Ja ha nascut el SEGON, i ara què?

[Takita]

Crissie, de veritat que t'admiro, perquè ja dic que jo, amb 11 dies seguits amb tots dos a casa, he acabat dels nervis!
Ja fas bé d'apuntar-te a les classes sense el Xavi, així podràs gaudir-les més sense estar pendent d'ell. Segur que ell s'ho passa pipa amb la teva mare.
M'apunto a la trobada, quan la tolinso torni .

Tolinso, ja he llegit això de l'Helena, quin greu! Com es troba? Ja li han donat l'alta? Molts mimitus

a_fer, nosaltre fem igual: L'Arnau va a escoleta de 9 o 9:30 fins les 17 o 17:30h i, en aquest temps, aprofito per estar en exlusiva per l'Emma, fer dinars i sopars, la compra i la feina de casa. Quan anem a recollir l'Arnau, si fa bo, anem al parc i, sinó, a cap a casa, a jugar una estoneta abans no arriba l'hora dels banys i sopars.

Bé, noies, vaig a dormir (si em deixen).

[Julyet]

He començat mil vegades a escriure en aquest post però m'enrotllo tant que mai acabo i sempre em sorgeix algo... en fi, que intentaré sintetitzar.

Tenia moltes ganes d'explicar-vos com va tot ara ja des de "dins del sistema" ;). Encara no puc fer gaires valoracions ja que la Ivet avui fa 6 dies i només som a casa des de fa 4, així que no crec que sigui representatiu, però almenys aquest primer contacte està sent MOLT positiu.
Vaig per temes:

- L'experiència és un grau: efectivament estic/estem mooooolt més relaxats. Jo tinc tan enganxada a la Ivet com em demana (o més :P). El fular és taaaaaan meravellós! I així puc estar per l'Emma al 90%. A més a l'haver sortit "il·lesa" del part i no tenir (de moment almenys) cap problema amb la lactància tot està sent molt fàcil. Em sento molt més segura, intento anticipar-me als problemes, m'organitzo millor... i sobretot el fet de trobar-me tan bé m'està ajudant molt.

- L'Emma: el tema de tenir una germana penso que el porta bé. Des del dia 1 que li encanta mirar-la, tocar-la, fer-li petons, a la que la sent va corrents i comença "uiii, mira què fa la Ivet!" "què guapa!!!" i de moment penso que és força prudent. Si jo li dic "vigila", "aquí no la toquis" o coses així aleshores ja no ho porta bé... Però ahir vaig descobrir que si per exemple li estic donant de mamar i ella comença a posar-se a sobre (que l'altre segueix com si res... però a mi m'atabala) li dic: "ves a buscar un nino i li dones lleteta" i ho fa super contenta :P.
Ara, quan ve molta gent a casa (normalment si ve la gent "en petites quantitats" cap problema) s'atabala molt i pot explotar, en aquell moment o més tard.
També han sortit a la llum alguns "punts de terribles 2", com sovint contestar "no" com a primera resposta quan li dius alguna cosa (encara que al cap de 2 segons ella mateixa t'ho demani...).
Però en general penso que ve. No la veig gelosa (de moment), en canvi si en alguns moments "sobrepassada".

- Nits: la meva gran preocupació... però de moment molt bé. Al final hem posat 2 bressols sidecars ;). I les 4 nits han anat super bé. 2 s'ha despertat l'Emma, la primera es va descontrol·lar una mica, però va ser un despertar i prou, i crec que ho va entendre... La Ivet ni la sentim. Jo la tinc molt a propet i a la que fa sorollets... teta! I seguim dormint. I jo al·lucino d'un postpart on no sóc zombi, perquè amb l'Emma això ho vaig portar fatal, fatal...

Així que estic contenta :). Ja m'imagino que les dificultats aniran sorgint de mica en mica, però un bon inici sempre és important, i si més no em quedarà un bon record d'aquesta primera "setmana fantàstica".

