Hipertiroidisme i lactància materna. Ajuda!

[soclamarga]

Bon dia,

no sabia on posar aquest post... He buscat i no he vist cap post especific per la pregunta que em volta pel cap. Resulta que m'han trobat hipertiroidisme. De moment no m'ha vist l'endocrinòloga encara, i ha sigut la metgessa de capçalera que m'ha receptat TIRODRIL (de moment 3 pastilles al dia però probablement m'ho hàgin d'augmentar).

La preocupació és que tinc un nen de gairebé 18 mesos i li dono el pit. Al prospecte diu q NO és compatible amb la lactància. A la web e-lactancia diu q no hi ha cap risc (entre 20 i 30g/dia). Una ginecòloga q coneix ma mare diu q no és compatible, o q si li continuo donant el pit s'ha de fer controls SETMANALS al nen per evitar que agafés hipotiroidisme per culpa del medicament que pogués passar a la llet. A un llibre q ha consultat la peddiatra hi posa q és segur fins a 10mg/dia i que també s'hauria de controlar el nen....

RES EN CLAR!!! jo li vull continuar donant el pit, però no li vull provocar hipotiroidisme ni fer-lo passar per analítiques periòdiques (quina tortura!!)

Algú de vosaltres s'hi ha trobat?? Què heu fet??

Perdoneu el rotllo però és que ja m'he començat a prrendre la medicació avui i no sé què fer (segurament demà em podré posar en contacte amb algun endocrí per telèfon...a veure què em diu).

Moltes gràcies!!

[Sandie74]

Hola Soclamarga,

sota la meva humil opinió, diria que té tota la pinta que hauràs de triar entre medicar-te o seguir donant pit...
Li has donat 18 mesos que ja és molt més que el que moltes dones poden donar, així que, en aquest sentit, pots estar tranquila.
Crec que és millor deixar la LM encara que et sàpiga greu, que el risc que tu no et mediquis o, si ho fas i segueixes donant de mamar, li puguis trasmetre alguna cosa al nen.
De tota manera, a veure què et diu l´endocrí que és qui et pot aconsellar millor que ningú.

[soclamarga]

Sí, gràcies Sandi74. Medicar-me ho he de fer sí o sí, perquè un hipertiroidisme descontrolat pot ser molt greu es veu... Però em fa molta pena deixar la lactància. Si fos perquè ell no vol més, o perquè jo no en tinc ganes, val. Però ha vingut així de sobte, això no m'ho esperava i em fa molta ràbia haver de dir d'un dia per l'altre: ja no dono més pit! Ja ho sé que donar-li fins els 18 mesos està molt bé, però m'agradaria continuar! i a ell també li agradaria!

[roseta1977]

Hola, jo si a la pàgina de e-lactancia.org fica que el risc és 0 fins a 20-30 mg no crec que hi hagi problema. Jo l'he consultat moltes vegades i hi confio plenament (soc pediatra). Pensa que si fica que el risc és 0, en deuen estar segurs, perquè si hi hagués dubtes no ho ficarien tan clarament. Tot i així preguntant-ho a l'endocrí, però moltes vegades no saben si la medicació es compatible amb la lactancia, i quan tenen dubtes sempre diuen de retirar la lactancia i la majoria de vegades no cal.

[xaviaska]

No deixis de donar-li el pit per el Tirodril! La quantitat que pot passar a la llet no és suficient com per generar problemes!
Però encara tens una alternativa millor: el Propiltiouracil. És un altre medicament, igual d'efectiu que el Tirodril, però més adequat per a dones embarassades o en període de lactància, ja que la quantitat de medicament que passa a la llet materna és encara menor que amb el Tirodril.
A espanya no es comercialitza, però es pot demanar com medicació estrangera. El mateix endocrí que t'hagi prescrit el Tirodil, et pot prescriure el Propiltiouracil. Jo de tu parlaria amb el teu especialista, i li demanaria la medicació.
A l'hospital on jo em vaig formar, quan rotava per endocrí, demanàvem propiltiouracil per a les embarassades i les mares que donaven el pit, com una cosa habitual. És una mica rotllo, perque has d'anar a buscar la medicació a l'hospital (no es ven a les farmàcies), però la lactància del teu fill s'ho val. 18 mesos encara no arriba ni als 24 mesos que recomana la OMS! No et resignis a haver de teure-li el pit només perque el teu endocrí no s'ha pres la molèstia de pensar en el teu fill. Tens altres opcions.
I que consti que no dic que no li puguis donar el pit prenent Tirodril, eh? Que sí que podries... Al teu fill tampoc no li passaria res. Però demanar Propiltiouracil al teu hospital és una opció encara més prudent, i la que jo faria si la meva dona estigués en el teu cas.
Espero que tot el vagi bé, i que no hagis de "conformar-te" amb haver-li donat el pit durant 18 mesos, només perque els teus metges no s'han preocupat prou per tu. Si tens cap més dubte sobre aquest tema, no dubtis a preguntar!

