No enten el NO

[entrerius]

Hola

Han passat 5 mesos des de la última intervenció, i el petit continua demanant la confirmació del no (quan està de bones....)

Per exemple: pinta a tot arreu!!! Al terra, a la paret, a la cadira, als radiadors, al pijama......
Quan la mama li diu: "no, al terra no es pinta... es pinta al paper... " ell va traslladant el llapis d’un lloc a l’altre demanant-me la confirmació de que no s’hi pot pintar... i quan arriba al paper i li dic “sí, aquí sí que es pot pintar”... és increïble ... es posa súper content... i de cop comença a fer una altra vegada la ronda de “no, aquí no”... el terra, el radiador, la paret, la taula...... fins que arriba un altre cop al paper..... i torna a fer la rialla

El mateix fa amb el menjar, amb les joguines o amb qualsevol cosa que mou de lloc.

Sembla que estigui assegurant-se de com s'han de fer les coses o de on s’han de guardar.... !!!

[mamilaia]

T'entenc molt bé, la meva fa exactament igual!! I la cara de gamberra que posa mentre fa la "maniobra prohibida" es massa!!

[Irinna]

Hola cullareta! i a totes!!

anava a obrir un post preguntant justament el que va preguntar la cullareta,... i ara que m'he llegit totes les vostres intervencions encara no ho veig clar.

Vejam, la Claudia té ara girebé 18 mesos. Entén el no, perquè fins i tot ho diu ella quan vol fer alguna cosa que no pot. Ho ella mou el ditet dient no es pot fer això!.
Però què passa... que fa tot el que no s'ha de fer i ho fa a consciència. Li tinc dit que no es poden agafar les coses de damunt la taula. Hi tinc papers, el portàtil, etc. Doncs abans ho tocava tot i jo li deia No! o tssss! per despistar-la i fins i tot li explico el perquè... però és que fa cosa d'un mes que ara ho fa tot però amagant-se de que la vegi! em mira de reull i toca el pc, que més d'un dia ha estat a punt de tirar-me'l a terra,.. m'agafa els papers que tinc sobre la taula i s'amaga sota la taula perquè no vegi com me'ls trenca..

uff! i així tot el dia!!

i ha arribat un punt que no fot ni cas! li dius vine i si no vol venir no ho fa, es queda on està.. s'amaga sota les cadires tot perquè no la pugui agafar...

És una nea que és un amor, carinyosa, juganera i riallera, és curiosa, desperta i trapelleta. Sé que és petita encara però com marcar quan ja n'hi ha prou?? perque de petits ho son amb 2 i tres anys i amb 4 anys... i com diu la cullareta si seguim així m'hi veig a la Supernanny!!

El problema que trobo és que amb una nena de 18 mesos no és pot raonar. No pots parlar-li i dir-li... si fas això i això bé, no toques les cosetes de la taula i no tires tot el que veus al terra anirem a la placeta després.. o podràs escullir el postre que et ve de gust... etc.. com fa la Supernanny perquè no ho enten.

Així que no sé noies!

[sandrajuli]

jo crec que precisament, com que no es pot raonar, el que s'ha de fer és treure els papers importants de sobre la taula i el portàtil d'on arriba ella...
Tal com s'ha dit, fins als 3 anys el seu cervell no està preparat per entendre aquestes coses ni el NO...
anar-li explicant, per preparar el terreny i paciència!

[nius]

uf, un tema complexe... perquè el Pol, ara, diu NOs molt rotunds (em fas un petó? NOO -li respecto, perquè és una opció seva) o diu NONONONO. Però ens hem adonat que li diem massa nos. No d'una manera taxativa (bé, a vegades sí, quan la situació és perillosa) però estem intentant (i costa moltíssim!) canviar els no per coses positives, com heu comentat:
-canvi de situació
-distreure la seva atenció
-trobar la part positiva al que està passant

De fet, abans d'ahir em va arribar la revista El mundo de tu bebé i hi ha un article de Carlos Gonzales de "Cómo hablar con tu bebé" i fa força referència al NO, a com reconduir-lo, etc. Si teniu opció, fullejeu-la, que val la pena.

[sandrajuli]

Sí, també hi ha el llibre "cómo hablar para que los hijos escuchen y cómo escuchar para que los hijos hablen", que està molt bé!