No puc personalitzar... però no puc marxar sense dir-li a la Crissie que jo crec fermament que pel Xavi i per ella és fantàstic poder compartir temps amb altres persones que se'ls estimen. Com sabeu jo sóc ferma defensora que els bebitos petitons necessiten molt a la mama, i és durant un període de temps. De mica en mica com diuen "es necessita una tribu per criar un nen", i si amb la família hi ha bona relació penso que és una gran opció. Però és que a més quan el pare està tan de temps fora és imprescindible... En fi, ànims i delega tot el que puguis!!!

[Julyet]

Ahhhhh, tolinso, què ha passat???? Com és que sou a l'hospital??? (m'he empanat!). Espero que no sigui res greu i pogueu estar a casa ASAP!

[Takita]

Julyet, què bé que t'hagis pogut passar! Me n'alegro molt que la primera setmana hagi anat tan bé. Això que comentes de l'Emma, l'Arnau fa el mateix; en principi, ell vol col.laborar en tot: canvi de roba, canvi de bolquer, posar cremeta, acostar-li la pipa, gronxar l'hamaqueta... però no li puc treure ull de sobre perquè no medeix la força i es tira a sobre per a abraçar-la o li agafa mans i peus amb força, etc.
Això del NO també ho fa; d'entrada, tot és NO, però després s'ho repensa i, normalment, canvia d'opinió. En fi, haurem de tenir moooolta paciència, per a variar .

[sareti]

Hola,

He descobert aquest post i veig que no sóc l'única que estic una mica desbordada i amb sentiments contradictoris.... i hi ha unes quantes conegudes
Jo també faig lactància en tàndem i collit tots 4! és esgotador però meravellós....
També li hem tret el bolquer a l'Edna per setmana santa i portem força bé, però sense gaire entusiasme... Takita, vosaltres com ho porteu?
intentaré seguir-vos!

[Alehop]

Hola noies,

Fa dies que em volia passar per aquí, però al final sempre em liava amb altres coses...

M'agrada molt llegir-vos...perquè no em queda res per estar així...i cada dia estic més cagada.

Tot i que el petit encara no ha nascut, la Mar ha passat per totes les fases possibles: m'ha castigat amb indiferència, després ha tingut una fase de mamitis total i abosluta (que mai no l'havia tingut especialment), després fase de càstig amb ràbia, rebequeries (per favorrrrrrrrrrr...que encara no han arribat els "terrible two" i la tia ja va practicant per ser la campiona), mamitis de nou...O sigui que no sé per son sortirà quan neixi el petit.

Al mateix temps, a part de por, em fa una peneta que quan neixi en Nico no pugui estar per la Mar tot el que voldria...Ella sempre ha estat super independent, i crec que estar a sobre d'ella i molt pendent de que no "pateixi" serà més una necessitat meva que no seva...però jo que se...Ahir per exemple, em va aixecar la samarreta i em va fer un petó a un pit i va dir "la teta de Mar, si mami?"...i des dels 11 mesos que no pren pit per la seva propia decisió!! Em vaig quedar flipada, perquè des que es va destetar mai més no li havia fet ni cas als pits...i ara surt amb això, rollo "Que no sigui que aquest tal Nico-bebè em vulgui mangar els pits de la mare". Ai no sé...aquesta nena té unes sortides que em deixer fora de joc amb lo petita que és...

Ai, noies, tinc tantes sensacions contradictories...tinc moltes ganes de tenir ja el meu petit, peró em fa una por no saber fer-ho bé amb tots dos. En fin...no sé....ja m'he desfogat, ja em sento una mica més alleujada...

Veig que les que esteu ja "de pleno" en l'operació "ja en tinc dos", n'hi ha de tot...

Crissie, deixa'm que et digui que trobo que ets una campiona, tot el dia amb els dos nens tu sola....no m'estranya que de vegades et sentis desbordada i perdis els nervis...Jo no tindria tant d'aguante com tu!! I per favor, ni se t'acudeixi sentir-te malament per voler deixar el Xavi amb la teva mare, i fer coses només amb la Maria...o AMB TU MATEIXA, QUE T'HO DEUS!! De debò...ànims, guapíssima, i no et sentis malament...que el Xavi és un nen molt demandant i lo raro seria que, de tant en tant, no necessitessis aquest espai per tu!!

