trucs per treure el xumet!

[ter10]

Hola a totes!

M'agradaria saber com us ho heu fet vosaltres per treure el xumet. Tinc un nen de 27 mesos i esta super enganxat als xumets, sempre n'ha de portar 4 o 5 per les mans i no pot anar a dormir sense ells. Alguns companys seus de l'escola bressol ja no em porten i jo la veritat és que no sé com fer-ho per a què no s'ho passi malament.
Algún consell????

Gràcies

[MIRJAN]

Hola!
Doncs jo tinc la nena gran que te 34 mesos, és a dir al novembre farà els 3 anys, i li hem tret el xumet a principis d'agost. Pensa que estava super enganxada, suposo que com tots, però igual que el teu, tenia mil xumets escampats per tot arreu.
El que vam fer, és que com que on passem l'estiu hi ha una casa on hi ha un gosset que els nens el van a veure, li vam dir un dia que li donariem els xumets al gosset perquè era petit i ella ja s'havia fet gran. No li feia massa gràcia pero un dia el meu marit va tallar la tetina dels xumets i sense que ella ho veiés va fer veure que els hi donava al gos, i que aquest els mossegava!
Sincerament, no s'ho va prendre gens bé! no li va fer ni gràcia però llavors vam anar a comprar un regal molt xulo, una cosa que ella sempre volia, i a la nit va dormir com si res! no va dir res del xumet! ho vam trobar increïble doncs ens esperavem un show! De vegades sembla que hagi de ser tant i tant difícil i després resulta que no ho és gens. Això ho he comentat amb altres pares, i hem coincidit en que moltes vegades som nosaltres els que veiem les coses més complicades, ells després s'adapten millor del que ens esperem.

Així que si ha arribat el moment... doncs endavant! només s'ha de buscar una manera divertida de fer-ho!

[petazetas]

La nostra té 21 mesos i hem aconseguit que només el porti per dormir.

Vam començar a dir-li que la majoria de nens a la llar d'infants ja no el porten per que és gran i que lla ja se n'està fent de gran i que el xumet és de nens petits.

Sembla que ella ja es considera més gran, per que ja sap que durant el dia no el pot demanar per que no li donem si no es que fa la becaina del migdia.

[petitindis]

El nostre de petit no en va portar quasi mai, no li agradava massa el xumet però quan va començar la guarderia, que tenia setze mesos, con que al principi plorava molt, quan el portàvem a la guarderia li posàvem el xumet i desprès varem tenir feina per treure-li. Nosatrels li varem treure paulatinament i ens va funcionar molt bé. A estones els xumets "es perdien" i cada vegada l'estona era més llarga fins que se li va oblidar. No volíem treure-li de cop perquè en el nostre cas vèiem difícil que funcionés. Durant aquest període varem treballar molt el tema de ara ja ets un nen gran i li dèiem els avantatges que això suposava, tot allò que podia fer perquè era un nen gran i que els nens petits que portaven xumet no podien fer i amb paciència ho varem aconseguir.

[juliet]

La Júlia quan va començar p-3 encara duia xumet i per Nadals (38 mesos) li va donar als reis amb la carta de les joguines.
Un cop arrivat el moment li vem dir que els reis portarien el xumet a d'altres nens que el necessitaven més que ella, primer li volia donar al germanet, però el Roger l'escopia...mai n'ha volgut...i llavors va estar d'acord a donar-li als reis.
Ella n'estava moltíssim del seu xumet però no va tenir problemes per acostumar-se a no portar-lo.
Això sí, vaig estar sentint la cançoneta de tothom des que la Júlia va fer l'any...que si el xumet només li deixi per dormir, que si ja ni per dormir que no ha de portar xumet, que si se li farà malbé el paladar, que si les dents li sortiran desviades, que si quan més trigui a treure-li més difícil serà després....en fi, ni cas, ella volia el seu xumet i a mi no em preocupava que el portés.
Ara no té cap problema de dents ni paladar ni de res!!!!

[Laure]

És que la gent és una mica pesadeta amb el tema del xumet. Jo és que flipo amb gent que et troba per l'escala i li diu al nen: -Què fas amb xumet?? si ja ets gran!! i no saben ni quina edat té Em molesta una mica, la veritat, trobo que no n'han de fer res.
Això no treu que em passi com a la ter10, que començo a pensar que quan arribi el moment ens costarà perquè és molt pipero, com diu la meva àvia, i sempre n'ha de dur una de recanvi a les mans per si un cas
però també estic d'acord en que a vegades ens fem una muntanya de les coses i després ells s'adapten millor del què ens pensem. Per tant, de moment no m'hi capficaré, potser cap a meitat de curs o quan haguem passat la famosa i temuda adaptació aleashores començarem a proposar-li de deixar-lo a casa quan sortim. Ja veurem....

