ARFID o ingesta excessivament selectiva

[Alesta]

No sé si ho hauria de posar aquí o en el desenvolupament emocional, però com té relació directa amb el menjar a veure si per aquí algú em pot donar un cop de mà...
Algú ha sentit a parlar d'aquest trastorn? Sabeu d'algú dagnosticat?

Aquí hi ha un resum en catalá:
http://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/tr ... ia-bulimia

I aquí un article en angkès amb un enllaç interessant:
http://eatingdisorder.org/eating-disord ... der-arfid/

Qualsevol aportació serà molt benvinguda!!!!!!

Edito per explicar el pq de la pregunta:
Tinc un nen de 3 anys i des de els 9-12 mesos aproximdament, mostra conductes totalment evitatives amb segons quins menjars. És incapaç de menjar qualsevol cosa que no sigui: sopa, pa, galetes, xocolata, fuet, platan, danonino, natilles, cacahuets, anacards, gelat de vainilla, tortitas d'arròs, beguda d'arròs i encara fa pit. Alguna vegada ha aconseguit menjar-se una anella de calamar traient l'arrebossat i alguna croqueta que sigui només de beixamel. Ahir va intentar menjar gelat de nata i pobre, feia unes vasques! :-(
El cas és que també té molta sensiilitat al tacte i en alguns articles relacionen l'arfid i aquesta sensibilitat.
La qüestió està en que no són manies passatgeres ni una cosa que li ha arribat arrel d'algun tema (malaltia, canvi d'habits...), no, això ve amb ell. No vol tastar res nou com a norma. El dia que esta mooooolt inspirat )com ahiir amb el gelat de nata) pot ser que tasti un bocí d'algina cosai, en general, ho acaba escopint perquè li fa molt fàstic (alguna vegada no i per això menja ancardas i cacahuets, per un dia d'inspiració!)
Hem provat de tot: oferir, n oferir, entretenir-lo, no donar-li menjar, retirar qualsevol cosa que pogues picar, explicar-li, ignorar-lo, nodeixar que s'aixequi fins que s'acabi el plat, etc. Fins que, ara per ara, li fem sopa per sopar toooots els dies i al migdia, depèn del que hi hagi per menú...
Sé que totes, absolutament totes les Tteories, diuen que no s'ha de fer menjar diferent i que els nens acaben menjant el que es posa a taula encara que només sigui per instint de supervivència, doncs bé, el meu fill es deixaria morir de gana abans de tastaralgu nou. Va passar 24h srnse menjar (només va beure aigua -això ens va dir la psicologa, només aigua fins que mengi el qje hi hagi a taula- i li vam fer cas 24h... no vam voler seguir) i el nen no s'aguantava dret, només feia que adormir-se i demanar sopa. Ell no té gaires reserves i és un belluguet, així que quan es va acabar l'energia ell . Ja us dic que ni mort de gana tasta algu nou!!!!!
És prr això que us preginto per l'arfid, pq la resta de teories i pràctiques no m'encaixen i si algú hi té alguna experi3ncia m'aniria molt bé conéixer-la i parlar-ne!

[garota]

Uf,...m'ho he llegit , i per exemple Julio Basulto o Carlos Gonzalez no crec que estiguessin massa d'acord amb el "transtorn d'ingesta selectiva". De fet, em sap greu dir-ho perquè generalment la web de l'Hospital Sant Joan de Déu fa molt bons articles,... Eprò trontolla una mica aquest. Que l'anorèxia i la bulímia són un transtron greu, ho tenim clar,... Però el que diu dels menors de 6 anys amb la ingesta selectiva,..no ho veig del tot correcte. Crec que estem en aquests moments que ho etiquetem tot. Ique un nen menor de 6 anys, trii què vol menjar, o mengi menys,... Crec que tots en comeixem, fins i tot no només nens petits actuals sinó gent que ja és adulta,.. La meva germana era ben peculiar amb el menjar i t'asseguro que ha crescut sana i forta i menja pràcticament de totmenys aliments als quals va ser obligada a menjar de petita. El meu marit igual,... I el nostre peque que ara té 2 anys i mig menjava súper bé i de tot,el van haver d'operar als 15 mesos i va fer un parón de menjar important i vadeixar de menjar coses queli encantaven. I sense obsessionar-nos i deixant-li temps, menjant amb ell i posant-li plats variats aldavant, ara torna a menjar força bé i variat.
No ho sé, potser un cas molt extrem que el nen a més no estigués sa,emmalaltís molt, decaigut,... Etc sí que podriem parlar de transtorn lògicament,però en nens sans,...no ho tinc tan clar. A més, les frases com "no menja x fer enfadar als pares....." Crec que sobren.
M'imagino que ja conèixes bibliografia de Julio Basulto no?