[entrerius]

jo he comprovat que la millor alternativa al NO és demanar-li col.laboració........ Donar-li el tomb a la truita i convertir-la en una situació on la mama demana ajuda al petit.

En quan està fent alguna cosa que no interessa, demanar-li que t'ajudi a fer qualsevol cosa: escombrar, penjar la roba, portar un trasto a un altre lloc, guardar la ceba a l’armari...... fer-lo sentir útil

[nunus]

jo he comprovat que la millor alternativa al NO és demanar-li col.laboració........ Donar-li el tomb a la truita i convertir-la en una situació on la mama demana ajuda al petit.

En quan està fent alguna cosa que no interessa, demanar-li que t'ajudi a fer qualsevol cosa: escombrar, penjar la roba, portar un trasto a un altre lloc, guardar la ceba a l’armari...... fer-lo sentir útil

Sens dubte a mi és el que em funciona millor!! Intento que m'ajudi a fer coses per casa, i a ell li encanta que li expliqui què fem i per què ho fem.

Ara, també hi ha aquells moments que posa la seva cara de bitxo i no hi ha manera... buff... Em consola veure que fa les coses sense malícia, perquè el tio es peta de riure i no ho fa amb mala llet, però a vegades costa...

[sandrajuli]

jo ara he descobert que moltes vegades (desde fa un mes aprox.) si no estem massa per ell, estem fent alguna cosa a l'ordinador, o alguna cosa semblant, comença a rumiar i decideix què és el que ens farà enfadar si ho tira al terra... i patapam!
Suposo que aquí ja veieu quina és la solució, no? deixar de fer el que estem fent i fer-li cas... (si és prescindible el que fèiem, clar,...)
i això que comenteu de fer-lo sentir útil també ens va molt bé, així se li treu la mala idea del cap i en positiu...

[entrerius]

sí, sí, sí... per suposat... quan estem fent alguna cosa ell demana sempre atenció, i la manera que té de fer-ho és fer alguna cosa que sap que automàticament li faràs cas, ja sigui amb un avís verbal o deixaràs de fer el que feies i aniràs directament a ell per corregir-lo.

Moltes vegades, quan passa això, i no puc en aquell moment donar-li la atenció que demana, i si es alguna cosa que no té perill, opto per no dir-li res, per no potenciar aquella actitud, i molts cops la deixa de fer ell sol i torna cap a mi.

Nunus, de vegades sí que costa mantenir-se tranquil.la... és un no parar

[Tara]

Hola,noies!Que bé m´ha anat trobar aquest post,perquè estavem una mica desesperats.El fet és que pel que fa al dia a dia,ja provem de reconduir els No en frases afirmtives,els fem sentir útil ... tot i que hi ha moments que sembla que ens desafii ( ja sé que no és així).Però tot això ho anem portant,però el que no sé com reconduir és quan pega a son germà petit ( ell té 2 anys i 2 mesos i el petit acaba de fer 1 any).Li dic : " deixa el Quim,no el peguis",i després de fer-ho una vegada,reconec que jo em poso nerviosa i ell hi torna.Em doneu algun consell,si us plau?Gràcies.

[entrerius]

Tara, normalment quan peguen és per que estan enfadats o amb desacord amb alguna cosa.
Jo el que faig de seguida que el veig fer el gest, ja sigui amb papa, amb mama, amb joguines.... , li pregunto si està enfadat i li proposo respostes: que t'has enfadat per que la moma no pot jugar amb tu? ...per que no t'ha deixat tocar això?.... per que no podem sortir al carrer?......
I quan li encertes el motiu fa que sí amb el cap, i aleshores li explico com es sent, li explico que entenc que estigui enfadat però que si pega fa mal..... i intento fer-li fer una altra cosa.... ajudar-me.....

De vegades quan està molt content i eufòric també se li'n va la ma o el peu (comença a donar patades dient gooool....) i també faig el mateix, intento fer-li veure que està molt content i que no cal donar patades per que fa mal als altres o se'n pot fer ell......

Suposo que no saben gestionar les emocions i nosaltres hem d'ensenyar’ls-en.

Molta pasciència!!!! aquest és el meu consell