Nenes com porteu el tema rabietes????????

[Nisa]

HOLA!!! Jo estic igual que vosaltres!! Creia que en Genis era un nen tossut i morrut, pero veig que totes estem igual!!! Sempre ha sigut de tenir molt de geni pero es que ultimament.... a la que algo no li va be, reboteig el que te a les mans, si el vols agafar i ell no vol es posa tieso amb el cap enrerra que no saps com agafar-lo... i ara ha apres a tirarse a terra quan algo no li va be i a arrosegar-se endarrera, el cas es que no se de on ho a apres, si encara no va a la guarde i no ho ha vist fer a cap nen!! Nomes li falta picar a terra amb les mans i els peus!

total, no se que fer.... , bueno si, agafar paciencia i esperar que li passi...

[pigadeta]

Doncs anem fent... la veritat es que té caracter (s'assembla a sa mare...) pero ara ja no m'impressiona tant quan se'm tira per terra!!! Va estar molt pesat durant les setmanes que va estar amb les àvies..... ja sabeu!!!! De moment tema contorlat!!!

[magia]

UUFFFF, aquest post m'anima ja que veig que no sóc jo sola la pringada que aguanta una rabieta rera l'altre!
En Jan és un nen molt sociable, mogut i simpatic...però a vegades es posa d'una manera...i sobretot amb MI!!!!
Pot estar tranquilament jugant amb els seus avis i quan em veu...patatam...ja ve rondinant per alguna cosa que ara per ara encara més dificil d'investigar (té 14 mesos).

En fi, si es un procés....s'haurà de passar....

[akane2008]

M'he estat llegint aquest post i m'afegeixo al grup. Portem uns dies fatals amb la nena (te 13 mesos), i no se si té a veure el començar la guarde o no però està molt irritable i a la que li negas alguna cosa, pam! rabieta!
jo també tinc caracter i el seu pare és el que posa pau. ahir vaig probar a no fer-li tant de cas i no perdre la paciència però em costa molt perque sembla que està posant a prova els meus nervis...
si li crido quan perdo els papers després em sento fatal, total que estic tot el dia donant voltes al tema i pensant si ella és feliç o no... aixxx
com és petita no se que haig de fer i a sobre ara menja menys (sempre ha menjat molt bé) i només vol jugar amb el menjar (que és normal però ufff)

[littleif]

Noies, el Pol quan comença una rabieta l'agafo en braços i el tranquilitzo ràpidament... Però és que com té caràcter, quan s'emprenya de vegades es fa un "coco" contra el que troba... Si és la paret, la paret i ve tocant-se el cap plorant (té controlat el cop i gairebé mai es fa mal) i si es pica contra la meva cama també es toca el cap com dient "mamaaaa, que m'he fet un coco!!"... Li he dit varies vegades a la pediatra però diu que molts nens ho fan i que alguns s'autolesionen, que nomès vigili que no es faci mal i punt, que no té importància...
Ahir es va picar contra la tauleta i com no ho havia fet mai no tenia controlat l'espai i la força i es va fer mal. Vaig trucar a la linea pediatrica de la mútua per veure què li posava al cop i em van dir que era millor que el portés al psicòleg infantil per reeducar-lo! Em vaig quedar a quadrus i moooolt preocupada! Ostres, té 19 mesos... Us heu trobat mai? Què en penseu?

[neuetes]

Doncs nosaltres seguim igual... sempre que sortim, anem sempre caminant o a coll, mai al cotxet. NO EL VOL. I quan li agafa per pujar i baixar del coll, ho podem fer 15 vegades seguides que no se'n cansa mai. L'altre dia em va montar un sidral al super, com al d'aquell anunci, recordeu? Doncs igual.
I els crits! no puc evitar que no cridi tant, es la seva senyal de protesta... l'altre dia em trobo un veï a l'ascensor que acaba de ser pare i després de felicitar-lo em diu: "i la nena com és que crida tant? que li passa?", i jo li vaig respondre "d'aqui a uns mesos ho sabràs!". HOME!! que s'ha cregut!!.

[Nisa]

I els crits! no puc evitar que no cridi tant, es la seva senyal de protesta... l'altre dia em trobo un veï a l'ascensor que acaba de ser pare i després de felicitar-lo em diu: "i la nena com és que crida tant? que li passa?", i jo li vaig respondre "d'aqui a uns mesos ho sabràs!". HOME!! que s'ha cregut!!.

molt bona!!!

L'altre dia vaig llegir un article que deia que es una etapa molt important i que senzillament l'han de passar, ja que ells et proven a veure fins a on poden arribar i que sobretot es molt important tenir sempre el mateix criteri els pares i que aprenguin que quan se li diu que NO es que NO.

La teoria es molt maca ara a la practica de vegades no es tant senzill. El meu agafa cada rabieta....

