Problemes amb l'alimentació nen 2 anys i mig

[Alexia77]

Hola,

El meu fill té dos anys i mig i tenim un gran problema amb l'alimentació, o potser som nosaltres, els pares, que li donem al tema una importància extrema. Ell sempre ha estat un nen complicat pel menjar, ja va ser molt difícil la introducció de l'alimentació complementaria, però ho vam aconseguir. Però amb els trossets no hi ha manera, i portem més d'un any intentant-ho de forma molt activa. Primer oferint trossets i sinó sopava li donàvem la papilla de cereals. I des de fa molt mesos, fem trossets i prou, mengi i no, i de postres un got de llet. De moment, només menja pernil dolç i sopa de fideus, des de fa poques setmanes. Está amb nosaltres a taula, i mai vol res del que mengem llevat de pa. No té cap problema físic per menjar trossets, de fet, menja pa i galetes, és simplement que rebutja el menjar.

Tot aquest tema el portem a la SS, on el visitava fins ara el digestoleg. Ell va ser qui ens va dir que féssim només trossets a la nit, per exemple, i que si no sopava, que marxés a dormir sense sopar. També vam provar només fer trossets durant tres dies, una prova dura i difícil, però que a vegades funciona. Res, el pobre no va menjar res i va estar dormint pràcticament els tres dies. Per nosaltres, us podeu imaginar que va ser molt difícil.

El proper mes d'octubre m'han derivat al servei de l'hospital que tracta aquests temes (millor dit, trastorns), però es un procés que m'espanta en certa manera, perque m'han dit que potser l'han d'ingressar... Estic molt desesperada, a vegades voldria donar-li pures i s'ha acabat (triturat menja de tot sense problemes).

Una possible solució era l'escola bressol, on una persona aliena a la familia li ofereix el menjar i veu altres nens. Portem pocs dies, i de moment, es un fracàs, ja ens ho esperàvem. Però estem patint la pressió de la familia més propera, que no podem deixar el nen sense menjar i la mestra també ens insisteix que aquest nen ha de menjar.

No sé si us heu trobat amb un problema com el meu, o si teniu experiències properes que em puguin ajudar a veure possibles solucions. Ja us dic, que estic en punt que li donaria triturat i apa, però penso que tampoc li faig cap favor...

[bertian]

Ostres, que complicat!! Jo no et puc parlar per experiència ni per coneixement de ningú...

Només se m'acudeix si heu parlat amb ell sobre quin és el problema... Vull dir si li heu intentat preguntar què li passa amb els trossos de menjar, si no li agrada, si li fa fàstic... Ja sé que hi ha nens que parlen més i d'altres que parlen menys en aquesta edat, però jo veig que amb la meva filla de quasi 2 anys cada cop ens entenem més i li puc preguntar si una cosa li ve de gust o no...

En el meu cas la única cosa que em trobo amb el menjar és que hi ha textures que li fan angunia i no se les menja, independentment del gust que tignui el menjar, com per exemple la truita. L'altre dia li vaig tornar a intentar donar un tros del meu, i la pobra se la va ficar a la boca i només notar la textura va fer"ecs!!!", no hi ha manera, amb la truita res a fer!!.
No sé si seria una idea intentar diferents textures: truita, fruita (com més líquida), peix (més tovet)...
Ja sé que segurament ho heu provat, però no se m'acudeix res més...

Menja ell tot sol bé ja??? jo també veig que quan la Berta es pot menjar el què hi ha soleta, s'ho menja més a gust perquè suposo que se sent gran... La sopa que és tan líquida i costa, encara li dóno jo...

Bé, a veure si aconseguir resoldre-ho poc a poc... paciència, molta paciència!!! SORT!!!!!

[PETRI]

Hola Alexia77..

