Osteopatia en bebè dependent

[gusiluz]

Hola noies,

La meva filla de 16 mesos sempre ha estat molt de mama, i sobretot de mamar...Hem fet criança amb "apego" dins el possible, no l'hem deixat plorar mai, dorm amb nosaltres, pit a demana i en exclusiva fins els 6 mesos.
El problema és que totes aquestes coses que se suposa que han de fer els nens més segurs, feliços, amb més autoestima, etc...potser no han anat bé. La meva filla vol mamar tot sovint, si jo no hi sóc no hi pensa, però només arribo de treballar i l'he d'agafar i sem llança al pit, si no és un drama...(només estem 6 hores separades en tot el dia).
Això fa que mami 4 o 5 cops al dia sense comptar la nit, que és cada cop que es desperta, i al llevar-se tornem-hi, quan potser fa 3 hores que ho ha fet. Amb mi només s'adorm al pit. No puc anar enlloc sense que a la mínima comenci a buscar el pit i a somicar si no li dono...Això fa que al anar tipa de llet mengi pocs sòlids, sobretot les hores que està amb mi que són la majoria (mentre treballo, amb el seu pare menja més).
Estic molt cansada perque no pensava que amb 16 mesos estaríem encara així. Tinc una sensaciço com d'esclavitud, i sembla que no podem estar bé i tranquiles amb la meva filla sense mamar...No tenia intenció de deslletar-la, però tampoc de donar-li a mig matí, a ben dinat, a mitja tarda, abans del bany, després del bany...qualsevol ocasió és bona per ella.

M'han aconsellat l'osteopatia ja que diuen que pot ser que per un trauma tingui aquesta dependència tan forta...

Alguna hi entén o ho ha provat per un problema similar? Ens pot ajudar l'osteopatia?

[charito]

Doncs tot i que soc una gran fan de la ostopatia no pillo com et pot ajudar en aquest cas...

Jo he portat els meus per colics, per temes posturals, de oclusio mandibular...

Ara si vols provar mal no li fara i no esta de mes...

[yuyu]

jo penso el mateix....tinc un centre Quiropractic i tenim molts bebes per diferents motius....però aquest que expliques no li veig massa relació......
pero un recomano la Quiropractica en els nadons .

[petipe]

No ho havia sentit mai per aquest tema i, la veritat, és que em resulta sorprenent...

Jo et diria que a banda de provar l'osteopatia, si vols, l'únic que pots fer és mirar de distreure-la molt amb d'altres coses (suposo que ja ho fas) i també explicar-li que hi ha moments que no pot ser (els que tu consideris, per no sentir-te com una esclava!) i substituir-los per alguna altra cosa que li agradi (cantar, un conte...). Encara que es negui al principi, et queda el consol que cada dia es va fent més gran i va entenent més les coses.

Et dic això perquè jo no recordo exactament com va anar, però a la meva filla, que sempre li havia donat el pit per tot arreu i en qualsevol moment, va arribar un punt que no em sentia a gust i vaig començar a dir-li que "només a casa". Pensava que no ho entendria però al final ho va acceptar i els últims mesos només mamava a casa. Crec que tenia l'edat de la teva més o menys o un xic més gran, perquè als 2 anys ja estava deslletada.

[gusiluz]

Gràcies. Si el problema no es el mamar en si, si no el perque te aquesta dependencia...no li vull treure i ja esta,.vull que no ho necessiti.
M han dit que pot anar be en problemes d angoixa que es el que suposem que te.

[charito]

Pero qui t'ho ha dit aixo Gusiluz, un osteopata? Com pot l'osteopatia solucionar l'angoixa?

[gusiluz]

Charito, tinc una amiga que hi va per l angoixa i li va molt be. No tot son patologies fisiques.

[charito]

Ok gusiluz nomes intento entendre quina es la explicacio al darrere ja que per mi la osteopatia no tractaria estats psiquics pero ja explicaras que tal!

