El home del sac, coco, i diversos monstruitos

[martina]

Si noies si ...
L'altre dia vaig sentir a la meva cunyada com espantava al seu fill parlant-li de que aniria al cuarto oscuro si no s'ho menjava tot .. També de xiripa vaig escoltar als avis q li parlaven de l'home del sac i el coco, i clar, la meva nena serà la següent pq li expliquin akestes xorradetes que a mi així a bote pronto no em molen gaire (això d'espantar-los per aconseguir q no facin una cosa no em motiva gaire), però no se què feu vosaltres.

Què en penseu?

En Carlos Gonzàlez segurament diria q ni coco ni hosties :)

[ANNNA]

Ai marededéusenyorrrr, amb tanta por sortiran uns nanos que...

Jo li deixaria ben clar als avis, la cunyada com que ja és així als seus fills ja no els vindrà d'aquí, però amb la teva filla no hi juguis.

Quines ganes d'acollonir el personal que té la gent!!

[mireiafor]

Nosaltres a casa res de bruixes, cocos ni fer servir la por perquè el nen mengi, faci cas o ves a saber, però a la que va arribar al cole de seguida va venir preguntant què eren totes aquestes històries i com li van arribar totes les pors de cop va passar una temporada una mica així...

[mapa]

Jo no hi estic gens d'acord per dos motius. Un es que si tu l'amenaces amb que vindra el coco si no fa algo es que et desautoritzes a tu mateix o als pares en cas que ho diguin els avis. L'altre es que els nens ja agafen por a la foscor per si mateixos, s'imaginen que hi ha monstres, i per tant no se'ls ha d'inventar cap monstre imaginari perque agafin mes por encara. Jo parlaria amb els avis i deixaria ben clar que aixo no s'ha de fer amb la teva filla. Jo educo al meu fill procurant sempre dient-li la veritat i no enganyant-lo amb coses que no son mentida doncs, quina validesa tindran les meves paraules el dia de dema? Fa poc em va dir: Es veritat que ens creix el nas si diem mentides? Es que els hi diuen les mares als meus amics... No m'agrada enganyar-lo amb coses que no son certes.

[noviachuky]

a casa de la meva veïna que som molt amigues pero no comparteixo la seva manera de fer hi ha el hombre de los chuchillos y el hombre de los cuernos... son diferents variants...

jo tampoc crec que faci servir akests "castigs", simplement no et menges això o no fas això altre doncs no hi hauran cap tipus de recompensa.

petons

[Carme74]

Jejejejeeeee!!
Jo m'havia jurat i rejurat que mai no faria por a la Laia, però noies... Hi ha moments que la cultura popular pesa i fa servei.
Jo no sóc d'aterroritzar les criatures, no em sembla gens pedagògic, però a la vegada hi ha moment puntuals en que aquestes coses són molt útils.
Per exemple, jo l'he fet servir quan a la meva nena li dona per fugir lluny de nosaltres pel carrer. Després de demanar-li bé, renyar-la, explicar-li 10000 vegades que la podríem perdre, al final, un dia, de la frustració que jo portava de que no em feia cas. li vaig dir: "-Mira que si et perdem i se t'emporta l'home del sac!!". Doncs noies... Oli en un llum!! No cal dir-li res més!
La meva nena no té cap por (de moment), ni de monstres, ni de la foscor... A vegades té por només de la tecnologia. Jejjeeeee. Li fa molta por que soni el mòbil quan està sola al menjador!

[PINXA]

El cosí del meu home quan era petit (ara té 7 anys i ja ho enten), però quan en tenia un parell, un dia va veure una font que hi havia en una casa vella d'aquestes que és una cara i per la boca surt l'aigua, doncs com que van veure que li va fer por, s'han passat tota la seva infantesa acollinint-lo amb : Que va a venir el cara blanca! ( és un nen molt malcriat i insoportable) Doncs el nen li tenia veritable terror, era sentir carablanca i ell si que es tornava blanc com el paper!!!!
No crec que sigui gaire bo pel desenvolupament psicològic del nen!

