'càstigs' per nens de dos anys i mig

[Lau]

Quin tipus de 'càstig' s'ha de fer servir per un nen de dos anys i mig? Com se'ls ha de fer entendre que estas enfadat? el racó de pensar serveix ja per aquesta edat o són massa petits?

Lau.

[petazetas]

Home defineix per a que l'has de castigar.
La meva m'en fa moltes però no es pot reaccionar de la mateixa manera per tot.

Posa exemples, serà millor per a que tothom et pugui aconsellar.

[pucpuc]

Jo amb lo del racò de pensar no estic massa d'acord, es l'estil "supernnany" massa conductista per al meu gust. M'agraden mes altres maneres de fer.

Jo de moment et recomanaria el llibre de la rosa Jové "la crianza feliz" o " el besame mucho de Carlos gonzalez" t'ajudara a entendre moltes de les reaccions dels teus fills i sabras actuar -hi diferent.

[entrerius]

jo hi afegiria "com parlar amb els fills per que t'escoltin, i com escoltar per que els fills parlin"... o algo així

Hi ha molts recursos que pots fer servir sense necessitat d'arribar al càstig.

en aquest enllaç hi ha alguna idea: http://adivinacuantotequiero.blogspot.c ... os-le.html

[mireiafor]

Espero que els llibres que et recomanen les companyes et vagin bé, i també estic d'acord en que depèn del tipus de comportament s'han "d'aplicar" diferents tècniques.

Per alguna cosa que faci que està mal feta jo crec que s'ha d'anar corregir amb un "no" ferm sense cridar ni res, no esperis que et faci cas a la primera de canvi sinó que és a base de repetir-ho sempre de la mateixa forma i en el mateix context perquè ell vagi veient que allò no es fa i no es fa mai, o sigui que una cosa que està malament no se li ha de consentir de vegades sí i de vegades no, sinó que s'ha de ser molt constant i coherent.

Per a coses més greus va bé explicar-li què és el que ha fet mal fet i intentar que entengui les conseqüències de seu acte a un nivell molt bàsic, un exemple a casa meva seria "no piquis a la germaneta perquè llavors li fas pupa i plora, a tu t'agradaria que et piquessin? a que no? doncs no ho tornis a fer". En el cas més extrem al meu li dic que s'ha portat malament i que la mama està molt trista, en aquests casos el meu es posa a plorar desconsolat i quan veig que ha entés que ha fet malament l'abraço, el consolo i intento explicar-li l'opció "bona" que ha de fer servir la propera vegada, també a nivells que ell ho pugui entendre.

Que vagi molt bé

[marta_mum]

ai, no sé...jo a la Marta no la castigo...

faig com diu la mireiafor, un "NO" contundent, això sí, no em fa ni cas, he he he

el que faig normalment és amenaçar-la de que no la deixaré apretar botons si es porta malament i normalment funciona.

Pensant, pensant...jo de moment la "renyo", no la castigo, crec que és massa petita encara, però clar, potser hi ha nens mes avançats i que són més trapelles.

[Lau]

Gracies noies, buscaré els llibres que em recomaneu.

Com veieu he posat 'castig' entre cometes... em referia a maneres de renyar o de fer-los entendre que no han de fer el què fan.

El nostre fill és adoptat i quan fa alguna cosa que no pot fer com pegar... li he de fer entendre si ho pot o no ho pot fer... el problema que tinc, crec, és que al haver començat a aquesta edat... no sé l'evolució d'un nen, per tan, no sé si el què fa és o no normal per l'edat que té... no sé si m'explico.

Per exemple, l'altre dia va pegar l'avi, li vaig dir que no es pega, li vaig explicar i em va contestar que 'pegar si!!'... li vaig dir, nooo, pegar no, i em diu, pegar si!! li vaig tornar a explicar que no es pega i li vaig dir que demanés perdó a l'avi... no va demanar perdó, doncs el vaig asseure al sofà i no el vaig deixar aixecar fins que va demanar perdó... 20 minuts després va demanar perdó a l'avi.

Jo penso que és massa temps, 20 minuts de `càstig' és massa... jo no em vaig moure del seu costat... de tan en tan li demanava si volia demanar perdó, em contestava que no i tornavem a estar en silenci... fins que el seu orgull ja no va poder mes i va preferir demanar perdó que estar més estona assegut.

Però com he dit... no estic segura si en aquesta edat aixo es correcte o em passo...

