Pessigades

Rabietes, gelos, egoisme..

Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Pessigades

EntradaAutor: tombarella » dt. juny 15, 2010 3:01 pm

Hola!

La nostra filla, de 16 mesos, fa unes setmanes que ha començat a pessigar a altres nens, a la galta. A vegades ho fa amb criatures que li han pres una joguina seva al sorral, d'altres ho fa amb nens o nenes a qui jo estic dient alguna cosa, però en altres ocasions ho fa sense motiu aparent (que no vol dir que ella el tingui, el motiu, però no el sabem veure).

A la llar d'infants ens diuen que ho fa molt poquet, en comptades ocasions. Amb son pare tampoc ho fa molt sovint. És sobretot quan és amb mi, al parc, o en un taller de música en què participem amb altres infants i els seus pares, que ho porta fins al màxim exponent.

He de dir que és una nena moooolt dolça, que fa petons a tothom, sense ni demanar-li-ho. I, després del pessic, de seguida fa una carícia i un petó al nen/a receptor del pessic inicial. Però, és clar, aquest ja no se'n refia... :-:) I a mi em fa peneta, ja que li acaben agafant com a por i tot...

Quan pessiga (procuro frenar-la abans que ho faci), l'agafo i li explico que això fa mal als altres i que aquests s'enfaden quan els fan mal. I ella reacciona fent-los una carícia i un petó. Però al cap d'una estona, hi torna.

Alguna recomanació? ;-) Gràcies!
Imatge Imatge

||*||
Avatar de l’usuari
Didac
:: granota
:: granota
Entrades: 211
Membre des de: dt. feb. 24, 2009 9:40 am

Re: Pessigades

EntradaAutor: Didac » dt. juny 15, 2010 3:39 pm

Has pensat en emportartela del parc o del taller de música quan ho faci?

Així potser entendra que fer un pessic te les seves consecuencies.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
tombarella
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2036
Membre des de: dc. gen. 20, 2010 10:48 pm

Re: Pessigades

EntradaAutor: tombarella » dt. juny 15, 2010 4:03 pm

Sí, del parc sí que me l'he endut, explicant-li el motiu. I en el taller hem aturat l'activitat una estona, mentre els altres nens i nenes seguien cantant i ballant, també per parlar del que havia fet.

I ho entén perfectament, ja que té la mateixa actitud que tenia ma germana: plorar quan considerava la mesura injusta i aguantar el "tipus" quan sabia que havia fet una malifeta...

La nostra manera de veure les coses és procurant comprendre el perquè de les actituds i/o actes de la nostra filla. Comprendre no vol dir justificar ni permetre que faci el que li sembli, però creiem que és la manera de fer-li-ho canviar, sense autoritarismes. I ara està passant per uns dies molt complicats per culpa de la dentició, de manera que podria ser que fos una manera de desfogar-se, però m'agradaria trobar el com fer-li entendre que aquest no ha de ser el mètode... :-:)
Imatge Imatge

||*||

Torna a “El desenvolupament emocional”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::