Inseguretat???
Inseguretat???
El nostre petit farà 3 anys el mes vinent, a finals d'agost. Ell sempre ha estat un nen tímid, vergonyós, distant fins i tot amb qui no coneix, i nosaltres no l'hem forçat mai ni a relacionar-se ni tampoc a fer petons ni abraçades si no ho vol. A casa, en canvi, és super rialler, divertit, xerraire, petoner, mimós... allò que a casa és d'una manera i a fora d'una altre, però no ens suposa cap problema.
En els propers dies-setmanes, tindrem un 2n fill. Ell està encantat, a priori: petoneja moltíssim la panxa, li fa abraçades, li explica coses, un amor. De moment, la dolçor personificada amb aquesta panxota que tenim.
En els darrers dies hem vist que es mossega les ungles. No ho havia fet mai. Si que davant una situació nova, amb gent desconeguda, quan se sent més intranquil es posa els dits a la boca, però mossegar-se les ungles no ho feia. He buscat per internet, i diu que entre el 40 i el 50% aprox dels nens d'entre 3 i 5 anys, ho fan. No ho sé, però no m'agrada, i menys si hi ha coses darrera.
Es mostra més tímid que fa un temps, això també és cert. I més rondinaire. Cal dir que ara fa uns 10 dies jo he deixat de res repòs absolut per amenaça de part prematur, he passat quasi 2 mesos tancada a casa i hospital, i això també hi ha fet, segur. Però estem recuperant el temps, fent moltes coses amb ell tots 3: piscina, platja, anem a sopar a fora, plaça, jocs, gelats....
Avui hem anat a la platja amb amics de la colla (no hi havia la seva amiga de l'ànima, i sé que la troba molt a faltar, ja que són inseparables. Amb la resta es fan molt, però no és el mateix) i només arribar els altres dos s'han posat a jugar amb la sorra. Doncs ell s'ha assegut tranquil·lament i s'ha posat sorra a la boca
Pel que entenc, potser si que era una cridada d'atenció, però ho relacionaria més amb un sentiment d'inseguretat. Que, de fet, poden anar lligats, oi? Després ha estat bé, perfectament, tot i que més reservat, això si.
Penso que un altre factor que pot influir-hi és el canvi d'escola al setembre: ell està super content i motivat en anar a l'escola dels grans, però suposo que no deixa de ser un canvi enorme que no sap com serà.
El germanet, un altre factor d'incertesa. Aquesta nit, després d'explicar-li els contes abans d'anar a dormir, quan he tancat el llum, m'ha dit "parlem una mica?"
(això és una manera d'allargar-ho pq no vol dormir) i hem xerrat molt. Quan li he dit que ell és el meu amor, i que ho serà sempre, m'ha dit sense alterar-se "no, quan neixi el X serà ell el teu amor". Noooo! Mai li hem transmès això, sempre hem volgut que tingui molt clar que ell és el nostre motor, amb o sense germà. Li he dit que no, que ell ho serà sempre, i que quan hi hagi el germanet, els estimarem a tots 2 igual. De la mateixa manera que ell estima a un papa i a una mama.
O sigui, que alguna cosa li ronda per dins, malgrat tot.
En resum, que estic angoixada, i no sé passa ni per on tirar ni com fer-ho per ajudar-lo.
En els propers dies-setmanes, tindrem un 2n fill. Ell està encantat, a priori: petoneja moltíssim la panxa, li fa abraçades, li explica coses, un amor. De moment, la dolçor personificada amb aquesta panxota que tenim.
En els darrers dies hem vist que es mossega les ungles. No ho havia fet mai. Si que davant una situació nova, amb gent desconeguda, quan se sent més intranquil es posa els dits a la boca, però mossegar-se les ungles no ho feia. He buscat per internet, i diu que entre el 40 i el 50% aprox dels nens d'entre 3 i 5 anys, ho fan. No ho sé, però no m'agrada, i menys si hi ha coses darrera.