[yaixha]

Nosaltres també vam fer servir l'estratègia dels reis, igual igual que la juliet. Cap a l'octubre o novembre, ara no ho recordo, a la biblioteca vam trobar un llibre que ens anava perfecte: Adéu, xumet, Les històries de l'Alex.
Explica el mateix que nosaltres voliem posar en pràctica: un nen que al final decideix donar-li el xumet als reis el dia que els porta la carta. El llibre el vaig acabar comprant i així el llegiem sovint a casa i va donar el xumet molt convençut als reis, igual que l'Alex. Ell també n'estava mooooolt enganxat.
Els reis li van portar els regals de nen gran per donar el xumet per altres bebes i és veritat que durant un parell o tres de nits va demanar pel xumet, però no va fer cap plorera quan li recordaves que ell mateix li havia donat al reis i ells li havien portat tal i tal i tal. I desprès mai més en va tornar a demanar, van ser això, dues o tres nits de demanar-lo just abans d'adormir-se.
Ens va funcionar i probablement sigui la tècnica que fem servir l'any vinent amb el petit, ja veurem.

[ardid]

A la meva família, amb els cosins petits ha funcionat força bé això de donar-lo als reis, tot i que algun d'ells en algun moment de crisis nocturna cridava que li tornessin el xumet i s'emportessin el regal que li havien dut
Sort!

[Eliamarti]

Hola ter10,

La meva filla sempre va estar súper-enganxada als xumets: escampall de xumets per tot el llit per dormir, i el xumet de la boca i el xumet de la mà durant el dia, sempre amb els dos xumets. Així fins més enllà dels tres anys, ben bé fins els 38 mesos.

El que vam fer és que vam estar un temps "mentalitzant-la": tú ja comences a ser gran, etc. I cap a finals de curs, a la guarderia, li vam proposar d'anar a porta la seva bossa dels xumets a la classe de lactants (on l'any vinent començava el germà petit), perquè els petitons quan comencenssin el curs els necessitarien, i ella el curs vinent ja aniria a l'escola de grans. Doncs això li va semblar bona idea i una tarda quan la vaig anar a buscar a la llar d'infants vam anar a la classe de lactants, ella va veure els petitons gatejant per allà, i vam deixar allà la bossa.

Evidentment jo vaig anar per darrera a recuperar la bossa, no fos que a la nit hi hagués "crisi", però la veritat és que en algun moment em deia amb mig somriure, "i els xumets, mama?" I jo li preguntava: "que els voldries tornar a tenir?" I ella responia: "noooo, que ara ja sóc gran!!". Jo crec que d'una banda els trobava a faltar, però li podia més el fet d'haver decidit que ja era gran i ja no els necessitava...

Fins ara!

[ter10]

Moltes gràcies a totes!!

Com la majoria de vosaltres dieu crec que he de trobar el moment adecuat i fer-ho de manera paulatina. El que també tinc clar és que ha de ser una cosa que face ell per si mateix, que no puc imposar-li perquè després penso que encara serà pitjor. Anirem mentalitzant-lo i potser de cara els reis probem alguna tàctica.

Estic oberta a altres experiències!!!!!

Gràcies

[isa]

Ei! La Paola també és molt xupetera, té més d'una dotzena de pipes (el meu pare és farmacèutic i no se'n pot estar de regalar-li'n!! ) i sempre va amb la pipa, a ratos a la mà, a ratos a la boca. També em començo a plantejar de fer-li deixar i havia pensat en regalar-li als reis, però quann li he explicat a ella es posa molt nerviosa i diu que no, que no, que ni parlar-ne, que la pipa no..... Així que, arribat el Nadal, mirarem què fem, però em tranquilitza saber que no és la única addicta i que, tot plegat, tampoc és tan greu.
Es que la gent em fa posar nerviosa.... Laure, totalment d'acord que la gent és plasta i es fot a on no els demanen, la Pao ja va pel carrer amb por quan algú se li acosta mirant-li la pipa, tothom, ens coneguin o no, li treu i li diu "la pipa no, tu ets gran, blablbalba, a la basura....." i pobreta, s'espanta, i jo em cabrejo....la gent és molt pesada, molt, quina ràbia.

