Em pica!!

[nuriaau]

Hola!

l'Arnau té 16 mesos i des de fa 2 setmanes que quan li dic que algo no es pot fer, va cap a mi i em pica tot emprenyat. Primer em picava un cop, però des de fa uns dies que quan s'emprenya m'enjega un jec de plantofades tot enrabiat que no m'agrada gens. No ho ha vist fer mai ni a casa ni a la tele, suposo que ho deu imitar d'una nena que va a la llar amb ell i que la profe m'ha dit que pega als altres nens...

quan ho fa m'ajupo al seu nivell, poso cara d'emprenyada i li dic "Arnau, no. No es pica", però llavors encara s'emprenya més i em pega més, i jo li torno a dir lo mateix i així estem un munt de cops fins que se'n cansa.....què puc fer? hi ha cops que em posa dels nervis però tot hi així no li he cridat mai i sempre que li deia que "no" a algo em feia cas i ara ja no i no sé com posar-m'hi ni com fer-ho....

no sé si són gelos per la nena (no ho crec perquè no s'hi ha enfadat mai, sempre es posa molt content quan està amb ella) o potser és perquè fa 2 mesos que ha començat a anar a la llar (hi va plorant però quan el vaig a buscar està prou content)...no ha sigut mai geniüt, és molt carinyós i molt sensible, em sorprèn molt aquest canvi de caràcter....què puc fer????

[amalia1976]

Pues no se si serà molt correcte, però a mi si algun cop m´ha picat i jo li he picat la mà....

Fluixet aixó si, però si a ella no li agrada a mi tampoc i aixi li faig saber....

L´altra opció es ignorar.lo, tal qual ta picat , vas al WC i tancat a fer un pipi, i te´l deixés allà plantat...que s´adoni que no estas contenta...

De totes formes el va a èpoques la meva ho ha fet un parell de cops.... un va ser ahir precisament, ella te casi 3, i tal qual em va picar a mi...( no se perque encara...) el seu pare li va picar a ella la ma, i li va dir ; A LA MAMA NO SE LI PEGA MAI DE LA VIDA! i en principi ho va entendre...

[petazetas]

la meva no em pega però te unes rabietes d'aqui t'espero si li dic que no a qualsevol cosa. Es tira a terra i es retorça. Jo crec que deu ser el mateix procés però que fan una cosa o l'altre en funció de si ho han vist fer a unaltre (com la teva criatura).

No se suposo que és una fase de reafirmació del seu caracter i del que volen i del que no...

[Xana]

El meu petit (ara ja té 3 anys) és molt i molt sentit i si alguna vegada m'ha fet una d'aquestes, el que millor funciona és senzillament ignorar-lo. Si em pega, doncs giro cua i ni el miro. Pobret, li senta fataaal!!! De seguida para.

Amb el gran però això no em va funcionar mai. Ja podia ignorar-lo, posar-me trista, enfadada, picar-li la mà... res, encara ho trobava més encoratjador i seguia bé cridant, pegant o fent la marraneria qeu fos. Ara que ja té 8 anys continua tenint un caràcter de 3 parells de nasos, però és molt bon nen, eh?

Suposo que cada nen té la seva manera d'expresar la frustració o l'empipamenta, i cal trobar la manera que funciona amb ell per fer-li entendre que no és un comportament apropiat.

Aiiii que em fa l'efecte que molta xerrameca i no t'he dit res que et servis!!!

[Piruet]

MAI DE LA VIDA!

Això ho he utilitzat jo sempre.... bé, quan dic "sempre" vull dir "des de sempre", però de fet la clau és no utilitzar-ho molt sovint, sinó quan fan realment coses molt greus, com picar-te. Jo utilitzo aquesta frase, molt seriosa jo: "tal, tal, tal... MAI DE LA VIDA !", i això els fa veure que allò és prou greu. I ho faig des de ben petits. Ja ho entenen, ja....

Sort i petonets !!!

[empordanesa]

Jo crec que hi fa una mica tot, pensa que hi ha hagut dos canvis molt grans, la germaneta i la llar. segur que sent un xic de gelos per la seva germana (per molt que se l'estimi i ni la toqui, segur que se sent un xic desplaçat, i picar-te és una manera de treure la frustració), el fet d'anar a la llar i estar lluny de vosaltres (encara que sigui per poques hores), i sobretot l'etapa que està passant, com t'ha dit algú, de reafirmació del seu caràcter.