[PetitPrincep79]

La meva és molt igual com tu expliques (té 20 mesos). De més bebé la vaig dur a un osteòpata per altres temes, li vaig comentar sobre el tema dormir, i ella mateixa, després de veure com era la meva filla que ni es deixava tocar, que li van fer els massatges fent teta i sanglotant; ja em va dir que hi ha coses que l'osteopatia no plt fer absolutament res.
És més, em va dir que ella veia el seu fill reflexat en la meva, que molts ànims i paciència!!

[martina13]

Jo tampoc pillo com et pot ajudar la osteopatia.
Si tu mateixa ja dius que aixo del.apego no ha anat be.ja tens la.solucio no??
I si no li vols treure res per que si i vols que ho entengui crec si no mequivoco que la criança amb apego el.que fa es respectar el.ritme del nen en tot moment no?
Doncs si la.teva filla necessita dons com diu la rosa jove sha daguantar i els anys aniran passant.

[martina13]

Se mha tallat una frase perdo
Volia dir k si la teva.filla encara necessita pot o a tu doncs es el seu ritme
Ara jo soc el contrari i ja ens hem vist en altres posts i ma filla ara amb 20 mesos es la cosa mes feliç, espavilada i mai hem fet apego.
Jo crec que sempre es.pot canviar de tactica no??

[gusiluz]

Martina la tactica no la.podem canviar perquè no creiem en la vella escola etc , mes aviat pensem que aquests metodes si que creen traumes psicologics.
No es que hagi fallat l'apego, es que a banda d aixo ha passt algun cosa. El seu ritme el respectarem sempre, i no li treurem res a la forsa, la questio es si ella te un problema o trauma que no sabem i que ni l'apego ha pogut solucionar.
No volia crear un debat sobre apego vs estivill etc, ja n hi ha masses...si no saber d alguna experiencia com la.nostra, ja que coneixem casos d'osteopatia
en problemes de nervis, ansietat etc, pero en adults.
Per cert el tema dels colics seria el mateix, ja que la gent ho associa amb mals de panxa etc pero ningu ha demostrat a que es deuen aquests plors.

[gusiluz]

Afegeixo que el.problema no es que mami,.plori o es desperti, si no el perque, si hi ha alguna cosa que l'angoixa i la fa patir. La resta nomes son "simptomes".
No se si m'enteneu...en fi.

[charito]

Gusiluz en el meu cas he posat colics pero vaja si que eren gasos perque amb el massatge infantil li sortien molts pets pobreta i estava tot el dia intranquila. El osteopata li va treballar tota la zona dels intestins i a mes hi havia un tema de colocacio de la boca ja que al ser cessaria no havia fet la extensio del coll com es fa quan es passa pel canal del part, li va fer una maniobra que simula aixo i a mes uns exercicis per anar fent a casa per anar millorant la postura i empassar menys aire.

Ja et dic que per provar tampoc li fara cap mal pero de totes maneres no se ben be quin trauma pot tenir tan peque.

ja explicaras que et diu

[gusiluz]

Bueno diuen que molts nens tenen el trauma del part, tambe depenent molt del tipus de part, si hi ha hagut separacio de la mare etc.
No se si és el nostre cas, pero si que hi va haver alguna complicacio,.no greu pero tampoc va anar totcom havia d'haver anat. L'estat psicologic de la mare en l'embaras es veu que tambe els pot afectar, en el meu cas ho vaig viure amb molta angoixa perquè venia d'un avortament i no vaig disfrutar gens l'embaràs.
Conec una mare que li han trobat que te molta ansietat a causa de la separacio de les seves filles al neixer ja que van ser prematures, pero en aquest cas la "traumatitzada" es la mare. La porta un osteopata i diu que li va molt be.
No se per mi aixo es nou i no ho,conec en primera persona.
Ja explicare que tal, com.dieu no fara cap mal almenys.

