Barrufets/es rondinaires!!!

[Ítaca]

Si q és dur aquesta espècie de lluita interna... i sobretot quan guanya el nostre dimoniet intern

Aix, és q és una barreja de sentiments brutal... els nervis q et fan agafar (q agafaries el plat del seu menjar i el llençaries contra la paret), i la calma q has de mostrar davant els seus plors, xiscles, cops, pfffffffffffffffffff!

I si sempre has estat una persona amb poca paciència ja ni t'explico! I això m'ha sorprès a mi mateixa!

[Irinna]

Noia!!!! com t'entenc! et llegia i semblava que ho hagués escrit jo!

La Claudia está igual que la teva pitufina! plora per tot, té un geni de mil dimonis! ara està gelosa i tot ha empitjorat!
Ho vol fer tot quan vol, pugui o no.. si agafa una cosa que no ha de tocar i li dius que la torni.. la tira al terra... ara li ha donat per estripar coses i li és igual si és el paper higiènic com si és la fulla d'un llibre i amb mi es porta pitjor que quan està amb son pare!

i una té paciència pero a vegades quan veus que et mira, i quan li estàs dient: Claudia ... "no peguis a la tele que la tiraràs i es trenca, carinyo!"... i ella em mira amb cara de picardia i.... "plof" osti a la tele que veus que es mou i tot! aiiiiiiiiii.. me la menjava! jaja

[Ítaca]

Noia!!!! com t'entenc! et llegia i semblava que ho hagués escrit jo!

La Claudia está igual que la teva pitufina! plora per tot, té un geni de mil dimonis! ara està gelosa i tot ha empitjorat!
Ho vol fer tot quan vol, pugui o no.. si agafa una cosa que no ha de tocar i li dius que la torni.. la tira al terra... ara li ha donat per estripar coses i li és igual si és el paper higiènic com si és la fulla d'un llibre i amb mi es porta pitjor que quan està amb son pare!

i una té paciència pero a vegades quan veus que et mira, i quan li estàs dient: Claudia ... "no peguis a la tele que la tiraràs i es trenca, carinyo!"... i ella em mira amb cara de picardia i.... "plof" osti a la tele que veus que es mou i tot! aiiiiiiiiii.. me la menjava! jaja

Hola guapa!
Com va la panxona???
Home, suposo q la Clàudia té gelos a més a més... se li ha ajuntat tot!!! I tu, amb la panxona, les hormones, i la Clàudia fent de les seves, ha de ser complicat! Ànims!!!
Jo ara fa dies q no escric explicant res, pq sembla q estem en un període de calma (a veure quant dura!!), porta uns quants dies q està força maca!!

[Irinna]

hola! doncs la panxona enorme.. i jo mooolt cançada! la pitufa no para i esgota! jaja...

així que esteu en periode de calma!!! ostres! què bé! i què duri! t'has fixat si heu fet res de diferent per aconseguir-ho? jejeje

[Ítaca]

Doncs la veritat és q no... sempre fem la mateixa rutina... cosa q em fa pensar en els queixals.
Encara li falten per sortir uns quants, i segurament quan comenci a apretar el proper tornarem a la càrrega... mentre duri la treva, s'ha de disfrutar!

Quan et toca??? Ja et queda poquet no?

[Irinna]

Pel 7 d'agost!! 7 setmanes! jeje aiiii quines ganes que tinc! jeje

ah! a la Claudia ara li estan surtin 4 queixals.. també deu influir!

[Ítaca]

ostres, això ja ho tens aquí! Una altra mama agostera, hehe, patint els calors de l'estiu!

Jo penso q sí q influeixen els queixals!

[Takita]

Hola noies!
Doncs, nosaltres portem uns dies que déu-n'hi-dó! L'Arnau es tira a terra a plorar per tot. Cada vegada que no pot aconseguir el que vol (que és el 100% de les vegades, perquè només vol allò que no pot tenir), a terra a fer el "posseït". Intento distreure'l amb alguna altra cosa, per exemple donant-li una joguina o un dels seus contes, però res. Abans el distreia fàcilment, però ara.... Uffff!

