Relació caminar-dormir?

[Charliemi]

Hola noies!

La Juditté 14 mesos i fa una setmana que sense que hi hagi res que aparentment la pugui molestar (tret que no sigui alguna dent que no li veig...) es desperta a les 3-4 de la matinada i apa! cap al nostre llit perquè a la seva cuna no torna a dormir, però de tota manera triga mínim una hora a quedar-se dormida. Total que s'adorm profundament en seguida arriven les 6 que es quan ens sona a nosaltres el despertador i quan a ella li queda només una hora de son perquè a les 7 l'he de llevar. No és pel fet de que ens faci nosa al nostre llit, es que prácticament ja no tornem a dormir!
He llegit ja a més d'un lloc que quan comencen a caminar ja ho fan això, pot ser? Ella fa unes 3 setmanes que camina. Quina relació té? Teniu alguna recepta màgica?

[cross_13]

Vaig llegir en un llibre que quan aprenen a fer una cosa nova ho volen practicar a totes hores, i es clar, es desperta i vol caminar!
Tranqui, crec que son etapes que ha de pasar, quan menys pensis tornarà a fer la nit d’una tirada. Anims!

[bertian]

La Berta des de que gateja (ara ja li ha passat bastant perquè ja té 11 mesos i mig) que només es volia posar de quatre grapes a tota hora. Quan la posava a dormir (fem collit) estava mamant i intentava continuar mamant però de quatre grapes, s'adormia i fins i tot amb els ulls tancats i feta pols de son que tenia aconseguia posar-se de quatre grapes!!!! poc a poc ha anat passant, suposo que amb el caminar deu passar el mateix...

[Bea]

Jo estic amb la cross_13, la meva nena sempre havia dormit molt bé fins que va començar a caminar. Des dels dos mesos i mig que la vam baixar a la seva habitació fins començar a caminar, sempre va dormir toooota la nit sencera, a excepció d'algun dia que estava malalta. I a l'hora d'anar a dormir, sempre la deixàvem al bressol, jo li cantava un parell de cançons i marxava de l'habitació, i als 5 minuts tornàvem i ja estava adormida. Això durant més d'un any, fins i tot si dormia fora de casa, o fins i tot sense nosaltres.

I de cop comença a caminar i tot és un drama. No hi ha manera que s'adormi, ni cantant, ni tan sols en braços. Ni deixant-la plorar ni estant amb ella. Ni amb la mama, ni amb el papa, ni amb els avis. Ni amb música, ni al cotxet, ni al bressol de viatge, ni al nostre llit, ni al sofà, ni amb ninos, ni amb el gossos, ni de cap manera. De vegades se'ns feia més de la 1 de la matinada. S'aixecava i s'estirava no sé com fins a arribar a la paret i encendre el llum de l'habitació i es possava a cridar com una histèrica. I a durant la nit es despertava varies vegades també. Va ser horrorós durant 6 setmanes.

Ara tot ha tornat més o menys a la normalitat. Bé, moltes vegades quan la deixem al bressol plora una mica, però no dura ni 5min. I crec que ho vam retardar nosaltres fins descobrir que encara que plorés, si marxavem callava de seguida i es quedava adormida. Estava tant emocionada que no trobava el moment d'anar a dormir, per molta son que tingués.

Per tant jo et diria que és normal, que són etapes, i realment no sé si es pot fer algo. Els consells que et donaria... intentar que es relaxi una mica abans d'anar al llit (baixar la llum, potser un bany, evitar sorolls i el volum alt de la tv, ...), perque si no costa que s'adormin i a més a més un cop s'adormen no descansen bé i tendeixen a despertar-se, però suposo que tot això ja ho prova tothom en primera instància. També et diria que el fet que es desperti no significa necessàriament que hagueu de fer res, els nens es desperten molts cops a les nits, i es tornen a dormir sols en la majoria dels casos si no se'ls acostuma a necessitar companyia per tornar a adormir-se. Jo molts cops la sento i no faig cas, i als 5 minuts ja s'ha adormit un altre cop. De vegades estan mig adormits i en anar nosaltres els despertem del tot. Bé, i per últim, et diria que provessis a deixar un parell de ninos tovets al bressol que pugui abraçar si se sent sol/a. Ens hem de consolar pensant que és una qüestió de temps!