em preocupa.
Ara el meu fill té un any i mig mes. Varem fer lme fins als 6 mesos. Fins aquí tot bé. El meu problema comença amb la introducció de l'alimentació complementaria. Al meu fill no li agrada gaire menjar. Em va costar lo seu introduir-li la fruita però de fet ara és el que més li agrada. Els altres aliments estan sent un suplici.
Per a que us feu una idea del que menja:
- matí una galeta que no se la menja quasi mai, els cereals no els vol veure ni en pintura a aquestes hores. Aquí penso que com fa pit, està tip de tota la nit.
- Mig matí un tros de pa petit
- Migdia: fruita
- Mitja tarda un tros de pa petit (alguna vegada un pessic de pernil dolç, però un pessic, no dos)
- Sopar: caldo de verdura amb cereals
Sempre que poso carn o peix a la verdura no hi ha manera que obri la boca. A més també té al·lèrgia a la llet i a l'ou.
A més a més, cada cop que treu una dent o es posa malalt deixa sistemàticament de menjar. Ara mateix, per exemple, li està sortint una dent i només vol menjar la fruita. M'he llegit el llibre de Carlos González, el meu fill no menja, i m'ha tranquil·litzat molt, ja que, et fa saber que és més comú del que sembla i que no és degut a que les mares fem algo dolent. Però el problema és que la gent no ho entén. He de sentir dir que no menja per culpa del pit, per què no m'imposo, etc. Total, que la gent em fa sentir culpable per una cosa externa a mi. Realment, estic fins els p..... de la gent.
El pare del nen, ma mare, la sogra, les cunyades... tots em pressionen molt. És més, per culpa d'ells que l'obliguen a menjar (i això que ho fan poc), fan que es negui també a menjar la fruita (que és l'únic que menja sense problemes) i he de tornar a fer la introducció als aliments des del començament.
Diuen que consol de molts, consol de tontos però m'agradaria saber si algú més li ha passat i com ha acabat el nen menjant. He de dir que no és un nen esquifit, té un percentil normal.

[neuetes]

I tant que t'has d'impossar... però amb la gent!!! Molts ànims.

[Takita]

Jo et diria que no pateixis. Hi ha nens que els costa més la introducció de nous aliments i també els costa menjar (o deixen de fer-ho) quan estan malaltons o li estan sortint les dents. Jo penso que no se'ls ha de forçar mai. La gent té la mania de ficar-se en tot (en sàpiquen o no) i de donar consells gratuïts, sovint poc adequats.

Molts ànims!

[Marieta vola vola]

La mare de la criatura ets tu i no deixis que ningú es posi en l'educació del teu fill. Ja veuràs que poc a poquet ja voldrà provar cosetes... Jo de tu no m'amoinaria massa, deixa-li el seu temps.

[toska]

Jo fins ara sempre que he tingut qualsevol dubte li he preguntat al pediatre, i si esta dins del pes i mides normals no crec que et digui res, doncs poc a poc, el més important és que a la gent jo sempre li dic el mateix.

Que per sort o desgracia, per be o malament jo soc la seva mare, la que li toca, i si ho faig així i no aixà, pot estar millor o pitjor però jo se que ho faig el millor que puc i ella fins ara no s'ha queixat mai,

i si no en qüestions de si menja prou o no, que si la banyo molt o poc (les que jo no tinc clar)... i mil coses sempre dic el mateix... "El seu pediatra m'ha dit..... " i això va a misa (si a mi hem sembla be, clar!!!!)

Per exemple el cap de setmana varen venir uns amics que tenen una bebè i dorm molt malament i hem deien que com ho feia per que la meva dorm be, que que feien ells malament??? i jo els hi vaig dir que segurament fem el mateix però hi ha coses que serveixen per uns i altres coses per altres, no vol dir que ells ho facin malament (hi ha nens que son de mal dormir) ni jo tampoc segur ho faig perfecte. Cada nen es un mon i cada família un univers!!!!

L'únic consell que et puc donar es MOLTA PACIÈNCIA, sobre tot amb la gent!!!!