Tolinso, això que comentes de sentir-te malament quan t'has de separar només d'una de les nenes...és un pensament que tinc molt sovint. Com si al fer-ho, a l'altra l'estiguessis deixant de banda...oi? ja veurem quan neixi el Nico, però crec que serà una sensació compartida...Espero que això de l'Helena no sigui res greu i que aviat estigueu a casa...

Bé, me'n vaig a la dutxa...que l'hora que és i encara no he fet res....aixxxxxxxxxxx....

[Takita]

Sareti, doncs estem força estancats i és que passa olímpicament de la gibrella ; no sé, no el veig preparat, la veritat. A veure si amb la "feina" que fem a casa i la que fan a la Llar, aconseguim despertar el seu interès.
Per cert, quina edat tenen els teus fills?

Alehop, ja et queda ben poquet, eh? aquests sentiments que tens, també els tenia jo, sobretot la por, moooolta por, també perquè l'Arnau no és gens independents i patia molt pensant en com s'ho agafaria. Ara, sembla que ho porta millor, tot i que de tant en tant crida l'atenció d'una manera un xic exagerada, però bé, són moments puntuals i la veritat és que s'estima molt a l'Emma.

Nosaltres, hem passat un cap de setmana complicadet. L'Emma ha estat amb mal de panxa i no aconseguia dormir més de 10 minuts seguits i l'Arnau, estava neguitós i s'ha despertat a la nit, així que un xou, tota la nit amunt i avall.

[a_fer]

Hola noies! Com ho portem?

Aquesta setmana el meu company ja no fa torn de tarda així que ja no estaré sola amb el pollo del vespre . Així que això implica que ha estat el primer matí que he estat sola amb el pollo del matí

La veritat és que ha anat molt bé, també perquè la Uxue ha estat col·laboradora. Com que m'he llevat d'hora perquè l'Ekaitz ha menjat cap a les 7h, hem anat amb molta calma en fer-ho tot. Des d'ahir que la Uxue ja no és la Uxue, és "un altre bebé", així que volia que la vestís jo perquè clar, els bebés no se saben vestir. Ara, callar no ha callat, tot i que li he dit que els bebés tampoc parlen ni miren el Doraemon

Doncs bé, avui per celebrar que ja hi ha l'afero... me'n vaig a sopar amb uns amics! No hem quedat fins ara perquè jo no podia amb els dos nens, i ara que ja hi serà ell... doncs aniré a desconnectar una estona (no massa que els altres demà treballen, jeje). Ja tinc la llet treta i preparada a la nevera, que el tio és un tragón

[Ponioleta]

A-fer, me n'alegro molt que te'n vagis a sopar!!! I m'ha fet molta gràcia la Uxue bebé i al teva resposta que els bebés no miren dibuixos, je je

El meu fill té 21 mesos i encara em sento culpable quan faig alguna cosa d'aquestes, no només per deixar sol al meu fill (que tot i que fa poc vam passar una època de crisis i li montava molts pollos al papa quan jo no hi era, ara ho porta bastant bé) sinó també cap al Poniolet, tot i que ell m'anima a fer coses sense nen. És que seré burra!!!

[Takita]

Aquesta setmana el meu company ja no fa torn de tarda així que ja no estaré sola amb el pollo del vespre . Així que això implica que ha estat el primer matí que he estat sola amb el pollo del matí

Nosaltres, igual . Estic contenta perquè el Takito fa torn de matí, però ahir ja tremolava de pensar en el matí que m'esperava. Com a vosaltres, no ens ha anat pas tan malament i, tot i que molt justets de temps, hem arribat en hora a la Llar.
Per motius de producció, el Takito haurà de treballar en torn de matí un parell (en principi) de setmanes més, així que estic súper contenta! . Prefereixo el possible pollastre del matí que no pas el pollastre segur dels vespres .

Que vagi molt bé el sopar! Quina envejeta em fas!

[sareti]

Takita, L'edna té 2 anys i la Maura mes i mig. L'edna també està estancada, la motivem pq vulgui seure al vàter (costa molt) o a l'orinal (una mica millor) però dura 2 dies i després no vol. De moment vam començar dient-li q ho feia molt bé, després enganxant gomets de colors, després dient-li que es baixés els pantalons ella sola com els grans, després lacasito de premi (és el q va anar millor)... i al cap de 2 dies de fer-ho bé se'n cansa i diu q no vol seure... i quan té pipi t'avisa, però moltes vegades quan ja comença a sortir. No sé pas com fer-ho pq col·labori....