[Julyet]

L'Emma amb prou feines porta xumet per dormir, però no suporto les pressions cap als nens que volen la pipa:

1- les porten perquè els hi hem donat, i quan ja no ens interessa, fora.
2- Si a un adult que té un vici (o sigui, tots...) li dius que l'ha de deixar, que ja som prou grandets per: fumar, mossegar les ungles, prendre cafè, etc... què passaria?
3- Si un nen ho passa malament perquè li prenem la pipa, pot ser que ho necessiti per algo, no? El màxim "mal" és que se li deformi el paladar... Jo vaig haver de portar ortodòncia 3 anys, tenia les dents fatal, i mai viag voler pipa ni cap tipus de tetina.

Em sembla molt bé pactar un moment i/o aprofitar un canvi per plantejar-li i oferir-li deixar-la, però de manera "pactada". M'han agradat les vostres idees

[nunus]

El Guillem tampoc sol portar xumet, però de tant en tant l'agafa. De fet, fins a l'any no el va voler veure ni en pintura, ni a casa ni a l'escoleta. Cap als 13-14 mesos, però, va començar a posar-se'l més, pel tema de les dents, però us puc dir que en tooot el dia, potser el porta un parell d'hores, com a molt. I per dormir, potser hi dorm un cop a la setmana - o cap- depèn...

Ara, quan el porta, quina agonia la gent, de debò. Osti, què n'han de fer... Abans donava mil explicacions ("ui, no, si no el porta mai, a vegades aquí al cotxet, però a casa mai..."), però ara ja passo més i directament ni contesto. Et trobes algú, i no falla: "Què fas amb la pipaaaaa... tu que ets tan graaaan.... treu-te la pipaaaaaa..... que estàs LLEIG amb la pipaaaa!!!!" Us juro que la propera persona que li digui al meu fill que està lleig amb la pipa, li diré que ella (acostuma a ser una dona gran que no et coneix de res...) sí que està lletja i que vagi a la perruqueria ja! Per favor!!

Va haver-hi una època que quan arribàvem a casa dels meus sogres, el primer que feia ma sogra si el nen duia el xumet era dir-li que se'l treiés. Rotllo: "Hola Guillem, treu-te el xumet!" O -com que normalment no el porta- mirar-nos amb cara de traspassada i preguntar-nos (quasi cridant): "Què li passa?????" I nosaltres, al final, "No li passa RES, porta el xumet i PUNT!"

[Julyet]

Doncs a mi em pa una cosa cosa similar, nius, però no amb el xumet. L'Emma va sortir de la sala de parts fent la pipa amb el dit gros, i no es que la faci molt (alguna vegada si) però moltes vegades s'està llepant (o mossegant) els dits (qualsevol), les mans o els peus. Jo diria que això ho fan tots els nens, però es veu que no. A mi sempre m'estan: "però dona-li la pipa, que sinó es viciarà amb les mans/peus!" i ara ja ni la porto, però abans tal i com li donava l'escupia (ara l'aparta amb les mans i s'enfada) i em deien: "li has d'aguantar més, bla bla bla...". O sigui "l'has d'obligar a portar pipa i un dia l'hauràs d'obligar a no dur-la". I això és el que no m'agrada.

[juliet]

La gent es fica en tot, coneguts i desconeguts.
A la Júlia també li deien, sobretot les senyores grans, "tan gran i amb xumet, treute'l que estàs molt lletja" i jo emprenyada i mirant a la Júlia li deia, "què guapa que ets princesa"!!!i ni em mirava la senyora...i una altra que em feia molta ràbia era "xumet caca" i jo pensava osti que la nena no és índia!!quina mania la gent a treure els articles quan parla amb els nens!!això sí la Júlia tan li feia que li diguessin lletja o xumet caca, se m'agafava a la cama i els hi reia de reüll com dient ja podeu anar dient que el xumet no me'l trec!!!!

Julyet, això de sentir si fa pipa amb el dit o se'l mossega "dóna-li xumet", i si porta xumet "treu-li que es viciarà"...també em va passar amb el Roger, La gent sempre amb el "bon consell" (sense ser demanat) a la boca. El Roger es posava sempre un dit a la boca quan li van començar a sortir les dents, com que el xumet ni veure'l, per apretar necessitava el dit, i ja teniem les xafarderes del barri tocant els nassos...
Ara em passa perquè el porto sovint a coll, farà 2 anys la set.que ve i si no haig de comprar no agafo el cotxet, anem passejant tranquil.lament, però quan es cansa doncs l'agafo a coll, i sempre hi ha algú que li ha de dir alguna cosa..."ets molt gran per anar a coll de la mare", "ai!aquest nen gandul no vol caminar"...grrrrr!!!
Doncs si ell vol anar a coll, se m'enganxa com un "mico mimós", doncs m'agrada, quan sigui més gran ja no ho podré fer, bé ni ell ho voldrà!!

