de sobte, no vol dormir a la seva habitació!

[Txitu]

Ja no sabem com actuar!
El nostre nen té ara 25 mesos i des de fa 1 mes i mig que,una nit es va despertar plorant 'maaaamaaaa maaaamaaaa' com un desesperat i sense consol. El vaig dur a la cuina amb mi i la iaia i es va calmar i va adormir-se a la trona. A la matinada, cap a les 3 es va tornar a despertar igual de desesperat i el vaig portar a dormir al meu llit. En aquells dies el meu home era de viatge i va trigar 1 setmana a tornar. Des de llavors que encara estem així!!
No vol adormir-se al seu llit (també vam provar de treure-li les baranes i posar-li el llit gran, i res), només vol estar amb nosaltres a la trona mentre sopem i allà s'adorm (no més d'hora de les 23 h) i a les 2 -3 de la matinada ja es desperta i no hi ha qui el faci tornar a fer dormir al seu llit. O vol venir al nostre o algun dels dos ha d'anar al seu a veure si s'adorm. Tot i així no s'adorm mai de seguida, està neguitós i ben despert. A vegades costa 2 hores que s'adormi del tot, dóna voltes amunt i avall i no para.
La qüestió és que sempre ha dormit bé. El posàvem a les 21 h al llit i fins a les 7 de l'endemà no es desperatva! Per això ens estranya.
Primer vam pensar que no fos que va trobar a faltar al seu pare durant els dies d'absència. No marxa mai i és ell sempre qui el banya, li dóna el sopar i el posa a dormir. Podria ser que això l'afectés; però el seu pare va tornar (ja fa més d'1 mes d'això) i estem igual o pitjor; També pensàvem que no fossin els queixals. Si bé és cert que durant aquests últims 2 mesos sembla que li surtin els últims queixals de dalt i de baix. Es paren i tornen a sortir... que no sigui això també... No sé, ja no hi busco més explicacions. De moment anem fent així: adomint-lo a la trona i anant al seu llit a la matinada. Però, clar, voldríem que tot fos com abans.

Algú s'ha trobat en una situació similar? Què heu fet? què puc fer perquè vulgui anar solet a dormir al seu llit i s'hi adormi tranquil?

Ja no sé què provar més. Li explico contes i s'hi està fins que acabem, llavors baixa del llit i em deixa a mi sola a la seva habitació. Li explico que el nens tenen tots el seu llit i que han de dormir al seu llit i que el papa i la mama també tenen el seu; que aquí no hi ha ningú: aixeco el matalàs i 'hi mostro, que el papa i la mama ja estan alerta per si ell plora i que se l'estimen molt... Bé, així anem fent i res, salta i corre cap a la cuina, on som i si el forcema quedar-se al seu llit plora desconsoladament.

Sento aquest rotllo, però és que ja no sabem com actuar.

[perla]

Ostres quin panorama... no sé, igual el nen ha tingut algun malson, no? no se, has provat de preguntar-li què li fa por? ja sé que només té 25 mesos i que és difícil treure respostes coherents a preguntes senzilles la meva té dos anys acabats de fer també, però crec que si li preguntes més o menys "et fa susto quedar-te sol?" o alguna cosa així, igual la criatura s'ho treu de dins, no sé...

Heu provat de deixar-li una mica més de lluny encesa? ara estic pensant què faria jo amb la meva eh? igual ja ho heu provat... però potser amb una mica de llum, un altre nino per dormir, no sé, alguna cosa que el faci sentir més segur i acompanyat...

[sandrajuli]

alguna cosa que el faci sentir més segur i acompanyat...

potser on es sentirà més segur i acompanyat és al llit dels pares... Hi cabeu tots 3? perquè si és així, no veig el problema en què s'hi quedi. De vegades ja els fan aquests canvis, però no passa res, ens podem adaptar a ells...

[neuetes]

Ostres, quin neguit!

Estic d'acord amb la Perla. Potser va ser un malson. En aquestes edats no diferencien el somni de la realitat. Potser es recorda del somni i associa dormir-malson.
Mira, llegeix-te aquest article de la Rosa Jové http://www.quetzal.cat/?q=contenido&sq=ex&id=178, hi ha consells una mica més avall per que el nen redueixi l'ansietat a l'hora d'anar a dormir.
Potser et fa servei.