[xaviaska]

Hola, jo si a la pàgina de e-lactancia.org fica que el risc és 0 fins a 20-30 mg no crec que hi hagi problema. Jo l'he consultat moltes vegades i hi confio plenament (soc pediatra). Pensa que si fica que el risc és 0, en deuen estar segurs, perquè si hi hagués dubtes no ho ficarien tan clarament. Tot i així preguntant-ho a l'endocrí, però moltes vegades no saben si la medicació es compatible amb la lactancia, i quan tenen dubtes sempre diuen de retirar la lactancia i la majoria de vegades no cal.

Totalment d'acord amb la Roseta. I com t'he dit, si no aconsegueixes Propiltiouriacil, pots prendre el Tirodril igualment, que la dosi inicial només son 15mg/dia, encara tens marge de sobres!

[soclamarga]

Ostres, moltíssimes gràcies! És que estic tant perduda! De moment els professionals a qui he preguntat ho han hagut de buscar (internet, llibres...), vull dir que no sabien com afectava a la lactància i la informació que tenien era la mateixa que podia aconseguir jo (encara que ells no han consultat al socpetit jejeje). Això de la medicació extrangera ja ho he vist en alguna altra pàgina d'internet. Em sembla que trucaré demà a la de capçalera per preguntar-li com ho podríem fer (de moment ja tinc 2 capses del Tirodril... no sé si les podria tornar o què, suposant que pogués aconseguir aquesta altra medicació).

M'estava intentant autoconcienciar que el pit que li he estat donant aquesta tarda seria l'últim cop... (a més justament avui ha estat amb febre tot el dia i s'hi ha enganxat més que mai!....). La família també opta per l'opció de deixar el pit per evitar problemes, davant del dubte, i la veritat, fa por arriscar-me si no veig cap informació clara i coincident. A veure si puc aconseguir el Propiltiouriacil, i estar més tranquila.

Per cert, sabeu si tant prenent el Propiltiouriacil o el Tirodril, li hauria de fer analítiques al nen per comprovar que tot està bé???

Moltíssimes gràcies de nou!

[Helia]

Aquí ho tens! No li deixis de donar el pit per això. Jo me'n refiaria totalment de'n Carlos González (que diu que és compatible) i de e-lactància, que són els que estan especialitzats en LM. I segurament, si et trobes un bon endocrí, et dirà el mateix! Pot ser que hi hagi pediatres que no estiguin tan actualitzats (xaviaska, roseta, corregiu-me si m'equivoco!), perquè la seva especialitat és resoldre problemes de salut en criatures, i no estan especialitzats en endocrinologia de la mare!! (i alguns, ni en LM ).
I sobretot, que ningú et digui que ja li has donat prou temps el pit. Jo t'entenc perfectament, i sé que una lactància prolongada va més enllà del simple benefici nutricional! Tampoc em veuria en cor de deixar-ho d'un dia per l'altre, és una salvatjada! (perdoneu, però algú ho havia de dir )

PD. Afegeixo que si vols, per estar més segura, pots demanar consell a l'Alba Padró (experta en LM amb títol internacional!). El seu bloc és http://criatures.ara.cat/somlallet/ , i pots enviar-li un correu a albapadroibclc@hotmail.com

[Helia]

Per cert, ara tornava a revisar el que posa en Carlos González a Un regalo para toda la vida respecte l'hipertiroidisme. Diu que a Espanya molts especialistes prefereixen tractar amb propiltiouracil, tal com t'han dit, i que molts autors recomanen controlar periòdicament els nivells hormonals del petit, tot i que segurament és una precaució innecessària, i en tot cas s'hauria de fer els primers mesos de vida, ja que elpetit cada vegada pren menys llet (i per tant menys fàrmac) en relació al kg de pes. I conclou dient:
Si un metge li diu que no pot donar el pit, consulti'n un altre. Si és precís, imprimeixi el següent article i porti-li:
http://jcem.endojournals.org/content/85/9/3233.full

