Plors al deixar-lo a la llard d'infants a P1

[Martulinga]

Hola bona tarda,

escric al fòrum per explicar la meva història amb la llar d'infants i el meu petitó. Aquests any el meu nen ja ha començat P1, l'any passat va ser un any durillo, ja que a l'hora de la separació, ell plorava amb llàgrima viva i plorava, les educadores deien que li costava una mica tranquil·litzar-se però que al final estava bé. Aquests curs acabat de començar, el meu nen continua fent exactament el mateix, i tant m'ho fa a mi com a el seu pare. Al entrar a la llar ell es mostra tranquil tot i que serio, jo estic una estoneta amb ell jugant i parlant amb la mestra, i a l'hora de marxar, només en sentir les paraules "la mama marxa que ha d'anar a treballar et vindrà a buscar..." ell ja comença a fer botelles i a plorar, i a dir "mama i mama!!!" i això cada dia. L'acompanyo fins a la mestra, ella l'agafa o se l'asseu a la falda, li dóna la pipa i jo marxo. Al sortir a fora espio i ja està ja no plora, està calmat.

Quan parlo amb la mestra comenta que té estones però que no plora, que només és al marxar i deixar-lo. Encara que és només aquesta estoneta que plorar i s'angoixa, a mi se'm trenca el cor perquè no vull que estigui malament, m'agradaria que es quedes content, bé, tranquil,... La veritat no sé si estic fent alguna cosa malament, si ho fa per que jo em senti malament o simplement perquè és la seva manera d'expressar que no vol que el deixi allà.

Si algu s'hi ha trobat o està passant alguna cosa així, i ha trobat alguna manera per solucionar-ho o té algun recurs que li hagi funcionat jo encantada de rebre opinions o suggeriments.

Moltes gràcies!!!

[jambina]

Hola,
Et parlo com a mestra. Crec que és del tot normal que plori al separar-se, ho fan molts de nens, els pares sou les persones que li doneu seguretat. Pel que he vist, per part dels nens lo més dolorós no és l'estona de quedar-se a la llar o a l'escola, sinó l'estona de la separació (el comiat). Si que alguns nens els costa estar-se a l'escola perquè no estan acostumats a estar amb altres nens, els costa relacionar-se, encara necessiten els pares a prop...etc. Però, el què et dic, la majoria que ploren és just el moment de la separació. Un cop els pares han marxat estan bé a l'escola, juguen, riuen, com si no hagués passat res. etnres a l'aula, jugues (o no) i quan tu decideixis, segura de tu mateixa (sé que és dificil), dius: ara marxo a treballar, tornaré a buscar-te abans/després de dinar. Li fas un petó i te'n vas. (i al principi, el deixes a coll de la mestra plorant, segurement). No tornes enrere per fer-li un altre petó o no intentes convèncer-lo que tornaràs. Has de marxar segura de que el deixes i que estarà bé (és dificil, si no estàs convençuda, si no confies amb qui el deixes, etc.), i ell ha de notar que el deixes en un lloc guai. No val dir-li: No pateixis, tornaré de seguida, em sap greu, però ho he de fer... perquè es nota que el deixies en un mal lloc, però que no tens més remei. Diga-li, passa-ho molt bé, juga molt, la mestra t'estima molt. L'escola (si li has de portar) ha de ser un lloc on s'ho passsa bé no un lloc que ha de passar ràpid. També ha de notar bon rotllo amb la mestra (a vegades també és dificil).
Per mi és important que el comiat sigui curt i concís, que siguis tu que dius que marxes, que diguis que tornaràs (als petits els costa assimilar que tornaràs, fins i tot dient-los-ho, fins que no ho comproven uns dies seguits no se n'adonen que és veritat que tornes)i quan (no l'enganyis, no tornes de seguida, no vas a comprar i tornes, es passarien l'estona esperant-te) i un petó. Si allargues el comiat (mama un altre petó...) els allargues el patiment. No sé és una opinió.

[ginko biloba]

Hola,
Jo no sóc mestra, sinó mare, però totalment d'acord amb la Jambina. No penso que estiguis fent res malament, sinó que el teu fill, tot i que a l'escola està molt bé, expressa que prefereix quedar-se amb tu. Tinc dos fills: el gran era dels que entraven a l'escola bressol rient i en sortia plorant perqué no volia marxar! El petit, que té just un any, fa el mateix que el teu. El deixo plorant, i encara no sóc fora, que ja no plora, i les mestres em diuen que durant el dia s'ho passa d'allò més bé. I amb els dos, he fet el mateix. És el caràcter del nen.ç
Amb el petit, que va començar l'escola amb 6 mesos, ara comença a quedar-se content. El secret, que en el meu cas a funcionat: un iogurt. Com que el deixo d'hora a l'escola (a les 8) s'endú un iogurt per esmorzar. Ell el porta a la mà i com que li agrada molt, li dóna a la mestra, que sap que li obrirà i li donarà per menjar. Ara ja comença a entrar més content, concentrat amb que ha de portar-li el iogurt a la mestra, i molts dies ja ni plora.
Espero que això et pugui ajudar una mica.

[dolçeta85]

Martulinga he treballat en llar d'infants i és absolutament normal que plore quan el deixes i més en un p1, ja que encara és més conscient que el curs passat de que el deixes alli, jo crec que podries preguntar si et pots quedat una estoneta els primers dies per a que el teu nen estiga tranquil vegent que és un lloc segur, si no pots o no et deixe'n, el que fas ja està bé, el teu fill com ja t'han dit les companyes ha de veure que ets tu la que estàs convençuda de deixar-lo alli i no és l'educadora que te l'agafa dels braços... molts ànims i paciència les adaptacions son molt dures per vosaltres però més per als infants, que encara no tenen l'estructura psíquica per entendre que la mare i el pare tornaràn en una estona...

[Tutty29]

El meu nen a començat aquest setembre per primer cop anar a l'escola bressol, te 20 mesos i sempre ha estat les 24 h amb mi(estic d'excedencia).Va fer dos dies d'adaptacio, plorava al moment de la despedida i ja esta.
Ara quan arribem a l'escola bressol agafa la ma de la mestra i em fa adeu amb la ma.
El deixo i el vaig a buscar a l'escola content, se que esta be i es molt sociable.