[littleif]

SI, està molt bé la teoria... Però si estàs dinant a un restaurant i li dius "no hi ha més galetes"... A veure qui és el guapo que aguanta sense donar-li la punyetera galeta perquè li has dit que no!!!

[neuetes]

Si, si, i amb això afegeix les mirades dels altres comensals del restaurant pensant "mira aquests, quin nen més mal criat!"

[bufOna]

He trobat el meu post!!!!


L'Ona ha començat aquesta etapa rabietes....
I és el que comenteu totes... de la teoria a la pràctica hi ha un abisme...
Però ho hem d'intentar!

Jo faig una miqueta de tot...

Reforç positiu sempre... Per exemple ara comença a treure's la roba (sabates i mitjons i para de comptar) a l'hora de la banyera doncs ho celebrem molt, aplaudim, diem "bravo l'Ona que graaaan" etc i ella es queda tota cofoia! O també quan endreça les joguines, quan l'encerta amb la cullera, quan fa un petó etc... Espectacle al cantu.....

Ara, quan fa alguna cosa mal feta com per exemple picar la gossa o rebotir coses expressament etc em poso seria i li dic NO i intento ajupir-me al seu nivell agafar-li la cara perquè em miri i explicar-li ben seria el pq no m'ha agradat el que ha fet.
La punyetera sap perfectament quan l'ha "liat" perquè no li dona la gana de mirar-te quan li fots el rollo,... es una passada...

Si resulta que es rebota i munta pollo... opto per passar d'ella fins que es calma... i torno a intentar explicar-li...

Per sort encara no hem arribat a la fase rebequeries pel carrer (alguna ocasional) ai quina por quan comenci..............................

[cuqueta]

littleif ostres el Marc tambe fa aixo de pegar-se al cap quan veu que no es pot sortir amb la seva!!! precisament li vull comentar al pediatre a la proxima visita perque es un comportament que no m'agrada gens. Tu al final li vas comentar al teu? que et va dir? com aneu de rabietes amb el Pol?

bufOna veig que el teu pla estrategic es igual que el meu!!! sempre fem molt refors positiu i quan fa alguna cosa malament em poso al seu nivell i li explico amb 3 o 4 paraules perque esta mal fet, si reincideix l'assec a la cadireta de pensar, de moment anem fent aixi i hi ha vegades que ens fa cas i d'altres que no, espero que de mica en mica vagi entenent les coses.

anims a totes les mamis

(perdo pels accents i les faltes d'ortografia pero aquest teclat no te ni accents, ni c trencada...)

[itzel]

ostres, veig que estem totes igual! la Noa tamé te cada rabaqueria que deu ni do pero si passo d'ella se m'enganxa als pantalons i encara plora mes fort, llavors normalment diu a mir (a dormir) i ens hem d'estirar les dos al llit abraçades i li explico que el que ha fet tal i qual. no sempre es tant facil eh!

[littleif]

El Pol des que es va fer mal fent-se un cocu, no ho ha tornat a fer mai més!!!
Però quan es posa nerviós i comença a plorar, jo l'agafo en braços... se li passa super-ràpid. Ja sé que algú em dirà que no ho he de fer i tal i qual, però si el deixo es posa més nerviós, crida més i no hi ha forma de calmar-lo... Quin mal faig de relaxar al meu fill si alguna cosa li ha sabut greu i no enten què passa?? O quin mal faig si comença a plorar perquè estem aturats a una cua inacabable al banc i li dono una galeta perquè es distregui??

[petazetas]

Hola nenes,
m'apunto al post per que ultimament la Lia esta insofrible, mamitits per un tubo i rebequeries i rabietes a tope.

Plora per tot, si en aquell moment no puc estar per ella i la distreu son pare plora, si no li dones TOT el que et demana plora, si no entens que vol i li dones prou ràpid plora, es tira a terra enrere (que es pot fer mal), o es queda aseguda a terra amb el cap baix i plorant com una magdalena.

I el petazetos no ho porta gen bé...

Canviar-li el bolquer i vestir-la es una lluita constant, en fi que a vegades ja no sabem com tractar-la. Necessito algun llibre que em faci tenir clara l'actitud per que a vegades les coses es desmadren massa.

[Nam]

Jo també he trobat el post!!! Està bé saber que no estic sola...
Les rabietes de la Mireia sempre comencen quan li dic que no per alguna raó (per exemple No agafar un ganivet, no li puc donar les tisores) o bé quan toca cambiar bolquers, o posar el pijama, una odissea. O sigui, faig una cosa que ella no vol que faci. I crida!!! I xiscla!!! Jo m'ho prenc amb calma i li explico i repeteixo els motius, no és que es calmi ni em miri amb cara de ja ho he entès, però bueno... En canvi reconec que el Namu és més tou i cedeix... i ella és més llesta que la por. Al Namu ja se li ha carregat 2 mòbils!!! El meu? Pràcticament ni l'ha tocat. I es que el meu No és un no de veritat, i ella ja sap que el no del papa és més... fácil de modificar! Amb això és molt viva, i clar, ja sap on ha d'anar a parar per depèn què!!!
Un dia canviant el pijama es va posar feta una fura, la vaig deixar al terra (no volia pas estar dreta ni res, una marranada pura), i vaig marxar. Era l'hora de sopar i ens vem posar a sopar (és un dir, fèiem el què podíem tbé!), doncs al cap de uns deu minuts, ens apareix a quatre grapes, fent el gat (sap que ens agrada molt quan fa el gat) i rient!!!! I de fet deuria funcionar pq una marranada tant gran no l'ha tornat a fer...