Jo no sé com us ho feu sense ajuda... Els dies q el saret és fora (marxa a les 6), ve la meva mare a les 8, m'ajuda una i porta a l'edna a l'escola i la torna a les 12, així jo puc preparar el dinar i estar una mica per la maura... i la meva mare es queda fins q he adormit a l'edna per la migdiada, q tot i la teta costa, i així estem tranquil·les pq ella està per la maura.

A mi el que em passa és que l'Edna sempre ha estat molt enganxada a mi i a la teta, i des de que hi ha la Maura vol teta a tothora i anar a coll a tothora, i per carrer, porto a la Maura al fulard o a la bandolera i ella tota l'estona gemegant que vol anar a coll, i em trenca el cor, pq ja no sé com explicar-li que no puc portar a les 2. M'estic plantejant buscar algun sistema amb el fular per portar-les a les 2 alhora, coneixeu algun nus per portar a 2 criatures de diferents edats?

[crissie]

Hola noies! Atenció que tinc un moment per mi!!!
Avui he portat a la Maria a fer la prova de l'oïda (és molt llarg d'explicar, pe`ro li faran més prives, se suposa que de l'orella esquerre no hi sent ) i he deixat el Xvai amb ma mare...Ara la marieta dorm o sigui que m'he fet un plat de pasta a lo ràpid im'he enganxat corrents al sP!

EL Xavi ara té dies de tot, pe`ro seguiex hiper-demandant i hiper-mamitic i hiper-tetitic però jo ho pòrto millor... La Maria no havia de ser menys i també és super demandant, l'he de tenir tot el dia al damunt...sort dels fulars!
JO estic feta un 4 i enganxadissima de l'esuqena, pe`ro faig el que puc

Ara eh apuntat al Xavi a piscina per tenir una horeta amb ell a soles! vam començar el dilluns passat i va ser genial! ens ho vam passar teta! AL mateix centre una noia es queda amb la Maria als braços durant tota una hora (i jo la veig a traves d'un vidre, no sigui que se m'escapi ) PEr altre banda m'he apuntat a dansa del ventre amb porta-nadons (a Kangura) i tot i que ho faig amb la MAria penjada i amb el Xavi pululant per allà, sento que és una cosa que faig per mi, i surto super renovada i contenta

Alehop! Et queda un sospir!!!tots les sentiments que descrius son les mateixos que tenia jo...però ja veuràs com quan tinguis al Nico no tens temps de sentir-te malament!JAJAJJAJA!és broma! us anirà molt i molt bé! i la teva pricnesa s'adaptarà, ja veuràs! i si et passa com a mi, sempre et quedarà aquest post per desfogar-te

TAKITA com ho porteu aquesta setmana?

A_FER! que be nena!!!un sopar!!!clarq ue si!!!!!! m'alegro que ja tinguis el teu home en el moment de més ko's!

PONIOLETA em penso que ens sentirem culpables de per vida...sóm unes bledes!JAJAJAJAJAJAJA!

SARETI el tema del Bolquer és ben complicat...nosaltres hem començat ara, però si et serveix de consol, dir-te que SON MOLT PETITS, que potser no estan ni preparats i que és un canvi evolutiu molt fort això del controls d'esfinters..ho dic, perquè a vegades , amb l'arribada d'un germanet no és molt bona idea començar a fer un canvi tan important...JO vaig començar ahir amb el Xavi, i de moment el tio hi posa molt entusiasme, pe`ro tinc molt clar que si en un plaç d'uns 10 dies veig que la cosa no tira, retiraré la gibrella o ens n'oblidarem fins l'estiu. Penso que és millor no forçar, i molt menys ara que tenen els sentiments a flor de pell..
PEr cert! NUSOS! Tens motixlla portabebés? JO el que em faig és col.locar-me el fular elàstic o la bando i després el Xavi a l'esquena, un cop a l'esquena em co.loco a la MAria devant Igualment si busques al Youtube "doble porteo" et sortiran bastants videos)

En fi! JULYET!!!com ho portes tu!?!?!?!?!?!?

i les altres?