Que li va quedar clar si... ja que l'altre dia li vaig dir... li haurem de dir a la tieta que ens ha de pagar (cèntims) i em diu... mama, pegar no eh??

Lau

[terrassa5]

A les escoles bressol sí fan servir el racó de pensar a aquesta edat i fins i tot abans.

Nosaltres normalment no la castiguem, li diem fermament que això no es fa, i li queda bastant clar. Moltes vegades quan està fent una malifeta me la miro amb cara d'enfadada i quan se n'adona deixa de fer-la.

Tres vegades sí la hem posat al racó de pensar, pero ja dic, només 3 vegades, una per pegar al seu pare i dues per pintar els mobles, tot i que sap perfectament que això no es fa (ja portava moltes reganyines per aquest tema i quan li preguntes si es pot pintar als mobles diu que no, que només al paper, però desprès pinta al moble). En aquests casos la posem 2 minuts (1 per any), i quan l'aixequem li fem demanar perdó i quan ha estat per pintar els mobles li fem netejar a ella, aquí el problema és que com li agrada netejar és més un premi que un càstig.

Evitem el càstig tot el que podem, normalment intentem seguir el llibre "Con parlar perquè els fills...", realment les 3 vegades que l'hem castigat ha estat abans de tenir el llibre, però la veritat és que és una bona nena i no acostuma fer moltes trastades.

[marta_mum]

Gracies noies, buscaré els llibres que em recomaneu.

Com veieu he posat 'castig' entre cometes... em referia a maneres de renyar o de fer-los entendre que no han de fer el què fan.

El nostre fill és adoptat i quan fa alguna cosa que no pot fer com pegar... li he de fer entendre si ho pot o no ho pot fer... el problema que tinc, crec, és que al haver començat a aquesta edat... no sé l'evolució d'un nen, per tan, no sé si el què fa és o no normal per l'edat que té... no sé si m'explico.

Per exemple, l'altre dia va pegar l'avi, li vaig dir que no es pega, li vaig explicar i em va contestar que 'pegar si!!'... li vaig dir, nooo, pegar no, i em diu, pegar si!! li vaig tornar a explicar que no es pega i li vaig dir que demanés perdó a l'avi... no va demanar perdó, doncs el vaig asseure al sofà i no el vaig deixar aixecar fins que va demanar perdó... 20 minuts després va demanar perdó a l'avi.

Jo penso que és massa temps, 20 minuts de `càstig' és massa... jo no em vaig moure del seu costat... de tan en tan li demanava si volia demanar perdó, em contestava que no i tornavem a estar en silenci... fins que el seu orgull ja no va poder mes i va preferir demanar perdó que estar més estona assegut.

Però com he dit... no estic segura si en aquesta edat aixo es correcte o em passo...

Que li va quedar clar si... ja que l'altre dia li vaig dir... li haurem de dir a la tieta que ens ha de pagar (cèntims) i em diu... mama, pegar no eh??

Lau

Lau, jo veig que ho vas fer molt bé! I mira si li va quedar clar que després t'ho va dir ell hi tot!

Vas estar al seu costat però sense jugar ni res fins que va entendre que allò no es feia. En un nen adoptat és normal que tinguis el dubte de l'evolució, però a mi amb la marta també em passa que d'un dia per l'altra fa algo, que no li hem ensenyat i que ha vist vés a saber on, i ella no té clar i està bé o no....i clar, tu els hi has d'anar ensenyant, però simplement amb un "molt bé", o un "no, marta, no" a vegades ja ho entenen. Clar que a vegades se'ls fica algo al cap i aleshores ...les teories van totes per terra he he he

[petazetas]

Doncs la nostra és molt tossuda, que és normal, i ja ens fa el numeret de tirar-se a terra i cridar com una energúmena.
Per exemple per que en aquell moment demana una galeta i no li dono per que soparem en 5 minuts.

Li intentem explicar, que ara soparem Lia, si et dono una galeta després no tindràs gana per sopar... i ella crida galeta si, galeta si!
No Lia, ara no potser per que soparem d'aquí a un moment. I ella diu Galeta si! es posa a plorar, es tira a terra i comença a cridar...

En fi, intentem donar-li la volta i entretindre-la amb alguna cosa però hi ha algun dia que no respón a això i continua en el bucle de la tirada a terra i crits i plors.
Quan això passa si que l'he agafat, l'he posat a unaltre habitació i li dic que no vingui fins que deixi de plorar i vulgui sopar... i si, 5 minuts i ja ve, i si intenta tornar a plorar li dic tornaràs a l'habitació, i ja se li acaba de passar del tot.