[martina13]

No iniciarem etern debat esta clar.pero et puc assegurar k ma filla no te cap cap traume x haver fet estivill i jo men puc anar k no passa res.
I perque no la deslletes?? He sentit de casos k aixo ha sigut la solucio.
Jo opino com la charito la nena dubto k tingui cap trauma.

[Cayena]

Gusiluz
No tinc cap sol·lució mágica, però vull donar-te ànims i sobretot sobretot dir-te que NO T'AGOBIIS, HO ESTEU FENT DE CONYA I LA TEVA FILLA NI TE NI TINDRÀ CAP TRAUMA!!!
T'ho poso en majúscules expressament
Mira, jo estaba com tu fa uns mesos. El meu fill tenia mamitis extrema, quan tornava de treballar dia i nit enganxat al pit, a les nits feia moltes presses. Va haver temporades que es despertava cada hora, dormia a sobre meu enganxat al pit. De dia si jo no hi era perfecte, a la que tornava de treballar una lapa enganxat a mi!!! Va coincidir que vaig començar a treballar, als 14 mesos, i jo diría que va ser així fins als 18/19 mesos.
I saps què? ara té 23 mesos i és super independent, dorm moltes nits del tiron o es desperta un cop, dos com a molt i només per verificar que hi soc al seu costat fer un xupito i ja i de dia si està entretingut ni demana pit. Això si, quan torno de la feina o abans de dormir son presses sagrades i no renuncia a elles i jo tampoc! són el nostre moment de mimos i m'encanta, sobretot la que fem quan torno de la feina, que m'agafa de la ma, em porta al sofà em col·loca els coixins i em diu "vine aquí mama teta aquí!"
Encara veig lluny que es desteti i jo no estic forçant res ni tinc cap intenció, perquè per alèrgia no pot pendre llet animal i no m'interessa ni vull donar-li llet hidrolitzada, o sigui que deixarà el pit quan vulgui, però no té res a veure el que fa ara amb el que feia quan tenia l'edat de la teva filla.

Amb això el que et vull dir és que t'entenc, perquè el meu fill i jo també hem passat per la fase en què esteu vosaltres i jo m'he plantejat els mateixos dubtes que tens tu, perquè molta gent de l'entorn et qüestiona que facis pit a la nit, que collitis, que respectis els seus ritmes i les seves necessitats d'apego i atenció... Però jo creia i crec fermament en aquesta forma de criar i estic segurissima de que no és dolent, sinò tot el contrari. Vaig llegir una frase fa molt de temps que per mi ha estat com un mantra
"Para ser un adulto independiente primero hay que ser un niño dependiente"
La base de la seva seguretat, autoestima i confiança futures està ara. Si la teva filla sent que reconeixes i atens les seves necessitats, no només físiques, sinó també de contacte i afecte, t'asseguro que no tindrà cap trauma, al contrari. Pensa que ara estàs en la etapa més dura, almenys per a mi ho va ser, però en poc temps notaràs els canvis, ja ho veuràs.
Cada nen té el seu ritme, hi ha nens que de seguida superen la fase d'ansietat per separació, d'altres que la superen després. I no passa res. Per mi la clau és respectar el seu ritme. jo crec que forçar les coses és el que pot afectar al nen. No vull entrar en polèmiques, però per mi, forçar a dormir sol i que plori quan el que el nen demana és pit i contacte SI que pot crear traumes, però atendre les seves necessitats NO, mai.
Molts ànims

[novella]

