Necessito DESTETAR

[crissie]

Hola noies,
Com algunes sabeu tinc dos fills: Xavi 28 mesos i MAria de 7,5 mesos. Faig Tàndem. No puc més
Quan vaig parir al Xavi em plantejava alletar, pe`ro no més enllà dels 4 - 6 mesos reglamentaris...pe`ro avig anar evolucioannt com a mare i al final, tenia clar que fariem un destete natural...peòr em vaig quedar embarassada , i en contra del que em deia tothom, el Xavi no es va destetar durant l'embaràs...Els primers mesos del Tàndem van ser força durs, peò`r aviat es va regular i el Xavi ja només mamava al desperatr-se al matí i a la migdiada...
Ara, desde fa un parell de setmanes, els gelos del Xavi han crescut de manera desmesurada. Fa una setmana que va a la llar d'infants (mai hi havia anat) i TOT s'ha descontrolat. Tot son rebequeries , discusions i males cares...Pe`ro el tema pit....bfff....em porta pel camí de l'amargura...

La Maria, com a bona bebé, mama més que qualsevol cosa i el Xavi ah aconseguit superar-la...
Em passo el dia adormint a nens o donant-los la teta i ja no puc més...perquè per més inri, ara el Xavi , cada cop que li trec la teta, encara que faci 10 minuts que mama, em monta una rebequeria de les que fan historia...I clar! se'm fa una mutanya cada cop que em demana pit!!!! Haviem aconseguit mamar molt poquet, peò`r això aj és historia...No li puc negar ni negociar pq ja la tenim liada....

I vull destetar, però no sé com... Una bona assessora m'ha dit que li expliqui al Xavi que s'està fent gran i que la lleteta li deixarà d'agradar...i que al cap d'uns dies em posi mostassa al pit...pe`ro m'agradaria evitar-li aquesta trola i aquesta mala estona...
Se us acudeix alguna cosa????? O us esperarieu un parell de emsos a veure si la cosa es calma?¿!?

Ja sé que és molt personal tot això, pe`ro estic molt perduda, molt angoixada i molt nerviosa per tot plegat

Gràcies flors

[Ponioleta]

Crissie, ja hem parlat abans...
A mi els recursos de les mentides (posar-se pebre al pit, mostassa o el que sigui) no m'agrada. Però entenc que a vegades estem desesperades... jo algun cop que el Bernat portava hores enganxat (últimament passa bastant a les nits) li he dit que s'havia acabat la llet i que havíem d'esperar una estona (tot i que no em funciona gaire perquè ell diu "a veure?" i es posa a mamar un altre cop per comprovar-ho )

Diguéssim que lo "racional" (per dir-ho d'alguna manera) seria dir-te que esperessis una mica, que segurament tot plegat té a veure amb l'escoleta, aquesta època de gelos... però també és veritat que al final sempre hi ha canvis en les vides dels nens i MAI trobaries el moment.
I per altra banda també s'ha de tenir en compte com ho vius tu, que sovint ens centrem tant en els nens que ens oblidem de les mames!!!

Així que un cop més no sé què dir-te... quanta estona va ara el Xavi a la guarde? Teniu pensat que faci horari sencer? només matins? Ho dic perquè potser quan comencis a passar menys estones amb ell se't farà més suportable...

[entrerius]

Hola Crissie.
El Xavi amb 2 anys ja té capacitat d'entendre el que li expliques. Jo vaig deslletar més o menys a aquesta edat, però amb la diferència que ells sols mantenia les de nit i ja era veterà de la llar.
També em resultava molt exigent i m'estava ratllant.

Vaig parlar amb ell, crec que li vaig dir que la teta em feia mal (que molts cop era cert) i que per la nit havia de descansar. Li oferia el d'abans d'anar a dormir i la de despertar.
Poc a poc crec que vaig canviar la teta per un peasso biberó amb cereals i conte i va resultar molt més fàcil del que em pensava.

Sobre tot el que facis, fes-ho decidida i sense dubtar. Ell ho entendrà. Si tu dubtes ell ho farà també.

