Barrufets/es rondinaires!!!
- Ítaca
- :: dinosaure
- Entrades: 7513
- Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès
Re: Barrufets/es rondinaires!!!
Ostres Takita... quin ensurt també!
La Txell no va a la llar, però el fet de veure q de cop jo estava a casa cada dia amb ella, ha fet q es desmadrés més!
La Txell no va a la llar, però el fet de veure q de cop jo estava a casa cada dia amb ella, ha fet q es desmadrés més!
Re: Barrufets/es rondinaires!!!
Noies molt em temo que ja em entrat en la temuda época de les enrabiades.... mes o menys ho portem be i de moment no son molt greus sino per coses força normals. Pero ja fa uns dies que l'hora de sopar es dramàtica, ja no se ben be que fer, us explico:
Normalment sopa verdura i carn o peix o truita. Quan veu la verdura no vol i plora com si el matessin o nomes assenyala la nevera i diu iogurt o galeta. El trec de la trona i l'envio a jugar al menjador i aqui entra en histeria total, agafat a la meva falda o tirat a terra plorant a llàgrima viva. L'ignoro i li dic que quan es calmi en parlem. Al cap d'una estona se li mig passa i em demana braços, l'agafo es calma, juga una mica. Quan el veig tranquil li pregunto si vol sopar i se'n va cap a la cuina, i obre la boca que es menja bastanta verdura el segon i un iogurt.
He pensat que igual esta fins al monyo de verdureta que cada dia dina i sopa el mateix i avui li he fet croquetes, se les ha menjat a dos mans pero quan ha acabat li he volgut tallar formatge i ha començat a bramar com un boig i aqui si que m'he perdut, i perque plorava? L'he tret de la trona, histeric rigid com una tabla, l'he estirat a terra i he marxat i allà s'ha quedat. He anat al cap d'uns minuts i l'he aixecat perque ell ni es movia i li ha costat calmar-se. Al final s'ha calmat i m'ha demanat un iogurt i li he donat.
Pero es que CADA DIA HEM D'ESTAR IGUAL???? Sempre ha sigut un nen que ha menjat la mar de be i de tot, estic desanimada!!!! Aixo es una fase? Algun consell? Creieu que faig be?
Siusplau ajuda!
Normalment sopa verdura i carn o peix o truita. Quan veu la verdura no vol i plora com si el matessin o nomes assenyala la nevera i diu iogurt o galeta. El trec de la trona i l'envio a jugar al menjador i aqui entra en histeria total, agafat a la meva falda o tirat a terra plorant a llàgrima viva. L'ignoro i li dic que quan es calmi en parlem. Al cap d'una estona se li mig passa i em demana braços, l'agafo es calma, juga una mica. Quan el veig tranquil li pregunto si vol sopar i se'n va cap a la cuina, i obre la boca que es menja bastanta verdura el segon i un iogurt.
He pensat que igual esta fins al monyo de verdureta que cada dia dina i sopa el mateix i avui li he fet croquetes, se les ha menjat a dos mans pero quan ha acabat li he volgut tallar formatge i ha començat a bramar com un boig i aqui si que m'he perdut, i perque plorava? L'he tret de la trona, histeric rigid com una tabla, l'he estirat a terra i he marxat i allà s'ha quedat. He anat al cap d'uns minuts i l'he aixecat perque ell ni es movia i li ha costat calmar-se. Al final s'ha calmat i m'ha demanat un iogurt i li he donat.
Pero es que CADA DIA HEM D'ESTAR IGUAL???? Sempre ha sigut un nen que ha menjat la mar de be i de tot, estic desanimada!!!! Aixo es una fase? Algun consell? Creieu que faig be?
Siusplau ajuda!
Re: Barrufets/es rondinaires!!!
Hola Roser.
El teu petit comença a mostra't les seves preferències i te les demana, però com que encara pot no expressar-se amb paraules, perquè és molt petit, ho fa plorant i xisclant, però sembla que té clar el que vol i així t'ho transmet.
Aquesta fase es complicada tant per ells com per nosaltres ja que ell encara no es pot fer entendre i nosaltres molts cops no sabem que és el que demana per explicar-li la situació: perquè sí o perquè no..... per raonar-li el nostre comportament.
En aquest cas està clar que el que vol és el iogurt no??
Doncs, li comentes tranquil.lament que el iogurt és desprès de sopar (si és això el que li vols transmetre). Jo algun cop havia menjat alternant cullerada de sopa, trosset de peix i cullerada de iogurt..... el meu fill és moooooolt caparrut
i de vegades es bo negociar si el resultat és el mateix.