El tema restaurants ja intentem anar a llocs sorollosos, on passem una mica desaparcebuts!!! A mi el què m'empipa una mica es que la mireia comença a mirar i dir coses a l'altra gent, i aquests clar, sigui per quedar bé o perquè li agrada la canalla apa, a fer tbé cosetes i demanar coses... Com que a mi m'agrada menjar tranquila penso que a ells també, i això m'atabala...

[neuetes]

Parlant de restaurants... la última vegada que vam anar a una boda, el setembre passat, ens vam endur la nena i allavors tenia 18 mesos a punt de fer. Doncs la teniam assentada entre nosaltres dos a la trona i es distreia amb trossos de pa mentre estavam esperant a que entressin els nuvis.
Doncs no sé si va ser el diskjòquei que es va despistar o què però va fotre la marxa nupcial a tot drap i teniam els altaveus molt a prop nostre. La Neus es va assustar tant que no va parar de plorar i cridar almenys durant un quart d'hora i es clar, mentre dura la música ningú es va enterar, però quan la música es va acabar i tothom es va assentar, la nena encara plorava i tothom mirant. Jo davant d'aquell espectacle on la nena no en tenia cap culpa, la vaig treure d'allà i no es va calmar fins que va ser a fora al carrer i va tocar-li l'aire a la cara.
Després el tio de la música va venir a disculpar-se. manda wueps!!

[sandrajuli]

En Juli també ha començat l'època forta de les rabietes, ara té 24 mesos i ja cap als 18 havíem començat amb alguna, però ocasional... ara però ja són cada dia, en moments concrets i previsibles, com vestir, canviar bolquer, etc... i quan hem de fer coses que no vol o marxar dels gronxadors, de cals avis, etc. Per tant, la majoria de cops es pot preveure quan et muntarà un xou. Jo intento evitar les situacions, o agafar-me-les amb calma i així amb temps la cosa va millor!
m'han ajudat molt els llibres d'en Carlos González, de la Rosa Jové i de l'Eduard Punset, per entendre que no em vol prendre el pèl ni cridar l'atenció, sinó que simplement estem fets així i s'ha de portar el millor possible... sense crits, ni picar dits ni res de res... amb calma (que de vegades costa mooooolt i moooooolt)
un petó!

[GLG]

Crec que totes acabarem en aquest post....

La meva té 20 mesos i de tant en tant, rabieta que te crio! Ens hem proposat ser durs, i aguantar plors sigui on sigui: al super, al carrer, al tren.... i sí, trobo mirades acusadores, però m'és igual! Crec que el més important és frenar les rabietes.

El gran clàssic és la guerra de les galetes i el suc. Al tren de tornada a casa li dono una galeta, o dos com a molt, i seeeeeeeeeempre la frase és: "aquesta és la última, i prou! d'acord?" i respon: "si, pou!" Dons s'acaba la galeta i comença la plorera! M'he adonat, que ara ja no duren tant i no ho fa cada dia. Crec que anem millorant.

[neustp]

Doncs a mi em comença a passar algun dia. Els meus tenen 23 mesos i ho fan sobretot al vespre, que estan cansats o bé a l'hora de sopar si no els agrada el que hi ha. Però a casa és molt fàcil aguantar.

Ens hem proposat ser durs, i aguantar plors sigui on sigui: al super, al carrer, al tren.... i sí, trobo mirades acusadores, però m'és igual! Crec que el més important és frenar les rabietes.
M'he adonat, que ara ja no duren tant i no ho fa cada dia. Crec que anem millorant.

GLG, prenc nota perquè m'està començant a passar a fora, sobretot quan anem pel carrer i especialment amb en Biel, perquè a vegades no vol anar agafat de la ma quan s'ha de creuar el carrer o anem per llocs on passen cotxes...

[GLG]

prenc nota perquè m'està començant a passar a fora, sobretot quan anem pel carrer i especialment amb en Biel, perquè a vegades no vol anar agafat de la ma quan s'ha de creuar el carrer o anem per llocs on passen cotxes...

Puf! Jo encara en visc moltes, pel carrer. No saps la quantitat de vegades que se m'ha plantat que no volia caminar agafada de la ma i ha acabat al cotxet o en braços amb pataleta inclosa.

De tota manera, crec que anem millorant dia a dia. Es qüestió d'aguantar.