[ANNNA]

Jejejejeeeee!!
Jo m'havia jurat i rejurat que mai no faria por a la Laia, però noies... Hi ha moments que la cultura popular pesa i fa servei.
Jo no sóc d'aterroritzar les criatures, no em sembla gens pedagògic, però a la vegada hi ha moment puntuals en que aquestes coses són molt útils.
Per exemple, jo l'he fet servir quan a la meva nena li dona per fugir lluny de nosaltres pel carrer. Després de demanar-li bé, renyar-la, explicar-li 10000 vegades que la podríem perdre, al final, un dia, de la frustració que jo portava de que no em feia cas. li vaig dir: "-Mira que si et perdem i se t'emporta l'home del sac!!". Doncs noies... Oli en un llum!! No cal dir-li res més!
La meva nena no té cap por (de moment), ni de monstres, ni de la foscor... A vegades té por només de la tecnologia. Jejjeeeee. Li fa molta por que soni el mòbil quan està sola al menjador!

jajajaja Carme, és veritat, però és que per desgràcia hi ha molts homes del sac "de vertitat"... també ha de saber els perills que hi ha al carrer, i se poden dir home del sac o 1000 altres noms.

[estrella75]

Jejejejeeeee!!
Jo m'havia jurat i rejurat que mai no faria por a la Laia, però noies... Hi ha moments que la cultura popular pesa i fa servei.
Jo no sóc d'aterroritzar les criatures, no em sembla gens pedagògic, però a la vegada hi ha moment puntuals en que aquestes coses són molt útils.
Per exemple, jo l'he fet servir quan a la meva nena li dona per fugir lluny de nosaltres pel carrer. Després de demanar-li bé, renyar-la, explicar-li 10000 vegades que la podríem perdre, al final, un dia, de la frustració que jo portava de que no em feia cas. li vaig dir: "-Mira que si et perdem i se t'emporta l'home del sac!!". Doncs noies... Oli en un llum!! No cal dir-li res més!
La meva nena no té cap por (de moment), ni de monstres, ni de la foscor... A vegades té por només de la tecnologia. Jejjeeeee. Li fa molta por que soni el mòbil quan està sola al menjador!

A mi m'ha passat exactament igual.

La Gala és molt obedient, no em puc pas queixar. Però suposu que és UNA NENA i de vegades, pel carrer o per un centre comercial, se li dóna per voler jugar a marxar de mi i que la segueixi. I de vegades no pot ser pq no és el moment, vas carregada, tens presssa, el que sigui.
Pel carrer la deixo anar sola però sense allunyar-se de mi. Quan ho fa.
La vaig avisant, li vaig dient, que m'enfadaré, que hi ha molta gent, que hi ha cotxes, que si-us-plau, que vine, que atura't.
I al final doncs em va sortir: mira, que sinó se t'emportarà algú!

No vaig anomenar cap personatge fantàstic però ja em va sortir el fer-li por.
De fet, com dieu, realment hi ha perills. Que no tenen perquè passar però passen, i a qui li passa sempre es pregunta perquè a ells.
Jo crec que fer-los estar una mica alerta tampoc és greu,no?

Ara bé, això del hombre de los cuchillos... el cuarto fosc.... em pensava que al s.XXI ja s'havia extingit. Per favor!

[mireiafor]

Jo també estic a favor d'alertar-los sobre possibles riscos REALS. O sigui que res d'utilitzar éssers imaginaris perquè facin el que tu vols (menjar, dormir, etc.) però sí que siguin conscients que existeixen coses o persones que els poden fer mal.

Jo a la meva filla gran intento deixar-li una mica de llibertat de moviments però no perdre contacte visual MAI!! De totes formes li vaig recordant els possibles perills però com ho fas per donar-li un missatge útil i senzill però que al mateix temps no l'espanti massa??

[neuetes]

Acabo de trobar aquest post i m'ha fet gràcia perque m'he trobat amb un monstruito d'aquests aquest cap de setmana.