Tu mateixa ja valoraràs les diferents situacions i aniràs fent sobre la marxa, ja ho veuràs
Ara et semblarà que parles amb les parets, però no és així. Ells van interioritzant les teves explicacions i veuràs com un dia ells mateixos t'ho demanaran. No et cansis de explicar-li les coses, tot i que et sembli que no t'entén..... quan ell aprengui a parlar i a demanar ja veuràs com tot és més fàcil.
Paciència, que segur que aquesta fase passarà (i n'arribaran d'altres....)
El teu petit comença a mostra't les seves preferències i te les demana, però com que encara pot no expressar-se amb paraules, perquè és molt petit, ho fa plorant i xisclant, però sembla que té clar el que vol i així t'ho transmet.
Aquesta fase es complicada tant per ells com per nosaltres ja que ell encara no es pot fer entendre i nosaltres molts cops no sabem que és el que demana per explicar-li la situació: perquè sí o perquè no..... per raonar-li el nostre comportament.
En aquest cas està clar que el que vol és el iogurt no??
Doncs, li comentes tranquil.lament que el iogurt és desprès de sopar (si és això el que li vols transmetre). Jo algun cop havia menjat alternant cullerada de sopa, trosset de peix i cullerada de iogurt..... el meu fill és moooooolt caparrut
i de vegades es bo negociar si el resultat és el mateix. Tu mateixa ja valoraràs les diferents situacions i aniràs fent sobre la marxa, ja ho veuràs
Ara et semblarà que parles amb les parets, però no és així. Ells van interioritzant les teves explicacions i veuràs com un dia ells mateixos t'ho demanaran. No et cansis de explicar-li les coses, tot i que et sembli que no t'entén..... quan ell aprengui a parlar i a demanar ja veuràs com tot és més fàcil.
Paciència, que segur que aquesta fase passarà (i n'arribaran d'altres....)
Re: Barrufets/es rondinaires!!!
Gracies Entrerius, si que ho te clar si el que vol, i no es verdura
Ja li explico que si ho menja tot despres hi ha iogurt, primer verdura i despres iogurt, pero quan s'embala d'aquesta manera es que ja no crec que valgui la pena seguir insistint. I es que no vull cedir en aquest punt, que entenc que li encanta el iogurt i jo li donare, pero tambè ha de menjar verdures. Probare de variar mes el menu, fer mes llenties, o pure de patates o verdura xafada en comptes de triturada...
Pero es posa tan histeric i al final em fa pena perque ho passa malament i li costa calmar-se, aix ja se que no hi ha solucions màgiques i que tot just comencem pero quan arriben les 8 i tenim aquest panorama es esgotador, vaja que us haig d'explicar...
Ja li explico que si ho menja tot despres hi ha iogurt, primer verdura i despres iogurt, pero quan s'embala d'aquesta manera es que ja no crec que valgui la pena seguir insistint. I es que no vull cedir en aquest punt, que entenc que li encanta el iogurt i jo li donare, pero tambè ha de menjar verdures. Probare de variar mes el menu, fer mes llenties, o pure de patates o verdura xafada en comptes de triturada...
Pero es posa tan histeric i al final em fa pena perque ho passa malament i li costa calmar-se, aix ja se que no hi ha solucions màgiques i que tot just comencem pero quan arriben les 8 i tenim aquest panorama es esgotador, vaja que us haig d'explicar...

Re: Barrufets/es rondinaires!!!
Avui em toca a mi desfogar-me!!!!
El nostre gran "conflicte" ha estat sempre el canvi de bolques. Des de nadó que no ho ha suportat mai. El llibre de massatges que em van regalar està ple de pols, encara no he aconseguit fer una sessió de massatges relaxants al meu fill (amb lo que a mi m'agraden... i m'encantaria poder-les-hi fer a ell....). Sembla com si no volgués "perdre el temps". Dons bé, el mateix li passa per canviar el bolqué... sembla que es un destorb, no vol deixar de fer el que està fent per anar-se a canviar... li molesta més haver-se de canviar que anar moll o brut fins les orelles..
En fi, com us deia sempre ha estat un moment de tensió: ell no vol canviar-se i jo em poso nerviosa. Una cosa és fer un pipí, i una altra es portar el bolqué ple de caca i no voler anar-se a rentar!!!
Molts cops he de negociar el moment en que hem d'anar a canviar el bolqué, però és que hi ha dies (sobre tot quan em ve la regla) que no puc !!!! no me'n surto, i em supera la situació.
