EL PAS CAP AL MENJAR MÉS SÒLID

[Visitant]

NENES,
NECESSITO AJUDA.
LA CLÀUDIA NO EN VOL SABER RES DEL MENJAR QUE NO SIGUI EN FORMAT PURÉ. EL REBUTJA, ES FA VENIR ARCADES, EL LLENÇA...I JO, PER NO FOTRE-LI EL PLAT AL CAP, ACABO CEDINT I LI PASSO UN XIC MÉS PEL TURMIX.... ÉS QUE PERDO ELS ESTREPS!!!
JO JA NO SÉ QUÈ ÉS: LA CALOR, LA TOS, LES DENTS (SEEEMBLA QUE FINALMENT JA DESPUNTEN....UFFF, AIXÒ SEMBLA L'OBRA DE LA SEU!!!), LA TOSSUDERIA...PERÒ NO HI HA MANERA!!!
ÉS QUE NI PA AMB TOMATA I PERNIL, NI VERDURA AIXAFADA, NI PEIX AIXAFADET, NI SOPETA DE PASTA MARAVILLA,...RES!!!
I JA COMENÇO A TENIR-NE LA PIPA PLENA!!!
COM HO HEU FET VOSALTRES? HEU TINGUT TANTS DE PROBLEMES?
ÉS QUE NO SÉ SI FORÇAR GAIRE, PERQUE EM FA POR QUE DESPRÉS AGAFI MANIA AL FET DE MENJAR...

PLIS, JELP MI!!!!!!!

[esperantabril]

hola Patufa.... no se si et servirà però en un programa de la supernanny, on un nen (ja grandet) no volia saber res de menjar van pintar-li tot com un joc... van fer una pizza embrutant-se les mans de tomàquet, colocant les olives, els trossets de pernil dolç, espolvorejant el formatge per damunt, tacant-se amb la farina.....
com que els nens quan descobreixen un joc nou, solen imitar, si mentre la feu tu et llepes els dits o vas picant talls de pernil, formatge.... pot ser que ella, com a part del joc, comenci a provar-ho per propia voluntat.....

be, les altres noies, ja et diran la experiència propia! petonets!!!!

[Visitant]

i si comences a provar de donar-li coses mentre sopeu vosaltres i que sigui el mateix?
sense obligar-la, que ho agafi amb les mans i ho tasti. si et veu a tu menjant el mateix igual s'anima!

[Anni]

Patufa, t'anava a dir el mateix que la Bruna. Prova de donar-li trossets de coses que estigueu menjant vosaltres, a mi és l'unic que m'ha funcionat.
Un dia saps que em va fer l'Oriol?? El tio sempre que jo estic dinant pasta li dono una miqueta i li encanta, total que un dia vaig pensar... doncs faig pasta per tots dos, a ell li dono a la seva hora i després menjo jo. Doncs quan li vaig a donar em tanca la boca en plan posat'hi com vulguis que això no m'ho menjo. Bueno...al final tenia unes verdures a la nevera i li vaig escalfar i li vaig passar pel turmix. Total que mentre esperava que es refredessin, em vaig preparar jo el meu plat d'espaguetis i vaig començar a menjar i ah!!!! sorpresa!!! llavors si que en volia.... és que son!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[Sibil·la]

Ondia patufa, humm... escolta, el que jo et diria és que potser no et preocupis massa de moment.
Pel que he anat sentint, diria que és com tot, que us masteguen de bon principi, i d'altres que no es desenganxarien del purè ni amb 25 anys (és una conya).
Vull dir que jo no tindria pressa (ja sé que les mares voldríem que els nostres nens anessin al nostre ritme que ens hem imagina). Vull dir, que vagis provant mica en mica, un dia sí, un altre no. Ara per dinar, ara per sopar.
Tot just ha fet l'any. Ja sé que ja té moltes dents però a mi la pediatra, quan li vaig preguntar quan li havia de començar a donar a trossets, em va dir que ja podia però que ho fés al ritme que ella marqués. Que només ho fés si a ella li venia bé. O sigui que diria que tens marge.