Solucions... jo crec que fas bé, fent-li entendre que no t'agrada i que no es fa. Això de picar fluixet a la maneta, jo també ho he fet i no considero que s'hagi de tipificar com a maltractament (que segur que algú t'ho dirà, no et preocupis...).
I mooooooolta paciència!!!

[littleif]

Mal de muchos...
El Pol fa dos dies que ha començat a fer-ho... Jo li dic molt sèria que a la mama no es pega i aleshores l'ignoro... Plora amb unes llàgrimes...

[mireiafor]

A nosaltres també ens passa que de vegades ve de la llar amb algun nou "truquillo" ben desagradable. No li donguis més importància del compte en el sentit que és una fase i que no vol dir que el nen sigui agressiu, ni que us estimi, ni res semblant.

A mi sempre m'ha semblat important que quan fa una cosa que no ha de fer tu li has d'explicar. No calen grans xerrades perquè estem parlant de nens petits que entenen paraules bàsiques però un "NO, això no es fa" em sembla imprescindible. A partir d'aquí cadascú pren la postura que li funciona: renyar-lo, castigar-lo, ignorar-lo... però dir-li que no es fa em sembla bàsic, a la fi i a la cap la nostra feina és precisament aquesta, ensenyar-los el que està bé i el que està malament

[juliet]

"NO, això no es fa" em sembla imprescindible

és ben bé així, el petit no entén gaire explicacions, però sí que l'hem de fer entendre el NO rotund quan fa alguna cosa que no es pot passar per alt.
No et preocupis, ells van aprenent actituds que veuen a la llar o a l'escola, aprenen coses bones però també d'altres que no ho són tant, per això tu a casa l'has ensenyar el que està bé i el que no.
Jo no sóc molt partidària de tornar-los amb la mateixa moneda, només perquè si li estàs dient que això no es fa doncs millor que no ho fagis tu perquè ell no ho malinterpreti. Són molt petits i encara que tu ho fagis pel fet que vegi que no agrada i ho entengui, ell no farà aquest raonament.
Jo també tinc al meu petit, que tot i que no va a la guarderia, té la mà molt llarga...quan una cosa no li agrada te la deixa anar de cop. Ho ha après de la seva germana i ella ho va començar a fer quan anava a P-3 (fins abans no havia anat mai al cole i mai havia mostrat els seus "enfados" amb la mà llarga).
De totes maneres, ara que té 17 mesos (el petit)ja no ho fa tant, i si algun cop se li escapa (el "pronto"), de seguida fa "pucheritos" i m'abraça. Poc a poc ell ho va entenent (no s'aprèn d'un dia per l'altre...)i sembla que anem per bon camí, això sí, el que fa ara quan s'enfada es tirar-se al terra (i això em té encuriosida perquè no ho ha après de ningú!!!!)

Molts petonets i ja veuràs com poc a poc ho va deixant de fer

[Laure]

Hola Nuriaau,

estic d'acord amb tot el que et diuen les mamis. Jo encara no he arribat al tema amb l'Adrià però com que vam començar amb algunes rabietes em vaig comprar un llibre que m'agrada força i he recordat que parlava d'això que comentes.

Venia a dir que quan els nens peguen és per expressar algun sentiment de frustració o enfado.
Hauríem d'ajudar-los a que pugués expressar-ho plorant en comptes de mostrant-se agressius.