Petonets!!!

[a_fer]

Ei Crissie, m'alegra veure't més animada!!!

Noies, doncs el sopar, quan portava 30 minuts fora de casa, em truca l'afero dient-me "això és un caos", perquè els tenia els dos plorant. Em va sortir un "a que no és tan fàcil????" Homeee, és que de vegades es pensen que estem de vacances...

Jo ho porto tot força millor, també perquè el nen ja va agafant un ritme més regular (tot i que ara crec que té una crisi de creixement perquè es passa el dia enxufat a la teta) i jo vaig més relaxada amb tot en general.

[sareti]

Crissie!! jo tinc a l'edna fent migdiada al llit i la maura fent migdiada sobre meu.... l'Edna també està que només vol mama, i es passa el dia dient:
- mama, a coll
- mama, teta
en qualsevol circumstància, quan és a la trona, a la banyera, al llit, al cotxe.... i evidentment ho faig tant com puc, però la Maura també ho necessita, i ja la tenim liada....
tinc fular teixit, bandolera i motxilla i ja provaré de combinar-los, no se m'havia acudit, pensava en posar les 2 al fulard, però així serà més fàcil.
El tema pipis seguim igual, ella vol calcetes, jo crec que condicionada per l'entorn, però no vol seure a l'orinal i molt menys al vàter.... i crec q s'aguanta el pipi per no anar-hi, i això em fa patir una mica... no sé com encarar-ho, tinc clar q no vull drames i si ella no vol seure no l'obligo i si avisa bé i si s'escapa freguem i seguim amb el q feiem...

A-fer, llàstima que tinguessis un sopar exprés... però algo és algo. Jo ja tinc ganes de començar a agafar el ritme q em sembla q no arribarà mai!

[Takita]

Hola noietes!

Aquesta setmana ho porto millor perquè el Takito treballar en torn de matí i arriba a casa cap a les 14:20h; bé, això fins ahir, perquè ahir va agafar un bon refredat i avui s'ha hagut de quedar a casa. Espero que millori ben aviat i, sobretot, que no ens ho encomani!
L'Emma va restreta i està molt neguitosa, pobreta, però per la resta molt bé.
L'Arnau, ahir va fer un pipi a la Llar i li van fer festa grossa i, com que era el primer, li van donar un "premi"; quan el vaig anar a recollir, l'educadora li va dir: "explica-li a la mama què has fet avui!" i venia tot content a dir-me que havia fet pipi a la gibrella. Avui, m'han dit que ha fet 4!!! ara, només falta que s'animi a fer-los a casa

crissie, aneu a piscina? molt bé! li agrada al Xavi? me n'alegro molt que estiguis més animada i que ho portis una mica millor.

a_fer, aix, aquests homes! però vas poder acabar el sopar? què bé que ho vagis portant més bé.

sareti, moooolta paciència amb els pipis, és que no és fàcil, eh? nosaltres, mirem un llibre que li hem comprat sobre deixar els bolquers i ens el mirem asseguts (ell a la gibrella i jo al wc); és la manera que s'hi estigui una estoneta, tot i que ja dic que a casa encara no ha fet mai cap.
Doncs, la Maura i l'Emma tenen el mateix temps .

Com aneu la resta, noies?

[a_fer]

A-fer, llàstima que tinguessis un sopar exprés... però algo és algo. Jo ja tinc ganes de començar a agafar el ritme q em sembla q no arribarà mai!

Eeeep, que no vaig tornar pas, eh??? Sí home!!! Li vaig dir que em passés la meva filla i vaig parlar amb ella, perquè plorava perquè el seu germà (de dos mesos) li havia fet mal (ella s'hi havia acostat i ell va moure els braços i li va posar un dit a l'ull). Li vaig explicar que era sense voler perquè ell no sap que té mans i ho vam arreglar.


Crissie, espero que no sigui greu això de la Maria!

[Julyet]

Hola!!

