Què feu perquè no peguin?

[Raqueleta]

La Clara té la mà llarga cap a nosaltres, amb els companys de classe no, només un cop m'han comentat que s'havia barallat amb un nen (i va ser mutu, i sospito que és amb un nen que tant es fan petons a la boca com es claven cleques ). Sempre el que hem fet és dir-li que a casa no peguem a ningú, que no ens peguem entre nosaltres ni peguem a la gent de fora, que no ens agrada pegar i que no ens agrada la gent que pega. Li preguntem si ho tornarà a fer (mirant-la als ulls) i fem que ens demani perdó i que ens curi el "mal" que ens ha fet (un petó al lloc on ens ha pegat).
Tinc clar que és només una etapa i que acabarà, i acabarà igual tant la castigui com si li raono. I pel que ha escrit l'Entrerius i perquè vull que després això ho recordi i ho porti a altres aspectes de la seva vida, trio raonar.
L'opció de deixar de jugar/deixar d'explicar contes o el que sigui perquè pega també però no em sembla un càstic, com que no m'agrada la gent que pega ara no tinc ganes de jugar amb tu, perquè pegues.
I ara la veritat és que ja gairebé no pega.
Trobo que és encertat donar una alternativa per a que es desfoguin, com ha dit la Ponioleta un pal i un tambor, per exemple, o que surti al balcó, que no molestarà a ningú, i salti i cridi el que vulgui.

El tema de les mentides... uf, ella n'explica però de les de pura imaginació (com quan van anar a una granja amb el cole i diu que va veure monos vermells) però ja veurem si dóna el pas...

[charito]

Hola noies, sabia que rondava aquest posts per aquí i m'hi apunto, perquè porto uns dies fatal amb el Quim.

Ha començat a pegar, per no sense motiu ni jugant, sino quan li dic alguna cosa que no li "mola", que es posi el pijama, que anem a sopar, que reculli un conte, etc. Li tallo el rollo, i aleshores pataleja i em pega i esgarrapa a les cames o braços

Com que no se ben be que fer, he anat provant coses que he provat i resultats:

Ignorar-lo: Va pujant el to de la agressió i passa a pessigar que fa molt mal, i ara ja mossegar, fins que salto.
Raonar: Li dic que no es pega, que fa mal, que a ell no li agrada que el peguin etc, i com si sentis ploure, ell continua, esta histèric i no escolta res.
Posar-lo al racó de pensar (no ho faig normalment, però per provar): No s'hi esta i em persegueix pegant-me i mossegant-me...
Posar-li la ma al pit perquè no pugui arribar, cau enrere de cul, amb el que em sento fatal fatal...
Perdo el control i li pico la ma o el cul, ja us podeu imaginar que no m'agrada gens i em sento mala mare i tampoc resolc res perquè va pujant de to la rabieta.

Ho fa principalment amb mi perque obviament soc la que li dono mes ordres i la "guardiana de la disciplina" i a mes a les tardes sempre estic sola amb ell. Quan es calma sempre li dic que no es pega, que demani perdó i em faci un petó i una abraçada, però al cap d'una estona ja se li ha oblidat.

Realment ho porto força malament, i avui ha sigut una batalla campal, buf quin mal cos i quina impotència. Estic molt desorientada en com enfocar això, a la espera que sigui una fase mes i se li pasi aviat... mes idees???

[crissie]

Hola noies, sabia que rondava aquest posts per aquí i m'hi apunto, perquè porto uns dies fatal amb el Quim.