Com entenc el que esteu passant... El meu fill te 20 mesos, gairebé 21, i no hi ha manera de menjar a trossets... Tot ha de ser triturat... De moment intento (tot i que es queda en lintent) de no amoïnar-me ja que tant el pediatre com a l'escola bressol ens diuen que no es tracta de cap problema... Sinó de maduresa.. Ell menja pa, galetes, patates xips... Pero del menjar a trossos ni parlarne.. Aquests últims dies pero... Ni triturat... Es dirli que anem a menjar i li agafa una rabieta impressionant.. Suposo que es una barreja de calor i gelos, ja que tenim una petita de dos mesos... Just avui he començat a llegir el llibre del Carlos González... A veure si hi trobo mes recursos per fer front ha aquesta situació...
Espero que us ajudin i ens ho vagis explicant... Jo tho agraire!
Una abraçada!
Petri

[Alexia77]

Gràcies per les vostres respostes!

Bertian, sí ho hem intentat això de parlar però és no i a plorar. Intento negociar, si et menges un tros d'aixo, ara et donaré pa, per exemple, però només em funciona amb els aliments ja acceptats, mai per provar-ne nous. És curiós, perquè abans provava coses que ara no vol ni veure al seu davant.

Jo crec que el problema pot venir sobretot per la textura. La fruita no se la menja mai, només potito comercial, però la natural mai triturada ni a trossos. Si la toca, li agafa un atac d'esgarrifança exagerat, i fins i tot, diu que és caca.

Petri, les rabietes per dinar són constants amb ell també... En el seu dia, em va tranquilitzar molt llegir el llibre del Carlos González, és molt interessant, però en el meu cas no m'ha servit de res.

Parlant de maduresa, aquest és un dels punts que a vegades penso que está influint molt en aquest tema. Ell va ser prematur de 33-34 setmanes, i té un trastorn que li diuen de regulació. Es tracta d'immaduresa en certs aspectes, i a vegades crec que pot ser la causa que li costa adaptar-se al canvi d'alimentació. Estem anant al CDIAP a veure a una psicologa, però tampoc trobem gaire solució en aquest tema.

[la_rodri]

El meu te 22 mesos i ho menja tot triturat. Es mes important que vagi ben alimentat. Has vist algun nen de 14 anys menjant tot pure??? Paciència. No crec q sigui algo tan greu com per fer un ingres hospitalari o pq t'hagi de visitar el digestoleg... Vols dir? Jo no em preocupo encara...

[Alexia77]

Així ho veig a vegades jo també. Al digestoleg va començar anar per un tema d'al·lèrgia a la proteina de llet de vaca, i llavors va fer-li el seguiment de l'alimentació en general. Jo cada cop que escolto això de l'ingrés, m'agafa pànic! El metge insisteix molt en el fet que allargar el triturat, és perllongar el problema, perquè és evident que cap nen gran menja triturat, però sí hi ha molts problemes d'alimentació equilibrada, perquè la finestra per provar aliments nous es van tancant. I d'altra banda, diu que és molt important que mengi trossets per exercitar la musculatura, que està molt relacionat amb la parla i el llenguatge. Quan surts de la visita, surts amb el convenciment que has de fer tot el possible per a que mengi trossets, i així estem...

El que sí crec que demanaré que a la llar d'infants li facin triturat, i continuarem nosaltres al vespre insistint amb els trossets, perquè així al menys m'asseguro de refermar petites fites (com la sopa o el pernil dolç).
I paciència Això per descomptat!

[tacai]

Alexia, potser heu de normalitzar la situació. Potser també us entra pànic a vosaltres a l'hora del menjar i ells ho noten tot.

La meva té 18 mesos i menja triturat i coses a trocets.
Prova de donar-li croqueta o coses fàcils i que siguin bones de gust. I que vagi menjant solet. Li pots dir.-.... tu solet,

Jo també he patit molt amb la meva però des de fa uns 3-4 mesos ha canviat.
Prova de fer coses bones, no sé.. i si li doneu algo més uqe galetes i pa, a la meva li encantan els brioix, i pa de leche, ho dic perquè ell comenci a provar coses diferents i dolces, i després anar passant a altres menjars.

que no ho vegi com un càstic, sinó com algo normal, i això depèn molt de vosaltres. Si tu pateixes ell ho nota, jo quan m'he tranquilitzat és quan ha començat a menjar millor. Avui li he dit a ma sogre que li donés el farcit d'esbargínies farcides i ella em deia 'vols dir que s'ho menjarà?' i la nena n'ha menjat dos ,,,, hem de confiar més amb ells i dona'ls-hi coses per començar bones, vull dir facilitar-los el camí... bé, espero que m'entenguis el que vull dir.

suposo que ja ho has intentat de totes maneres, ànims! segur que tot anirà bé!

[la_rodri]

Si, molta paciencia.
De tota manera amb el tema de l'ingrés que aconseguiràn? Quin tractament li faràn per aconseguir que menji trocets? No ho scabo de veure.
Per l'alimentacio equilibrada no crec que hi hagi problema, el meu fill menja absolutament de tot, pero triturat. Una paella? Una part del brou la guardo per triturar. Cigro s amb tomaquet i ou? El tomaquet mes aigualit... Sera ran equilibrat com tu li facis. Y musculatura? Donali coses que sapigues que li agraden i si que mastega: pa jna mica dur, pernilet... I evidentment seguir oferint trocets, que vegi que no ho deixeu estar.
I no t'amoinis, procura q vagi ben nutrit que els trcets ja arribaran sols, no deixis que vagi a dormir sense haver sopat per aixo, si no si que ho veura com una obligacio i jn castic... I t'ho dic perque jo en la mateixa situació m'ho plantejo aixi, espero d'aqui uns mesos no desesperar-me. Sort!

[rvizcaino]

Hola Alexia, bones

T'explicaré una mica el nostre cas: el nostre fill no havia tingun mai problema per menjar, sempre s'havia menjat molt bé els seus purés, tant els de fuita com els de verdura amb carn o peix... etc Vam començar a introduir trossets peró no havia manera, val a dir que ell mai ha mostrat cap interés pel que menjàvem nosaltres, sempre li oferiem i sempre ens deia NO (i continua així). Del pa i les galetes no el treies... A mi no hem preocupava, jo li oferia trossets i si no volia doncs li donava el seu puré, tenia molt clar que no el deixaria sense menjar, que ja arribaria el dia que canviaria. A la llar tots els de la classe (acaba de fer P1) menjaven el seu menú, i el meu fill el puré. També em vaig llegir el llibre del Carlos Gonzàlez i em va tranquilitzar... peró passaven els mesos i jo no veia cap canvi, i tampoc cap intenció per part d'ell (evidentment ell menjava bé i estava molt feliç amb els seus purés), ni sopa de fideus, ni arrós, ni tan sols pernil en dolç... tooot puré.
Finalment, seguint el consell del seu pediatre i de la nutricionista, que van veure que el nen no tenia cap problema ni per mastegar, ni de pes etc etc, vam decidir seguir les pautes de tot a trossets, res de purés (a no ser que fessim per tota la família), i si no en volia, l'àpat següent havia de ser també trossets... i com bé dius és molt dur. El nostre fill s'emprenyava i tirava el menjar a terra, plorava... i jo patia per ell i em sentia molt malment. A la llar igual, menjava si havia puré de verdures de primer, o sopa, peró el segon res.
Així vam estar algunes setmanes, amb dies de tregua, dies més durs... i un bon dia a l'arribar a la llar a buscar-lo resulta que per primer cop s'ho havia menjat tot. A partir d'aquí vam seguir integrant aliments nous, a poc a poc, i així anem. Ara te 29 mesos i ens queda molt (la setmana passada es va menjar la primera salsitxa de la seva vida!) peró ja va acceptant mes coses noves, la fruita em costa molt, peró al menys veig que molts copt intenta provar els aliments, i aixó ja és molt.
Com pots veure i com t'han comentat les companyes el vostre fill no és l'únic, evidentment cada nen és un mòn. El que jo tampoc entenc molt bé és per qué l'haurien d'ingressar i qué s'aconseguiria amb aixó... és normal que aquesta idea t'espanti, i jo tampoc la veig clara.
Molta sort guapa per que de paciència pel que has explicat segur que en teniu molta. Ja veuràs com tot canviarà quan menys t'ho esperis
Bona nit!

[soclamarga]

Hola,

no sé si et podré ajudar. El meu nen no és massa menjador. Quan menjava purés normalment se'ls acabava però tampoc en menjava gaire quantitat. Tampoc va mostrar mai cap interès pel que menjàvem nosaltres. El menjar, encara ara (té 3 anys) és una cosa que no li ha cridat mai l'atenció... ni el dolç, ni els gelats... El que es menja més a gust és la fruita (des de sempre) però també va segons el dia.

A les recomanacions dels pediatres que et dónen al CAP posa que a partir de l'any intentar suprimir els purés i donar-li trossets. Jo també m'havia llegit el llibre del Carlos González, i està molt bé quan no tens el problema... però quan t'hi trobes no ho sé si és "tan maco"... Jo em vaig com "obsessionar" en què ja era prou gran com per menjar trossets, i no hi havia manera. Ma mare sempre em deia que l'important era que mengés el que li tocava, i que els trossets "ja vindrien" més endavant. En aquell moment no ho veia massa clar, però ara vist en perspectiva penso que potser sí que li hauria d'haver fet més cas i hauríem tingut menys enrabiades i no ho hauria passat tan malament ni ell ni nosaltres. El que em deia ma mare i penso que amb la nena que tindré ara faré si es dóna el cas, és donar-li primer el puré (la quantitat que creguem necessària o que ell/a accepti) i després "proposar-li" coses a trossets. Que ho vegi com un "a més a més", com algo divertit, no com una obligació, no com un càstic.

En el meu cas, un dels primers menjars que va menjar a trossets a part de la fruita, crec que van ser les croquetes: l'arrebossat no li agradava gens al principi, però li donava la part de dins, que és triturat però amb més textura, i així també es va anar acostumant a menjar una mica més sòlid sense que li provoqués cansament de mastegar... i mica en mica. Heu provat a donar-li els menjars aixafats en comptes de triturats del tot? No sempre funciona (de vegades al meu fill li venien arcades )Ell també és molt "maniàtic" amb les textures, no amb els gustos.

Pel tema de l'edat, doncs home, si dius que va ser prematur i té el transtorn de regulació, suposo que ja és normal que li passi això amb el menjar encara ara. Jo no crec que el fet de deixar-lo sense menjar si no menja trossets sigui una solució gaire bona, perquè jo algun cop ho havia fet i ell no tenia cap problema: "no he de menjar?? doncs millor!!", perquè al ser un nen de "poca gana" doncs no li importava anar a dormir sense sopar.De fet encara ara hi ha cops que només esmorza i dina, i berena poca cosa, i si després s'adorm al cotxe de vegades ja no es desperta i fins l'endemà... sé que no és massa "sa" però despertar-lo tampoc funciona... i menys per "obligar-lo" a menjar!

Sí que és veritat que el fet de mastegar enforteix la musculatura de les mandíbules i afavoreix el llenguatge i tot això... per això no s'ha de deixar de banda el tema dels trossets, però el meu fill que li va costar bastant parla perfectament des de ben petit... Ah i l'última cosa que volia dir, és que ell això de menjar solet no li agrada gens. Tot el curs a l'escola bressol i fins l'últim dia li han hagut de peixar, poc o molt: no perquè no en sàpiga, sinó perquè se'n cansa: potser fa 4 o 5 cullerades ell sol i després es distreu i ja et diu que li donis tu si vols... Això depèn de cada nen!

Bé, perdona pel rotllo... Molta sort i paciència!! Ja canviarà la cosa!

[Alexia77]

Bon dia,

Tacai, ja ho he intentat fer croquetes, macarrons, arrebossats, patates fregides, etc. Res, que no hi ha manera. No li atrau gens el menjar, ni el que en principi podria semblar-li bo ni cap altre.

Rvizcaino, pel que descrius del teu fill, veig que és un cas semblant i m'anima llegir que ho esteu aconseguint. Veig que vau haver de passar a donar-li trossets directament, per a que entengués que s'havien acabat els pures, encara que sigui dur. És el que portem fem nosaltres molts mesos pels sopars; al migdia com menjava a casa de la meva mare era impossible poder-ho fer, perquè els avis es difícil convence'ls que el deixin sense menjar si no vol trossets. Ara, a l'escola bressol podia ser una bona oportunitat per fer-ho, però la mestra que li ha tocat ara, ens pressiona perquè li donem triturat i així mengi. Ens queda intentar-ho amb la mestra del proper curs, i mentre continuar insistint nosaltres.

Soclamarga, el meu també prefereix que li doni jo el menjar a fer-ho sol... I el que dius, que vist en perspectiva, ho haguessis fet diferent, és la mateixa sensació que tinc jo quan penso en la introducció de la complementaria, que hauria d'haver esperat en veure que la rebutjava, perquè van ser mesos de tensió i preocupació per res. I ara amb els trossets, moltes vegades em faig a mi mateixa la reflexió si continuar amb els pures i ja menjarà quan vulgui.

El que sí que no fem mai és enfadar-nos quan no vol trossets, íntentem estar relaxats perquè no ho vegi com un càstig ni es converteixi el moment de dinar en un moment de tensió i conflicte. Un dels consells que ens va donar el digestoleg era passar d 'ell quan tingués els trossets davant, que no pensés que estàvem pendents, i així ho fem. No donar importància a que no está menjant.

Això d'ingressar-lo és un últim recurs, suposo. No he escoltat mai que hagin ingressat a cap nen per aquest motiu. No tinc ni idea com funciona, tampoc vull saber-ne més, perquè no tinc intenció d'arribar tan lluny. Entenc que la nutricionista a l'octubre ens donarà més pautes abans de parlar d'ingrés.

Us agraeixo a totes els vostres consells.

[Julyet]

Et recomano que rellegeixis el llibre "El meu nen no menja" del Carlos González i aquest: http://blog.mundotueris.es/?p=1560 , són brillants.

I siusplau, res de xantatges ni amenaces ni patiments... els triturats li veu donar vosaltres, heu d'acceptar que ho deixi quan vulgui. És important menjar sòlid, per descomptat, però més important és la felicitat i donar bon exemple. Si vosaltres compartiu àpats, feu de l'estona del menjar una estona tranquil·la, feliç i agradable, li tornarà la curiositat que tenia de petit i voldrà guanyar autonomia i menjar sol "i normal".

[mdemare]

A mi em queda molt recorregut encara però amb el que tinc fet m'he adonat que la gent (metges inclosos) marejen molt. El meu fill va començar a menjar triturats a partir de l'any. M'he sentit dir de tot: que si li dono massa teta, que si li he de donar trossets, que si aixòoque si allò. Massa teories per no res. Cada nen té el seu procés de maduració i seguirà el seu procés.
Així que si no menja trossets, dona-li triturat, necessita menjar. No deixis els trossets, ves-hi insistint cada dia sense forçar-lo per a que ho vegi. A mi Es el que realment m'ha funcionat. Ja anirà menjant sol amb el temps.

[sargantana:28]

La meva és més petita, només té 14 mesos, però jo sempre li he anat oferint els trossets entre hores, una mica de melò a mig matí o alguna cosa del meu plat al migdia quan ella ja feia estona que havia dinat, no ho sé, potser d'aquesta manera s'ho pren com una "xuxe" i ho vol tastar.
Jo penso que deixar-lo sense menjar és molt fort, són petits i han d'estar alimentats, jo, a diferència de les altres, potser si que estaria una setmana o dues sense donar-li tossets, a vegades, quan deixem "d'agobiar-los i agobiar-nos" amb un tema les coses es solucionen soles.
Potser no cal que "la societat" ens marqui una data límit per les coses.

[Takita]

Jo no el deixaria sense menjar; ja que vau començar a donar-li purés, li continuaria donant alhora que li oferiu del vostre menjar (només oferir-li, sense agobiar), per si el vol tastar.

[Alexia77]

Hola, de moment a la llar d'infants li donaran triturat per a que mengi, i nosaltres a la nit continuarem insistint en els trossets. A veure què ens diuen a la visita que tenim a l'octubre. El que està clar és que amb ell aquest no és un tema fàcil, perquè el que serveix per altres nens en general, amb ell no serveix.

[Eve]

Hola Alexia,
Jo com les demés mares penso també que és important que no el deixeu sense menjar. És a dir, és molt important que aneu fent com ara, menjant amb ell i posant-li sempre a l'abast nous aliments per a ell i textures noves però si no en vol de trossets sempre donar-li triturat perquè estigui ben alimentat. Penso que el Carlos González té molta raó en les seves recomanacions però per això mateix són recomanacions i com molt bé diuen altres companyes el més important és que ell disfruti d'aquest moment i qu no sigui cap tortura ni patiment ni per a ell ni per vosaltres. El mateix Carlos recordo que en una de les consultes d'alimentació de la revista Ser Padres (on col·labora cada mes i pots llegir-ls online que estan totes penjades) responia també a una mare angoixada perquè el seu nen no volia trossets. Ell li deia això mateix, els donem purés i després volem que passin a menjar trossets quan ells potser encara estan a gust amb els triturats...la seva recomanació era clara (i ja saps que sempre és molt tolerant i quan parla de quantitats de menjar a vegades a nosaltres en pot semblar misèria i companyia) primer oferir trossets, és a dir, pasta, arròs, fideus i també peix i carn i verdures, si el nen ho rebutja tranquil·lament i sense amoinar-nos gens ni renyar-lo ni res, li triturem i li donem i tan feliços. Arribarà el dia en que ell mateix vulgui canviar la dinàmica i començar amb trossets no hi ha cap nen de 10 anys o de 9 o de 6 que només mengi triturats
Ademés penso que tal i com dius, si va ser prematur i té el seu procès de maduració i li falta una mica de res per fer el pas i llençar-se a la piscina dels trossets, cadascú té el seu ritme i a vegades els pediatres i més segons quins, encara marejen més la perdiu!. De totes maneres trossets ja en menja perquè si dius que menja pà, galetes, pernil i fideus el pas ja l'ha fet, ara li falta anar-se acostumant...i coi, potser li fas uns purés i triturats tan reboníssims que li encanten amb els seus gustos tot barrejadets i es clar, menjar a trossets coses qeu tan sols tenen un gust no li fan el pes...
DE veritat que espero que mica en mica es vagi relaxant i s'atreveixi a provar més cosetes, i desde el meu parer això d'ingressar-lo per aquest tema amb 2 anys i mig ho trobo totalment fora de lloc a la vegada que tal i com ja heu comentat, que en treurien?? vull dir, com passaria a menjar trossos de cop?? penso que l'únic que s'aconseguiria és que agafés fobia al menjar la veritat...és petit encara! si parlessim d'un nen de 4 o 5 anys ok, però dos anys i mig i ademés havent estat prematur, jo trobo que ja va fent pobret!

[Alexia77]

Hola, fa un mes vaig obrir aquest fil molt desesperada. Bé, a data d'avui estic menys desesperada, contenta perquè hem fet petits avenços. El meu fill ha començat a menjar altres coses a trossets, i fins i tot algun dia ha volgut del que menjava jo al meu plat. Estic parlant de provar pollastre o rap arrebossat, també verdures arrebossades i fideua, però estic contenta perquè per fi ha fet un pas molt important. No hem fet res diferent al que portàvem fent durant molts mesos, suposo que tant insistir al final ha començat a anar bé o potser és ell que ha madurat una mica més.

De moment, encara continuem fent pures quasi tots els migdies, perquè així està ben alimentat, i els sopars sempre trossets.

[soclamarga]

Perfecte!! Me n'alegro molt! Si és que al final tot s'acaba solucionant ;) Que vagi molt bé tot i que continui millorant amb el menjar!!