Rabieta: Es seu al terra del carrer mentre plora

[Irinna]

Hola noies!

a veure si em podeu aconsellar. La meva filla " gran" ara té 2 anys i 5 mesos, té un caràctr molt fort. Des de sempre ha tingut rabietes i des de que ha arribat la seva germana, doncs molt pitjor.

Ara, ha agafat la mala costum de que quan no vol alguna cosa i som al carrer: marxar del parc, anar a dinar, etc.. s'esseu o s'estira al terra mentre plora.. i no hi ha qui la faci moure!!

He provat, sola i amb el meu marit, d'ignorar-la.. desperar-nos aprop fins que vingui.. però la qüestió es que no ve... ja t'hi pots passar mitja hora que no es mou del lloc...

i si l'agafes ja opté el que vol.. aleshores ja no la pots tornar a deixar al terra perquè no camina i s'asseu inmediatament! i clar.. portant l'altre nena al cotxet.. us podeu imaginar el caos.

He intentat fer-la aixecar per mitjar de càstics : "si no t'aixeques no podrem anar a la placeta!", en positiu..."va.. que si t'aixeques i et portes bé, anirem a la placeta.." i res.. que no hi ha manera.. i cada vegada em fa més vergonya!! i a més que no pots fer res!

Buf.. a alguna li passa? com ho heu sol·lucionat?

Gràcies!!

[Menudeta]

A veure si algú et pot ajudar, jo encara no m'hi trobo.

[itzel]

Idem. Jo estic igual. ja ho feia abans de nèixer el Nil però ara encara es pitjor i també ho he provat tot i sempre fa elmateix. A vegades sembla que ja li ha passat i després torna una altra vegada. I ja li pots explicar quan li ha passat. Diu que no ho farà més però inebitablement hi torna. Á veure si algú ens dona la solució

[glorieta]

Ostres, jo m'hi he trobat varies vegades però el meu no és tant cabut i no hi hem estat mitja hora...
L'última vegada jo anava carregada amb la compra i a miga camí va començar a fer el tonto i volia que l'agafés a coll. Jo no podia pq amb les bosses ja anava a tope. Va començar a plorar i a tirar-se a terra. Vaig parar, li vaig explicar que la mama anava molt carregada i que no el podia agafar. Li vaig dir que ens quedavem allà i que quan volgués camiar que ho fairiem. Vaig deixar les bosses i em vaig arrepenjar a la paret a prop seu. Va començar a fer volteretes, croquetes, xerrar (mig ploricós) i quan van passar uns 15 minuts em va començara mirar amb cara de "mama, m'aborreixo!". Vaig anar cap allà, em vaig ajupir i li vaig dir "anem cap a casa?"i ell amb un somriure d'orella a orella em va dir que si! Jo sóc una mica supernanny, però és el que funciona amb el meu fill. No sé, és anar probant coses. Les consequencies amb en Pol no funcionen a no se que siguin inmediates, vull dir que no li puc dir "després no..." pq ja no s'en enracorda. A ell, de moment, les conseqüencies han de ser inmediates, com ara, si piques amb això t'ho trec.

Una cosa si que has de tenir... Mooooolta paciencia!!!!!

[Irinna]

Ostres! Jo faig com tu... Pero la claudia enlloc de fer-te un somriure i aixecar-se et mira amb el cap baix i amb aquella cara com dient... I ara que faras?
Li encanta retar a qui te davant i francament... Es esgotador

[Maroa]

Nosaltres també fem aquesta mena d'espectacles! Quan s'enfada s'estira a terra i vinga plorar i donar cops de peu. Una rabieta de les grosses. Com que és molt llaminera, acostumo a fer-li "xantage" amb una mica de xocolata... Ja sé que no és gaire educatiu però és l'única cosa que em funciona, de moment. El germanet arriba d'aquí un mes i mig. Preparem-nos!

[Maroa]

Per cert, em pots enviar un privat amb informació del sac de cuco-maxicosi?
Gràcies!

[macri.lg]

He dubtat molt a escriure.. però, com que m'encanta el post..

Jo també tinc un fill amb molt caràcter, rebel, però massa petit per poder posar en pràctica això. De totes maneres, allà va:

Abans de sortir de casa, o abans que res, agafar un paper rollo supernanny i apuntar allò que pretenem fer (anar a comprar, sortir al parc, el que sigui), com pretenem fer-ho (tranquil·lament, sense enfadar-nos, de la mà de la mare) i una conseqüència immediata (mirar dibuixos, pintar amb la mare i el pare o llegir uns contes).

Al paper hi veuriem:

Quan anem a comprar sense enfadar-nos, pintem amb el pare i la mare.

És senzill, sí.