Ha començat a pegar, per no sense motiu ni jugant, sino quan li dic alguna cosa que no li "mola", que es posi el pijama, que anem a sopar, que reculli un conte, etc. Li tallo el rollo, i aleshores pataleja i em pega i esgarrapa a les cames o braços

Com que no se ben be que fer, he anat provant coses que he provat i resultats:

Ignorar-lo: Va pujant el to de la agressió i passa a pessigar que fa molt mal, i ara ja mossegar, fins que salto.
Raonar: Li dic que no es pega, que fa mal, que a ell no li agrada que el peguin etc, i com si sentis ploure, ell continua, esta histèric i no escolta res.
Posar-lo al racó de pensar (no ho faig normalment, però per provar): No s'hi esta i em persegueix pegant-me i mossegant-me...
Posar-li la ma al pit perquè no pugui arribar, cau enrere de cul, amb el que em sento fatal fatal...
Perdo el control i li pico la ma o el cul, ja us podeu imaginar que no m'agrada gens i em sento mala mare i tampoc resolc res perquè va pujant de to la rabieta.

Ho fa principalment amb mi perque obviament soc la que li dono mes ordres i la "guardiana de la disciplina" i a mes a les tardes sempre estic sola amb ell. Quan es calma sempre li dic que no es pega, que demani perdó i em faci un petó i una abraçada, però al cap d'una estona ja se li ha oblidat.

Realment ho porto força malament, i avui ha sigut una batalla campal, buf quin mal cos i quina impotència. Estic molt desorientada en com enfocar això, a la espera que sigui una fase mes i se li pasi aviat... mes idees???

OStres Roser! Perodona eh!! però m'he imaginat al teu fill perseguin-te a mossegades i he rigut molt...me l'he imaginat com una piranyeta Aix...JA sé que no he de riure perquè es passa fatal eh...pe`ro sembla que em llegeixi a mi mateixa...Estic igual que tu...Ara el que li faig és només la opció "raonar" i a les nits reso perquè a la llarga funcioni

[charito]

me l'he imaginat com una piranyeta

Jajajajaja doncs mes o menys!!!! Es genial perquè el proper cop me'n recordaré i segur que rebaixo tensió del moment! Mes val riure que plorar!

He vist que pateixes una mica pel tema gelos, pero ja veus que el Quim esta ben solet i esta igual, o sigui que potser ho faria igual encara que no hi fos la germaneta...

[charito]

El meu marit aquest mati tornava a estar igual i ha trucat una amiga que es psicologa infantil, per demanar-li consell, resposta resumida:

Es un nen. Ho fara sempre. Ha de sentir que esteu molt enfadats per dintre i que aixo no ho consentireu. Que sou els pares.

A veure si la setmana que ve s'explica una mica mes!!!

[entrerius]

Roser, aquesta situació l'he viscuda mil cops i l'escena familiar podria ser similar a la teva el que passa és que com que sempre foto uns rotllos increïbles sembla que sàpiga com s’hauria de fer, però en realitat sempre n'hi ha que et desborden i acaben amb tots els recursos....

Jo provaria de dir-li que l'entens, que entens que no té ganes de posar-se el pijama, però que ara se l'ha de posar per anar a dormir, i això enllaçar-ho amb un joc per fer-lo riure, tipus: "sóc el monstre del pijama i vinc a posar-te'l.... grrrrrr" (això del monstre és optatiu... al meu fill li encanten i més els que tenen les dents molt grans i fan grrrrr molt fort...... segur que trobaràs alguna coseta que el faci riure)
De vegades funciona.... no sempre......

Tot i que no funcioni, el fet d'empatitzar amb ell sempre va bé.... entenc el que et passa i sé que és per això...... però hem de fer....
Lo complicat és que nosaltres mateixes en moltes situacions no tenim el cap ni per empatitzar ni per riure... portem el núvol negre al damunt i sols veiem els nostres problemes, tota la feina que tenim i el poc temps per fer-la, i no veiem els seus..... o els seus ens no semblen importants... però per ells ho són.

Ànims noies... a veure si aquests dies per no recordar poden passar a ser anecdòtics

[charito]

Gracies Entrerius! La veritat que consola saber que no es l'unic!