L'habitació on la deixo és una habitació on pot jugar i distreure's, vull dir que no la poso en un racó on no hi ha res per fer. Simplement deixo de prestar-li atenció en aquell precís moment.

Si ve, li pregunto si ja se li ha passat i quan diu que si ens fem l'abraçada i petó i li tornem a explicar tranquilament que això no es fa o que no pot menjar galetes abans de sopar etc.

Jo prefereixo arribar a fer això abans que perdre els papers o els nervis. Per a que us en feu a la idea, tothom que la coneix quan ha estat enfadada diu "és molt simpàtica, però quan treu el geni...."

Ara, això només passa molt de tant en tant.

[sandrajuli]

Jo el que no trobo gaire bé és fer demanar perdó o "castigar-lo" sentat a un lloc o sense fer-li cas. Vull dir que no ho trobo relacionat amb el que ha fet,i per tant, no sé si serveix per fer-li veure el que ha fet malament.
Fer demanar perdó ho trobo una mica conductista. Si demana perdó sense sentir-ho, ha servit d'alguna cosa? això farà que no ho torni a fer?
I no fer-li cas, a lo supernanny tampoc m'agrada, ja que és el mateix cas. Jo al meu no l'he castigat mai en quasi 3 anys, i clar que ha fet coses malament, però també tinc clar l'edat que té i el que pot entendre i el que no... També aconsello el llibre que diu l'entrerius: "com parlar amb els fills per que t'escoltin, i com escoltar per que els fills parlin".
és que això del racó de pensar... i lo de tants minuts per anys que té el nen... em sòna tan estivillista, tan inventat!!
Crec que el millor és parlar, potser al principi no t'entenen, però quan et puguin entendre tu ja estaràs acostumada a fer-ho així i ell també i serà molt més fàcil!

[perla]

Mira, no ho sé.... ni una cosa ni l'altra, vull dir que ni anar rellotge en ma comptant els minuts que està castigada ni deixar-li fer tot el que vol sense renyar-la mai seriosament. Crec que han de tenir límits, ho necessiten, la conversa aquesta "pegar no" i ell "pegar sí", em sóna a "a veure què passa si ho faig??" és com un desafiament, ells es posen a prova i alhora ens posen a prova a nosaltres. Han de saver que hi ha un marge on poden fer el que els sembli, però que si es passen, ho han fet malament i la mama s'enfada.

Això de les galetes abans de sopar també és un desencadenant a casa meva!! suposo que és al vespre, estan més cansades...

Nosaltres el que fem és primer avisar-la: baixa de la cadira que cauràs i et faràs mal, si continua li torno a dir el mateix, si hi torna, normalment li faig veure que si continua fent-ho hi sortirà perdent per alguna raó "si no baixes de la cadira no podràs venir a taula a menjar aquests macarrons tan bons!"", per exemple, ja sé que sóna faltal, però a mi em funciona, no sé si serà gaire pedagògic...

[petazetas]

Mira, no ho sé.... ni una cosa ni l'altra, vull dir que ni anar rellotge en ma comptant els minuts que està castigada ni deixar-li fer tot el que vol sense renyar-la mai seriosament. Crec que han de tenir límits, ho necessiten, la conversa aquesta "pegar no" i ell "pegar sí", em sóna a "a veure què passa si ho faig??" és com un desafiament, ells es posen a prova i alhora ens posen a prova a nosaltres. Han de saver que hi ha un marge on poden fer el que els sembli, però que si es passen, ho han fet malament i la mama s'enfada.

Això de les galetes abans de sopar també és un desencadenant a casa meva!! suposo que és al vespre, estan més cansades...

Nosaltres el que fem és primer avisar-la: baixa de la cadira que cauràs i et faràs mal, si continua li torno a dir el mateix, si hi torna, normalment li faig veure que si continua fent-ho hi sortirà perdent per alguna raó "si no baixes de la cadira no podràs venir a taula a menjar aquests macarrons tan bons!"", per exemple, ja sé que sóna faltal, però a mi em funciona, no sé si serà gaire pedagògic...

100% d'acord amb tu perla!