[Alesta]

garota una cosa es un nen que no vol menjar algunes coses i l'altra un nen que és incapaç de menjar quasi de res. La teoria i la pràctica me la sé. He estat (i segueixo) molts anys acompanyant pares en la introducció de l'alimentació complementària i el BLW. Així que sí, les manies, les fases de negar-se a menjar segins quines coses, la separació d'aliments i etc etc ho conec.
T'has pogut llegir l'article en anglès? És molt més específic, el de st jdd queda molt curt!
El meu fill es va passar 24h sense menjar res, la teoria diu que són possibles uns quants més (però em va semblar una tortura molt gran i no vaig voler continuar per aquí). Es trobava malament i tot ja que les seves reserves són quasi nules però no va tastar res. Portem 2 anys així i no és cosa que tingui bona perspectiva. Ara està sa perquè encara fa pit però des de que estic embarassada en fa menys i em preocupa. S'alimenta de carbohidrats i proteïnes, és el que més necessiten a aquesta edat, però una quantitat mínima de vitamine, minerals i etc també són necessaris. També diré que té una alta sensibilitat sensorial al tacte i que pot estar relavionat amb l'arfid(això no hi és a l'article però si a d'altres webs)
Per altra part, posar noms a les coses permet entendre-les, investigar-les i avançar cap a una solució em cas nevessari. Fa uns any, l'anorèxia era una mania de les noieis que no volien menjar i avui en dia, gracies a investigacions i posar-li nom, s'ha avançat molt.
Ah! I l'arfid està reconegut com trastorn alimentari al dsm-v, que és el manual de malalties mentals editat el 2013 en la seva última revisió, al igual que l'anorèxia i la bulímia. Aquest manual el creen metges i psicòlegs. Probablement Basulto o Gonzalez no hi estiguin d'acord, però probablement no coneguin en profunditat el tema ja que és força recent. No ho sé. Desconec la seva o


pinió al respecte.
Agraeixo el teu comentari i l'interès. Això m'ha fet veure que potser cal que expliqui una mica millor el pq de la meva pregunta! Vaig a veure si puc editar
Gràcies!

[garota]

Bon dia Alesta!

Així explicat millor és més fàcil entendre el que dius!

Jo he sigut educadora d'escola bressol i fa uns anys vaig tenir un nen que amb 2 anys i mig només me java purés de verdures i iogurts naturals. Res més. No parlava, tenia poques ganes de fer coses... i els pares van anar a la consulta de nutrició de la dona que treballa amb l'Estivill..
Els va donar unes pautes recordo, q jo a l'escola havia de seguir. Les recordo dures... però van funcionar. Però no el deixaven mai sense menjar... se li posava el puré apartat i abans havia de menjar els trossets de carn o peix que pactessim. Començavem per un o dos i anar augmentant. Si s'ho menjava tenia el puré i el iogurt sinó no. I igual en tots els àpats. Va acabar menjant poquet però de tot, va estar una setmana i poc fins a començar a tastar coses. Si no dinava, per berenar sí que se li donava el ioguet que lo agradava, o si no berenava per sopar sí que feien puré...etc. el seu cas era "greu" perquè al ser tot triturat, la seva boca i musculatura no estava estimulada de no mastegar, i el seu estómac patia amb ela àcids. Però ho veig un cas similar...
Perdona en cap cas volia negar que el transtorn existís.. però amb el que havies explicat semblava tot normal. Que només vulgui sopa... no sé. No menja res més? Ja et dic el meu als 15 mesos va estar un mes i poc que menjava moooolt menys despréss de l'operació.. i poc a poc i després de deixar el pit ha anat tastant cosetes...
A veure si algú et pot ajudar.

Ànimss

[Alesta]

Merci garota! Si, ja ho vaig veure que m'havia d'explicar millor!
També ho hem provat i es salta els àpats que sigui, ho vam provar una vegada durant 5 dies. Va coincidir que va agafar un reffedat molt fort i ho vam deixar estar. Després vam tornar-hi 5 dies més i sense cap èxit. Es saltava el dinar i el sopar i només esmorzava i berenava i a mitja nit pit... Potser tornem a provar-ho tot i que crec qie ho hem provat tot i res funciona. De vegades penso que mira, qie s'alimenti de sopa tota la vida i au! Però penso que no seria bo per ell
En fi... merci boniva per la teva experiència! A veure si algú més ha vist o ha viscut situacions similars... :)

[nb_30]

Alesta, tinc una amiga que te una filla amb un problema semblant al teu i esta desesperada. I com tu, no pot deixar la nena sense menjar pq te tant poques reserves que es posa malalta i pot ser greu..
Ara el que intentara es fer terapia amb una psicologa i acupuntura. Ja t'explicare si li funciona. Anins!