L'altre dia, me la va muntar al parc. A la que veu alguna cosa amb rodes: una moto, un tricicle,... el que sigui, allà que hi va i ja la tenim! Ja sé que encara no entén que allò és d'un altre nen i que moltes vegades no l'hi deixen i d'altres, les mares/pares em diuen "no passa res, ja el pot agafar, ja" i jo penso "sí, sí, el problema ve quan li he de prendre i tornar-lo".

Aix, què difícil tot plegat, oi?

Itac@, me n'alegro que estigueu passant una bona època, aprofiteu-la!

[Ítaca]

Ostres, és q quan es posen en aquest plan, pfffffffffff... no saps si deixar-los estar, si renyar-los, si agafar-los o què... Jo darrerament opto per deixar-la estar fins q se li passa la tonteria.
A veure, q tenim uns dies tranquilets, si, però q igualment a la q pot ensenya el seu caràcter eh???
Abans d'ahir, per exemple, l''itaco estava inflant un matalàs d'aquests de càmping q teníem guardat i no sabíem si estava punxat o què, i clar, ella tota l'estona posant-se a sobre mentre ell l'inflava... total, q la vaig agafar i me la vaig seure sobre, i quina emprenyamenta va agafar , pq clar, ella volia estar per allà enmig. Com vaig poder vaig anar esquivant tots els cops de cap q em volia donar (tira el cap cap enrere de cop i clar, castanya q em dóna a mi a la cara). Quan la vaig deixar a terra, vaig fer veure que passava d'ella (q se n'adonés q estava enfadada pel q m'havia fet) i tota l'estona anava enganxada a mi... m'abraçava les cames i em feia petonets... la molt bandarreta!

Nosaltres, és cert q no anem gaire al parc (vivim en una urbanització i no tenim cap a prop) però els cops q hi anem, pilota, cotxe, moto q veu, cap allà q hi va, i clar... fes-li entendre q allò no és d'ella... Serà qüestió de començar a portar joguines nosaltres també...

[Takita]

És que gasten un caràcter....

Nosaltres, vivim a la muntanya i tampoc no tenim parc (bé, hi ha un a la Urb., però és molt cutre), però quan tornem de la Llar ens aturem en un que ens agafa de pas, que està molt bé i té força coses pels més menuts. Com que té sorral, portem el Kit: galleda, pala, rasclet, etc., i s'hi està una estoneta jugant, però després ja comença a fixar-se en el que tenen la resta de nens i com es pensa que tot és seu... . Ja sé que és normal, però això ho porto fatal . També vol pujar a on els nens més grans i jo, a córrer darrere seu. Arribo a casa feta pols i ell amb una energia encara...

Ara que aviat obriran les piscines, tenia pensat anar-hi amb ell a les tardes, però ostres, ja estic tement, eh? perquè amb les que munta al parc, no vull ni pensar en com poden ser les rebequeries traslladades a la piscina...

[Ítaca]

ostres, a mi em faria "por" anar jo sola amb ella a la piscina... és q pot amb mi eh? no entenc com un pet d'11 quilos pot amb mi q en peso uns quants més! D'on treuen tantíssima força???????

A mi em fa pànic aquest estiu a la platja... serà qüestió d'anar quan la gent ja hagi marxat (a partir de 6-7...)

[Irinna]

jajaja noies... tenims uns petardos que déu ni do eh!!!

Jo això Itaca també m'ho pregunto.. com és que poden amb nosaltres!!!!i heu vist que no es cansen mai???

La Claudia quan més cançada més bitxo!!!! sembla que s'hagi pres un tripi! jajaja...

[Ítaca]

[mitxi1982]

aix noies....jo també m'apunto a les mames desquiciades....últimament en ferran em porta la contraria amb tot i em munta pataletes per qualsevol tonteria....em passo el dia hiperventilant-me i contant per dins mentre ell es revolca per terra com un posseit..........
no sé com, però M'HAN CANVIAT EL FILL!!! ell no era aixi ni molt menys!! tenia els seus puntassos, com tots suposu, però moments molt puntuals!! però és que ara cosa que li dic, cosa que s'agafa malament, i clar....caaaaaaaaaaaaaaansa mooooooooolt

li hem de dir al toni que faci una emoticona d'una mama que s'estiri dels cabells, jo ara mateix la faria servir, jeje

[Irinna]

ostres! m'agrada la idea de l'emoticona! jajaja em sumo a la idea!!!

em sembla que aquesta edat dels nostres petits és com la primera adolescència jajaja a tot diuen que no... tenen molt de geni i el treuen a la primera de canvi, fan just el contrari del que els diem.. jajaja..