Molta sort guapa.

[Julyet]

Jo amb l'Emma vaig fer "pactes": o teta o colacao, o teta o orxata... i a la nit "fins que no surti el sol". Cada cop més preferia les alternatives.
Penso que cal oferir algo a canvi, i que vagi veient que les seves tries són respectades però tenen conseqüències (com qualsevol pacte).

Ànims!

[crissie]

Ostres noies, quina vergonya més gran....xafardejant per aquí, he vistq ue vaig obrir un post IDENTIC fa només 3 mesos!!!!! i ni ho recordava! Sóc un cas i un desastre monumental, però la meva memòria i els meus reflexes s'han anat reduint desde fa temps...ho sento

Lo dels pactes ho he probat i no vol raonar...
Lo de les alternatives: prefereix la teta a TOT...
Lo de negociar: no, no atén a raons...em sembla que he creat un monstre

[Julyet]

crissie, el Xavi és un amor, que jo ho he vist!
No sé què més dir-te, perquè el meu deslletament amb l'Emma, tot i ser forçat per part meva, va anar tot bastant rodat... el que més em va costar va ser la nit (que va ser pel que vaig començar) i com sempre dic, el paper del pare va ser crucial.

Sobretot, sobretot, sobretot, no us culpabilitzeu. És una etapa, i no és conseqüència de cap error, ningú ha fet res malament. Hi ha un desacord entre les voluntats dels dos i cap dels dos té raó o culpa. Com qualsevol aspecte de convivència que cal treballar perquè no esteu d'acord.
Com sempre t'he dit, no crec que es pugui fer d'un dia per un altre. I més si ell veu que allò és "prohibit"... penso que aleshores "pujaran les accions" i encara ho voldrà més.

Ja veuràs com us en sortiu.

[ardid]

Hola Crissie,
Fa uns mesos jo també estava amb aquesta preocupació: volia deslletar, no sabia com i no volia que fos molt traumàtic. La meva filla tenia 3 anys i dos mesos (com tu, abans que naixés jo també pensava que faríem pit 3 o 4 mesos). Me'n demanava a qualsevol hora. 3 o 4 mesos abans li vaig començar a dir que la teta s'estava acabant i que l'havíem de guardar per anar a dormir i vam aconseguir reduir-ho a la nit i a la tarda i si m'enganxava al despertar-se també. Però jo continuava amb la mateixa història: s'està acabant..., un dia no serà bona..., i li deia que l'havíem de deixar però ella sempre em deia demà, avui és l'últim dia. Però la passió de teta era més forta que ella. Veient que de pròpia voluntat no ho deixaria mai, vaig decidir un dia finalment posar-me vinagre als mugrons. Em sabia molt de greu acabar així però no hi veia cap altra sortida. Pensava que em muntaria una rebequeria tremenda i sorpresa... va anar superbé. Aquell dia li vaig dir que la teta ja no era bona (feia moltes setmanes que li deia que això passaria perquè ella s'havia fet gran), va voler provar-la, ho va fer, va dir és veritat mama i va voler provar l'altra; va veure que feia el mateix gust i ja està... mai més me'n va tornar a demanar. Encara avui no m'ho crec que anés tan bé i fos tan fàcil. Unes setmanes després vaig anar a una xerrada d'en Carlos Gonzàlez i vaig sortir supercontenta perquè va dir que era millor que fos el nen qui refusés la teta perquè feia mal gust, que no que creiés quer era la seva mare qui li negava.
Reconec que costa molt prendre aquestes decisions (jo feia ben bé un any que volia deslletar i no em veia amb cor mai, em feia tanta pena...).
L'únic inconvenient que hi veig en el teu cas es si vols continuar alletant la nena. No li pots dir que no és bona i veure que li donés a la germaneta.
Espero que hi trobis la teva solució i aviat del pit només t'hi quedin tots els bons records.
Ardid

[crissie]