Em costa trobar estones per escriure, però no només per les nenes, sinó perquè sovint tenim visites (tot i que aquest cop, tret de moments puntuals, trobo que tot ha sigut més relaxat) o feines pendents de fer (hem fet obres...) o anem sortint (o jo dormo, que intento fer-ho tan com puc :P).

El meu balanç de la segona setmana de vida de la Ivet és encara millor que el primer. L'Emma la veritat que ho porta de meravella, desitjo que duri així per sempre!!! Té devoció per la seva germana, una sensibilitat que em sorprèn! Jo duc a la ivet a sobre gairebé tot el dia, sigui en braços o al fular (casi no toca el moisés :P) i la teta ja sabeu com va, gran part del dia enganxada! Doncs penso que l'Emma prefereix que la tingui a coll a que la deixi, i a la que sent que rondina el més mínim ja em diu que l'agafi i que li doni lleteta, ho passa fatal!

Amb les visites d'aquests dies ha estat més tranquil·la que amb les primeres, potser perquè eren més "dosificades" i jo ara ja torno a estar amb ella tot el dia (crec que les 48h d'hospitalització meva no les va portar gaire bé... ).

Les nits fins ara han seguit anant molt bé (és el que em feia més por). La Ivet de nit no plora gens (es desperta fent sorollets d'animalet, no sé com explicar-ho, però són fluixets i no desperta a l'Emma, i com la tinc al costadet li dono teta de seguida i "aquí no ha passat res") així que només em desperto jo i el mínim possible (estem els 4 a l'habitació). I a l'Emma li encanta que anem a dormir les 3 o els 4 a l'hora (i s'adorm en un minut!).

També he notat millora en que la primera setmana l'Emma constestava "NO" a qualsevol pregunta que se li fes, i potser explotava més. Aquesta setmana ha sigut molt més calmada i l'he vist més tranquil·la.

Espero que aquesta dinàmica duri... pagaria el que fos!!!

Molts ànims per a totes, estar per 2 peques és dur de vegades (ara ho sé amb coneixement de causa, no només d'imaginar-m'ho :P) però compensa tant!!! Encara que escrigui poquet us vaig llegint i "pateixo" amb vosaltres... però penso que cada vegada les coses han d'anar millor, que tenim més experiència!

Una abraçada!!

[tolinso]

nosaltres la veritat es que tambe ho portem molt millor del que ens podiem pensar, i de fet es com si l'Helena hagues estat tota la vida amb nosaltres, la veritat es que no se'ns ha fet gens extrany ser un mes. El que si que no se com feu es.... com fer les feines de casa!!!! nosaltres no donem l'abast! tambe es cert que just ara se'ns ha acumulat una serie de coses i anem de cul: jo he començat a treballar, el David esta a tope amb feina i es queda fins les tantes de la nit fent feina (a casa, pero treballant), i jo m'he apuntat a tres cursets online que no tinc mes remei que fer-los a la nit tambe... Pero el que no hi ha manera es que poguem tenir el pis mitjanament endreçat... es literalment impossible! I per mitjanament endreçat vull dir... no tenir la roba tirada al menjador o els plats acumulats a la pica
com aneu la resta? JULYET, m'alegro moltissim que us vagi tan i tan be amb l'Ivet a casa, i ja veig que l'Emma ho esta portant fenomenal! espero dque duri!!

us deixo que em reclamen!

[Julyet]

tolinso, la teva baixa de maternitat se m'ha passat volant, però és que és exageradament curta!! Em sap molt de greu, de veritat...

Tema feines de casa: el pas número 1 és "expectatives realistes". El grau de "tolerància" al caos ha de pujar bastant... El pas número 2 és "simplifica al màxim": intento no complicar-me i fer-ho tot "fàcil de recollir". El 3r: bebè en fular. I el 4t: aprofitar els minutets sueltos i els "viatges", i em proposo fer 1 "feina" al dia i prou. Ah, tinc thermomix, rentaplats, secadora i roomba :P.

[a_fer]

Ah, tinc thermomix, rentaplats, secadora i roomba :P.

Apaaaa! Així no vaaaal!!!!!

Tolinso, nosaltres fem el que podem (jo encara estic de baixa) però senzillament arriba un moment en què la pols ja ni la veus, i els vidres ja penses que des de sempre han estat opacs