Ara portem uns dies que em demana de fer pipí a les 6 del matí (perquè sap que així ens llevem) i la resta del dia he de batallar per anar a canviar el bolqué.....
Porto uns dies que la situació se m'escapa de les mans. No suporto cridar-li.... però és que no se com fer-ho!!!! Com és possible que a les 6 del matí vulgui llevar-se per anar a fer pipí i la resta del dia no vulgui entrar al lavabo ni de conya!!!!! Penseu que arriba el punt en que el pipí se li escapa del balqué, i es mulla els pantalons i encara diu que no vol anar-hi!!!!!
SOS!!!! alguna idea?
El nostre gran "conflicte" ha estat sempre el canvi de bolques. Des de nadó que no ho ha suportat mai. El llibre de massatges que em van regalar està ple de pols, encara no he aconseguit fer una sessió de massatges relaxants al meu fill (amb lo que a mi m'agraden... i m'encantaria poder-les-hi fer a ell....). Sembla com si no volgués "perdre el temps". Dons bé, el mateix li passa per canviar el bolqué... sembla que es un destorb, no vol deixar de fer el que està fent per anar-se a canviar... li molesta més haver-se de canviar que anar moll o brut fins les orelles..
En fi, com us deia sempre ha estat un moment de tensió: ell no vol canviar-se i jo em poso nerviosa. Una cosa és fer un pipí, i una altra es portar el bolqué ple de caca i no voler anar-se a rentar!!!
Molts cops he de negociar el moment en que hem d'anar a canviar el bolqué, però és que hi ha dies (sobre tot quan em ve la regla) que no puc !!!! no me'n surto, i em supera la situació.Ara portem uns dies que em demana de fer pipí a les 6 del matí (perquè sap que així ens llevem) i la resta del dia he de batallar per anar a canviar el bolqué.....
Porto uns dies que la situació se m'escapa de les mans. No suporto cridar-li.... però és que no se com fer-ho!!!! Com és possible que a les 6 del matí vulgui llevar-se per anar a fer pipí i la resta del dia no vulgui entrar al lavabo ni de conya!!!!! Penseu que arriba el punt en que el pipí se li escapa del balqué, i es mulla els pantalons i encara diu que no vol anar-hi!!!!!
SOS!!!! alguna idea?
Re: Barrufets/es rondinaires!!!
buf entrerius, quina situació més difícil per controlar la paciència,...,
la meva nena també es resisteix, abans no ho feia, però últimament cada cop m'ho posa més difícil,... Li he arribat a canviar el bolquer plantada i a davant de la tele o a la zona de jocs. Cada dia m'invento coses per tal que el canvi de bolquer no suposi "una pèrdua de temps" per ella, sinó que sigui part del joc. Reconec que hi ha moments que fan perdre els nervis, sobretot quan tenim pressa perquè arribem tard a algun lloc
Espero que d'aquí uns mesos vagi canviant i suposo que quan se'ls treuen els bolquers tot s'arregla,..., oi?
la meva nena també es resisteix, abans no ho feia, però últimament cada cop m'ho posa més difícil,... Li he arribat a canviar el bolquer plantada i a davant de la tele o a la zona de jocs. Cada dia m'invento coses per tal que el canvi de bolquer no suposi "una pèrdua de temps" per ella, sinó que sigui part del joc. Reconec que hi ha moments que fan perdre els nervis, sobretot quan tenim pressa perquè arribem tard a algun lloc
Espero que d'aquí uns mesos vagi canviant i suposo que quan se'ls treuen els bolquers tot s'arregla,..., oi?



Re: Barrufets/es rondinaires!!!
Hola noies!
Nosaltres, hem passat a la fase de "tot és meu!" i no hi ha manera de fer-li entendre que allò no ho pot tocar, bé que es pot fer mal o perquè es pot trencar, el que sigui. A la que li treus, es posa histèric, tot i que intento distreure'l amb alguna altra cosa ràpidament, però costa moltíssim i, al moment, ja li veig una altra cosa a la mà. No us penseu que les deixem al seu abast, no, però puja a les cadires o allà on sigui, per arribar al seu objectiu. Com que explicant-li no aconsegueixo res, me n'adono que em passo les tardes cridant i rondinant i acabo esgotada...
entrerius, la majoria de vegades ens passa el mateix amb el canvi de bolquer, és una autèntica tortura i tremolo quan veig que toca. A més, acabo rebent unes puntades de peu a la panxa, que déu-n'hi-do! aquest nen és un ninja!