ARDID moltissimes gracies...M'ha agradat molt llehir-te i m'ha animat!
La assessora em va dir que en comptes de dir-li que la llet seria dolenta, com que hi ha la Maria pel mig, em va dir que li digués que els nens es van fent grans i els deixa d'agradar la llet de la teta...Que li anés dient uns quants dies...i un dia que dicidís fes el que ahs fet tu...
Ja us explicaré, perquè al principi em vaig negar en rotund a fer això, pe`ro cada dia ho veig menys heavy, i això que has dit que és millor que la refusin ells, que tu, m'ha agradat molt...perquè si a sobre dels gelos, sóc jo qui li nega...pobrissó, no sé què pensarà de sa mare...


Julyet Com sempre

[crissie]

VAle...entro a desfogar-me...em deixeu no?

Porto molts dies donant-li voltes al tema...buscant opinions, experiencies...i RES, no funciona RES!

Gràcies al testimoni de l'ARdid, vaig decidir-me a posar-me vinagre o mostassa a les tetes....la frase de "millor que et refusi ell que tu" em va acabar de convèncer, tot i que acabar la meva lactància amb una mentida em faia venir moltes ganes de plorar...En un moment de desespero total, vaig anar a la cuina i em vaig omplir de vinagre...
Quan el Xavi va venir i em va demanar la teta (jo ja feia dies que li deia que s'estava fent gran i que qualsevol dia deixaria d'agradar-li), s'hi va posar i va fer un "eccccccs!", però de seguida s'hi va tornar a psoar, es va separar, va escopir, i així varies vegades fins que va aconseguir treure tot el gust a vinagre!!!! US HO PODEU CREURE?????? He estat 3 dies així, tb he probat mostassa I RES!!!!! com es pot ser tan yonkiiiiiii??????

Aquí faig broma, pe`ro us juro que és tot surrealista...i ara què??????????

L'unic que se m'acudeix és tallar-ho de cop. Em sembla que serà l'unica manera....però em fa TANTISISIMA pena acabar la nostar lactancia a males i amb plors???

No noies, no vol raonar...Avui, quan li estava explicant (estava a caa les sogres i ja fa temps vaig posar al norma "a casa els sogres no", ha agafat una arbieta i m'ha mossegat a sobre el pit...m'ha fet SANG! Quina ràbia per favor i quin mal!!!!!! Pe`ro sobretot QUINA RABIA!!!!devant dels mues sogres!!!!només els ha faltat això epr començar a dir, que si el nen no està bé, que si l'hem de portar eal metge, que li hem permès massa coses, etc

Només tinc ganes de plorar, perquè estic perdudissima!!!

EL que si que tinc clar és que així no vull continuar...No vull que sigui un mal moment per ell, eprò tampoc vull que per mi sigui una mala experiència....Ho estic donant tot pel meu fill, TOT!!!! però fins aquí hem arribat...

I ara el meu diubte és: Si desteto de cop, tots aquests mesos d'intentar que confii amb mi, d'autoestima, de blablablablaablabalab, no els engegaré a "pastar fang" ?

Quina merda...perdoneu.

[Julyet]

crissie, crissie, crissie...

Espero que no et sàpiga greu, però penso que els dilemes que et planteges venen totalment condicionats per l'entorn (no parlo que de manera conscient ningú et vulgui condicionar, eh?).
Entenc el que és no tenir ganes de donar el pit i saber-te greu per la teva criatura. Entenc el voler ajudar-lo i sentir com gent del teu entorn et pren per boja i tu no poder tenir un eco al cap on aquell comentaris que sempre ignores ressonen, de vegades de lluny i fluix,però en moments de crisis molt fort.

Independentment dels "trucs" per deslletar, t'animo a fer servir la "tècnica illa deserta" que vaig llegir un cop: pensar què faries davant de cada dilema si estiguessis tu sola allà amb els teus fills. I punt, sense llibres, sense pors, sense crítiques i consells gratuïts possibles.