[Alesta]

Gràcies nb30! Jo ho porto prou bé, però si que tinc èpoques que m'hi capfico més i em desespera. Però per qui més greu em sap és per ell!!! No sé
Estaré pendent del que em puguis explicar de la teva amiga!

[garota]

Alesta, i no menja res més que sopa? Suposo que ja ho heu provat però barrejar-li coses amb la sopa? A mi em va funcionar amb la vedella, a partir de fer-li pilota a la sopa la va acceptar,...
Ja m'imagino quedeu ser desesperant,.. Que us diu el psicòleg?

[Alesta]

No, no funciona barrejar-li i la sopa només la menja amb brou de capsa i pasta petita (que si almenys acceptés el brou cassolà ja estaria contenta! Però no) i, per exemple, si li canvies la marca de fuet, tampoc el vol. El tasta pq veu quecés fuet però li venen fàstics i l'escup

I de plat de taula només sopa. Ja et dic, les altres coses que menja són més per esmorzar o berenar o postres o entre hores, però plat plat: SOPA

[Paparra]

Alesta, no tinc intencio d'ofendre, pero m'ha xocat molt q una mama proBLW deixi al seu fill sense menjar 24h, no el deixi aixecar de taula sense menjar, y otras lindeces que mi mente selectiva ya ha olvidado... No t'has plantejat anar a la consulta den Carlos Gonzalez? Dius q seguiu amb la LM, amb quina frequencia son les tomes? Diguin el q diguin es un xute d'energia.
I que tenen de dolent les sopes? A mi tmb m'encanten i si pogues en menjaria cada dia! ARA!!!! De tetra brick noooooooooo!!! Si no hi ha res mes senzill q fer un caldo! De peix, de pollastre, de verdura, mmmmmmm! I pots provar amb la quinoa q es la reina dels cereals.

[Paparra]

I no li donguis pediasure por favoooooor jajajajajaja

Anims guapa!!!

[Alesta]

Alesta, no tinc intencio d'ofendre, pero m'ha xocat molt q una mama proBLW deixi al seu fill sense menjar 24h, no el deixi aixecar de taula sense menjar, y otras lindeces que mi mente selectiva ya ha olvidado... No t'has plantejat anar a la consulta den Carlos Gonzalez? Dius q seguiu amb la LM, amb quina frequencia son les tomes? Diguin el q diguin es un xute d'energia.
I que tenen de dolent les sopes? A mi tmb m'encanten i si pogues en menjaria cada dia! ARA!!!! De tetra brick noooooooooo!!! Si no hi ha res mes senzill q fer un caldo! De peix, de pollastre, de verdura, mmmmmmm! I pots provar amb la quinoa q es la reina dels cereals.

Jajajaj, Paparra, no ofens pas! Pensa que la desesperació pot fer que fem coses que MAI ens havíem plantejat!!!!! I t'asseguro que quan el petit va començar a perdre pes (no dic NO guanyar-ne, dic perdre'n!) doncs ens vam espantar una mica i vam fer cas de les tonteries que ens van aconsellar (amb bona intenció, suposo...) i dels consells de les iaies... en fi, que de tot se n'aprèn i de vegades fas coses que saps que no hauries de fer i que no tornaràs a fer! Però en fi, imagino que fins que no t'hi trobes no t'ho pots imaginar (per sort!!!!)
I pel que fa al brou... li hem fet de mil maneres diferents i nanai... i no em fa res que mengi sopa, em sembla genial, si no fos quasi l'únic que menja...
I sense voler ofendre tampoc, entenc que es pugui jutjar el que he fet, el que faig o el que faré. Sé que tothom ho fa i ho seguirà fent i segurament jo també... però cada mare i cada pare pren les decisions quan les pren per molts motius (tampoc puc explicar tota la meva vida ni la del meu fill en un post!jejeje). La meva intenció no és donar explicacions de perquè faig o he fet. Hi ha coses de les que em puc arrepentir o de les que puc pensar que, si ARA miro enrere, faria diferent, però en el seu moment vaig prendre la decisió que fos perquè vaig creure que era la millor (més o menys encertadament i mai a gust de tothom). Amb aquesta entrada només volia buscar més informació i/o experiències similars,
Agraeixo la teva aportació.

[rundi]

Hola Alesta,
Em poso al teu lloc i deu ser ben angoixant, és completament comprensible que ho hagis intentat tot.
Va a l'escola? Allà ho fa també?
Jo sobretot intentaria que ell no ho visqui com un drama, "respectar" això que li passa (que segur que ho feu) i si només menja sopa, doncs endavant amb la sopa. Dius que també fa pit, oi? Això també és un xut de vitamines i defenses.
No etc puc ajudar més però sí donar-te molts ànims!!