[marchita]

Estoy totalmente de acuerdo en que los niños son niños, los niños no entienden todo y por tanto no podemos "castigarles" o reprenderles por todo lo que hacen mal ya que en mi caso por ejemplo mi hija,que es un trasto, estaria siempre castigada, pero ni un extremo ni otro...yo creo que hay personas que no se dan cuenta de que son niños, pero no son tontos y se dan cuenta de todo. No se los vuestros pero mi hija con 2 años y medio se da cuenta de todo!!!!!! sabe perfectamente lo que hace mal pq yo le he explicado que hay cosas que no se hacen, y ella lo ve y lo sabe...¿que hago cuando en mi cara repite una actitud de las que le acabo de decir que no la haga? por ejemplo esta mañana se ha metido una cosa en la boca que sabe que no puede y no quiero, le he dicho "No hagas eso cariño que sabes que no quiero y te puedes hacer daño" me ha dicho "no mama, no esta a boca esta aqui (en la mejilla)" pues cuando me iba me "amenazaba" con ponerselo en la boca y se lo acababa metiendo. Yo lo siento pero en estos casos en que ellos fuerzan la cuerda, te prueban, se miden contigo pq es lo que hacen....necesitan un "castigo", cuando hablo de "castigo" no quiero que se entienda agresivamente...(que ya nos conocemos ), hablo de ponerse serio, de quitarle lo que tenga en la mano y si es necesareo ponerla en el rin con de pensar o dejarla sin lo que le gusta un rato: dibujos, ir a patinar...lo que le guste.
En cuanto a lo de pedir perdón..yo sí la enseño aunq ahora no entienda lo que dice, eso se hace desde siempre, es como el por favor, gracias...tampoco lo entienden y lo enseñamos. Un niño es un niño, pero de golpe (sin casi darte cuenta) es un joven y un hombre.Para mi la educación se da desde que nace, poco a poco, sin presión, sin prisa pero sin pausa...por lo menos para mi. Evidente que con dos meses no le enseñaras a pedir perdón, gracias, rezar...pero con 3 años son suficientemente mayores para hablar y para decir las cosas asi que pueden empezar a aprender

[marchita]

PERLA...NOS HEMOS CRUZADO LOS ESCRITOS Y PARECEN DE LA MISMA PERSONA....
100% CONTIGO

[Lau]

Jo el que no trobo gaire bé és fer demanar perdó o "castigar-lo" sentat a un lloc o sense fer-li cas. Vull dir que no ho trobo relacionat amb el que ha fet,i per tant, no sé si serveix per fer-li veure el que ha fet malament.
Fer demanar perdó ho trobo una mica conductista. Si demana perdó sense sentir-ho, ha servit d'alguna cosa? això farà que no ho torni a fer?

El meu fill demana perdó quan fa una cosa que no volia fer i la fa, per exemple... si sense voler et fica el dit a l'ull... aleshores, éll sap que dient 'sorry' l'altre el perdonarà. Jo penso que si va pegar l'avi i va estar 'castigat' fins que va entendre que no es pega... el lògic és que després demani perdó l'avi per haver-lo pegat, no? crec que és important que en un futur sàpiga demanar perdó si fa mal a algú, tan si ho fa voluntariament com involuntariament.

No sé, potser estic equivocada.

Crec que han de tenir límits, ho necessiten, la conversa aquesta "pegar no" i ell "pegar sí", em sóna a "a veure què passa si ho faig??" és com un desafiament, ells es posen a prova i alhora ens posen a prova a nosaltres. Han de saver que hi ha un marge on poden fer el que els sembli, però que si es passen, ho han fet malament i la mama s'enfada.

Si, ho has pillat bé... de fet, crec que la situació va anar per aqui... ja que quan estava 'castigat' (assegut al sofà, al meu costat) la cara que tenia era d'orgull... no estava trist ni enfadat perquè l'hagués 'castigat', estava amb posició 'soc més xulo que tu i no demanaré perdó a l'avi' de fet, el 'castig' va ser per haver-me contestat de que 'pegar si', no perquè hagués pegat l'avi... si jo al dir-li... 'pegar no', hagués vist que em contestava, 'mama, pegar no', no l'hagues assegut al sofà.

L'altre tema és que potser no calia asseure'l al sofà, no sé... però, penso que un cop començo el 'castig' he d'arribar al final, si de cas corregir el tipus de castig el proxim cop.