El passat diumenge, dinant a casa dels sogres, la meva nena que té 15 mesos, no paraba quieta jugant, corrent, cridant...pel menjador (lo normal que una criatura de la seva edat) mentre jo la anava perseguint més que res perque no s'obris el cap en moltes de les cantonades sense protegir que tenen per allà i els altres anaven dinant. La padrina velleta (la besàvia de la nena) salta i diu: Neus, estiguis quieta que sinò cridarem al gitano que se t'emporti!!". Jo em vaig quedar de pedra!!: "El gitano", diu. Amb tots els respectes a tots els gitanos del món. Jo li vaig dir a l'acte a la padrina que no m'agradava que li diguésin això ni res semblant que li provoqués por.
Però al cap de mitja hora es va repetir la mateixa frase però la va dir la meva cunyada. Amb la qual cosa jo vaig tornar a repetir el mateix argument que a la padrina perque es veu que no havia quedat del tot clar.
A mi no m'agrada per varis motius, alguns ja s'han dit aqui:

1.- Fa perdre l'autoritat dels pares, si ho diu una persona aliena.
2.- Fa provocar pors infundats que són molt difícils de erradicar i la majoria són traumes infantils que no es superen fins d'adults.
3.- en el cas meu, "el gitano", no és cap personatge imaginari, són persones reals. Pot provocar un precedent del racisme. I això va en contra als meus principis d'educar la meva filla amb la tolerància.

En fi, ja he dit la meva.

[llumer]

jo crec que es un error fer-los agafar por, igual que dir-lis que si no s'abriguen s'encostiparan i el metge els punxara!!!! Jo sempre li dic que no li fara mal el metge i quan l'ha de vacunar li dic que la punxara pq no es posi malalta....
A casa perque faci cas utilitzem la FADA PISPETES. Es la fada (bona sempre) que ajuda als REIS, i vigila als nens durant TOT l'ANY. Que es portin bé i que no maltractin les joguines.... de moment te gairebe 2 anys i funciona!!! Quan li dic: "ai la fada pispetes si et veu que no t'ho menges tot..." i cola!!!

[Momo]

Totalment d'acord en que no s'ha de fer por als nens amb coses imaginaries i molts cops cruels. No serveixen per res i pots crear precedents de racisme o intolerància.
A la meva germana perquè mengés li deien de tot. Primer que la portarien a menjar a les golfes de casa amb les rates. Això no va servir de res perquè no menjava igualment (si el nen/a no tenen gana, no s'hi pot fer res) i a més va agafar una por a les golfes pobre que després no volia sortir a jugar a la terrassa perquè s'havia de passar per les golfes. Que la casa ha de ser un lloc que doni seguretat als nens, no que els faci por. Després venen els problemes per anar a dormir sols, anar al lavabo sols...
Una altra patranya que li deien a la meva germana era que vindria el Manolo (el basurero del poble) i se l'enduria. Clar, com que al Manolo només el veiem de nit, amb el mono de feina i brut feia una mica de por, la veritat, però crec que al pobre home no li devia sentar massa bé que la meva germana sortís corrent cada cop que el veia. O plorés si s'hi acostava. Sentir-se rebutjat d'aquesta manera no senta bé a ningú, encara que ell quan la meva avia li va explicar s'ho va prendre força bé i li seguia el joc. La jugada tampoc els va sortir bé, perquè al final de tant veure i parlar-li del Manolo s'hi va fer súper amiga. Toma ya!

Evidentment se'ls ha d'avisar dels perills que corren pel món i explicar-los de manera que els entenguin ells, però no cal dramatitzar no molt menys crear inseguretat en un infant. Si no vols que marxin, fes que vulguin estar amb tu en tot moment amb carinyo, comprensió i llibertat controlada.
Que en penseu?

[llumer]

momo!! T'ha quedat moooolt bé la ultima frase!!!
Si no vols que marxin, fes que vulguin estar amb tu en tot moment amb carinyo, comprensió i llibertat controlada.
També hi ha gent que diu: Et tancare en un cuarto fosc!!!! Jo intento que la foscor no li faci por!! O almenys a casa!!!!

