fer entendre que picar no és un joc?

[aivlis]

hola, doncs això al peke que té 22 mesos l'hi ha agafat per picar-nos, però no quan està enfadat o fustrat (que també alguna vegada) sino que ho fa com si d'un joc es tractés, ens pica i riu. No ho fa amb altres nens (de fet es dels que es deixa atonyinar) ni amb els avis,... només ens ho fa als papes!
Hem provat els NO energics, raonar, fer veure que ens fa mal per veure si ens ve a consolar...però ve a tornar-nos a picar, el racó de pensar tampoc serveix (no l'enten encara), suposo que és una fase però és que si t'enganxa bé a vegades et deixa mig cao. a part que no es pot anar picant a la gent, li dic k no jugo amb ell si em pica i ho mantic... però res!
Suposo k no és l'únic nen k l'hi ha agafat per aquesta mania com ho heu solucionat?

[Menudeta]

La meva encara és petita però tot arribarà i suposo que ara faria el mateix que tu, anar provant perque això ho fan quasi tots els nens no? tu ja expliques quan ho fa, vull dir que el nen té els seus motius però és petit i no pot expressar-se en paraules, bé no sap ni que li pasa diria jo.

A mi lo de la cadira de pensar no m'agrada, no es pot enviar a pensar a un nen (amb el sentit de que se n'adoni de què ha fet alguna cosa dolenta que crec que és la intenció de la cadira de pensar) ja que als nens se'ls ensenya al llarg dels anys a "pensar" (ja ho fas quan li dius que fa mal, que està enfadat però no ho ha de fer...) i deuen flipar quan se'ls fa estar allí a la cadira sense entendre perque. Jo crec que no la faré servir o faré servir directament la cadira del càstig (que tampos ho tinc clar, i menys el nom) o el cara a la paret ( si feia anys que no hi pensava amb això!).

A veure si alguna mami ens pot ajudar.

[entrerius]

El nostre fill també va passar la fase de pegar als pares (més a mi...) quan estava enfadat o molt content... no saben gestionar les emocions i quan son molt fortes les expressen com poden. Era tant perillós content com enfadat

Nosaltres el que vam anar fent era deixar-li clar que això NO, que fa mal.... 300 cops al dia però a més a més l'anava explicant "el que li estava passant" en aquell moment:
- estàs molt content, ja ho sé.... però si dones patades fas mal.
- estàs molt enfadat per tal cosa, ja ho sé..... però ara no podem fer "X", si vols podem fer tal cosa......
- tens ganes de jugar..... però si jugues així fas mal i la mama no voldrà jugar amb tu.

El que millor ens ha funcionat és fer-li veure que la conseqüència immediata si em pegava era que jo sortia de l'habitació i deixava de jugar amb ell, deixava de fer el que estàvem fent tot explicant-li a la mama no l'agrada jugar a pegar ni a fer mal i que quan estès més tranquil tornaríem a jugar.

Espero que et serveixi d'alguna cosa la nostra experiència. Ànims.

[Ítaca]

Una altra q rep de valent...
I normalment seeeeeempre sóc jo la víctima... A vegades, com be dieu, no cal q estigui enfadada ni contenta... la veus ben normal, i de cop, zaaaaaaaas! Cop q em fum o pessigada (la setmana passada em va fer sang i tot a la galta). Jo ja intento explicar-li q no està bé, això, q fa molt mal... hi ha dies q s'hi torna i hi ha dies q baixa el cap, i em fa una abraçada i un petó...
Normalment m'ho fa quan li estic posant el pijama al canviador, q es veu de la mateixa alçada q jo (per entendre'ns) i pam, aprofita. Quan veig q s'hi torna, no li dic res, l'agafo i la fico al llit i marxo... aquella nit per molt q em cridi no hi torno, hi va l'itaco i li diu q la mama no vindrà pq està enfadada amb tu pq li has fet mal (no sé si serveix de gaire aquest sistema...!)

[pirene1979]

No és ben bé la mateixa situació, però trobo que s'hi assembla: la meva filla, que ara té catorze mesos, ens mossega de tant en tant. Ja fa mesos que ho fa, i coincideix amb moments d'excitació, la major part de vegades positiva, quan s'emociona, però també quan un estímul fort la bloqueja (música forta, el soroll d'una moto molt a prop) o, simplement, quan es cansa de la situació i vol que canviem d'activitat, d'escenari, etc.
Nosaltres aspirem a que ho vagi controlant, i li proposem que ho substitueixi per petons, abraçades, etc. Moltes vegades fa cas un moment, ens fa un petó, però després torna a mossegar. I vinga a explicar-li, a fer teatre per demostrar-li que fa mal, a ensenyar-li les marques que ens deixa... Sembla que ho entén però de vegades es descontrola.
És curiós que només ho fa amb el papa i la mama (tret d'un cop que va mossegar una altra nena, però en una situació molt diferent: era una nena gran que li havia fet la punyeta una estona i quan se li va posar a tir, nyac, mossegada! quin greu...). Ahir, per exemple, la va portar a piscina la seva tieta. Normalment ho fa el papa, i cada cop s'emporta algunes mossegades en els moments de màxima excitació (positiva: li encanta l'aigua), o quan sona la música forta de la gent que fa aquagym. Doncs bé, ahir amb no va mossegar la tieta ni un sol cop!
En fi, ànims i paciència amb aquestes coses... Segur que passarà.

[abala]

Ja veig que la cosa es bastant generalitzada, haurem d'esperar que els hi passi. La verita es que et desespera

[peixitu]

el meu també ho fa. i ara no mossega, a l'estiu només em mossegava a mi. pero sí que ara em pessiga fluixet al coll o fa pam i em pega a la cara. i una cosa que fa molt.. EM TREPITJA ELS PEUS TOT EL DIA......