[neulita]

PASSA OLÍMPICAMENT DE LA GENT!!!!
Si el nen està bé de pes i es desenvolupa normalment, jo no em preocuparia. Sempre es diu que cada nen té el seu ritme, oi?

[shyla]

Hola, els nostres fills son més o menys iguals, jo et diria el mateix que les altres, has de fer el que et digui el cor i al demés que s'hi posin fulles, jo també em sento jutjada continuament per fer pit, però des del principi he tingut molt clares les coses i els hi he fet saber. En el meu cas tinc el total recolzament del meu home, que crec que a tu et falta.

Mira nosaltres fem pit al matí cap alla a les 7, després a l'escola o abans de portar-lo, cap a quarts de 10 torna a prendre llet de la meva i no acostuma a menjar res més fins al migdia, allà a quarts d'una, com a molt que li donin una galeta a l'escola. A migdia acostumem a fer la verdura, o pasta, o arròs, amb carn, o bé peix, llegum, ou... i en cap cas ho vol triturat, vol que li donis a la seva maneta i s'ho va menjant ell, ho has provat? el meu no menja pràcticament res triturat potser des dels 8 mesos. Després de menjar sempre torna a fer pit i cap allà a quarts de 4 es menja una galeta o una peça de fruita (no sempre sencera), quan el recullo de l'escola cap a les 6 a vegades menja una mica de pa però a vegades res i per sopar el 95 % dels dies tornem a fer pit, i a la nit tantes vegades com vol. El meu fill està estupendo de pes, una mica per sobre la mitja i tot.

Jo et diria que provessis a donar-li trossets i que ell els pugui agafar, tant fa si en menja 4 trossos com 10, l'important és que vagi aprenent a fer-ho.
Ahh tots els nens quan estan tovets deixen de menjar, no t'amoinis! I sobretot no cal obligar-los a res, sinó encara serà més traumàtic per tots i ell potser encara li agafa més mania a l'hora de menjar. Ànims!

[Lula1]

Hola mdemare,

Si t'és de consol el meu peke tampoc menja gaire i ja té 15 mesos. És un tetaddicte, li encanta, i la resta de menjar el prova i menja miquetes. S'ha de dir que menja tot a trossets. Ell no esmorza ni dina, comença a menjar a partir del berenar i sopar.

Per sort, a mi no em fan masses comentaris, tot i que de tan en tan la meva mare comença: menja molt poc per l'edat que té, hauría de menjar més, és que no vol menjar res de res (hi ha dos dies que dina amb ella)... L meva pediatre m'ha dit que li deixi de donar tan pit, que li doni pediasure, que té le percentil baix, etc etc.

Jo tinc èpoques que ho porto millor i d'altres pitjor. Després d'una crisi existencial el cap de setmana passat, vaig decidir demanar hora amb el Carlos Gonzàlez, i hi anem el dia 2 de maig. Segurament ens dirà que ho estem fent tot molt bé, però... no hi perdem res!

Per sort, jo tinc tot el suport del meu company, que dia rere dia només em diu; em vas fer llegir el llibre del C. Gonzàlez "Mi niño no me come" i jo em vaig creure el que em deia, així que el nostre fill està perfecte, no té gana, el dia que en tingui ja menjarà!

Realment tinc molt sort.

Ànims i paciència. Ja us explicaré com ha anat ambla visita amb el C Gonzàlez!

[mdemare]

Lula1, ja em comentaràs com t'ha anat amb la visita amb en Carlos González.
Gracies a totes pel vostre suport. A vegades em sento que no ho acabo de fer bé i després m'emprenyo amb mi mateixa per fer-los cas. Gracies!

[Julyet]

Si vols reafirmar-te en el que estàs fent et recomano moltíssim el llibre del julio basulto "se me hace bola". I veuràs que els que l'estan cagant són els que t'inflen el cap.