Llavors això un cop s'ha fet (i bé) es posa un gomet al costat del color que vulgui el nen.

És senzill, llarg, però funciona. Es fa tantes vegades com el nen necessiti. I si no pot deixar-ho de fer servir en un any, doncs ho fa servir. És una manera, una pauta a seguir quan les coses se'ns escapen de les mans.

Fer encàrrecs o coses tant fàcils com sopar no han de ser una càrrega o convertir-se en situacions de vergonya, de malestar.. Quan ho fan, tenir quelcom "a mà" per fer servir i tallar-ho d'arrel.. Els nens amb caràcter fort no són un problema, el problema el tenim els pares amb el mètode que fem servir per actuar a temps.

[Irinna]

Maroa! Lo de la xocolata tambe ho provo jeje pero no acostuma a servir... Tot i que li encanta!
Ah! Ara soc al mobil...dema t'envio el que em demanes

Macri... Em sembla una gran idea!!! Moltes gracies! Creus q amb una nena de 2 anys i 5 mesos ho entendra? Funcionara?

[macri.lg]

Irinna: ni idea... si li interessa el "joc" potser si, però si ho veu com una mena de "feina" segurament se'n desentén... El meu segur que no.. té 16 mesos... Jo sempre he pensat que quan sigui més grandet ho faré servir.. si més no ho provaré!! Espero que funcioni

[Irinna]

Gracies guapa!
El proxim dia que surtim a fer encarrecs ho provare i ja et dire que tal! Jeje

[macri.lg]

Gracies guapa!
El proxim dia que surtim a fer encarrecs ho provare i ja et dire que tal! Jeje

[Alesta]

Doncs mira, la meva té 17 mesos i ja fa temps que ho fa...!!! el que m'espera!!!jejeje
Ella ho fa tant a dins de casa quan no aconsegueix el que vol (que pot ser tan simple com que jo no em mogui d'on sóc...) com al mig del carrer... s'asseu i no es mou i a més comença a ploriquejar i cridar i a dir "inya inya inya,...."jejeje.
El cas és que quan va començar a fer-ho (vora els 12 o 13 mesos, quan va començar a caminar) jo no sabia com actuar amb ella i, obé l'agafava a coll com podia i apa som-hi, o bé la deixava a terra fisn que li passés o feia veure que marxava perquè ella em perseguís... i alguna vegada va funcionar i alguna vegada encara funciona, però en genral no...
Ara, el que a mi em funciona, és ajupir-me a la seva alçada i parlar-li. Li puc explicar qualsevol cosa, ja tingui relació amb la seva emprenyada o no, però és un moment en que estic per ella i només per ella, sense presses, sense donar importància al fet que ella estigui iniciant una rabieta, res de tot això, només parlar amb ella o preguntar-li què vol o què necessita o explicar-li què vaig/anem a fer... el què sigui (clar que la meva és més petita i tampoc entén tot el que se li diu perfectament...) i dir-li que quan arribem a casa (o quan acabi de fer el que estic fent) estaré per ella i l'agafaré en braços, però que ara mateix no puc. M'ha costat una mica, però ja fa 3 mesos que ho poso en pràctica (unes 8 o 10 vegades al dia... tot i que últimament només són 4 o 5...) i em funciona!!!
No sé si us pot servir perquè els vostres peques són més grandets, però potser adaptant-ho amb les explicacions... no sé...

[ada_bcn]

a nosaltres un dia en va fer un "corro" un grup de turistes i ja treien les càmares quan vaig decidir agafar-lo i marxar...
el meu fill per sort ja no té gaire ravietes i són bastant més curtes quan les té.
no us funciona la tècnica de la distracció? a mi és el que m'anava més bé... primer li deia pq no el podia agafar o q haviem d'anar al cole... i després intentava distreu-re'l amb alguna altra cosa (avui al cole no tens psicomotricitat?)... de vegades funcionava
per marxar del parc el començava a avisra 10 minuts abans: d'aquí 10 minuts haurem de marxar pq hem d'anar a fer el sopar, als 5 minuts i llavors li deia ja es hora de marxar... de vegades funcionava, ara continuo fent-ho i gairebé sempre rondina però marxem sense masses problemes.
ignorar-lo el que es diu ignorar-lo crec uqe no ho feia, li deia que m'esperava allà a que no tingués més ganes de plorar i quan veia que baixava el to li tornava a preguntar si ja volia anar a fer el que fos... de vegades deia que si, de vegades li tornava a gafar la rabieta... i anar fent.
quan la rabieta anava a més (en plan donar-se cops de cap a la borera, etc...) l'agafava pq em sembla que ignorar-lo en aquests casos no crec uqe serveixi de res...

[entrerius]

Hola Irinna.