[Takita]

em passo el dia hiperventilant-me i contant per dins mentre ell es revolca per terra com un posseit..........

Aix, com t'entenc!

M'estan fent una por els dos temibles anys...

[Ítaca]

Ostres noies, hem tornat a tenir un cap de setmana mogudet

Dissabte a la nit ens va fotre un susto de mil dimonis... la tenia a la trona plegable i em vaig despistar mig segon (érem 4 adults sentats al voltant d'ella) i en un plis, va posar els peus contra la taula, i apa, cadira i ella cap enrere cap el terra . Sort q la cadira és més alta q la trona i la nena no va picar amb el cap ni a terra ni contra la paret, q tela...

I ahir, res, q no li va donar la gana de menjar... en tot el dia dia, va menjar 1 potito (i es va deixar com un dit) i 1 bibe (mig per esmorzar i mig sopar) i ja està . L'hamburguesa q li vaig fer (q li encanta) no va haver manera... ostres, de veritat, q hi ha vegades q tinc la sensació q ella em pot... no sé q hem fet malament amb ella, però ens toreja com li dóna la gana (entre plors, xiscles i cop de mà ). Al final quan la veig així penso, si no vols menjar, doncs no mengis, i la trec de la trona i llestos... però no sé si faig bé o no... pq si ella veu q quan ella es posa tonta jo actuo així, entèn q s'està sortint amb la seva i la cosa anirà a més... Ja ho sé q calen molts , però hi ha moments, q realment em supera i sols tinc ganes de plorar de la impotència q sento amb ella...

[entrerius]

Itac@, quin ensurt amb la trona.. menys mal que no va estar res..

Pel que dius del menjar, estiguis tranquil.la... ara és estiu i potser no li ve de gust tant. Prova-ho amb la fruita, amanides, sucs de fruita o vegetals... coses fresquetes... El nostre també menja menys ara.
Pensa que nosaltres també ens ve de gust coses diferents ara a l'estiu. No t'amoïnes. Deixa que ella et digui el que necessita. Mentre que no estigui faltada de pes, tu tranquil.la.
No t'ho prenguis com una falta d'autoritat, si no com una conversa de tu a tu. Si pogués parlar pot ser et diria: "mama, això avui no em ve de gust" però com que no pot, t'ho diu a la seva manera.

Ja veuràs que quan comencin a poder expressar-se amb paraules la cosa millorarà bastant.
Ànims.

[Ítaca]

Ja ho sé entrerius, ja ho sé... però és q la meva baldufa no parla pràcticament (començo a estar realment amoïnada... intento no donar-li importància però em preocupa).
QUan la tinc a la trona no para de demanar coses q veu, q si això q si allò (amb el dit clar... i m'estira del jersei pq m'aixequi i li vagi a buscar) i tot ho fa per no menjar... Ahir li vaig apagar la tele i li vaig dir q fins q no mengés q no li donaria res ni li posaria la tele... la seva resposta, doncs a plorar i a cridar, i ja està.

Ostres, és q no sé si té algun problema q no sé veure o jo que sé, però és q literalment POT amb nosaltres... a vegades a casa hi ha un estat de nervis maco, i tot pq no sabem entendre-la ni fer q ens entengui... estic ben perduda ara mateix...

[entrerius]

t'entenc perfectament, Itac@. El nostre fill també era així. A la taula també es posava molt nerviós, ho volia tot, i quan tenia una cosa en demanava una altra, i si no l'entenies plorava i cridava.... uffff.... Hi havia tantes coses per descobrir i amb les que experimentar que no donava a l’abast... va ser una temporada molt complicada i de molts nervis també.
Pensa que la teva petita té molt de caràcter i pel que sembla d'idees clares i fixes és a dir, molta paciència i tranquil.litat.

Jo et puc dir que passa. Ara estem molt millor que fa uns mesos, i tot perquè se sap expressar millor. La teva encara és petiteta. Dóna-li temps
Ara nosaltres estem amb el NO. Fins ara pensava que ja el practicava força, però ara ja s’ha tret el màster.....