Tens rao com tu dius a vegades es podria derivar el tema amb un joc o una broma pero estem massa cansats o agobiats, i reconec que no estem passant una bona epoca i tenim molts maldecaps. A part que jo personalment no tinc massa recursos en aquest sentit, al meu marit se li dona millor desviar l'atencio.

Jo hi ha dies que ho intento i ho aconsegueixo un parell de cops pero al tercer intent ja no tinc ganes i la cosa es torca.... Buf

El cert es que els dos tenim el geni viu i aixo es una bomba de rellotgeria, aix aquests peques ens obliguen a superarnos cada dia!

[charito]

Hola! Volia comentar una mica com esta el tema. Despres de llegir alguns comentaris vaig provar de canviar l'estrategia, quan m'aixeca la ma baixo a la seva alcada li agafo les mans i li dic Quim no es pega, que passa, que vols? Amb aixo el faig pensar abans no entri en colera i no escolti res i normalment contesta, per exemple, una madalena. No pot ser carinyo, entenc que tens gana pero ara de seguida sopem, i el deixo. S'enfada i pataleja pero no va a mes i de seguida se li passa o sigui que perfecte. Altres vegades no vol algo concret sino que esta enfadat o cansat i he provat de fer aixo de posar en paraules el que els passa, l'agafo i li dic, clar estas enfadat oi? Em contesta si, ho entenc pero no hi podem fer res perque bla bla bla...

La veritat que no em pensava que fos tan efectiu i es que el pitjor que podia fer era ignorarlo!

Ara al cole es una altra historia, em diuen que esta molt nervios, que pega i mossega i clar jo els dic que no puc fer res si a casa es comporta i no ho fa. Menys mal que la setmana que ve ja s'acaba!

[soleilua]

Hola reines! M'he llegit el fil buscant idees per la meva petita boxejadora, però el problema principal que tenim és que l'Arlet té 12 mesos!!!!
I clar, ni raonar, ni castigar, no val res de tot això encara! No sé com fer-li entendre que em fa mal (em pega, em mossega, m'estira els cabells, m'esgarrapa...). I encara que em posi seria i li digui que això no es fa, que em fa mal, evidentment no m'enten i es posa a riure.
Només m'ho fa a mi. I a vegades al seu pare, però no tant com a mi. I no sé què fer!

Algú té idees de què fer amb un bebé de només 12 mesos en aquesta qüestió?

[bertian]

Soleiua! la veritat és que la Berta no és molt de pegar, però sí que d'en tant en tant em mossega o em dóna alguna que altra "patadeta".
Ara ja té 17 mesos i ja li puc explicar més les coses, però bàsicament el què nosaltres hem fet és utilitzar el "no" amb cara seriosa perquè entengui que no és un joc i que això no es fa. També el què més funciona és distreure-la amb una altra cosa, igual com quan vol tocar alguna cosa que no pot, o obrir algun armari etc... Distreure la seva atenció amb una altra cosa ha estat el què més ha funcionat...
Jo estic esperant amb candaletes poder raonar amb ella perquè em sembla que tot serà molt més fàcil... ja ho veurem!!!

[rossetona]

Hola.

Sembla que tots hem de passar l'etapa de pegar dels nens. És natural i lògica. ARa bé, això no vol dir que no haguem de posar límits. Hi ha moments, com els canvis o el trencament de rutines, en què els nens estan més farrucs encara. Jo he notat que el rossetonet ha estar especialment rabioset i, de vegades, pegón aquests dies de festa. De totes formes, a la guarde em van dir que portava dos dies pegant els nens abans de marcar de vacances. Però també em van dir que ja estava bé, perquè portava tot el curs rebent ell (és el més petit de la seva classe). Estic amb la ponioleta.

CRISSIE, no crec que hi hagi una fórmula màgica. S'ha de parlar amb ells, se'ls ha de dir que no ho han de fer, però s'ha de tenir molta paciència. No crec que ningú ho hagi aconseguit a la primera... ni a la segona... ni a la tercera... paciència, molta paciència... ommmmm