El nostre handicap de moemnt encara és l'idioma... malgrat ja parla bastant el català, encara no té el vocabulari prou adquirit i no esic segura de que sempre ens entenguem.

Lau.

[mireiafor]

Lau entenc que si no l'has tingut amb tu des de petit encara us esteu coneixent i a la incertesa normal de la maternitat s'afegeix els dubtes del vostre cas en concret. Ànims que ho estas fent molt bé i mica en mica anireu adaptant les normes generals al vostre caràcter i forma de viure

Que vagi molt bé maca!!

[entrerius]

Lau, suposo que jo en el teu cas encara estaria més plena de dubtes.

Jo el conec des de que va néixer, parlem el mateix idioma (tot i que de vegades no ho sembli ) i no tinc el dilema de l'adaptació a la nova família... i t'asseguro que en molts moments tinc dubtes de com he de fer les coses.

Quan el meu fill pega vol dir que s'ha enfadat per alguna cosa, està en desacord amb que li proposem, o ha de fer alguna cosa que no vol. En aquests casos sempre li dic: "estàs enfadat per tal cosa?" (normalment sé perfectament per que ha fet això) ja sé que ......... però no has de pegar quan t'enfades per que "tal persona" es posa trista.... anem a donar-li un petó per que no estigui trista......

Si pega a algú en concret de la família sense venir a cuento, normalment vol dir que l’identifica com a substitut de la mama .... es a dir “si ve aquesta persona pot ser que la mama marxi”...... per tant en aquell moment significa: "ara no et vull a tu, vull a la mama" (o qualsevol altra cosa similar). I aleshores li dic que estigui tranquil, que la mama no marxa, que aquella persona ha vingut de veure’ns i li diem gràcies per vindre’ns a veure........

De vegades ho fa al moment i d'altres hem de posar-hi una mica de teatre... però sempre acaba fent-li un petó o donant les gràcies:ok:

D’aquesta forma aprèn a identificar quan està enfadat, per que s’ha enfadat i com afecta a l’altra persona que ell la pegui.... es a dir a posar-se en la situació de l’altra persona –empatia-

Així es com ho faig jo.....

[rocirita]

Hola Lau!
Dir-te que les "rabietes" son tipiques d'aquesta edat i que cal carregar-se de paciencia! A mes, segur que us posara a prova i buscara els "limits" sovint.
Amb el meu nen gran un "no estic contenta amb aixo que has fet" n'hi havia prou.... A ell, potser tambe per la seva condicio d'adoptat, li preocupava molt i el feia sentir molt insegur el fet que la mama no estigues contenta. Ara aixo ha millorat bastant, m'imagino que ja se sent mes segur, i avegades tambe ens les tenim.... Pero he de dir que sempre ha estat bastant facil.
Amb la segona, mai hi ha hagut cap castig que funciones. Ni de ben petita. Te un caracter mes desafiant i orgullos. Hi ha molts nens adoptats amb aquestes caracteristiques.... Et posen a prova constantment. Jo reconec que no m'en vaig sortir massa be... I ara que ja es mes grandeta estem amb les graelles de conducta tipus supernany... Premis i castigs. Ens esta anant molt be. Potser no haguessim arribat aqui si en el seu moment haguessim sapigut posar limits, i no haguessim perdut tota la credibilitat avisant 100 vegades sense complir el castig...
El peque, que just esta a punt de fer tres, pega molt. M'imagino que perque veu els germans barallar-se tot el dia. Segurament el teu fill pega perque ha estat en contacte amb altres nens. De moment amb un NO rotund i agafant-li la ma perque no ho faci es suficient. Tambe li faig demanar perdo. El nen es molt tossut i per exemple si anem a comprar sugus i ni compro dos en comptes de deu, aleshores pot muntar un numeret i pegar. Si ho fa, es queda sense sugus...
Jo crec que cada nen es un mon i no funciona el mateix amb cada nen. Cada dia us anireu coneixent millor i tu mateixa veuras que es el que us va millor.
Per cert jo tambe et recomano el "besame mucho" i el "com hem de parlar perque els fills escoltin...." Jo els tinc a la tauleta de nit!
I fes el que et digui el teu sentit comu, el teu instint... Amb aixo de l'educacio dels fills no hi ha formules magiques.... I equivocar-se a vegades ens permet rectificar.
Petons

Perdona pels accents pero es que aquest teclat no en te....

[juliet]

Lau, quan temps fa que teniu el vostre fill amb vosaltres?