Es mostra més tímid que fa un temps, això també és cert. I més rondinaire. Cal dir que ara fa uns 10 dies jo he deixat de res repòs absolut per amenaça de part prematur, he passat quasi 2 mesos tancada a casa i hospital, i això també hi ha fet, segur. Però estem recuperant el temps, fent moltes coses amb ell tots 3: piscina, platja, anem a sopar a fora, plaça, jocs, gelats....
Avui hem anat a la platja amb amics de la colla (no hi havia la seva amiga de l'ànima, i sé que la troba molt a faltar, ja que són inseparables. Amb la resta es fan molt, però no és el mateix) i només arribar els altres dos s'han posat a jugar amb la sorra. Doncs ell s'ha assegut tranquil·lament i s'ha posat sorra a la boca
Pel que entenc, potser si que era una cridada d'atenció, però ho relacionaria més amb un sentiment d'inseguretat. Que, de fet, poden anar lligats, oi? Després ha estat bé, perfectament, tot i que més reservat, això si.Penso que un altre factor que pot influir-hi és el canvi d'escola al setembre: ell està super content i motivat en anar a l'escola dels grans, però suposo que no deixa de ser un canvi enorme que no sap com serà.
El germanet, un altre factor d'incertesa. Aquesta nit, després d'explicar-li els contes abans d'anar a dormir, quan he tancat el llum, m'ha dit "parlem una mica?"
(això és una manera d'allargar-ho pq no vol dormir) i hem xerrat molt. Quan li he dit que ell és el meu amor, i que ho serà sempre, m'ha dit sense alterar-se "no, quan neixi el X serà ell el teu amor". Noooo! Mai li hem transmès això, sempre hem volgut que tingui molt clar que ell és el nostre motor, amb o sense germà. Li he dit que no, que ell ho serà sempre, i que quan hi hagi el germanet, els estimarem a tots 2 igual. De la mateixa manera que ell estima a un papa i a una mama. O sigui, que alguna cosa li ronda per dins, malgrat tot.
En resum, que estic angoixada, i no sé passa ni per on tirar ni com fer-ho per ajudar-lo.
-
petazetas
- :: girafa
- Entrades: 2418
- Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
- Ubicació: Badalona - Barcelona
Re: Inseguretat???
La meva filla va cap als 4 i igual. És una nena molt tímida en grans grups, amb gent desconeguda i gent que segons li cau no hi vol relació.
El primer any de l'escola ha estat dur, però ara els seus amics de l'ànima del cole sel's estima molt.
També li costa encara relacionar-se amb adults si no els coneix, però això depen, per que si te ganes de fer moneries parla amb la gent que ens trobem al metro, així que tampoc no és de fiar.
Jo penso que és timidesa i llestos, i potser s'està solapant amb el tema del nou germanet però vaja, ells han d'evolucionar al seu ritme no?
El primer any de l'escola ha estat dur, però ara els seus amics de l'ànima del cole sel's estima molt.
També li costa encara relacionar-se amb adults si no els coneix, però això depen, per que si te ganes de fer moneries parla amb la gent que ens trobem al metro, així que tampoc no és de fiar.
Jo penso que és timidesa i llestos, i potser s'està solapant amb el tema del nou germanet però vaja, ells han d'evolucionar al seu ritme no?
La Lia ja és tota una princesa!
Re: Inseguretat???
El meu fill l'estiu passat va tenir una germaneta i encara ara no ho esta passant mlt be, mentra estava a la panxa mlt be, pero un cop va sortir es va esberar moltissim, no gaudia de res estava irritat, la veritat ens va fer patir mlt, li vam donar flors de back x no vam notar res, l'unica cosa q ha anat be es el temps i mlta pasciencia un any mes tard ja comença a ser el nen d'abans x els gelos han sigut i crec q seran durs. Quan va a l'escola sta mlt be alla no es recorda de la germana ni de res.
Parlant amb altres pares tots m'han dit el mateix pasciencia i tranquilitat tot passa. Anims
Parlant amb altres pares tots m'han dit el mateix pasciencia i tranquilitat tot passa. Anims
Re: Inseguretat???