[Alesta]

Hola Alesta,
Em poso al teu lloc i deu ser ben angoixant, és completament comprensible que ho hagis intentat tot.
Va a l'escola? Allà ho fa també?
Jo sobretot intentaria que ell no ho visqui com un drama, "respectar" això que li passa (que segur que ho feu) i si només menja sopa, doncs endavant amb la sopa. Dius que també fa pit, oi? Això també és un xut de vitamines i defenses.
No etc puc ajudar més però sí donar-te molts ànims!!

Moltes gràcues rundi! Fins al desembre si que anava a l'escola i feia el mateix. Ara, al canviar el nostre estil de vida, no hi pot anar!jejeje.
Avui estic mooooooooooooooooolt contenta! Abans d'ahir va decidir tastar la truita de patata i li va agradar!!!! Em vaig posar a plorar i tot!jijiji
I si, respectem el seu ritme, però de tant en tant ens ve l'angoixa de com s'ho farà quan vulgui/hagi de sortir a menjar "por ahí" i de quan deixi el pit si estarà ben alimentat i etc... en fi, anem deixant passar els dies...
Merci pels ànims!

[shyla]

Ostres Alesta que complicat! Veig que treballes amb temes de maternitat i criança, aixi que potser ja deus estar documentada, saps que durant l'embaras el cos redueix fins a prácticament zero la producció de llet oí? Ho dic perqué amb el que dius que menja no crec que tingui tots els nutrients neessaris per a un optim creixement

[shyla]

Se m'ha enviat...doncs aixo, que el pit no li aporta res si estas embarassada, o quasi res. Hoy estas tractant amb algún nutricionista?

[Alesta]

Ostres Alesta que complicat! Veig que treballes amb temes de maternitat i criança, aixi que potser ja deus estar documentada, saps que durant l'embaras el cos redueix fins a prácticament zero la producció de llet oí? Ho dic perqué amb el que dius que menja no crec que tingui tots els nutrients neessaris per a un optim creixement

Si shyla, aquest és el meu dilema i la meva angoixa... Encara estic al primer trimestre i la producció de llet encara no ha disminuit gaire però de cara al segon trimestre (que comença ja!) i sobretot el tercer és un tema que m'amoïna, són 6 mesos!!!! i després el pit es prepara pel petit que mama, no pel gran, així que...
I pel que fa a un nutricionista... doncs mira, hem visitat pediatres, nutricionista, psicòleg i consultat amb diferents especialistes en alimentació infantil (algun amb renom...) i, la veritat, ningú ens ha donat cap solució... excepte algunes "bestiesses" que vam arribar a posar en pràctica fruit de la desesperació.

[shyla]

Buff, deu ser molt angoixant... I el pediatre que diu? Heu fet analitiques per veure com esta? No hi ha cap unitat especialitzada en temes alimentaris a prop teu?

Alguna terapia alternativa pero lo de la sensibilitat?

[Alesta]

SHYLA no hi ha cap unitat especialitzada. Li vam fer analítica abans de l'any perquè no augmentava gaire de pes i creixia poc i van mirar-li de tot! i, en aquell moment estava bé. La pediatra diu que si el nen està bé i no es posa malalt que anem controlant que no baixi de pes i que vagi creixent en alçada i observant el seu estat general (que és bo) i que anirem veient. Sempre ens dóna llargues...

I lo de la sensibilitat sí que ho estem treballant i hem avançat moltíssim! Pensa que l'estiu passat no es va posar màniga curta fins a mitjans d'Agost perquè no suportava el tacte als braços i aquest any ja ens l'ha demanat algun dia que ha fet calor! Sembla una tonteria, però és un gran pas!!!! I ara juga als sorrals i és capaç d'estar descalç a la platja, que fins fa 5-6 mesos era impensable! Així que poc a poc anem fent avenços amb el tema de la sensibilitat tàctil. Requereix de molta paciència, però estem aprenent molt tots plegats!!!!! I ell cada vegada pot fer més coses que fan altres nens. A veure si amb el menjar també li passa... Quan va tastar la truita de patates se'ns va obrir un món! De debò, que sembla una cosa molt simple, però va ser realment emocionant, ara ja podem combinar sopa i truita de patates!!!! hem introduït la proteïna a la seva dieta!

[shyla]

Coneixes la terapia de la integracio sensorial? Penso que podría ser-li d'ajuda. Me'n va parlar la profesora del meu fill, que ho esta fent pel seu fill de 4 anys i esta veient reaultats positius.