I ara et donaré altres truquis que se m'han acudit:

- Vaig llegir a la bombolla un cop que quan la seva nena gran li demanava lleteta (i ja tenia al seu petit) li donava en got (ja no li donava el pit a ella). Podria ser una opció, dir-li al Xavi que et fa mal quan està mamant perquè ja té una boca de nen gran perquè ell ja menja (pizza, galetes... el que li xifli) i que com que saps que li agrada molt la lleteta li donaràs en got (si vol amb una canya, en un got que li agradi, el podeu pintar amb retoladors... no sé, el que el motivi!).
- Sóc conscient que estàs "hasta la peineta", però potser podries donar-li un cop al dia... Jo penso que els nens no fan les coses perquesí, encara que ens sembli totalment irracional. Potser per ell és un cataclisme acabar amb la lactància, i podríeu pactar una toma al dia...

No sé si et serviran. Per si les mosques jo et dono ànims... i si em permets un últim comentari: allò amb el que no et sentis bé, no ho facis. De vegades va bé reflexionar per què tenim segons quines sensacions (de vegades me n'he adonat d'emocions que he viscut que no m'agradava gens, i intento analitzar per què em venen... costa molt i no sempre me'n surto). Però intenta no fer-ho "com un favor" pel teu fill, perquè quan les mares ens posem en plan sacrificades la caguem. Si no li vols donar el pit, no li donis, fes-li costat, companyia, acompanya'l en la seva rebequeria, no el deixis sol... però no li donis teta, o almenys no com a un favor desinteressat, sinó perquè vols, perquè no esperes que allò sigui bo o dolent a llarg termini.

[crissie]

Julyet, gràcies, com sempre...
Però no, estic segura que no estic condicionada...A casa els meus sogres és l'unic lloc on no li dono el pit al Xavi, peruqè no tinc ganes de contestar ni de crear conflictes...però a cap altre lloc ho faig, no tinc cap mena de pressió ni de sentiment que em pugui condicionar, d'això n'estic segura...

Sóc JO la que estic agobiada perquè el Xavi es passa el dia enganxat a la teta i la Maria també. EL Tàndem és dur, molt dur, i no, a mi no m'ha compensat. Lo fàcil seria dir: doncs si no compensa, no ho facis i punt, pe`ro tampoc és tan senzill...són molts, moltissims els sentiments que es mesclen....és un "quiero y no puedo", un "potser puedo pero no quiero", una sensció amor-odi molt dificil d'explicar....

Si estigués en una illa deserta li donaria el pit al meu fill sense pensar-m'ho pq així no hauria d'anara a caçar és broma...

En això que dius del "favior desinteressat" i del "plan mare sacrificada" tens tota la raó del món...Si, estic en aquets plan, i no mola gens, pe`ro no sé com sortir-ne, perquè realment em sento així ara mateix

Ahir, vaig decidir que intentaria fer un terme intermig i si funcionava tiraria endevant així, ja que una toma o dos, no em molestarien gens, tot el contrari, o sigui que ahir li vaig dir que tornariem a fer com abans i només li donaria teta al aixecar-se al mati i de la migdiada. A veure com va.

MErci epr tot

[Julyet]

Estic amb l'ipad i vaig ràpid: volia dir que pots estarmcondicionada per tot, no només pels sogres, sinó per la por a equivocar-te (pel que deies de si engegaries a la merda tot el treball d'autoestima, etc) i que allò et pugui a voler deslletar i no aconseguir-ho. La meva "moraleja" era que facis el que facis no condicionaràs la teva manera de criar amb respecte.

[crissie]

Aix, estava buscant el botó de "me gusta"! JAJAJAJAJA! estic fatal! No t'havia entès bé! Gràcies

[Julyet]

Jo també ho faig de vegades això del "me gusta". :P.

Fa uns mesets jo vaig estar molt ratllada amb el tema del bolquer. No et marejaré, però he fet les coses molt diferent del que volia. Tenia por de no aconseguir-ho, de tenir resultats però amb coseqüències negatives... I tret d'excepcions l'entorn no ajuda (ja saps de què va). Finalment la situació està controlada, però no ha estat fàcil. I com amb tot he necessitat molt a la meva parella (sobretot per desfogar-nos i animar-nos quan veus que sembla que no anem a bon port).