[nineta29]

Ostres Txitu! T'entenem perfectament! La Júlia té 21 mesos, jo estic embarassada de 9, i fa cosa d'un mes i mig que no hi ha manera que vulgui dormir al seu llit. Abans se'ns adormia al sofà, la posavem al seu llit, i fins a les 8 no hi havia nena. Tot va començar també amb una nit de "malsons" i jo la vaig posar al nostre llit (el seu pare feia torn de nits aquella setmana), i des de llavors, quan pugem a dormir ens diu que el seu llit no el vol, que el seu llit per dormir és el nostre. Ho hem provat tot també (bé, el que se'ns ha acudit: baranes, llençols diferents, ninos, xumets, quedar-nos al seu costat, deixar-la plorar , ...) i no hi ha manera. I ara a punt de parir, no sé pas com ho farem! Ja sé que poden dormir al nostre llit, però jo ara amb la panxassa i calor no aguanto estar 3 persones al mateix llit, i el que no entenc és el canvi que va ser d'un dia per l'altre.
A veure si algú ha trobat la solució màgica i podem aconseguir que els nostres pekes tornin al seu llit

[montpra]

La meva filla de 16 mesos està igual.
Sembla que tingui punxes el seu llit i no hi ha manera, i si la poso adormida al seu llit a les 3 o 4 del matí se'm despertas plorant com boja i l'he de portar al llit de matrimoni ....

[Rainbow]

Hola!

La nostra filla, dormia sola sense cap mena de problema. Però al cap de poc de fer els 3 anys, va començar a tenir pors i terrors nocturns (els terrors no són el mateix que els malsons). Les pors se li van anar passant, però a dia d'avui, encara seguim amb els terrors nocturns, ha millorat perque no els té tan sovint, però en va tenint i pobreta, tot i que no se'n recorda de res al dia següent, ho passa fatal. El que vam fer nosaltres va ser posar-li el seu llit a la nostra habitació i estem super contents amb la nostra decisió. No tenim el seu llit enganxat al nostre, sino que queda un espai per passar però ens va genial i estem super tranquils perque la tenim amb nosaltres i quan té un terror no hem de sortir cap dels dos de l'habitació per estar amb ella (alguna vegada li ha durat 40-50 minuts i tot i que no la podem agafar quan li passa, perque es mou molt i molt bruscament, estem al seu costat perque no es faci cap cop).

[sandrajuli]

buf, és terrible això dels terrors nocturns. Al nostre li ha passat dos cops només, però tela!!! és que no hi pots fer ben res, tal com dius... només estar al costat perquè no es faci mal, però et sents molt impotent de veure lo malament que està i que no reacciona de cap manera!

[Rainbow]

Si Sandrajuli,
es passa fatal... alguna vegada li ha durat fins a 50 minuts, i els 2-3 mesos primers que li va començar era almenys 3 o 4 nits per setmana. De la manera com es mou, com sua, com crida mama mama vine, i estàs allà parlant-li molt fluixet i ella amb els ulls oberts com taronges però que no et veu perque està profundament dormida... és terrible. Sort que hem millorat i ara potser li passa un cop a la setmana o cada 10 dies i ja gairebé sempre és més suau.

Uf, perdoneu però potser m'he desviat una mica del tema. De tota manera, jo crec que si hi ha algun problema així, o de que agafi por i la llumeta, el conte, etc. no funcionin... doncs això, que a nosaltres ens ha anat molt i molt bé posar-la a la nostra habitació amb el seu llit.

[Txitu]

Doncs primerament sí que vam pensar que seria cosa de malsons, després vam pensar que no fos que enyorés el seu pare... No sé pas. Quan li ho preguntes no et diu res. Se't queda mirant com dient: 'perquè em preguntes això, ara?', com si no anés amb ell...
Neuetes, m'he llegit l'article que m'has deixat enllaçat. És molt interessat i també el dels terrors nocturs. Crec que un cop fet l'any va patir 1 terror noturn; per la manera com es va posar allò no era un malson. Però no n'ha tornat a tenir més... La veritat és que quan no saps el que és t'espantes molt perquè sembla qeu hagin embogit...
Nineta29, veig que estem igual. Espero que poc a poc tornin a dormir d'una tirada... perquè carai, això de no saber ben bé el motiu dels plors i les pors d'anar a dormir em té una mica preocupada...