[silviapml]

Us puc explicar què van fer els meus pares amb mi. Jo devia estar super-viciada i en portava 3 penjant d'una cadena que alternava a la boca. Quan tenia tres anys, vam anar de vacances a la platja. Estava amb el meu pare mirant el mar des de la terrassa i es veu que va agafar la cadena dels xumets i va fer veure que els llençava al mar.
Ma mare em va explicar que em vaig quedar pilladíssima mirant cap a vall, a veure si els trobava. I així vaig estar una estona. I ja no el vaig tornar a demanar, tot i que ma mare va guardar-ne un per si de cas una nit el necessitava.

Em semblen molt bé les vostres idees i en prenc nota per quan em toqui fer això amb la meva nena. I hi estic d'acord que de vegades som nosaltres qui li donem massa importància a les coses, quan en realitat són més senzilles. Suposo que volem fer bé les coses i els hi donem moltes voltes

[yaixha]

Jo m'enrecordo perfectament del primer dia de cole, quan jo tenia tres anys. Tinc la imatge de mi mateixa, amb el xumet posat i plorant per que veia plorar altres nenes (devia ser un lloc horrorós on em portaven! ).

Bé, el cas es que com cap nena tenia el xumet posat, pel que es veu (d'això ja no m'enrecordo) ja no vaig voler mai més el xumet. Aquella mateixa tarda el vaig deixar.

Molt més senzill del que de vegades fem les coses....

[silviapml]

yaixha Quina historia més maca!! M'ha encantat

[edae]

A Banyoles, per la cavalcada dels reis tenim un patge que només es dedica a recollir xumets, porta un bastó i els porta tots allà lligats, i molts molts nens li donen.

[cuqueta]

El Guillem tampoc sol portar xumet, però de tant en tant l'agafa. De fet, fins a l'any no el va voler veure ni en pintura, ni a casa ni a l'escoleta. Cap als 13-14 mesos, però, va començar a posar-se'l més, pel tema de les dents, però us puc dir que en tooot el dia, potser el porta un parell d'hores, com a molt. I per dormir, potser hi dorm un cop a la setmana - o cap- depèn...

Ara, quan el porta, quina agonia la gent, de debò. Osti, què n'han de fer... Abans donava mil explicacions ("ui, no, si no el porta mai, a vegades aquí al cotxet, però a casa mai..."), però ara ja passo més i directament ni contesto. Et trobes algú, i no falla: "Què fas amb la pipaaaaa... tu que ets tan graaaan.... treu-te la pipaaaaaa..... que estàs LLEIG amb la pipaaaa!!!!" Us juro que la propera persona que li digui al meu fill que està lleig amb la pipa, li diré que ella (acostuma a ser una dona gran que no et coneix de res...) sí que està lletja i que vagi a la perruqueria ja! Per favor!!

Va haver-hi una època que quan arribàvem a casa dels meus sogres, el primer que feia ma sogra si el nen duia el xumet era dir-li que se'l treiés. Rotllo: "Hola Guillem, treu-te el xumet!" O -com que normalment no el porta- mirar-nos amb cara de traspassada i preguntar-nos (quasi cridant): "Què li passa?????" I nosaltres, al final, "No li passa RES, porta el xumet i PUNT!"

Jejejej, ja m'imagino la teva cara quan et diuen que el Guillem esta lleig amb el xumet a mi em fan els mateixos comentaris que a tu, i tema sogres, passapalabra ( ja saps les meves historietes), lo bo es que quan era petit no el va dur fins ben bé els 4 o 5 mesos i llavors tots els que ara em diuen que és massa gran pel xumet, llavors em dèien que perquè no el portava...en finssss, no comments.

La meva cunyada va tallar-li la punta a tots els xumets de la meva neboda i li va dir que s'havien trencat, al posar-lo a la boca no el volia perquè al xumar entra aire i en dos dies ja no els va voler, nosaltres potser ens plantegem aquesta tècnica quan li vulguem treure al Marc, de moment prou feina tenim amb la ditxosa adaptació