El meu fill es molt tímid i insegur. Perquè disfruti d'una activitat que surt de la rutina normal, cal posar-lo amb antecedents uns dies o unes hores abans (depèn del que fem). Nosaltres li expliquem què farà l'endemà cada dia abans d'anar a dormir, i quan es lleva també li tornem a explicar pq sino es nega fer les coses. D'aquesta manera hem aconseguit que quan s'adapta a la novetat (necessita la seva estoneta) disfruta moltissim!!
La tardor passada quan va nèixer la seva germana, nosaltres el vam preparar molt explicant-li que la mama estaria uns dies fora, que ell dormiria cada nitamb el papa, etc... tot i planificar-ho, no et negarem que els primers dies no van ser fàcils per ningú. Vam intentar fer-lo molt participatiu amb la nena: canvi bolquers, banyar, petonets, que ens acompanyes al pediatra,.... i així va anar guanyant confiança a que aquella nena no era cap intrús que li robés els pares.
Inclús ara, si algun dia vull planificar quelcom amb ell sol, i deixar la nena amb els avis, em diu: i perquè ella no?
Sort i sobretot armeu-vos de mooooooooooooooooooooooooolta paciència perquè no es fàcil, però segur que us en sortiu amb èxit!!
La tardor passada quan va nèixer la seva germana, nosaltres el vam preparar molt explicant-li que la mama estaria uns dies fora, que ell dormiria cada nitamb el papa, etc... tot i planificar-ho, no et negarem que els primers dies no van ser fàcils per ningú. Vam intentar fer-lo molt participatiu amb la nena: canvi bolquers, banyar, petonets, que ens acompanyes al pediatra,.... i així va anar guanyant confiança a que aquella nena no era cap intrús que li robés els pares.
Inclús ara, si algun dia vull planificar quelcom amb ell sol, i deixar la nena amb els avis, em diu: i perquè ella no?
Sort i sobretot armeu-vos de mooooooooooooooooooooooooolta paciència perquè no es fàcil, però segur que us en sortiu amb èxit!!
Re: Inseguretat???
Moltes gràcies per les vostres respostes.
El fet que sigui tímid no ens preocupa gens (no sé si té a veure l'herencia genètica, però el seu pare ho era i jo també, de petits; i el que està clar és que entenem la timidesa com una característica del seu propi caràcter). Però la modificació de conductes últimament, i que es mostri més reservat, ens ha fet sospitar.
Des d'ahir hem estat parlant amb ell, i el que m'ha manifestat un parell de vagdes és "m'estimaràs quan neixi el germanet?". Tot i que mai li hem dit que no, ni tampoc li hem demostrat això, pel que sigui, ell s'ha fet aquesta idea, o té aquesta por. I la nostra feina, ara, és estar al seu costat per fer-li veure que si, que l'estimarem sempre, que el nostre amor es multiplicarà. Suposo que té aquesta angoixa incerta, de no saber què representa tenir un germanet i ho està manifestant.
D'altre banda, diuen que és millor exterioritzar els sentiments aquests, també....
M'alegro llegir-vos que poc a poc les situacions es van reconduint, o les tècniques que utilitzeu per fer-los les situacions una mica més senzilles.
El fet que sigui tímid no ens preocupa gens (no sé si té a veure l'herencia genètica, però el seu pare ho era i jo també, de petits; i el que està clar és que entenem la timidesa com una característica del seu propi caràcter). Però la modificació de conductes últimament, i que es mostri més reservat, ens ha fet sospitar.
Des d'ahir hem estat parlant amb ell, i el que m'ha manifestat un parell de vagdes és "m'estimaràs quan neixi el germanet?". Tot i que mai li hem dit que no, ni tampoc li hem demostrat això, pel que sigui, ell s'ha fet aquesta idea, o té aquesta por. I la nostra feina, ara, és estar al seu costat per fer-li veure que si, que l'estimarem sempre, que el nostre amor es multiplicarà. Suposo que té aquesta angoixa incerta, de no saber què representa tenir un germanet i ho està manifestant.
D'altre banda, diuen que és millor exterioritzar els sentiments aquests, també....
M'alegro llegir-vos que poc a poc les situacions es van reconduint, o les tècniques que utilitzeu per fer-los les situacions una mica més senzilles.
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |