Sempre demana " a cull, a cull"

[peixitu]

Hola, el meu nen te 26 mesos camina perfectament de fet el cotxet no l.utilitzem, però camina amb tothom menys amb mi, demana "a coll" sempre. Per portarlo a la guarde, per anar.lo a buscar , a casa etc... I amb el seu pare camina sempre. A mi no m.importa agafar- lo però clar si he de comprar coses i carregar es impossible, estic desesperada. Sempre l.he dit a coll o motxilla, ara motxilla ja no vol, i jo tinc l.esquena feta pols.... Pesa 16 kilets.... Em sap greu no portar.lo a coll i discutir amb ell , perquè plora i només vol braços, però clar impossibilita k pugui fer la compra per exemple.. Algú te alguna idea de com fer-ho perquè camini?es que ni amb una pi ruleta, ni menjant sempre vol coll i coll...
Gràcies pels consells
Amb la resta camina sempre )))

[mdemare]

Bueno, jo tinc un de 5 mesos que fa catxondeo amb tothom i quan arribo jo em posa ulls de peneta i plora per a que l'agafi...

[MARUXA]

Hola Peixitu!
A mí em passava exactament igual, t´explico el que feia jo: si anava a comprar li explicava que a l´anada es podia seure al carro de la compra per que era vuit, però que a la tornada hauria de ser caminant. Si portava bosses i insistia molt en que l´agafés, deixava una bossa a terra i li deia que l´aixequés, com no podia li deia" veus? porto mooolt pes a les bosses no et puc agafar a tú també, em sap greu, però no et procupis que si cal descansem" i de vegades seiem uns segons a un banc. Altres vegades, negociavem, "Et porto una estona petiteta, fins la cantonada d´acord? pensa que si et porto més em podria fer mal a l´esquena, per que com que ja ets un nen tan gran, que has crescut molt peses molt per mí". Poc a poc, tot i que de vegades, no funciona la raó ni la lògica i si ell tenia un mal dia i jo també, de vegades la cosa arribavaa la rebequeria.... En fí, poc poc.
Sort!!

[glorieta]

Fa un temps a mi em passava el contrari, amb mi caminava perfectament i amb la resta de familia es passava el dia demanant a coll! Es que quan li deia que no era que no i al final ho tenia clarissim!!

Jo vaig fer una mica com la Maruxa, li anava explicant que pesava molt, seiem a descansar, l'intentava distreure molt mentres caminavem per que no es recorder d'anar a coll (que si un gat, els nuvols, els colors dels cotxes,....) i a poc a poc ara ja cuasi no ho demana mai. I si ho demanava m'el posava a les espatlles, a coll normal no aguantava i 10 metres.

[peixitu]

Gràcies pels consells , a veure si m.en surto

[aivlis]

Hola, el baldufa va passar una etapa d'aquestes també. Quan ja tenia superat això del caminar i ja no era novetat només volia anar a coll, desde dalt el mon es veu més bé jeje.
Nosaltres ho vam solucionar amb la moto aquella de rodes gruixudes i ara ens hem passat a la bici sense pedals. Ell va la mar de content motoritzat i nosaltres caminant.

[entrerius]

Hola peixitu.

En aquesta etapa és molt típic. De fet fa molt poc que caminen amb seguretat i es cansen amb relativa facilitat. I es clar, amb la mama és molt millor anar a coll.... on vas a parar!!!

Quan el meu fill em demanava coll sempre intentava esbrinar el perquè. Si tenia por, o se sentia insegur sempre l'agafava. Si ho feia perquè estava cansat també.
Però hi havia cops que no veia una necessitat "aparent" i aleshores li preguntava si estava cansat. Si ell em deia que sí aleshores li oferia anar cap a casa. Evidentment la resposta era NO!!!! i aleshores li deia que si estava cansat havíem d'anar casa i que si no ho estava aleshores podia caminar. La majoria de cops acceptava caminar de bon grat

Tranquil•la però, que això es passa. Avui per exemple, amb 3,5 anys, quan hem entrat al llindar de la porta de l'escola m'ha demanat que l'agafés a coll. Com que he interpretat que estava espantat, ho he fet. No ha trigat ni 2 segons a demanar-me que el posés al terra que ja era gran, amb cara de molt ofès....