Una bona tàctica, (i sense saber-ho vam començar així també) és anar donant cosetes de les que mengem nosaltres.
No té curiositat pel vostre menjar la Clàudia?
Comença per coses més tovetes com quesitos, dóna-li un plàtan per berenar (així vaig començar amb la fruita per la Joana), i anar fent.

La Joana ho va tolerar de seguida.
Però pensa que es cansen de mastegar i van més lents. Jo li donc per sopar i el dinar, de vegades. Avui p.ex. he anat a ca'ls sogres i li he fet triturat pq amb lo que atabalen només em falta estar-me hores amb ella per dinar. O sigui que no he deixat la papilla de cop, vaig combinant.

A ella el primer dia tampoc li va agradar el pa amb tomata. Al segon dia, li vaig ficar una mica als llavis un xic a la força però perquè la meu nena és tossuda. Diu moltes vegades que no per dir que no. Perquè quan va notar el gust als llavis, es va jalar tota la llesca!!!

Això sí, talla-ho tot a trossets moooooolt petits, i el pa amb tomata ben xucat, i la verdura ben toveta.

Sort i paciència

[Visitant]

MOLTES GRÀCIES PELS VOSTRES CONSELLS NENS, SOU GENIALS!!!

PORTEM UN PARELL DE VESPRES QUE SEMBLA QUE ANEM FENT PROGRESSOS.
ABANS D'AHIR LI VAIG FER VERDURETA I UNA TRUITETA, TOT BEN AIXAFADET MAB LA FORQUILLA. PRIMER LI VAIG VOLER DONAR SEPARADAMENT: NOOO! LLAVORS LI BARREJAVA I SEMBLAVA QUE ANAVA MILLOR, TOT I QUE FEIA UNES CARES, LA POBRE!!! ES FEIA VENIR BASQUES I TOT!! PERÒ LLAVORS VAIG VEURE QUE LA MOLT....VOLIA LA TRUITA QUE MENJAVA JO (HEM FET EL QUE EM DEIEU, MIREM DE SOPAR TOTS JUNTS, COM PODEM) I LA TIA LI FOTIA QUEIXALADA I NO DEIA NI MU QUAN LI DONAVA!! AL FINAL VA MENJAR LA MEITA DEL SEU PLAT. BÉ!
AHIR, PER BERENAR A CA ELS MEUS PARES LI VAIG ANAR DONANT TROSSOS DE MELÓ, I ELS MOSSEGAVA I SE'L MENJAVA (TOT I QUE DE TANT EN TANT ANAVA ESCOPINT TALLS MÉS GROSSOS I DURS QUE SUPOSO QUE JA HAVIA XUCLAT). DESPRÉS LI VAIG DONAR IOGURT, GALETA I PLÀTAN TRITURATS, PERÒ MENYS.
I AL VESPRE: TACHAAAN!!! LI VAIG FER VERDURETA AMB CALDO, PEIX I PASTA MARAVILLA, TOT JUNT: I LA TIA HO VA DEVORAR!!!
NO SÉ, NO EM VULL ILUSIONAR, PERÒ SEMBLA QUE ANEM PROGRESSANT.
ARA EM TOCA ANAR A MIRAR EL POST DE SOPARS I MENJARS, PERQUE NO VULL DER MONOTEMÀTICA I NECESSITO IDEES.
JA US CONTINUARÉ EXPLICANT.
SOU UNS SOLETS!!! GRÀCIES UN ALTRE COP PELS CONSELLS!!!!!

[Sibil·la]

Molt bé per la Clàudia!

Maia, a mi també em passava. Li feia els trossos de xíndria massa grans i em pensava que no li agradava. El meu home es va dedicar a fer-los ben petits i els devora.

I això de que escupen, sí, algun que altre tros el treuen. Pq és massa gran o pq no els ha anat bé o vés a saber.

A mi també em costa inspirar-me amb el sopar, et segueixo a l'altre post