[angelina]

Jejejejeeeee!!
Jo m'havia jurat i rejurat que mai no faria por a la Laia, però noies... Hi ha moments que la cultura popular pesa i fa servei.
Jo no sóc d'aterroritzar les criatures, no em sembla gens pedagògic, però a la vegada hi ha moment puntuals en que aquestes coses són molt útils.
Per exemple, jo l'he fet servir quan a la meva nena li dona per fugir lluny de nosaltres pel carrer. Després de demanar-li bé, renyar-la, explicar-li 10000 vegades que la podríem perdre, al final, un dia, de la frustració que jo portava de que no em feia cas. li vaig dir: "-Mira que si et perdem i se t'emporta l'home del sac!!". Doncs noies... Oli en un llum!! No cal dir-li res més!
La meva nena no té cap por (de moment), ni de monstres, ni de la foscor... A vegades té por només de la tecnologia. Jejjeeeee. Li fa molta por que soni el mòbil quan està sola al menjador!

A mi m'ha passat exactament igual.

La Gala és molt obedient, no em puc pas queixar. Però suposu que és UNA NENA i de vegades, pel carrer o per un centre comercial, se li dóna per voler jugar a marxar de mi i que la segueixi. I de vegades no pot ser pq no és el moment, vas carregada, tens presssa, el que sigui.
Pel carrer la deixo anar sola però sense allunyar-se de mi. Quan ho fa.
La vaig avisant, li vaig dient, que m'enfadaré, que hi ha molta gent, que hi ha cotxes, que si-us-plau, que vine, que atura't.
I al final doncs em va sortir: mira, que sinó se t'emportarà algú!

No vaig anomenar cap personatge fantàstic però ja em va sortir el fer-li por.
De fet, com dieu, realment hi ha perills. Que no tenen perquè passar però passen, i a qui li passa sempre es pregunta perquè a ells.
Jo crec que fer-los estar una mica alerta tampoc és greu,no?

Ara bé, això del hombre de los cuchillos... el cuarto fosc.... em pensava que al s.XXI ja s'havia extingit. Per favor!

No crec que aquest mèthode que utilitzxeu sigui comparable a si li diu s q vindrà l'home del sac si no vas a dormir o si no menjes el coco o jo que sé... el cas es q pel carrer es veritat... es ensenyar-li els perills que pot anar trobant a la vida... en realitat pel carrer o al super o on sigui se la pot emportar un "home del sac" pero no vindra el "coco" si no dorm... així que des del meu punt de vista no es comparable...

Ostres m'en havia oblidat ara q he rellegit i dieu del menjar... a mi la meva iaia em deia...: ! menja que hi ha uns negrets pobrets a Àfrica q es morent de gana i tu deixes el menjar" - Vaig tenir una època de poca gana.... i no era per fer-me por sino per fer-me pena i la veritat...em va traumatitzar... encara me'n recordo ara i la veritat es q em xocava... quan vaig ser gran i la meva germana petita li vaig sentir dir pèr primera vegada i li vaig explicar q això no sel's ha de dir q a mi em va "traumatitzar" encara ara ploraria quan veig els nens q es moren de gana a a la tele i si a sobre et diuen això oi no ajuda gaire... i em sembla que no li va dir mai més... pero la meva germana es mes llesta q jo i (tot i que jo ho pensava) li va contestar tan si mo menjo com no el pobre nen es morirà de gana igual... (que es ben veritat) com ha dit abans algú, perdoneu no m'en recordo qui ho ha dit... "TOMA YA!!"

Espero no sentir aquests arguments dirigits al meu nen!!!

[Aidyana]

Quanta raó teniu, xiquetes!

A la meva filla no li explico res de cocs, homes del sac i variants, i encara menys de bruixes!, perquè un dels seus ídols és la Bruixa Avorrida!

Penso que als nens se'ls ha d'explicar les coses com són: si no menges no et faràs gran o estaràs massa cansat per a jugar, cal anar a dormir aviat perquè demà hi ha escola o una excursió o cal descansar per demà jugar molt, etc... Poc a poc o van entenent i no cal utilitzar la por, per favor!

A casa, tenim un espieta, en Fumeta, que és un follet que vigila que els nens es portin bé i ho explica als Reis, però és bo. La resta de "monstres", als contes!