[Inda]

Mdemare...fa una setmana que el meu petit sembla el teu...teta tot el dia i nit, alèrgic a la proteïna de llet i esperant confirmar ou (espero que no) i menja ben bé el que dius...ah! Ité un anyet...estic una mica deseperada (i només porto una setmana)però perquè abans al migdia me.java molt rebé la seva verdureta...i ara, és ben curiós, em veu amb el plat i es posa mooolt content i quan veu la cullera la mira diu que no...li preparo una altra cosa....em diu que no...i el que porta dos dies fent és intentar agafar el que hi ha a la cullera amb els dits...
Em vaig llegir el llibre d'en Carlos Gonzalez i quan estava introduint ja la carn a trossets em va sortir un curs de formació on estava fora de casa cada dia unes 6 hores. Durant dos mesos la meva mare va intentar seguir les meves pautes, però li donava tanta por que va fer el que va poder. Sabia que això tard o d'hora tindria conseqüències...i aquí hi son...un anyet i no menja encara trossets i a sobre ja ni menja....voldria plorar...però gràcies al teu post i els comentaris de les.altres mares penso: m'haig d'animar!!! Jo començo ara a escoltar..."ai...i ara que li pasa que no menja??? "Ai el dia que es fiquin amb la teta...no, no, no...hem de ser fortes i endavant. Els nostres fills son totalment normals i van al seu ritme!!

Ens anem diem com anem...però ànims d'acord??!! I així jo també

[princesa_ballarina]

Bé, com diuen, "ni cas", la gent es treu el titol de pediatra,educador i nutricionista de la màniga!
El meu menut (18 mesos) no és de menjar MOLT. M'han anat molt bé els llibre (crec que ja t'ho han dit):
- Mi niño no me come (Carlos Gonzàlez)
- Se me hace bola (Julio Basulto) Aquest va bé per saber què donar-li nutricionalment bo..pq si a sobre que menja poc, li donem "porqueries"... Ara estic més tranquil·la!

Si no poguessis amb la lectura (falta de temps), hi ha alguna conferència al respecte penjada al you tube

[Lula1]

Hola noies!

Ahir vam anar a la consulta del Carlos Gonzàlez, i com era d'esperar ens va dir que ho estavem fent tot a la perfecció. Li vam explicar que el Max menja molt poquet, no esmorza, ni dina. I el que si fa en poques qüantitats és berenar i sopar. Se'l va mirar, el va pesar, el va medir. I em va dir: I quin és el problema?. Li vam explicar que menja a trossets per què vam voler introduir els aliments poc a poc, que les papilles també les havíem provat però no n'ha volgut mai, que la verdura no la vol tastar, etc... I va tornar a dir que ell no veia cap problema, és un nen poc menjador i ho seguirà sent, que no ens preocupem, que li segueixi donant pit fins que vulguem, va dir que poc a poc ell solet aniria reduïnt les tomes de pit i aniria aumentant el menjar.

Va comentar que l'únic problema que poden tenir els nens poc menjadors és la falta de ferro, i que aparentment no semblava que el Max tingués aquesta mancança, però com que el vam operar el mes de febrer i li van fer una analítica, demanéssim el resultat i allà veuriem si està baixet o no. Si resulta que està baixet li donarem ferro, si no ho està doncs res a seguir com sempre.

Ens va donar el seu mail, i ens va dir que li enviéssim els resultats per mail, i que si teníem qualsevol altre dubte o consulta li enviéssim al correu.

Que ens oblidem de les pressions externes d'avis, amics i familiars, que ens oblidem dels pediasures i altres complements alimentaris. I sobretot que mengi sa i variat.

Així que crec que podem estar tranquiles amb els nostres petits, i hem de confiar totalment en ells i en com els estem criant.

Si et vols quedar més tranquila, jo et recomano que hi vagis.

Molts ànims i paciència per totes!!!!!

[carbasseta]

estic amb l'ipad i no veug les emoticones, pero ara en posaria moltes de les que aplaudeixen!!,!,!

[mdemare]

Què bé Lula1! Que descansada que et deuries quedar. Jo ja sé que no faig res de dolent però la pressió externa a vegades pot amb mi. Jo aquest cap de setmana he estat parlant amb una cosina, la seva filla ara ja es gran però per lo vist a l'edat del meu feia exactament el mateix. Veient que ara menja de tot i variat, veig que no tinc cap problema. Estic convençuda que menjarà segur!
Suposo que això té a veure amb els models i a la gent li costa acceptar que no tots mengen, dormen i es comporten de igual forma. En fi, seguirem esquivant fletxes!