Segur que són etapes que han de passar i que no té més importància, però és veritat que tota ajuda és bona per a portar-ho millor,

Si no et sap greu et copio el text per si et pot ajudar en alguna cosa, tot és provar-ho, a mi em sembla lògic, jo ho he aplicat quan s'enfada l'Adrià i comença amb una rebequeria ,i fins ara m'ha funcionat

A veces, un abrazo firme a la par que cariñoso puede ser la única manera de evitar que un niño actúe de forma violenta.
Probablemente, intentará librarse y protestará, pero si continúa manteniendo el control físico sobre él con cariño, es posible que canalice su rabia hacia las lágrimas y se eche a llorar sintiéndose a salvo entre sus brazos.
Le puede decir: "Sé que algunas veces odias a tu hermanita y que te dan ganas de hacerle daño. Entiendo cómo te sientes, pero os debo mantener a salvo, así que voy a seguir cogiéndote. Escucharé tus sentimientos de tristeza, está bien que llores si lo necesitas"
La clave es la de ayudar al niño a sentirse lo suficientemente seguro para liberar sus sentimientos llorando en lugar de a través de un comportamiento violento hacia los demás.
Coger al niño de forma cariñosa pero firme cumple ambos objetivos: detener el comportamiento violento y suministrar el amor y contacto fisico para que el niño se sienta seguro. Si se hace de forma consciente y con delicadeza, el abrazo puede ser extremadamente efectivo y beneficioso.

Sort!

[neuetes]

Jo també estic d'acord amb tot el que t'han dit les mares.

La Neus també ho va fer durant una temporada. I jo també la corregia i li deia molt sèria que això no es feia i li vaig repetir les vegades que va caldre fins que a poc a poc ho va deixar de fer (almenys ara ho fa molt de tant en tant però mesurant la força, sobretot quan veia el seu cosinet que és un any més petit que ella havies de vigilar perque ella el volia tocar però no controlava la força).

Jo no li donaria més importància de la que té. Aixó si, corregint-lo cada vegada que ho faci.

[Laure]

Una mica més, que m'he animat!!

Los niños quieren que se les abrace incluso aunque luchen para librarse. Necesitan la tranquilidad de pensar que existe algo más fuerte que su rabia. Abrazar a un niño enfadado es como suministrarle un contenedor en el que puede soltar sus emociones.ES una manera de ayudarle a establecer el autocontrol.

Algunos niños que intentan pegar a sus padres pueden estar sufriendo sncillamente una acumulación de estrés (que no está relacionada con el comportamiento de sus padres) y necesitan ayuda para conseguir liberar estos sentimientos. Pegar puede ser la manera que utiliza el niño para pedir ayuda para conseguir liberar las emociones fuertes. Abrazar al niño puede ser unamanera efectiva de establecer el l´mite físico y facilitarle la excusa perfecta para llorar y rabiar, es decir, para crear una vía de escape inofensiva a la agresividad del niño.

Ara ja paro!! jeje, bé, si ho proves i et funciona ja explicaràs la teva experiència!!

[marta_mum]

Hola Nuriaau,

estic d'acord amb tot el que et diuen les mamis. Jo encara no he arribat al tema amb l'Adrià però com que vam començar amb algunes rabietes em vaig comprar un llibre que m'agrada força i he recordat que parlava d'això que comentes.

Venia a dir que quan els nens peguen és per expressar algun sentiment de frustració o enfado.
Hauríem d'ajudar-los a que pugués expressar-ho plorant en comptes de mostrant-se agressius.

Segur que són etapes que han de passar i que no té més importància, però és veritat que tota ajuda és bona per a portar-ho millor,

Si no et sap greu et copio el text per si et pot ajudar en alguna cosa, tot és provar-ho, a mi em sembla lògic, jo ho he aplicat quan s'enfada l'Adrià i comença amb una rebequeria ,i fins ara m'ha funcionat

A veces, un abrazo firme a la par que cariñoso puede ser la única manera de evitar que un niño actúe de forma violenta.
Probablemente, intentará librarse y protestará, pero si continúa manteniendo el control físico sobre él con cariño, es posible que canalice su rabia hacia las lágrimas y se eche a llorar sintiéndose a salvo entre sus brazos.
Le puede decir: "Sé que algunas veces odias a tu hermanita y que te dan ganas de hacerle daño. Entiendo cómo te sientes, pero os debo mantener a salvo, así que voy a seguir cogiéndote. Escucharé tus sentimientos de tristeza, está bien que llores si lo necesitas"
La clave es la de ayudar al niño a sentirse lo suficientemente seguro para liberar sus sentimientos llorando en lugar de a través de un comportamiento violento hacia los demás.
Coger al niño de forma cariñosa pero firme cumple ambos objetivos: detener el comportamiento violento y suministrar el amor y contacto fisico para que el niño se sienta seguro. Si se hace de forma consciente y con delicadeza, el abrazo puede ser extremadamente efectivo y beneficioso.

Sort!

Això de "Sé que algunas veces odias a tu hermanita y que te dan ganas de hacerle daño..." m'ha fet una mica de por!!! Vols dir que no li estas donant males idees al nen? ai no sé...
quin llibre és, laure?

[Laure]

Hola Nuriaau,

estic d'acord amb tot el que et diuen les mamis. Jo encara no he arribat al tema amb l'Adrià però com que vam començar amb algunes rabietes em vaig comprar un llibre que m'agrada força i he recordat que parlava d'això que comentes.

Venia a dir que quan els nens peguen és per expressar algun sentiment de frustració o enfado.
Hauríem d'ajudar-los a que pugués expressar-ho plorant en comptes de mostrant-se agressius.

Segur que són etapes que han de passar i que no té més importància, però és veritat que tota ajuda és bona per a portar-ho millor,

Si no et sap greu et copio el text per si et pot ajudar en alguna cosa, tot és provar-ho, a mi em sembla lògic, jo ho he aplicat quan s'enfada l'Adrià i comença amb una rebequeria ,i fins ara m'ha funcionat

A veces, un abrazo firme a la par que cariñoso puede ser la única manera de evitar que un niño actúe de forma violenta.
Probablemente, intentará librarse y protestará, pero si continúa manteniendo el control físico sobre él con cariño, es posible que canalice su rabia hacia las lágrimas y se eche a llorar sintiéndose a salvo entre sus brazos.
Le puede decir: "Sé que algunas veces odias a tu hermanita y que te dan ganas de hacerle daño. Entiendo cómo te sientes, pero os debo mantener a salvo, así que voy a seguir cogiéndote. Escucharé tus sentimientos de tristeza, está bien que llores si lo necesitas"
La clave es la de ayudar al niño a sentirse lo suficientemente seguro para liberar sus sentimientos llorando en lugar de a través de un comportamiento violento hacia los demás.
Coger al niño de forma cariñosa pero firme cumple ambos objetivos: detener el comportamiento violento y suministrar el amor y contacto fisico para que el niño se sienta seguro. Si se hace de forma consciente y con delicadeza, el abrazo puede ser extremadamente efectivo y beneficioso.

Sort!

Això de "Sé que algunas veces odias a tu hermanita y que te dan ganas de hacerle daño..." m'ha fet una mica de por!!! Vols dir que no li estas donant males idees al nen? ai no sé...
quin llibre és, laure?

tens raó Marta mum ara tornant-ho a llegir potser sí que fa una miqueta de por...potser massa explícit?? clar, aquí era un exemple en concret d'un nen que picava a la germaneta petita per gelos....nu sé, noia, potser tens raó.
El llibre és "Llantos y rabietas", sembla que vagi a comissió, (és que l'altre dia vaig obrir un post parlant ja d'aquest llibre)
un petó!

[petitona]

estic d'acord amb el que dieu totes... jo crec que està en una edat que està experimentant i per tant ho prova tot... ell no sap el que està bé i el que està malament i tu li has d'explicar... Així doncs, ell et pica perquè potser ho ha vist fer a la guarderia o potser perquè li surt per instint... tu t'has de posar ben seria, que vegi que esta`s enfadada i li has de dir que no, que això està molt malament i no es fa... que a la mama no se la pica i al papa tampoc i als avis tampoc... hi pots afegir tota la família...
No ho entendrà a la primera i potser li hauràs d'explicar moltíssimes vegades però és important que sempre et posis sèria (encara que són molt vius i de vegades posen aquelles caretes que te'ls menjaries...) perquè és important que vegi que això no t'agrada.
Una vegada vaig anar a la xerrada d'una psicòloga infantil i va dir que per assimiliar una cosa s'ha de repetir unes 20 vegades... així que... paciència!!!

[nuriaau]

Gràcies a totes per les vostres experiències!

Doncs ho aniré provant tot el que comenteu a veure com va, però em sembla que em farà falta una bona dosi de paciència

Ja us aniré explicant!