[guilla]

hola soclamarga, a mi em va passar el mateix que a tu quan la meva filla tenia 8 mesos, en el meu cas era el segon brot i ara estic en llista d'espera per operar-me.
a mi em van deixar molt clar que havia de deixar la lactancia materna abans de començar a pendre el tirodril. el propiltiouracil no me'l van voler dónar perquè em van dir que només el donaven en embarassades o amb nadons molt petits, que com ja haviem passat els sis mesos ja podia deixar la lactancia materna.
Aixi doncs vaig haver de deixar de donar el pit d'un dia per l'altre, bé això em van dir, però jo vaig esperar una setmana a pendre'm el tirodril per concienciar-me i disfrutar uns dies més de la lactancia amb la meva filla, això no li vaig dir al metge. De totes formes com que era el segon brot jo ja sabia que podia esperar una setmana a començar a medicar-me perquè no estava ni molt menys tan malament com el primer cop.
Tot plegat va ser força dur, per ella i per mi, però el primer és la teva salut, si tu no estàs bé no pots estar amb el teu fill al 100%.
Si vols preguntar-me alguna cosa no ho dubtis, ànims!!

[guilla]

i a part de la pregunta sobre lactància, tu com estàs? jo el primer cop que m'ho van trobar estava fatal... tenia tots els símptomes i més... es passa malament. A sobre a part de tot lo físic hi ha l'irratibilitat, el nerviosisime, els canvis d'humor... jo vaig arribar a pensar que tenia un problema mental...
no sé, si et recepten el propiltouraci millor però tot i que sé que la LM és superimportant em sembla que més important és que tu estiguis bé per poder dónar tot el millor de tu mateixa al teu fill. I que consti que jo ho vaig passar fatal per deixar de dónar el pit em vaig fer un fart de plorar!!! i la pediatra em deia tant de bò totes les mares li donguessin tanta importancia a la LM!! Deia, normalment els hem d'insistir perquè no volen dónar el pit!
apa doncs això, que espero que estigueu bé els dos, dintre de lo què hi ha.

[soclamarga]

Hola guilla,

jo em trobo molt bé. Vull dir, vaig anar al metge perquè últimament estava força cansada i em cansava per no res (tipus no tenir prou aire al fer una pujadeta de 2 carrers tibant el cotxet del nen), i m'aprimava molt ràpid (en un mes 3 kg més o menys), i sí, també estava irritable, tenia menys paciència i tot se'm feia una muntanya. Però a part d'això, no em sento "malalta"...

De moment em sembla que li deixaré de donar el pit, almenys uns dies fins que parli amb l'endocrina, i mentrestant m'aniré traient la llet amb tirallets per no perdre la producció (encara que em sembla que ja en feia poca i no sé si després d'1 setmana o més de no mamar, l'Oriol encara tindrà "l'hàbit" de mamar o se li haurà passat.....). En fi, que em fa molta ràbia, però no sé si val la pena arriscar-me a donar-li el pit pensant que potser l'estic perjudicant... quina merda! Bé, espero que se'm passi l'enrabiada, però sé que li estaré donant voltes moooooooolt de temps.

Moltes gràcies a tots per contestar!

(pd: m'he imprès totes les referències bibliogràfiques que dona la pàgina de e-lactancia sobre els dos mediaments aquests, i me les llegiré avui o demà. Lo del medicament extranger he llegit que pot provocar fallos del pàncrees o no sé quin òrgan, i qeu fins i tot podia ser que t'haguéssin de fer transplantament. Que era més indicat pel primer trimestre de l'embaràs però que després no estava tant clara la relació risc-benefici... Bé, m'he d'informar més encara... i de moment no tinc altre remei que prendrem el Tirodril, perquè amb l'endocrina com a molt aviat no hi podré anar fins divendres de la setmana que ve, això suposant que em truquin per donar-me hora, perquè van posar preferent però no van posar que estava donant el pit, i no tindran tanta pressa........ )

[guilla]

hola soclamarga, no m'he conectat aquests dies i no t'he llegit fins ara. Veig que ho tens força clar, jo faria el mateix que tu.
Millor si dintre de tot et trobes bé, ara a veure si el tirodril et va bé i t'ho regula, de vegades costa una mica...
i el nen què? com s'ho ha pres aixó que s'ha acabat la teta? la meva es va "enfadar" amb mi i m'ho va fer pagar a la seva manera, també era més petita...
no sé si vols preguntar algo o només parlar amb algu que ha passat el mateix, aquí estic.