Hola gusiluz, he llegit el que t'ha dit la cayena i crec que és el més encertat de tot. Penso que no es tracta de posar en dubte la criança amb vincle, hi crec fermament i sé del cert que és una aposta de futur, però criar amb vincle és dur, i esgotador.
Jo vaig alletar al meu fill fins als 27 mesos, ara en té 32. A l'edat de la teva també mamava molt, tenia el què en diuen mamitis i tot el què tu dius...és cansat, però mai ho vaig veure com quelcom problemàtic o com un trauma, sinó com un procés natural. A poc a poc ha anat canviant, es va deslletar solet (crec que el nou embaràs hi va tenir a veure). Cada dia és més independent, tot i que continua sent depenent, són petits!! Però els veus créixer i evolucionar i és emocionant.
Jo penso que no fas res mal fet, al contrari, i estic segura que la teva filla no té cap trauma, només et necessita, com és normal. Ah! I pensa que 6 hores de separació per ells són moltes hores!!
Sobre l'alletament, si t'agobia et pots plantejar un deslletament gradual i respectuós, però fes-ho per tu, no pel què et diguin.
Sobre el menjar, el meu fill menja poquíssim, tothom em deia que era culpa de la teta, però fa 8 mesos que no fa teta i segueix menjant poquíssim. Cada nen és un món...
No hi donis voltes, estem atontats amb això que els nens si són depenents és perquè són insegurs o tenen traumes o què sé jo... I és a l'inrevés, el normal és que siguin depenents, i també és normal i lícit que a vegades això ens esgoti. És molt dur ser mama, i encara més si cries amb vincle.
Una abraçada

[picdeladona]

Hola Gusiluz,
No sé noia.. és de difícil aconsellar. Jo el tema de la ostepatia tampoc veig clar en què mida et podria ajudar..i no crec que ta filla tingui cap trauma ni res per l'estil.
D'altra banda si fer determinades passes, com podria ser un deslletament progressiu i no a saco, o bé probar canvi d'habitació, etc..us resulta molt traumàtic tenint en compte el tipus de criança que seguiu ..doncs es fa difícil.. Potser cal deixar passar el temps i esperar que tot millori.. com et diuen Novella, i Cayena.. i tenir molta paciència.
Crec pel que llegeixo que d'altres alternatives com fer determinats canvis doncs no seguiria la vostra manera de fer i no ho trobaríeu adequat.
.. que potser tampoc funcionen ehh!..
El meu petit també té 16 mesos. Si et sóc sincera no sé quin tipus de criança hem dut a terme.. als 6 mesos el van passar a la seva habitació. No l'he deixat plorar a les nits, ni tampoc he fet servir el ME...i si plorava o plora el fiquem al nostre llit i llestos. L'hem deixat molt al seu aire que investigués, que se sentís "independent".. i amb això no parlo del fet clau que un bebè sempre és dependent, com diu la Cayena,.. per això són bebès..
Ha tingut èpoques de també demanar molta teta, i això tenint en compte que és un bebè de Lmitxa doncs és curiós.....i mai ha tingut "mamitis" aguda.. cosa que no et pensis a vegades m'ha preocupat i potser m'hagués agradat veure com no es podia separar de mi.. però no ha estat així. Foto el camp, em diu adéu i petonet i es queda tant panxo (o això em sembla a mi..jj).
No sé noia, m'agradaria donar suggerències.. però potser el que se m'acut no segueix la criança anomenada "d'apego" o criança "natural", i com he escrit abans potser tampoc funcionaria..
Estic segura, per això, que d'aquí un temps tot haurà passat i et sentiràs molt menys agobiada.
Ànims i fés el que et digui l'instint !! Segur que encertes !

[petipe]

Jo no penso que hagis de canviar de mètode, però potser sí de mentalitat, ho dic en el bon sentit perquè no ho visquis com una angoixa.

Potser tens motius per pensar que té un trauma o la teva intuïció et diu que és així, evidentment, com a mare de la criatura tu ho saps millor que ningú, però creure que té un trauma perquè vol mamar molt crec que no està relacionat. Com ja t'han dit, molts nens que fan lactància de llarga durada ja ho fan això de voler estar enganxats tot el dia al pit. I si et sents com una esclava (potser només era una manera d'expressar-te), potser és que el sacrifici és molt gran i busques una solució externa que t'alleugi aquesta sensació. Esperem que tinguis raó, però sinó, potser és el que t'han dit, una fase i prou i no vol dir que hi hagi cap rerefons traumàtic.

Paciència i sort!