[nius]

Crissie (julyet )
A veure, no he fet tandem, però si q vaig destetar "bruscament", i aleshores em sentia la pitjor mare del món.
El Pol tenia 30 mesos, i estava embarassada d'uns 3. Des del començament de l'embaras em va molestar MOLT tot contacte, fregament als pits. La lactancia em molestava xo ho feia x ell, pq em sabia greu, x tot el q comentes tu. Pero quan em sentia pitjor era quan sentia angunia, fastic fins i tot xo no volia treure-li el pit. Vaig anar escurçant les preses, li deia "contem fins a 5 i prou,d'acord?" i cada vegada contava més depressa...... Li donava quan ell volia, després només a casa.... Fins q potser va ser quan va canviar la llet, no sé, q ho espaiava molt mes... I es va acabar.
Em sentia malament pel com, xo tmb alleujada.
Com q em vaig treure llet ara, n'hi heofert amb got, i haestat super feliç!!! Pq de mamar, als 15 dies ja no se'n recordava.

[Inda]

Hola Crissie!!

Et "conec" d'altres posts, alguna vegada m'has donat algun consell i llegeixo el teu bolg...No tinc cap solució a donar perquè tot just començo a gaudir de la lactancia. Només volia donar-te molts ànims!! Que per a mi i segur que per a moltes noies ets un exemple a seguir!! Tant de bo pugui gaudir tants mesos com ho estas fent tú!! Ara estàs en un moment difícil però de ben segur que trobaràs la solució!! Confia en tu i saps que aquí et pots desfogar tant com necessitis!!

Una abraçada!!!

[crissie]

Mil gracies noies! De moment seguim igual

Sou uns sols!!!!

INDA m'has fet posar vermella Gracies guapi

[itzel]

Hola Crissie! com portes el tema?
jo anava a obrir un post perque tot i que no estic en el mateix cas que tu de tandem també vull deslletar el Nil i no se com fer-ho. Jo ho vull deixar per la nit perque desde que ha nascut es desperta cada hora per popar i a partir de les 5 li costa molt mes adormir-se i ja porto així 16 mesos.
Ha arribat un punt que li he agafat mania a donar de mamar i quan ja son les 3 o les 4 del matí que ja s'ha despertat 5 o 6 vegades i se que tinc una llarga nit encara em poso de molt mala llet, llavors ultimament el renyo, el crido i faig tot de coses que deprés em sap greu pero ja no ho puc evitar, estic agotada i farta. Cada dia li dic avui es l'últim dia però arriba el dia seguent i li dic va un dia més perque em sap greu perque està tant content amb la seva popa que ara ja m'agafa de la mà i em porta cap el llit i quan trec la popa comença a aplaudir amb una alegria que soc incapaç de treure-li.
Amb la Noa em va passar algo semblant i vaig fer el tema de la mostasa i em va funcionar. Se que no hi esteu gaire d'acord però ho vaig provar varies vegades d'explicar-li i res. D'aquesta manera va ser ella la que va dir que no i va entendre que tenia pupa i ho acceptar bastant bé. Tenia 18 mesos. Ara amb el Nil ho vaig fer un dia, però tot i amb la mostasa va seguir mamant, cap problema el tio!
També m'han aconsellat aloe vera que es veu que és molt amarga però no se que fer.
Es tot tant complicat!

[Ponioleta]

Itzel, en aquest fil es va parlar del deslletament nocturn: viewtopic.php?f=21&t=26355 Potser et serveix...
Ànims!!!

Jo encara li dono el pit al meu fill de 27 mesos. I el que pitjor porto (a temporades) són també les nits. M'ho he plantejat en diverses èpoques, de deslletar-lo, però al final em sap greu i no ho faig...

[itzel]

Gràcies Ponioleta ara hi faig una ullada!