Nosaltres, hem passat a la fase de "tot és meu!" i no hi ha manera de fer-li entendre que allò no ho pot tocar, bé que es pot fer mal o perquè es pot trencar, el que sigui. A la que li treus, es posa histèric, tot i que intento distreure'l amb alguna altra cosa ràpidament, però costa moltíssim i, al moment, ja li veig una altra cosa a la mà. No us penseu que les deixem al seu abast, no, però puja a les cadires o allà on sigui, per arribar al seu objectiu. Com que explicant-li no aconsegueixo res, me n'adono que em passo les tardes cridant i rondinant i acabo esgotada...
entrerius, la majoria de vegades ens passa el mateix amb el canvi de bolquer, és una autèntica tortura i tremolo quan veig que toca. A més, acabo rebent unes puntades de peu a la panxa, que déu-n'hi-do! aquest nen és un ninja!
- Ítaca
- :: dinosaure
- Entrades: 7513
- Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès
Re: Barrufets/es rondinaires!!!
Ostres, Takita vigila amb les patades a la panxa!!
Per cert, com et trobes??
Nosaltres, de moment (i no ho dic gaire alt), no hem passat per aquesta època de "tot és meu"... la Txell això si q ho té... és molt generosa. Sempre, està oferint el q té.
Clar, q fora de la llar tampoc té contacte amb altres nens, per poder avaluar bé el seu comportament...
El q tinc moooooooooolt clar, és q ells saben perfectament què poden i q no poden fer... vull dir, q abans pensava, ostres, aquesta mossa no m'entèn! pq li dic les coses i com si sentís ploure! I ara veig q ella segueix fent les mateixes coses q sempre l'he renyat, però q ja ho fa amb la picardia de veure si estàs o no pendent d'ella... Suposo q tot es resumeix en 1 cosa: Cridar l'atenció i tenir els papes pendents de mi!!
Deuen pensar: Si em porto bé i m'estic quieta jugant amb lo meu, ells aprofiten per fer altres coses... per tant, si faig tooooot el q ells no volen q faci, els tinc al meu costat pendents de mi. Són més llestos que la fam!!!

Per cert, com et trobes??
Nosaltres, de moment (i no ho dic gaire alt), no hem passat per aquesta època de "tot és meu"... la Txell això si q ho té... és molt generosa. Sempre, està oferint el q té.
Clar, q fora de la llar tampoc té contacte amb altres nens, per poder avaluar bé el seu comportament...
El q tinc moooooooooolt clar, és q ells saben perfectament què poden i q no poden fer... vull dir, q abans pensava, ostres, aquesta mossa no m'entèn! pq li dic les coses i com si sentís ploure! I ara veig q ella segueix fent les mateixes coses q sempre l'he renyat, però q ja ho fa amb la picardia de veure si estàs o no pendent d'ella... Suposo q tot es resumeix en 1 cosa: Cridar l'atenció i tenir els papes pendents de mi!!
Deuen pensar: Si em porto bé i m'estic quieta jugant amb lo meu, ells aprofiten per fer altres coses... per tant, si faig tooooot el q ells no volen q faci, els tinc al meu costat pendents de mi. Són més llestos que la fam!!!

Re: Barrufets/es rondinaires!!!
Ítaca ha escrit:Deuen pensar: Si em porto bé i m'estic quieta jugant amb lo meu, ells aprofiten per fer altres coses... per tant, si faig tooooot el q ells no volen q faci, els tinc al meu costat pendents de mi. Són més llestos que la fam!!!![]()
![]()
I tant, el Quim tambè ho fa, et mira amb intenció que ja veus que vol fer alguna cosa que sap que no pot, i alla va, i mentres ho fa em mira a veure si reacciono... aixxxxxx.
Hem millorat amb els sopars, intento fer-li altres coses que no sigui la tan vista verdura, llenties, croquetes, verdura aixafada sembla que tambè millor, pero si que el dia que toca verdura es horrible i em sembla que si li dono al taper en comptes del plat pitjor!!!
El canvi de bolquers tambè es horrible per nosaltres, a vegades te raó pobret perque te el cul encetat i li haig de posar crema que cou molt, pero dona unes patades que deu n'hi do. Solució.... no ho se, jo intento donar-li una joguina i si es porta be fer petonets i buscar el melic etc. Si plora vaig per feina i no li dic ni piu, pero vaja tampoc es que solucioni gran cosa. Per mi el pitjor es quan surt de la banyera i li haig de posar el pijama, esta cansat i caaaaada nit es un drama de plors histerics...
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |


