Sí, jo m'hi he trobat també

Recomanacions? si et serveixen les d'una mare que s'ha vist desbordada molts cops però tot i així hem sobreviscut a les més fortes i que encara en cuegen algunes de més portables, aquí van

- la primera i bàsica, paciència
- mooooooolta comprensió
- TEMPS per dedicar-li és el millor contra les rabietes
- sentit del humor per poder-ho transformar tot en un joc, fins i tot la rabieta quan tens pressa (difícil aquesta eh?)
- Desconnectar-te de tot el que passa al voltant. No veure la gent i centrar-te única i exclusivament en la teva filla.
- intentar evitar les hores H quan està cansada o afamada o.... les que tu saps que son "perilloses"
- saber-te reinventar cada dia. Ja se sap que el que funciona avui demà pot ser no....
- flexibilitat

Seguiria amb una llarga llista que segur que ja saps perfectament i que has aplicat un i mil cops i que finalment sempre hi ha un dia que et supera..... sí, ho sé..... però és una etapa que han de passar i que és necessària per al seu desenvolupament i per a la seva independència com a persones.

Ahir vaig escoltar una frase que em va agradar molt: “El que sempre sap on va no descobreix mai res. El millor és derivar en estat d’alerta”
Doncs això, la meva principal recomanació és descobrir-te cada dia novament a tu mateixa i això ho facilita una personeta que t’ha vingut a fer de mestra

Molta sort.

[amaiam]

Hola!

Nosaltres portem gairebé un any amb rabietes, patades, cops, crits, etc.

He provat moltes coses però de vegades renyar-lo, ignorar-lo només ha fet empitjorar la relació amb nosaltres sense cap resultat.

He llegit bastants llibres del pal supernanny i finalment he trobat dos llibres totalment contraris a aquest tipus d'educació, m'he empapat bé de la seva filsofia i txatxan! En menys de 4 dies sembla un altre! Un llibre és Com hem de parlar als nostres fills perque ens escoltin i com els hem d'escoltar perque ens parlin (gracies, itaca) i l'altre es Ni rabietas ni conflictos de la Rosa Jove. Si algu el vol, el tinc en Pdf.

Petons,
Amaiam

[vicky1983]

Ostres Amaiam, em podries passar els llibres?? T'envio un privat amb el mail.

En el meu cas la meva nena és molt desafiant, provant els meus límits i té força caràcter (els meus pares diuen que té molt mala llet, només et dic aixó jejeje)

Ara comencem amb pataletes de tumbar-se al terra d'esquena i donar cops de cap!!! En fin....

Veig pel que diueu que aixó empitjora als 2-3 anys... uffff

[guilla]

amaiam a mi també m'interessen! la meva nena no ho fa massa això de tirar-se al terra però fa unes setmanes que està molt rebel, no em fa gens de cas, li dic que no fagi una cosa i corre per fer-ho ràpidament abans no li ho pugui impedir i si em poso seria i li dic que no m'agrada que fagi això, que m'ha de fer cas es posa a riure la tia!! fins ara em pensava que ho tenia més o menys controlat però fa uns dies que no sé per on tirar, fins hi tot em diu: -ara et pego!- i em pega.. fluixet i rient, sense fer mal però igualment no m'agrada gens...
Ara tampoc us penseu que això és sempre eh! que la meva princesa quan vol és encantadora, simpàtica, dolça i riallera!
doncs això si me'ls pots passar... t'envio el mail per privat! moltes gràcies!!

[vicky1983]

guilla sembla que parlis de la meva filla!!!! jajaja

La meva també va correns a fer les coses que li prohibeixo, o quan fa algo que saps que no té que fer ho fa mirant-me i rient!! I moltes vegades quan li renyo per a que no agafi algo es riu, es pensa que és un joc la tia!!!! alguna suggerència?!?!?!?! Sé que en aquestes situacions no s'ha de riure però la Laia té un riure molt simpàtic i contagiós i a vegades tenim que deixar-la estar per no riure'ns davant d'ella...

Ja us dic, tinc una nena molt desafiant....

[guilla]

si, ben bé això... mira l'altre dia li deia que no mirés la televisió tant a la vora, això ella ja ho sap, sap perfectament que on s'ha de posar... doncs cada cop una passa més cap endevant, una altra, una altra.. va acabar enganxada a la pantalla i llepant-la... i jo que haig de fer? ja sé que no és tant greu... però és el fet de fer exactament el contrari del què jo li dic... també sé que ho fa per cridar la meva atenció perquè estigui per ella... el guillo diu que quan fa això l'hem de distreure amb una altra cosa i canviar-li el rollo però jo penso que tampoc és això, quan tenia un any si però ara ja té dos anys i quatre mesos...
després parlem i em diu: mama, ara em portaré bé....
en fi,...