[guilla]

hola soclamarga! he vist en un altre post que deies que finalment vau deixar la LM i que al cap de 15 dies el teu nen ja no recordava perquè servia la teta!! m'alegro que no li fós massa traumàtic. Algun dia que t'he llegit per aqui o per allà ho pensava, com li deu haver anat? Bé veig que ja és una fase superada... molt bé! encara que fa molta peneta eh? crec que a nosaltres més que a ells, jo a la meva quan ens banyem juntes molts cops li dic mira d'aqui sortia lleteta!!! i em mira amb una cara de què diu aquesta ara?
bé això, que m'alegro que anés bé.

[soclamarga]

Hola guilla!

gràcies per pensar en mi ;)

Ostres!!! No recordava haver deixat tan penjat el post!!

Faig una mica de resum (a veure si puc!). Els dies després d'haver escrit l'última entrada aquí vam anar uns dies de vacances a una casa rural. Allà va ser relativament fàcil de no donar-li el pit durant el dia (estava més distret) i només li donava a la nit abans de prendre'm la dosi de Tirodril. En realitat només mamava uns 5 minuts i es quedava adormit molt ràpid, i a mitjanit si es despertava també feia el mateix i s'adormia ràpid. Com que de dia ja no li donava s'hi va acostumar ràpid (tot i que hi va haver moments que se'm feia molt difícil quan a un restaurant per exemple no parava de sumicar i demanar "lleteta lletetaaa" tota l'estona i no li podia donar.

El cas és que tornant al cap d'uns dies em va veure l'endocrina (llavors ja no li donava gens el pit) i em va dir que feia ben fet, i li vaig preguntar pel medicament que em vau comentar aquí i em va dir que per l'edat del nen ja no me l'haurien donat (no hauria estat ""indicat"). Vam continuar amb el tirodril, i a finals d'any em van fer una gammagrafia que va sortir com si estigués hipertiroidea, però l'analítica de 4 dies després deia que estava HIPOtiroidea (i bastant), però això no ho vaig saber fins quasi 2 setmanes després i de continuar amb el tirodril, (després la de capçalera em va dir que no em prengués cap medicació fins la visita amb l'endocrina que tenia al cap de 2 setmanes més), i l'endocrina em va dir de continuar 1 mes més sense cap medicació, per veure què feia, perquè no entenia el que passava. Total que aquí estic, amb els resultats de l'última analítica que m'he fet, fresquets d'aquesta tarda, que ara estic amb HIPOTIROIDISME SUBCLINIC (o sigui, amb la T4 dins els límits, i la TSH a "només" 6, quan el límit superior és 5). O sigui que el meu cos sol està tornant a la normalitat (o si esperem més tornaré a hiper???=, no sé, a veure què m'hi diu l'endocrina aquest divendres...

[soclamarga]

Per cert, pel que preguntaves de com s'ho havia pres el nen... Explicaré 2 annècdotes: abans de fer-me gammagrafia com que havia d'estar sense medicació aquells 3 dies vaig aprofitar per posar el nen al pit a veure què feia. S'hi va enganxar bé, va fer 4 o 5 xumades... però com que sortia no-res s'enfadava i em va demanar l'altre, d'on tampoc en va treure gaire cosa, i llavors em va demanar LLET (ja tenia assumit que la llet sortia del biberó, clar...). Això feia doncs allò que comentava a l'altre post, unes 2 setmanes o potser van ser 3 com a molt.

Ara, algun cop li he dit que d'allà sortia lleteta, i li he preguntat si en volia de lleteta de mama, i tot content m'ha dit que sí, i quan s'hi apropa, obre la boca fa com si m'anés a mossegar de broma, i s'aparta ràpid jejeje. Fa gràcia, però em fa una ràbia TERRIBLE (encara ara) haver deixat el pit, quan en total de tirodril en vaig prendre només unes 5 setmanes!!) Si hagués sapigut el que ha acabat passant potser m'hauria arriscat a prendre'm només 1 pastilla al dia per exemple en comptes de les 3 (pq amb 3 pastilles al dia de seguida vaig passar a hipo!), però clar.... no ho podia saber.

Ja ho tinc superat si es pot dir així jeje però no deixa de sorprendre'm la gent que per voluntat pròpia deixa de donar el pit o directament no en dóna, perquè jo (i el nen sobretot) hem disfrutat molt la lactància (encara que els primers mesos fossin difícils) i em va costar molt prendre la decisió de deixar-la tot i avent-hi un medicament pel mig...

Bé, tants dies sense escriure aquí i ara no puc parar! jeje

Gràcies per l'interès, i perdoneu pels rotllos, potser no volíeu saber tant!

[guilla]

hola! doncs si que sap greu si al final només han estat 5 setmanes de tirodril!!
jo el primer cop vaig estar un any, al principi també em va passar que degut a la dosi de tirodil, sis pastilles, que era com de xoc pels nivells tant elevats de T4L, TSH completament suprimida i anticossos també bastant elevats, vaig passar a hipotiroidisme també molt bèstia, no ho recordo però el nivell de TSH era molt i molt elevat, l'endocrí va dir que havia tingut una resposta exagerada al trirodril. De fet vaig tenir a més força efectes secundàris...
bé doncs això al final al cap d'uns sis mesos vam aconseguir regular la dosi i així vaig estar mig any més. Després vaig deixar el tractament i vaig estar bé més o menys durant un any i mig ( temps que va coincidir amb l'embaràs i primers mesos de la nena ) i després altra vegada ... tornar a començar amb tirodril, aquest cop vam començar amb tres pastilles i bé ara estic amb mitja pastilla i esperant que m'operin...
un pregunta... a tu et van dir si tens graves-basedow o un altre tipus de hipertiroidisme? perque és que a mi no m'han fet mai una gammagrafia...
apa jo també te l'he clavat un bon rollo...

[soclamarga]

Doncs l'endocrina encara no sap què tinc. A mi també em va passar això que dius de passar d'un extrem (T4 a 51, TSH 0,008) a un altre (T4 5, TSH 48 però vaig estar a més perquè vaig estar 2 setmanes prenent-me el tirodril encara!). En el meu cas anava amb 3 pastilles al dia i com que vaig tenir una "crisi" de taquicàrdies, em van pujar a 5 pastilles cada dia més 1 de sumial (pel cor) però vaig estar amb 5 diàries només 1 setmana perquè com que m'havien repetit una analítica i havia millorat molt amb poc temps, vam baixar la dosi (a l'endocrina li vaig dir jo de fer-ho!!). A mi els anticossos de moment no m'han sortit alterats, però només me'ls van mirar 2 cops, ara des de principis d'any no m'ho miren (i em fa patir, perquè a la meva família hi ha uns quants casos d'hipotiroidisme de Hashimoto, que sí que tenen els anticossos elevats). En principi no és la de graves perquè no tinc afectació ocular, que és un signe molt clar em sembla. L'única cosa que es va atrevir a mig-dir és que semblava una tiroiditis subaguda com va tenir ma mare (que fas un pic d'hipertiroidisme i després passa a hipo i pots quedar-te a hipo o normal amb el temps (tan de bo!).

Ostres doncs deu ni do si t'han d'operar. Pensava que només operaven si després de no-se-quantes recaigudes no s'havia aconseguit regular. Aix no sé, vaig llegir tant sobre el tema que ja no sé si m'estic fent un lio jaja De vegades tenim massa informació! QUe bé que com a mínim durant l'embaràs vagis estar sense medicació i bé!

[guilla]

doncs jo si tinc un clar graves amb afectació ocular i tots els síntomes... al principi jo també prenia el sumial. De fet quan m'ho van trobar estava molt apurada, no sé com no vaig anar abans al metge... jo mateixa em negava que alguna cosa no anava bé, però no sé no me n'adonava que tot el què em passava podia ser degut a una mateixa cosa...
a mi ja des-de el principi em van dir que provariem de fer tractament farmacologic durant un any i a veure què passava, em van dir que hi havia un 50% de possibilitats de que es curés, però que si no hauriem d'anar a un tractament definitiu, iode radioactiu o cirurgía. El meu endocrí em va aconsellar que si volia tenir més fills optés per la cirurgía.
Des-de el Juliol del 2010 que estic en llista d'espera... la setmana passada em van fer el preoperatori, a veure quan em criden!
Quan estigui tot controlat volem tenir un altre fill... la meva nena ja té gairebé dos anys i mig, no voldria esperar gaire més...

[soclamarga]

Ah! Doncs clar és una mica diferent el meu cas. Avui he anat a l'endocrina i m'ha dit que ara estic bé, que la propera visita d'aquí a 3 mesos més que res per controlar-ho. Però que igualment no em puc quedar embarassada encara (ja estic conscienciada que fins desembre res!).

Doncs a veure si t'avisen ràpid per la cirurgia i així poder-ho deixar enrere ben aviat i començar a ampliar la família! Molta sort!